.
Des de fa dos anys, és necessari tenir cura amb el tracte que hem de donar als afectats per devolucions de les clàusules de limitació de tipus d’interès de préstecs, les denominades “clàusules sòl”.
L’Agència Tributària va aclarir la tributació i els contribuents als quals les entitats financeres han tornat quantitats de diners per l’aplicació inadequada de les clàusules sòl NO han de declarar com a ingressos les mateixes. Així ho estableix la disposició addicional del RDL 1/2017 veure quan diu en el seu apartat 1 que les quantitats retornades derivades d’acords celebrats amb entitats financeres, bé en efectiu bé mitjançant l’adopció de mesures equivalents de compensació, prèviament satisfetes a aquelles en concepte d’interessos per l’aplicació de clàusules de limitació de tipus d’interès de préstecs, no s’han d’integrar a la base imposable de l’impost.
Tampoc han d’integrar la base imposable de l’impost els interessos indemnitzatoris relacionats amb els mateixos.
Però s’ha de tenir en compte que si en declaracions anteriors el contribuent va aplicar deducció per inversió en habitatge habitual ha perdut el dret a la seva deducció, havent d’incloure els imports deduïts en la declaració de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques de l’exercici en què s’haja produït la sentència, el laude arbitral o l’acord amb l’entitat.
-Si la sentència, laude o acord és de l’exercici 2017, la regularització es realitzarà a la declaració de l’any 2017, realitzant la devolució de les deduccions de l’any 2013-2016.
Si el contribuent es va deduir els interessos pagats com a despeses en la determinació del rendiment net de capital immobiliari pel lloguer d’immobles, imputant com a despesa quantitats que finalment ens han estat retornades, no poden tenir la consideració de despesa deduïble i minorar el rendiment de capital immobiliari de l’exercici en què van ser imputades. Així hauran de presentar declaracions complementàries dels exercicis que correspongui, llevant aquestes despeses, sense sanció, ni interessos de demora, ni recàrrec.
Si el contribuent es va deduir aquests interessos com a despeses en la determinació del rendiment net d‘ activitats econòmiques, igual que en el cas anterior, en haver imputat com a despesa unes determinades quantitats que finalment li han estat retornades no poden tenir la consideració de despesa deduïble i minorar el rendiment d’activitats econòmiques de l’exercici en què van ser imputades.
El termini de presentació d’aquestes declaracions complementàries serà el comprès entre la data de la sentència, laude o acord i la finalització del següent termini de presentació d’autoliquidació per aquest impost.
Un altre dels supòsits pot ser que l’entitat financera, en lloc de tornar al contribuent les quantitats pagades el que fa és reduir el principal del préstec. En aquest cas no caldrà regularitzar les deduccions practicades anteriorment corresponents a aquests imports. Per la seva banda, la reducció del principal del préstec tampoc generarà dret a aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual.
Així, hauran de realitzar regularitzar IRPF aquells contribuents que en exercicis anteriors hagin obtingut benefici fiscal per les quantitats ara retornades en diners, si haguessin aplicat deducció per habitatge habitual estatal o autonòmica o haguessin imputat la despesa deduïble en Activitat Econòmica o Capital Immobiliari.
.
Assessoria a Barcelona
SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN
