El dia 3 d’octubre de 2016 van entrar en vigor les següents lleis:

Llei 39/2015, de 1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP) i la  Llei 40/2015, de 1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), que succeeixen a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú (LRJAPPAC).

Aquesta dicotomia de lleis recupera la divisió preconstitucional prèvia a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, entre Llei de procediment administratiu de 17 de juliol de 1958 i la Llei de règim jurídic de l’administració de l’Estat de 26 de juliol de 1957. Nogensmenys, la primera fa un important esforç per aplicar de forma definitiva tots els aspectes relacionats amb l’administració electrònica, tant en les seves relacions amb els administrats, com en aspectes de transparència i coordinació interadministrativa. La segona encunya el tractament unificat de tot el sector públic, en la línia de la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP). En aquest text ens cenyirem als aspectes que semblen més rellevants en quant a la relació entre les persones jurídiques privades i les Administracions públiques (AAPP), que es tracten a la primera de les dues normes. A grans trets, la Llei facilita formalment la relació entre els ciutadans i les AAPP, però conté tímids avenços en el camp dels drets i en alguns aspectes concrets és certament regressiva. De fet, ara hi ha un llistat de drets de les persones (que no dels ciutadans) a l’art. 13[1] que oblida els drets com a usuaris de serveis públics. No és un mal llistat però podria ser més clar en avançar cap a promoure la llibertat i igualtat dels individus i els grups en què s’integra en seu formal d’acord amb l’art. 9.2’CE. Entre els punts que empitjoren l’art. 18 conté un inusual imperatiu per a les persones de facilitar els informes, inspeccions i altres actes d’investigació en relació a afers de blanqueig de capitals i finançament d’activitats terroristes. Igualment , hi ha el deure de comunicar altres interessats que no hagin comparegut a un expedients per part dels que sí que ho hagin fet. Són textos d’aparença autoritària impropis d’un règim democràtic, sobre tot perquè no hi intervé un jutge.

Segons l’art. 2 de la Llei, l’àmbit subjectiu inclou administració local, amb totes les seves entitats, així com totes les entitats de dret públic quan en tot cas exerceixin potestats administratives. Si no s’estarà a la seva normativa pròpia.

L’art. 4 conté el concepte d’interessat, substancialment idèntic a la regulació de la LRJAPPAC[2], però afegeix que també ho són les entitats representatives d’interessos legítims col·lectius. Una mica en la línia de l’art. 105.a’CE, constitueix una millora per a col·lectius en matèries d’interessos difosos (medi ambient, salut, drets socials, etc.) perquè la llei els reconeix directament aquesta condició i no poden ser ignorats en determinades tramitacions que comprometin els drets que defensin. També admet explícitament que poden haver-hi persones jurídiques que actuïn en representació d’altres persones jurídiques (art. 5).

Totes les AAPP (art. 6.1) tindran un Registre general electrònic d’apoderaments per poder actuar davant de les AAPP (6.4), cosa que entronca directament amb les entitats. Els poders hauran d’estar bastantejats[3]. No obstant, cada organisme pot tenir el seu propi registre particular d’apoderaments, però la Llei exigeix que siguin plenament interoperables entre ells.

El punt més rellevant s’estableix a l’art. 14. Si bé les persones físiques poden elegir com volen relacionar-se amb l’Administració, sigui electrònicament o no (i poden canviar quan vulguin d’un sistema a un altre, sempre que ho comuniquin de forma clara), les persones jurídiques no. Així l’art. 14.2 estableix que els subjectes obligats a relació electrònica són: persones jurídiques, entitats sense personalitat jurídica, professionals, els que representin subjectes obligats i els empleats públics per a tràmits propis[4]. D’aquesta forma, les associacions, fundacions i altres col·lectius en sentit ampli (àdhuc no tinguin personalitat jurídica) no tenen alternativa a la relació electrònica amb l’administració. No hi ha cap mena de diferència entre col·lectius, atès que s’aplica  el criteri formal, for a del què es comenta a la tercera nota al peu.

Per això cada AAPP té un registre electrònic general, així com els dependents que poden tenir el seu propi, plenament interoperable amb els de l’organisme. (art. 16). Els documents originals poden presentar-se en format paper al registre, correus, oficines diplomàtiques o consulars, oficines de suport i altres, però han de ser digitalitzats. La relació d’oficines on es prestarà assistència tècnica per a la presentació de documents electrònicament  haurà de ser pública (art. 16.7).

La Disp. Final 7a fixa l’entrada en vigor el 2 d’octubre de 2017 de les previsions relatives al registre electrònic d’apoderaments, registre electrònic, registre d’empleats públics habilitats, punt d’accés general d’accés i arxiu únic electrònic. En conseqüència, ens podem trobar que malgrat les previsions de l’art. 14.2 siguin plenament vigents i aplicables, la pròpia AAPP davant la qual hàgim d’intervenir no necessàriament hagi desplegat les bases i sistemes operatius per possibilitar-ho perquè encara té termini per implementar-les. Per aquest motiu cal estar amatent a l’hora de presentar documents, sobre tot si tenen termini i aquests corren risc d’exhaurir-se.

Abans d’aprovar un reglament (art. 133), a través del portal web cal recavar l’opinió dels “subjectes i organitzacions més representatives” sobre: els problemes que pretenen solucionar.-se amb la norma, la necessitat i oportunitat de la seva aprovació, els objectius de la norma i solucions alternatives regulatòries i no regulatòries. Quan la norma afecti a drets i interessos legítims, caldrà publicar el text al web per donar tràmit d’audiència als afectats. Igualment es pot recavar-se directament l’opinió de les organitzacions o associacions reconegudes per llei que agrupin o representin a les persones els drets dels quals guardin relació directa amb el seu objecte. Torna a ser expressió d’allò que conté l’art. 105.a’CE.

 .

Lluís Xavier Toldrà i Bastida

Advocat Ambientalista

Membre de DEPANA i Fons de Defensa Ambiental

.

[1] Art. 13: “a) A comunicarse con las Administraciones Públicas a través de un Punto de Acceso General electrónico de la Administración. b) A ser asistidos en el uso de medios electrónicos en sus relaciones con las Administraciones Públicas. c) A utilizar las lenguas oficiales en el territorio de su Comunidad Autónoma, de acuerdo con lo previsto en esta Ley y en el resto del ordenamiento jurídico. d) Al acceso a la información pública, archivos y registros, de acuerdo con lo previsto en la Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno y el resto del Ordenamiento Jurídico. e) A ser tratados con respeto y deferencia por las autoridades y empleados públicos, que habrán de facilitarles el ejercicio de sus derechos y el cumplimiento de sus obligaciones. f) A exigir las responsabilidades de las Administraciones Públicas y autoridades, cuando así corresponda legalmente. g) A la obtención y utilización de los medios de identificación y firma electrónica contemplados en esta Ley. h) A la protección de datos de carácter personal, y en particular a la seguridad y confidencialidad de los datos que figuren en los ficheros, sistemas y aplicaciones de las Administraciones Públicas. i) Cualesquiera otros que les reconozcan la Constitución y las leyes.”

[2] De forma genèrica l’art. 4.1 recull: “a) Quienes lo promuevan como titulares de derechos o intereses legítimos individuales o colectivos. b) Los que, sin haber iniciado el procedimiento, tengan derechos que puedan resultar afectados por la decisión que en el mismo se adopte. c) Aquellos cuyos intereses legítimos, individuales o colectivos, puedan resultar afectados por la resolución y se personen en el procedimiento en tanto no haya recaído resolución definitiva.”

[3] El bastanteig de poders en l’àmbit judicial va desaparèixer amb la Llei 1/2000, d’enjudiciament civil. Segueix vigent en determinats àmbits administratius com el de la contractació. Senzillament és una diligència subjecta a taxa en determinats òrgans de verificació de suficiència jurídica dels poders per part d’un funcionari públic.

[4] L’art. 14.3 admet que reglamentàriament les AAPP puguin establir l’obligació de relacionar-se  amb elles per mitjans electrònics per a determinats procediments i per a certs col·lectius de persones físiques que per raó de la seva capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o altres motius quedi acreditat que tenen accés i disponibilitat dels mitjans electrònics necessaris.

Sagarra i Montalvo gestió BCN

Assessoria a Barcelona

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *