.
Entenem per:
-
Investigació: les activitats l’objectiu de les quals és descobrir nous coneixements que puguin resultar d’utilitat per a la creació de nous productes, processos o serveis, o contribuir a millorar considerablement els ja existents.
-
Desenvolupament: és l’aplicació dels resultats de la investigació, que comprèn l’adquisició, combinació, configuració i ús de coneixements i tècniques ja existents, d’índole científica, tecnològica, empresarial o d’un altre tipus, amb vista a l’elaboració de plans i estructures o dissenys de productes, processos o serveis nous, modificats o millorats.
-
Innovació: aplicació d’un mètode de producció o subministrament nou o significativament millorat, incloent canvis significatius pel que fa a tècniques i mètodes.
.
L’activació és un tractament comptable que permet reconèixer en el balanç de l’empresa, aquelles despeses empleats en R+D que han donat origen a un actiu del que l’empresa espera obtenir beneficis.
La norma de registre i valoració comptable núm 6 estableix que les despeses de recerca són despeses de l’exercici en què es realitzin. No obstant podran activar-se com a immobilitzat intangible des del moment en què es compleixin les següents condicions:
-Estar específicament individualitzades per projectes i el seu cost clarament establert perquè pugui ser distribuït en el temps.
-Tenir motius fundats d’èxit tècnic i de rendibilitat económico-comercial del projecte o projectes de què es tracti.
Les despeses de recerca que figuren en l’actiu s’han d’amortitzar durant la seva vida útil i sempre dins el termini de cinc anys. En el cas que hi hagi dubtes respecte al possible èxit del projecte, els actius acumulats fins al moment es passaran a pèrdues de l’exercici. L’amortització de les despeses d’investigació començarà a realitzar-se des del moment en que s’activin en el balanç de l’empresa.
Les despeses de desenvolupament, quan es compleixin les condicions indicades per a l’activació de les despeses de recerca, s’han de reconèixer en l’actiu i s’han d’amortitzar durant la seva vida útil que, en principi es presumeix, llevat de prova en contra, que no és superior a cinc anys. Les despeses de desenvolupament començaran a amortitzar-se una cop conclòs el projecte, el que farà que la base amortitzable sigui el cost total del projecte.
Tant en un cas com en l’altre, el període màxim d’amortització és de cinc anys.
En cap cas es podran activar els desemborsaments reconeguts inicialment com a despeses de l’exercici i que posteriorment compleixin les condicions esmentades per a la seva activació.
.
Deducció en l’impost sobre societats per activitats en R+D+I
Dins d’aquesta deducció podem distingir dos tipus d’activitats: investigació i desenvolupament (R+D) i innovació tecnològica (i). El conjunt d’aquestes activitats ve a denominar-se activitats R+D+I, i es defineixen a l’article 35 de la LIS.
Per a l’aplicació d’aquestes deduccions es requereix que les despeses d’R+D o d’innovació tecnològica (i), estiguin directament relacionades amb aquestes activitats i s’apliquin efectivament a la realització d’aquestes, i es refereixen a projectes individualment especificats.
A) Activitats de R+D
.
La base de la deducció estarà constituïda per l’import de les despeses d’R+D i per les inversions en elements de l’immobilitzat material i intangible exclosos els edificis i terrenys.
Es consideren despeses de recerca i desenvolupament les realitzades pel contribuent, incloses les amortitzacions dels béns afectes a les esmentades activitats, quan estiguin directament relacionades amb aquestes activitats i s’apliquin efectivament a la realització d’aquestes, constant específicament individualitzats per projectes.
Amb caràcter general, el percentatge de deducció serà del 25% de les despeses efectuades en el període impositiu per aquest concepte. No obstant això, si les despeses fossin superiors a la mitjana dels efectuats en els dos anys anteriors, s’aplicarà el 25% fins a aquesta mitjana i el 42% sobre les despeses que excedeixin d’aquesta mitjana.
Amb independència d’aquests percentatges de deducció, es pot practicar una altra deducció addicional del 17% sobre les despeses de personal de l’entitat corresponents a investigadors qualificats adscrits en exclusiva a activitats d’R+D.
A més, s’hi podrà aplicar una deducció del 8% de les inversions en elements d’immobilitzat material i intangible, exclosos els edificis i terrenys, sempre que es trobin afectes de manera exclusiva a les activitats d’R+D.
.
B) Activitats d’innovació tecnològica (i)
.
El percentatge de deducció serà el 12% aplicat sobre les despeses d’innovació tecnològica efectuades en el període impositiu.
A l’efecte de procedir a l’aplicació de la deducció, els contribuents poden aportar un informe motivat emès pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, o per un organisme adscrit a aquest, relatiu al compliment dels requisits científics i tecnològics exigits. Aquest informe té caràcter vinculant per a l’Administració tributària.
