– Al seu cost amortitzat

– A valor raonable amb canvis en patrimoni net

– A valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys.

Aquesta classificació es realitza sobre la base de dos aspectes:

– A les característiques dels fluxos d’efectiu contractuals de l’actiu financer

– Al model de negoci de l’entitat per gestionar els actius financers

En aquest bloc, tractarem concretament la valoració a cost amortitzat.

Els actius financers a cost amortitzat engloben els drets de cobrament i instruments de deute gestionats pels fluxos d’efectiu contractuals, amb la finalitat de cobrar fluxos d’efectiu certs en dates determinades.

Més col.loquialment  són els que s’originen per la venda o prestació de serveis d’operacions comercials, o el que hem rebut per la contraprestació lliurada.

Un actiu financer es valorarà al mètode de cost amortitzat si l´objectiu del model de negoci és mantenir un actiu financer per tal de cobrar fluxos d´efectiu contractuals i, segons les condicions del contracte, es reben fluxos d´efectiu en dates específiques que constitueixen exclusivament pagaments del principal més interessos sobre aquest principal.

Són aquells actius financers que apliquen el mètode del tipus d’interès efectiu (TIE), per calcular els interessos implícits, i se n’actualitza cada any el valor contra un ingrés financer, i posteriorment s’aplica el mètode de cost amortitzat.

Esquemàticament, el concepte de cost amortitzat d’un instrument financer és igual a:

Valoració inicial: pel valor raonable de la quantia integrada, és a dir preu de la transacció o contraprestació lliurada, amb els costos de transacció directament atribuïbles.

Els interessos, el deteriorament i les diferències de canvi es registren al compte de pèrdues i guanys.

Valoració posterior: pel cost amortitzat: el deteriorament i els interessos es valoren aplicant el mètode del tipus d’interès efectiu i es comptabilitzen al compte de pèrdues i guanys.

Al tancament de l´exercici: es faran les correccions valoratives per deteriorament. Es reconeixen al compte de pèrdues i guanys, minorant el valor. Aquest deteriorament no és deduïble, i la seva recuperació tampoc no tindrà impacte fiscal.

Exemples:

– Crèdits comercials (clients i altres deutors comercials)

– Crèdits no comercials (crèdits concedits a altres empreses, bestretes i crèdits al personal)

– Inversions mantingudes fins al venciment (obligacions, bons, imposicions a termini fix, fiances i dipòsits constituïts, dividends a cobrar i desemborsaments exigits sobre instruments de patrimoni)

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN 

The post Actius Financers a Cost Amortitzat first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Com esmentàvem un altre blog anterior, qualsevol associació pot realitzar activitats econòmiques en compliment de les seves finalitats, i com a condició d’entitat sense ànim de lucre, els beneficis d’aquesta activitat es destinaran a les finalitats de l’associació i no es repartiran entre els socis.

Però volem aprofundir més en la idea de dur a terme una activitat econòmica per part d’una entitat que no te ànim de lucre.

Conceptualment, una activitat econòmica consisteix en qualsevol actuació en què es facin servir mitjans materials o personal de l’associació, amb la finalitat d’intervenir en la distribució de béns o serveis. Sempre que l’associació organitzi pel seu compte alguna activitat que suposi vendre alguna cosa o prestar algun servei i cobrar per aquest, estarà realitzant una activitat econòmica.

Res impedeix que les associacions desenvolupin activitats econòmiques per aconseguir la consecució del fi comú principal no lucratiu encara que, naturalment, el benefici obtingut mitjançant la realització de l’activitat econòmica s’hagi destinar íntegrament a la realització del fi comú associatiu.

La Llei prohibeix que es facin atribucions patrimonials als socis amb càrrec a allò obtingut en l’exercici de l’activitat econòmica necessària per a la consecució del fi comú.

Dit això però, no és apropiat constituir una associació per a desenvolupar una activitat mercantil amb caràcter principal, ja que aquestes entitats es pressuposa que han de perseguir una finalitat diferent a la merament lucrativa, tot i que naturalment no s’exclou la realització d’una activitat econòmica en règim d’accessorietat.

Es dona sovint que es constitueixi una associació i amb el temps canviïn els seus condicionants, sorgint al necessitat de donar-li un altre forma jurídica com pot ser una cooperativa.

A modus de pinzellada direm que la diferència fonamental entre associació i cooperativa, és que l’associació és un dret fonamental dels ciutadans per desenvolupar, afavorir o aconseguir una finalitat social col·lectiu, mentre que la cooperativa de treball és una forma jurídica societària, sota la qual es desenvolupa una activitat en la qual l’organització, els mitjans de producció i el treball el presta la mateixa persona sòcia.

Quines activitats estarien considerades com a activitats econòmiques, a modus d’exemple?

• La venda de material (samarretes, pins..), loteria, rifes, etc.
• L’arrendament de béns.
• L’edició una revista publicitària.
• L’organització d’una festa on es venen begudes.
• L’explotació un bar dins del seu local exclusivament per als seus socis.

Malgrat que l’objectiu és obtenir recursos per a la realització de les activitats socials, estem davant la realització d’activitats econòmiques i, per tant, davant la obligatorietat de complir amb els requisits fiscals pertinents, com per exemple:

• Presentar la corresponent declaració censal (model 036) per comunicar al Ministeri de l’inici de l’activitat i, si s’escau, les possibles modificacions o la baixa.
• Complir amb les obligacions corresponents relatives al model 347 i IVA.
• Complir, si escau, amb la presentació de l’Impost sobre Societats i, si escau, pagar la corresponent quota positiva.

A efectes de l’Impost de Societats, les rendes obtingudes per l’entitat estaran exemptes, sempre que procedeixin de la realització del seu objecte o finalitat específica i no derivin de l’exercici d’una activitat econòmica ni del seu patrimoni.

Les quotes que satisfacin els associats, generalment constituiran rendes exemptes.

Les subvencions d’organismes públics i ajudes rebudes, així com tot tipus de donacions d’empreses, col·laboradors particulars i entitats, per finançar les activitats que constitueixen el seu objecte social relatiu a l’organització i contractació d’actes festius, estaran subjectes i exempts de l’impost sobre societats sempre que no recaiguin en la realització d’una activitat econòmica.

Les altres rendes i ingressos derivats de d’una activitat econòmica, suposen l’ordenació per compte propi de mitjans materials o humans amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns o serveis, per la qual cosa els ingressos derivats de la prestació d’aquests serveis estaran subjectes i no exempts en l’Impost sobre Societats. Igualment les donacions, subvencions o quotes que s’utilitzin per finançar aquestes activitats, estaran subjectes i no exemptes a l’impost.

ASSESSORÍA A BARCELONA

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Activitat Econòmica duta a terme per Entitats Sense Ànim de Lucre first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Les entitats sense ànim de lucre que han d’efectuar determinats tràmits, principalment amb les administracions públiques, han de disposar del certificat digital, que els permet lliurar la documentació telemàticament, entre d’altres, i per tant, realitzar tràmits en línia amb plenes garanties jurídiques.

Mitjançant el certificat digital, es realitza la signatura electrònica que permet al receptor d’un missatge verificar l’autenticitat de l’emissor de la informació així com verificar que aquesta informació no ha estat modificada des de la seva generació.

Les entitats que inicien el seu CIF en G-, han de obtenir el que s’anomena el Certificat de Representant de Persona Jurídica. S’expedeix a les persones físiques com a representants de les persones jurídiques (generalment al President/a de l’entitat o aquella persona que ha estat designada com a representant en document públic) per al seu ús en les relacions amb les administracions públiques, entitats i organismes públics, vinculats o que en depenen.

Els tràmits a realitzar son els següents:

Primer s’ha de demanar al Registre d’Entitats el certificat de dades registrals:

http://justicia.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Certificacio-de-dades-registrals-duna-associacio-00001?category=72e9341a-a82c-11e3-a972-000c29052e2c

Un cop es rebi, s’ha de fer la sol·licitud del certificat digital a la FNMT (Important: s’ha de fer al mateix ordenador on després us descarregareu el certificat digital):

https://www.sede.fnmt.gob.es/ca/certificados/certificado-de-representante/persona-juridica

Al fer la sol·licitud us enviaran un e-mail amb número que guardar.

S’ha de demanar cita prèvia a l’Agència Tributària per acreditar identitat del representant:

https://www2.agenciatributaria.gob.es/wlpl/TOCP-MUTE/Identificacion

Amb la data i hora, s’ha d’anar amb el certificat de dades registrals, el número de sol·licitud i el NIF del/a President/a, a l’Agència Tributària a acreditar la seva identitat. Un cop completat el procés d’acreditació de la identitat de la persona representant, ja us podreu descarregar el certificat al mateix ordinador on vàreu fer la sol·licitud.

El certificat es pot instal·lar a més d’un ordinador i és important fer una còpia en un altre ordinador o suport extern, ja que en cas de que l’ordinador on està instal·lat es fes malbé, puguem recuperar-lo i fer l’exportació a un altre ordinador.

ASSESSORIA A BARCELONA

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Tràmits per a sol·licitar o renovar el certificat digital de les entitats first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Amb la publicació de l’ordre JUS/152/2018 publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) S’estableixen les diferents obligacions en funció de criteris com la tipologia i la dimensió de les entitats.

Concretament fixa els criteris que determina la subjecció a les obligacions de transparència i defineix quines son les obligacions concretes per a cada categoria d’entitats, a fi efecte de que totes les persones físiques i jurídiques, privades i públiques puguin accedir a la informació que les entitats estan obligades a publicar.

En un darrer blog, ja fèiem esment de les obligacions de transparència de les entitats, en funció de la relació que aquestes tinguin amb l’administració.

Ara, arran de la recent publicació de l’ordre, fem esment als requisits que han de complir les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública en matèria de transparència.

Els criteris a tenir en compte a l’hora de fixar el nivell de subjecció seran en funció de la dimensió de les entitats i el fet que estigui o no obligada a auditar els comptes:

https://gestiobcn.com/limits-per-a-lelaboracio-dels-comptes-anuals-i-lauditoria/

També en relació a les fonts de finançament, s’ha de tenir en compte si les entitats perceben fons públics, així com si estan subjectes al control financer de la Intervenció General de la Generalitat i de la Sindicatura de Comptes.

Les Fundacions i Associacions Declarades d’Utilitat Pública, sigui quina sigui la seva dimensió, estan obligades a fer públiques (transparència informació) les següents dades:

1. Activitats.
2. Adreces de correu postal i electrònic.
3. Composició dels òrgans de govern i de l’equip directiu: relació nominal de les persones que ocupen els càrrecs dels òrgans de govern i directius de l’entitat.
4. Estats financers i memòria econòmica: els Comptes Anuals.
5. Estatuts.
6. Estructura directiva i de govern: òrgans col·legiats o unipersonals exigits legalment i estatutàriament, que governen i dirigeixen l’entitat. Inclou Patronat i Junta Directiva.
7. Estructura organitzativa: òrgans de caràcter obligatori i voluntari cretes per l’entitat conforme al procediment establert als estatuts i les funcions atribuïdes a cadascun.
8. Fins o finalitats.
9. Missió de l’entitat.
10. Resultat de les activitats acomplertes: descripció dels projectes iniciats i executats durant el darrer exercici econòmic tancat.
11. Lloc web.

A banda, en funció de la seva dimensió i de si reben o no fons públics, caldrà anar afegint:

• De dimensió reduïda i que no reben fons públics, han de publicar les dades esmentades anteriorment.
• De dimensió reduïda i que reben fons públics, cal afegir:
  • El balanç social: L’instrument de comunicació de les entitats amb les administracions, les persones beneficiaries i les benefactores, en que s’exposen les activitats dutes a terme i la seva repercussió social.
  • El col·lectiu de persones beneficiàries ateses: Persones usuàries o beneficiàries de l’activitat de l’entitat. Aquesta informació ha de contenir el nombre de persones, els criteris utilitzats per a la seva selecció i la descripció de les prestacions i els serveis realitzats.
  • Els concursos, els contractes i les licitacions
  • El programa i la memòria anual d’activitats
• De dimensió mitjana i que no reben fons públics:
  • El col·lectiu de persones beneficiàries ateses
  • El programa i la memòria anual d’activitats
• De dimensió mitjana i que reben fons públics, cal afegir:
  • El balanç social
  • El codi de bon govern i bones pràctiques de gestió: document que formalitza el conjunt de normes d’actuació, principis ètics i regles que guien l’actuació dels membres dels òrgans de govern i dels professionals en el desenvolupament de les funcions.
  • Els concursos, els contractes i les licitacions
  • Les principals línies estratègiques d’actuació: Els objectius aprovats pels òrgans de govern que es desenvolupen posteriorment mitjançant diferents programes d’actuació.
• De dimensió gran i que no reben fons públics:
  • El codi de bon govern i bones pràctiques de gestió.
  • El col·lectiu de persones beneficiàries ateses
  • El programa i la memòria anual d’activitats
  • Les principals línies estratègiques d’actuació
• De dimensió gran i que reben fons públics, cal afegir:
  • El balanç social
  • Els concursos, els contractes i les licitacions
  • L’informe anual del codi de conducta: La relació escrita anual sobre el grau de compliment del codi de conducta que han de seguir les entitats sense ànim de lucre quan fan inversions financeres temporals en el mercat de valors, d’acord amb la normativa vigent.
  • L’informe de govern corporatiu: Avaluació emesa per l’òrgan de govern de les entitats sobre la forma d’elecció i el funcionament dels seus òrgans de direcció, gestió i control, la manera de relacionar-se entre ells i sobre la seva estructura.

Si les entitats estan obligades a sotmetre els comptes anuals a auditoria externa, estaran obligades a fer públic l’informe d’auditoria juntament amb els estats financers i la memòria econòmica.

Si estan sotmeses al control financer de la Intervenció General de la Generalitat i de la Sindicatura de Comptes, estan obligades a fer públiques també l’informe de la Intervenció i/o Sindicatura.

Els exercicis de referència per a la publicació inicial de la informació, son les següents: Les entitats han de presentar el programa anual d’activitats i les principals línies estratègiques d’actuació referents a l’exercici actual, 2018.

Del 2017 estan obligades a publicar la resta d’informació: el balanç social, el col·lectiu de persones beneficiàries ateses, els concursos, contractes i licitacions, els estats financers i la memòria econòmica, l’informe anual del codi de conducta, la memòria anual d’activitats, el resultat de les activitats acomplertes i l’auditoria.

Les entitats han de difondre la informació d’una manera veraç i objectiva, organitzada i ordenada, i per facilitar la consulta de la informació, es poden usar mitjans informàtics com la pàgina web de l’entitat.

ASSESSORIA A BARCELONA

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Llei de transparència. Nivell de subjecció de Fundacions i Associacions declarades d’utilitat pública als instruments de transparència first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Per aquest motiu, un cop realitzades aquestes tasques de voluntariat, les entitats es troben amb un seguit de moviments econòmics que han de reflectir en els seus llibres o estats comptables, cosa que sovint genera dubtes i confusions.

Aquest blog pretén ser una eina útil i pràctica per ajudar a aquestes entitats a intentar resoldre els seus dubtes i obrir un debat sobre dubtes que no exposarem. Per tant us animem a participar activament!

Les despeses vinculades a les activitats realitzades pels voluntaris, a priori son despeses de transport, allotjament i menjars.

Però com el ventall d’activitats potser ampli, genèricament les considerarem com a despeses produïdes pels voluntaris i altres col·laboradors com a conseqüència de les activitats desenvolupades per l’entitat.

Aquest tipus de despeses a nivell comptable es registren d’acord amb el Pla comptable d’entitats sense ànim de lucre d’àmbit estatal, com el Pla comptable de fundacions i associacions subjectes a la Generalitat de Catalunya, a un compte 653 “Compensació de despeses per prestacions de col·laboració”.

En aquest compte comptable es registren les despeses produïdes per voluntaris i altres col·laboradors com a conseqüència de les activitats desenvolupades a l’entitat, com per exemple les despeses de transport, menjar i vestuari.

Per tant, la compensació de despeses per el voluntari, te simplement l’objecte de rescabalar les despeses que li han originat l’exercici de la seva tasca com a voluntari.

La gestió del voluntariat comporta sovint altres despeses a l’entitat com per exemple:

• Procés de selecció de voluntaris: Normalment d’entrada es fa una entrevista prèvia a l’acceptació de la sol·licitud del voluntari, a fi efecte valorar la idoneïtat de la persona i de decidir a quin programa de voluntariat s’incorpora. Aquestes despeses si es duen a terme per professionals externs de l’entitat, comptablement es poden registrar com a despeses de gestió dins del grup 623 “Serveis de professionals independents”.
• Formació de voluntaris: La formació està pensada per a poder desenvolupar la tasca específica que se li encomani al voluntari. La formació és un dret del voluntari que pot ajudar a desenvolupar millor les seves tasques a banda de fer-lo créixer personalment. Aquesta formació es pot dur a terme també per personal extern i comptablement tindria ala mateixa consideració que l’apartat anterior. I el material emprat per a la formació, es pot registrar comptablement dins d’un compte 629, creant un subcompte com a material per a formació voluntaris
• Responsable de la coordinació dels voluntaris: sovint és personal intern de l’entitat qui gestiona aquesta coordinació. Per tant, si és el cas, seria com a més despesa de personal, grup 64.
• Assegurances: és un dret del voluntari el fet d’ésser cobert dels riscos derivats de l’activitat que du a terme com a voluntari i dels danys que, involuntàriament, podria causar a tercers per raó de la seva activitat. Aquests drets dels voluntaris comporten a la pràctica per a les entitats una doble obligació en relació amb les assegurances, la de disposar d’una assegurança d’accidents i d’una altra de responsabilitat civil. Les despeses d’assegurances, es registren comptablement al compte 625 “Primes d’assegurances”

El voluntari desenvoluparà les seves funcions de forma lliure i gratuïta i per tant no rebrà remuneració de cap tipus, ja sigui en diners o en espècie. Per tant, en aquest cas, no hi haurà cap moviment comptable a reflectir.

Un altra casuística que es dona sovint dins les entitats, es que les despeses de viatge van a càrrec del propi voluntari, però malgrat això, s’adquireixen els bitllets de transport de manera global per l’entitat i després cada voluntari retorna a l’entitat l’import del seu bitllet de transport.

En aquest cas, malgrat l’entitat anticipa uns diners, no és una despesa per l’entitat ja que posteriorment ho recupera.

Comptablement, aquesta sortida i entrada de diners es pot registrar a un compte 552 “compte corrent amb altres persones o entitats vinculades”. Es carregarà per l’import reemborsat pels bitllets de transport o lliuraments efectuats per l’entitat i s’abonarà per el retorn dels diners dels voluntaris o les recepcions a favor de l’entitat.

Per acabar, hi ha entitats que sol·liciten una taxa d’inscripció. Aquesta taxa cobreix despeses de transacció, gestió i documentació suportades per l’entitat i no sempre és reemborsable.

Comptablement aquest ingrés, malgrat el pla comptable no especifica un compte concret, ho podem registrar al compte 759 “Ingressos per serveis diversos”.

Us convidem a fer noves aportacions i a plantejar dubtes a fi efecte de fer més enriquidora aquesta informació del blog.

ASSESSORIA A BARCELONA

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Registre comptable ingressos i despeses del voluntariat first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

És un element important a tenir en compte a l’hora de prendre decisions entorn a l’entitat en si, a futurs projectes, a noves activitats, etc. Per tant, l’entenem com una eina de reflexió que ens cal fer algunes vegades al llarg del temps dins de les entitats.

Amb el pla de viabilitat avaluem la capacitat que te aquesta per a dur a terme un projecte determinat avaluant factors culturals, socials, econòmics i legals, i tenint en compte tots els condicionats de l’entorn.

En aquest blog ens centrarem més en les variables econòmiques a fi efecte d’identificar el risc econòmic, definir la rendibilitat econòmica, i considerar el valor aportat per l’entitat.

La viabilitat econòmica serà diferent segons considerem un projecte o servei:

• – Projectes: caldrà plantejar-se el sistema de finançament previst per una actuació determinada.
• –  Serveis:  cal valorar la capacitat futura per l’obtenció d’uns ingressos que cobreixin les despeses estructurals o pròpies, i les inversions.

Caldrà treballar amb previsions d’ingressos i despeses en base a la delimitació que ens marqui el propi projecte, o bé el compte d’explotació.

L’elaboració d’un bon pla econòmic i financer ens permetrà analitzar si el projecte és econòmicament viable o no i què hem de fer perquè ho sigui (en cas que sigui possible).

Els apartats que formen aquest pla econòmic i financer són:

– el càlcul de les inversions previstes

– les fonts de finançament inicials que utilitzarem:

•  Quotes d’associats
•   Ajuts rebuts d’administracions públiques
•  Ajuts d’empreses o particular
•  Activitat econòmica
•  Col·laboracions amb d’altres entitats sense ànim de lucre, a modus de partenariats
•  Altres fonts

–  el pla de tresoreria (diners que entren i surten)

– el compte de resultats, és a dir el càlcul dels guanys i les pèrdues.

– i la previsió del balanç.

Les dades es poden analitzar amb la freqüència temporal que mes s’ajusti al projecte o al servei en concret, però sempre cal tenir en compte que és aconsellable que aquesta previsió no es limiti a un any sinó que vagi més enllà en el temps (3-5 anys) davant la possibilitat que el primer any calgui fer grans inversions que castiguin el resultat en acabar l’any en què es realitzen però que en anys posteriors tingui una menor incidència.

Cal recordar que com a requisit per a la inscripció en el Registre de Fundacions, s’ha de presentar al Protectorat un projecte de la viabilitat econòmica dels dos primers anys de funcionament de la fundació i de les activitats previstes.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Pla de viabilitat d’una entitat sense ànim de lucre first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Les donacions “mortis causa” són, doncs, les que es realitzen per un acte testamentari del donant, atès que així ha estat previst en un testament, un codicil o memòria testamentària.

Arran de la crisi, els llegats solidaris s’han multiplicat gairebé per quatre i han permès destinar-los a necessitats socials, sobretot a través d’organitzacions que treballen per pal·liar la pobresa al nostre país.

Un testament solidari es reflecteix mitjançant les darreres voluntats del difunt on s’inclou una o diverses entitats, ja sigui deixant tot o una part del patrimoni (com a hereus), o un bé en concret (llegat stricto sensu), sigui del valor que sigui.

Són diferents els elements patrimonials que poden rebre les entitats beneficiàries: des de béns immobles que es poden convertir en una casa d’acollida per exemple, diners que es poden destinar a la recerca, un fons d’inversió, obres d’art o qualsevol altre anàleg.

.

Quan una entitat és beneficiària d’un testament solidari, què cal tenir en compte?

D’entrada s’ha de tenir en compte és que els recursos que es donen a entitats, aquestes els reben íntegrament perquè no liquiden impost de successions.

Per tant, els ingressos que percebi l’entitat d’herències i llegats estaran exempts, les adquisicions que realitzi per causa de transmissió mortis causa no estaran subjectes a l’Impost sobre Successions i Donacions.

.

És molt important subratllar el contingut de l’art. 461-61 del Llibre quart del Codi Civil Català:

“Gaudeixen de ple dret del benefici d’inventari, encara que no l’hagin pres, els hereus menors d’edat, (…), les persones jurídiques de dret públic, i les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública o d’interès social. També en gaudeixen les herències destinades a finalitats d’interès general.”

Qualsevol disposició testamentària en favor d’una fundació, associació declarada d’utilitat pública, si és acceptada s’entendrà sempre acceptada a benefici d’inventari ex lege, sigui quina sigui la seva voluntat concreta. Així s’evita que puguin ser beneficiàries de patrimonis enverinats. Molt probablement aquesta previsió pot entendre’s aplicable a associacions comuns no declarades d’UP, tot i que l’article transcrit ja es veu no ho diu explícitament.

.

A efectes comptables, els béns rebuts es consideraran no reintegrables quan s’hagin complert les condicions establertes per a la seva donació i no hi hagi dubtes raonables sobre la seva recepció.

Els llegats de caràcter monetari es valoren pel valor raonable de l’import concedit. Els de caràcter no monetari o en espècie es valoren pel valor raonable del bé o servei rebut, sempre que aquest es pugui determinar de manera fiable.

Els llegats en espècie es registraran directament en el patrimoni net de l’entitat, traspassant l’excedent de l’exercici com a ingressos a mesura que es vagin meritant les despeses relacionades amb elles, normalment seguint un criteri sistemàtic i racional. Això podria ser el mètode d’amortització del bé rebut amb el llegat.

Si el llegat s’obté per finançar despeses específiques, la imputació com ingrés es farà quan aquests es meriten.

Si el llegat s’obtenen sense finalitat específica, s’imputen com a ingrés de l’exercici en què es concedeix.

Si els llegats són concedits com a dotació fundacional o fons social, es registraran directament en els fons propis de l’entitat, ja siguin concedides per associats, fundadors o patrons per tercers.

.

A efectes de l’Impost sobre Societats, en la comptabilització dels llegats en les entitats sense ànim de lucre l’habitual és que no es consideri cap efecte impositiu ja que les seves rendes estan exemptes de l’impost sobre societats.

Si l’entitat està acollida a la Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, i compleix tots i cadascun dels requisits regulats a l’article 3, l’herència o llegat estaria exempt de l’Impost sobre Societats, ja que, en el seu article 6 sobre rendes exemptes, estableix que tant les rendes derivades de donatius, donacions, adquisicions o transmissions per qualsevol títol són rendes exemptes.

Si no estiguessin acollits a la Llei 49/2002, haurien d’acudir al Llei 27/2014, en el seu article 110, que també considera com a renda exempta els donatius, donacions, i transmissions a títol gratuït.

Per tant, amb independència del règim fiscal aplicable a les rendes derivades del que s’ha donat estaran exemptes de l’Impost sobre Societats.

.

Cada cop més són les entitats que fan campanyes destinades a persones que valoren la solidaritat en un moment vital que les porta a fer testament a favor d’una o més entitats amb les quals s’han sentit identificades al llarg de la seva vida.

.

Assessoria a Barcelona

Sagarra i Montalvo Gestió BCN

The post Els llegats solidaris first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.