.

Intentarem veure algunes de les indemnitzacions, no totes amb caràcter judicial.

Com a norma general, hem de saber que els diners que es rebin per una indemnització tindran la consideració de guany patrimonial i per tant, hauran de tributar per ella en la declaració de la renda, dins de les rendes de l'estalvi i es poden compensar amb les pèrdues sofertes per altres conceptes.

.

Destaquem algunes de les indemnitzacions més habituals, estant totes les assenyalades a continuació exemptes de tributació:

-Indemnització per acomiadament. Està subjecta a una regulació diferent i exempta fins a 180.000 euros.

-Indemnitzacions d'assegurances. Les indemnitzacions que paga l'assegurança per responsabilitat civil o accident estaran exemptes de tributar, encara que també la quantia haurà d'estar reconeguda legalment o judicialment. Cal tenir en compte que no es podrà haver deduït ja per ella, cosa que pot passar en contractes de vida.

-Indemnització per danys per responsabilitat de l'administració pública. També estarà exempta, encara que només la part referida als danys físics, psíquics o morals a les persones. Els danys patrimonials no estan exempts.

-Indemnització per accident laboral. De nou, quedarà exempta la quantia establerta judicialment, bé mitjançant acte de conciliació, desistiment o similar. En cas d'acord extrajudicial, estaríem davant un guany patrimonial, amb la diferència que en aquest cas no hi ha un barem de danys com en els accidents de trànsit que serveixi per determinar una quantia mínima exempta. En el cas dels diners percebuts per part de la Seguretat i Muface per lesions no invalidants, estaríem en principi davant un ingrés que es consideraria rendiment de treball.

-Indemnització per accident de trànsit. En aquest cas les indemnitzacions percebudes estaran exemptes de tributar sempre que la quantia hagi estat legal o judicialment reconeguda. En cas contrari, només quedarà coberta la quantia legal establerta per la Resolució de la Direcció General d'Assegurances de 24 de gener de 2012, publicada al BOE 31 del 6 de febrer de 2012. L'excés tributa com a guany patrimonial no derivada de transmissió de béns.

Que passa amb el cobrament de quantitats degudes per via judicial. Cal diferenciar entre interessos remuneratoris i els interessos indemnitzatoris.

 

Interessos remuneratoris

 

Els deutes són una de les principals raons per anar a judici. En el cas de particulars un cas bastant comú podria ser el deute d'un lloguer.

Com a  exemple posarem un llogater que no ha pagat uns mesos del lloguer de l'exercici 2015. El contribuent que cobra el lloguer ha de declarar tots els mesos com a ingrés mentre hi hagi un contracte de lloguer. Si es va a judici i es guanya, la sentència obligarà a l'inquilí a pagar les quantitats que es deuen més els interessos. Així, el contribuent que cobra la renda de lloguer no haurà de tornar a tributar pel deute, però sí pels interessos remuneratoris, que tributaran com a rendiment de capital mobiliari integrant-se en la base de l'estalvi juntament amb la resta de rendes.

 

Interessos indemnitzatoris

 

En aquest cas parlem de la pròpia indemnització, els interessos addicionals pels danys i perjudicis derivats de la manca de pagament o del retard. El tracte fiscal en aquest cas serà diferent ja que es considera un guany patrimonial i també es pot compensar amb les pèrdues sofertes per altres conceptes.

Per acabar, un breu apunt de com tributen les costes.

Les costes formen part de la indemnització a efectes fiscals, pel que els danys per costes que percebi la part guanyadora tindran també la consideració de guany o pèrdua patrimonial no derivada de transmissió d'elements patrimonials.

A més, el guanyador tampoc podrà incloure les seves pròpies costes com a despesa deduïble a les quantitats percebudes. Així, les despeses d'advocat i procurador no podran restar a la indemnització ja que són considerats una despesa a causa del consum i no una despesa objectivament necessari per poder defensar-se en un dels tribunals.

La part perdedora,  no podrà incloure la indemnització en l'IRPF, però sí les costes processals, que podran imputar-se com pèrdua patrimonial.

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIO BCN

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *