Recentment s’ha publicat el Reial Decret 1/2021, de 12 de gener , pel qual es modifica el Pla General de Comptabilitat , entre d’altres.
Una de les modificacions és la definició del Valor Raonable inclosa en el Marc Conceptual ( tant del PGC Normal com del PGC PIMES).
De fet, es tracta d’una de les poques modificacions que afecten a les pimes.
Així mateix, el Reial Decret, al seu article quart, modifica les Normes d’adaptació del Pla General de Comptabilitat de les entitats sense ànim de lucre i el model de pla d’actuació de les entitats sense ànim de lucre aprovades pel Reial Decret 1491/2011, de 24 d’octubre.
Pel que fa a l’afectació al Pla Comptable de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya, regulat en el Decret 259/2008, haurem d’esperar que es publiqui la adaptació.
Com dèiem, una de les modificacions és la definició del Valor Raonable inclosa en el Marc Conceptual . La nova redacció de la seva definició és la següent:
«2. Valor raonable.
És el preu que es rebria per la venda d’un actiu o es pagaria per transferir o cancel·lar un passiu mitjançant una transacció ordenada entre participants en el mercat en la data de valoració. El valor raonable s’ha de determinar sense practicar cap deducció pels costos de transacció en què es pugui incórrer per causa d’alienació o disposició per altres mitjans. No tindrà en cap cas el caràcter de valor raonable el que sigui resultat d’una transacció forçada, urgent o com a conseqüència d’una situació de liquidació involuntària.
El valor raonable s’estima per a una determinada data i, ja que les condicions de mercat poden variar amb el temps, aquest valor pot ser inadequat per a una altra data. A més, a l’estimar el valor raonable, l’empresa haurà de tenir en compte les condicions de l’actiu o passiu que els participants en el mercat tindrien en compte a l’hora de fixar el preu de l’actiu o passiu en la data de valoració. Aquestes condicions específiques inclouen, entre d’altres, per al cas dels actius, les següents:
a) L’estat de conservació i la ubicació, i
b) Les restriccions, si n’hi ha, sobre la venda o l’ús de l’actiu.
L’estimació de la valor raonable d’un actiu no financer tindrà en consideració la capacitat d’un participant en el mercat perquè l’actiu generi beneficis econòmics en el seu màxim i millor ús o, alternativament, mitjançant la seva venda a un altre participant en el mercat que faria servir el actiu en el seu màxim i millor ús.
En l’estimació de la valor raonable s’assumirà com a hipòtesi que la transacció per vendre l’actiu o transferir el passiu es porta a terme:
a) Entre parts interessades i degudament informades, en una transacció en condicions d’independència mútua,
b) Al mercat principal de l’actiu o passiu, entenent com a tal el mercat amb el major volum i nivell d’activitat, o
c) En absència d’un mercat principal, al mercat més avantatjós a què tingui accés l’empresa per a l’actiu o passiu, entès com aquell que maximitza l’import que es rebria per la venda de l’actiu o minimitza la quantitat que es pagaria per la transferència del passiu, després de tenir en compte els costos de transacció i les despeses de transport.
Excepte prova en contra, el mercat en el qual l’empresa realitzaria normalment una transacció de venda de l’actiu o transferència del passiu es presumeix que serà el mercat principal o, en absència d’un mercat principal, el mercat més avantatjós.
Els costos de transacció no inclouen els costos de transport. Si la localització és una característica de l’actiu (com pot ser el cas, per exemple, d’una matèria primera cotitzada), el preu en el mercat principal (o més avantatjós) s’ajustarà pels costos, si n’hi ha, en els quals es incorreria per transportar l’actiu des de la seva ubicació present a aquest mercat.
Amb caràcter general, el valor raonable es calcularà per referència a un valor fiable de mercat. En aquest sentit, el preu cotitzat en un mercat actiu és la millor referència de la valor raonable, entenent per mercat actiu aquell en què es donin les següents condicions:
a) Els béns o serveis negociats són homogenis;
b) Poden trobar-se, pràcticament en qualsevol moment, compradors i venedors disposats a intercanviar els béns o serveis; i
c) Els preus són públics i estan accessibles amb regularitat, reflectint transaccions amb suficient freqüència i volum.
Per a aquells elements respecte dels quals no hi hagi un mercat actiu, el valor raonable s’obtindrà, si escau, mitjançant l’aplicació de models i tècniques de valoració. Entre els models i tècniques de valoració s’inclou l’ús de referències a transaccions recents en condicions d’independència mútua entre parts interessades i degudament informades, si estiguessin disponibles, així com referències a la valor raonable d’altres actius que siguin substancialment iguals, mètodes de descompte de fluxos d’efectiu futurs estimats i models generalment utilitzats per valorar opcions.
En qualsevol cas, les tècniques de valoració utilitzades han de ser consistents amb les metodologies acceptades i utilitzades pel mercat per a la fixació de preus, havent usar, si existeix, la que hagi demostrat obtenir unes estimacions més realistes dels preus. I hauran de tenir en compte l’ús de dades observables de mercat i altres factors que els seus participants considerarien al fixar el preu, limitant en tot el possible l’ús de consideracions subjectives i de dades no observables o contrastables.
L’empresa ha d’avaluar l’efectivitat de les tècniques de valoració que utilitzi de manera periòdica, emprant com a referència els preus observables de transaccions recents en el mateix actiu que es valori o utilitzant els preus basats en dades o índexs observables de mercat que estiguin disponibles i resultin aplicables.
En el valor raonable d’un instrument financer haurà de contemplar, entre altres, el risc de crèdit i, en el cas concret d’un passiu financer, es considerarà el risc d’incompliment de l’empresa que inclou, entre altres components, el risc de crèdit propi . No obstant això, per estimar el valor raonable no s’han de fer ajustaments per volum o capacitat del mercat.
Quan correspongui aplicar la valoració pel valor raonable, els elements patrimonials que no es puguin valorar de manera fiable, ja sigui per referència a un valor de mercat o mitjançant l’aplicació dels models i tècniques de valoració abans assenyalats, s’han de valorar, segons que correspongui, pel seu cost amortitzat o pel seu preu d’adquisició o cost de producció, minorat, si s’escau, per les partides correctores de valor que puguin correspondre, fent esment en la memòria d’aquest fet i de les circumstàncies que el motiven.
El valor raonable d’un actiu o passiu, per al qual no hi hagi un preu cotitzat sense ajustar d’un actiu o passiu idèntic en un mercat actiu, es pot valorar amb fiabilitat si la variabilitat en el rang de les estimacions de la valor raonable de l’actiu o passiu no és significativa o les probabilitats de les diferents estimacions, dins d’aquest rang, poden ser avaluades raonablement i utilitzades en el mesurament de la valor raonable.»
ACTIUS FINANCERS:
L’empresa ha de reconèixer un instrument financer en el seu balanç quan es converteixi en una part obligada del contracte o negoci jurídic conforme a les disposicions del mateix, bé com a emissor o com a tenidor o adquirent de aquell.
Un actiu financer és qualsevol actiu que sigui:
– Diners en efectiu
– Un instrument de patrimoni d’una altra empresa
– Dret contractual a rebre efectiu o un altre actiu financer
Les noves normes de valoració dels actius financers els classifiquen en quatre categories:
1.- Actius financers a valor raonable amb canvis en el compte de pèrdues i guanys
2.- Actius financers a cost amortitzat
3.- Actius financers a valor raonable amb canvis al PN
4.- Actius financers a cost
L’impacte de la nova classificació s’haurà d’informar a la memòria i els seus efectes s’imputaran a reserves.
L’empresa efectuarà un quadre de conciliació amb data 1 de gener de 2021 amb els canvis de les categories d’actius, efectes, etc.
L’empresa no estarà obligada a expressar la informació comparativa.
PASSIUS FINANCERS:
Es classificar com a passius financers sempre que suposin per a l’empresa una obligació contractual de lliurar efectiu o un altre actiu financer.
Es classifiquen en alguna de les següents categories:
1.- Passius financers a cost amortitzat.
2.- Passius financers a valor raonable amb canvis en PiG.
En un proper blog aprofundirem en les diferents categories, tant d’actius financers com de passius financers, que es valoren a valor raonable.
Sagarra i Montalvo gestió BCN
Assessoria a Barcelona