.

La Fundació ha de garantir davant dels seus Patrons, el Protectorat i la resta d’operadors que posseeix un patrimoni afecte a tals fins que fa factible el compliment de les obligacions que li són exigibles, i amb aquesta finalitat la Llei de Fundacions regula la figura de la “Dotació Fundacional”.

La Llei estableix una quantia mínima de 30.000 euros aplicable a totes les fundacions, entenent per tal una quantia suficient per al degut compliment dels fins fundacionals. Però no passa el mateix a efectes reglamentaris en el cas d’una eventual reducció de la Dotació a una quantia inferior a la dotada en el moment constitutiu i, com a màxim, fins al mínim legal de 30.000 euros.

En segons quins moments o situacions, una fundació que compta amb un cert patrimoni dotacional, que tot just produeix rendes, s’observa que s’està esgotant la seva liquiditat. També succeeix quan l’entitat ha suportat resultats negatius no compensables amb altres partides dels seus fons propis esperant tornar a captar donacions, superar la crisi, o ser rescatada pels seus patrons o per tercers, per seguir desenvolupant la seva activitat.

En la mesura que no arribin aportacions econòmiques externes que solucionin estructuralment la situació financera o retardin substancialment la data crítica en què els impagaments seran inevitables, el Patronat de l’entitat haurà d’afrontar decisions transcendentals, que no han de perdre de vista el respecte a la normativa aplicable, els interessos de treballadors i tercers, i la responsabilitat dels seus patrons.

A aquest efecte, el patronat ha d’adoptar un acord de reducció de xifra de dotació, consistent en l’aplicació dels excedents negatius acumulats a la xifra de dotació, per netejar-la i tal acord ha de sotmetre-ho a l’autorització de Protectorat.

Aquesta opció està prevista i admesa concisament en el Pla General Comptable per a entitats sense ànim de lucre i constitueix, per tant, una sortida per a una situació que sobre el paper no la té.

Una reducció procediria quan:

1r) Segons l’exigència marcada en l’art. 12 LF, la Dotació resulti igualment adequada per al bon compliment dels fins fundacionals i l’acte mateix de la reducció no situï la seva quantia per sota del mínim marcat pel precepte, és a dir, per sota dels 30.000 euros.

2n) L’acord del Patronat pel qual es disposi l’eventual reducció de la Dotació haurà de respectar els principis bàsics:

• l’existència d’una circumstància que ho faci convenient
• que es faci en interès de la Fundació
• i que no es posin en risc els fins de la Fundació

3r) El Protectorat emeti, en els termes descrits, la corresponent autorització. Per tant serà necessari acreditar l’autorització prèvia del Protectorat per realitzar l’acte de disposició que hagi donat lloc a la mateixa.

Una disminució de la Dotació, ha de constar necessàriament en escriptura pública.

Fonts consultades:

https://jorgegarciaherrero.com/intangibilidad-de-la-dotacion-fundacional-derecho-de-fundaciones/

https://idibe.org/cuestiones-de-interes-juridico/derecho-de-fundaciones-algunas-reflexiones-sobre-la-dotacion-fundacional/

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Reducció de la Dotació Fundacional first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Dins de les entitats sense ànim de lucre ens trobem:

• Les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública que han optat expressament per acollir-se a la Llei 49/2002, de règim fiscals de les entitats sense ànim de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge.
• Les associacions que no estan declarades d’utilitat pública.
• Les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública que no hagin optat expressament o que no compleixin els requisits per a això estableix la llei 49/2002, de règim fiscals de les entitats sense ànim de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge.

Els dos darrers supòsits, es regeixen pel règim fiscal de les entitats parcialment exemptes que s’estableix a la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost sobre Societats. En concret, el capítol XIV, en els articles 109, 110 i 111.

I el primer supòsit es regeix pel règim fiscal establert a la Llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats no lucratives i incentius al mecenatge. 

El càlcul de l’impost diferirà si l’entitat està sotmesa per un o un altre règim, perquè les normes que els conformen preveuen diferents tipus impositius, diferents exempcions per determinades rendes, etc.

Règim fiscal de les entitats parcialment exemptes:

Estaran exemptes les següents rendes:

Ingressos que procedeixin de la realització d’activitats que constitueixin el seu objecte social o finalitat específica, que no tinguin la consideració d’activitat econòmica, i també les que s’obtinguin causa de transmissions de béns per a la realització d’aquesta finalitat social, sempre que aquests beneficis es destinin a noves inversions també relacionades amb aquell objecte social en uns terminis determinats establerts per la llei.

Les rendes que procedeixin de la realització d’activitats que constitueixin el seu objecte o finalitat específica, podrien ser:

• Subvencions, ajudes o donacions.
• Les quotes satisfetes pels associats, col·laboradors o benefactors, sempre que no es corresponguin amb el dret a percebre una prestació derivada d’una activitat econòmica.
• Rendes procedents d’adquisicions i transmissions lucratives en compliment de l’objecte social.
• Rendes procedents de transmissions oneroses si es reinverteixen entre l’any anterior i els 3 posteriors i es manté l’actiu objecte d’inversió durant, almenys, 7 anys o període d’amortització.

Seran no deduïbles les següents despeses:

No seran deduïbles les despeses relacionades amb les rendes exemptes anteriorment esmentades. Per tant, no tenen la consideració de despeses fiscalment deduïbles els següents:

• Les despeses imputables exclusivament a les rendes exemptes.
• Les despeses parcialment imputables a les rendes no exemptes seran deduïbles en el percentatge que representen els ingressos obtinguts en l’exercici d’activitats econòmiques respecte dels ingressos totals de l’entitat.

Rendes no exemptes:

L’exempció no es podrà aplicar si els ingressos provenen d’una activitat econòmica (entesa com la intervenció de l’entitat en la producció i/o distribució de béns i/o serveis), encara que aquesta estigui relacionada amb el seu objecte social, i que el benefici obtingut es reinverteixi en la mateixa entitat.

No estaran exemptes les rendes per exemple derivades de:

• Les rendes derivades de l’adquisició i transmissió onerosa quan no reverteixin en el seu objecte social.
• Les rendes derivades de l’exercici d’explotacions econòmiques.
• Les rendes derivades del patrimoni, tant mobiliari (interessos) com immobiliari (lloguers).

A tall d’exemple:

• Cursos de formació
• La venda de participacions de loteria. La venda de participacions de loteria per part de l’associació, cobrant un recàrrec sobre el preu efectivament jugat, constitueix una explotació econòmica i les rendes que se’n deriven són, per tant, rendes subjectes i no exemptes en l’Impost sobre Societats de l’associació
• L’activitat d’un bar
• Etc.

Despeses deduïbles:

Seran deduïbles totes les despeses relacionades amb les rendes no exemptes.

Les despeses comuns són deduïbles en la prorrata que representin aquests en el quocient entre els ingressos no exempts sobre els ingressos totals (exempts i no exempts).

Les rendes no exemptes tributaran en aquest règim fiscal per un 25% del benefici obtingut.

El règim fiscal de la llei 49/2002

En aquest règim fiscal estan exempts els ingressos i les rendes que procedeixin de:

Activitat pròpia del seu objecte o finalitat estatutària. Sense explotació econòmica

• Donatius i donacions, i els ajuts econòmics procedents de convenis de col·laboració empresarial i de patrocini.
• Quotes d’associats, col·laboradors i benefactors que no corresponguin a serveis d’activitats econòmiques no exemptes.
• Les subvencions.
• Rendes procedents del seu patrimoni, com per exemple, interessos, dividends, lloguers.
• Rendes procedents d’explotacions econòmiques exemptes segons l’article 7 de la llei 49/2002, sempre que sigui activitat pròpia dels seu objecte o finalitat estatutària:
  • Assistència social
  • Serveis d’hospitalització o d’assistència sanitària.
  • Investigació científica i desenvolupament tecnològic.
  • Béns declarats d’interès cultural
  • Organització de representacions musicals, coreogràfiques, teatrals, cinematogràfiques o circenses.
  • Parcs i altres espais naturals protegits de característiques similars.
  • Ensenyament i de formació professional, en tots els nivells i graus del sistema educatiu.
  • Organització d’exposicions, conferències, col·loquis, cursos o seminaris.
  • Elaboració, edició, publicació i venda de llibres, revistes, fullets, material audiovisual i material multimèdia.
  • Prestació de serveis de caràcter esportiu a persones físiques que practiquin l’esport.
  • Les explotacions econòmiques d’escassa rellevància.

Els avantatges d’aquest règim fiscal especial és que gaudeixen d’un tipus impositiu més reduït, del 10%, en aquelles rendes que no estiguin exemptes.

Les entitats que estiguin sotmeses al règim fiscal de la llei 49/2002, hauran de presentar en tots els casosla declaració per l’Impost de Societats.

Assessoría a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Interpretació de les rendes exemptes i no exemptes en l’IMPOST de SOCIETATS en associacions i fundacions first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Els Comptes Anuals (CCAA) estan formats pels estats financers d’informació comptable de l’entitat al tancament de l’exercici (normalment el 31 de desembre), i comprenen:

1. El Balanç de Situació: comprèn els béns i drets que constitueixen l’actiu, i les obligacions, els deutes i els fons propis que formen el passiu.
2. El Compte de Resultats o Compte de Pèrdues i Guanys: comprèn els ingressos i les despeses de l’exercici.
3. La Memòria, amplia la informació inclosa en el balanç de situació i el compte de resultats entre d’altres.

Tots aquests documents han de ser redactats amb claredat i presentar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’entitat.

A efectes de terminis, els CCAA es formulen dins dels tres primers mesos després de la data del tancament, s’aproven a l’assemblea de socis dins dels tres mesos següents a la formulació i es presenten a la Direcció general de Dret i d’Entitats Jurídiques dins dels 30 dies següents a la data d’aprovació.

Els models a utilitzar els podeu consultar en el següent enllaç: https://gestiobcn.com/limits-per-a-lelaboracio-dels-comptes-anuals-i-lauditoria/

Pel que fa a la Memòria, aquesta amplia i comenta la informació continguda en els altres documents que integren els Comptes Anuals. És a dir, afegeix informació explicativa a les xifres que apareixen en altres documents. A més, ens ofereix dades numèriques addicionals als inclosos en altres estats comptables.

És el document més extens i que cal treballar-hi a fons, a fi efecte de donar la suficient informació complementària i aclaridora als balanços. El seu contingut mínim és el següent:

1. Activitat de l’entitat
2. Bases de presentació dels comptes anuals

•            Imatge fidel.
•            Principis comptables no obligatoris aplicats.
•            Comparació de la informació.
•            Agrupació de partides.
•            Elements recollits en diverses partides.
•            Canvis en criteris comptables.
•            Correcció d’errors.

3. Aplicació de resultats
4. Normes de registre i valoració
5. Immobilitzat material
6. Inversions immobiliàries
7. Béns del patrimoni cultural
8. Immobilitzat intangible
9. Arrendaments i altres operacions de naturalesa similar

•  Arrendaments financers
•  Arrendaments operatius

10. Actius financers
11. Passius financers
12. 12. Fons propis
13. Subvencions, donacions i llegats
14. Situació fiscal

•  Impostos sobre beneficis
•  Altres tributs

15. Ingressos i despeses
16. Provisions i contingències
17. Aplicació d’elements patrimonials i d’ingressos a finalitats estatutàries
18. Fets posteriors al tancament
19. Operacions amb parts vinculades
20. Informació segmentada
21. Altra informació

1. • El nombre mitjà de persones ocupades.
   • Canvis dels components de l’òrgan de govern.
   • Relació de les operacions de l’exercici per a les quals s’ha tramitat una autorització.
   • Operacions en què hi hagi algun tipus de garantia.
   • Qualsevol altra qüestió no inclosa en els apartats anteriors. 

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Comptes Anuals de les Entitats first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.

Entenem per:

• Investigació: les activitats l’objectiu de les quals és descobrir nous coneixements que puguin resultar d’utilitat per a la creació de nous productes, processos o serveis, o contribuir a millorar considerablement els ja existents.

• Desenvolupament: és l’aplicació dels resultats de la investigació, que comprèn l’adquisició, combinació, configuració i ús de coneixements i tècniques ja existents, d’índole científica, tecnològica, empresarial o d’un altre tipus, amb vista a l’elaboració de plans i estructures o dissenys de productes, processos o serveis nous, modificats o millorats.

• Innovació: aplicació d’un mètode de producció o subministrament nou o significativament millorat, incloent canvis significatius pel que fa a tècniques i mètodes.

.

L’activació és un tractament comptable que permet reconèixer en el balanç de l’empresa, aquelles despeses empleats en R+D que han donat origen a un actiu del que l’empresa espera obtenir beneficis.

La norma de registre i valoració comptable núm 6 estableix que les despeses de recerca són despeses de l’exercici en què es realitzin. No obstant podran activar-se com a immobilitzat intangible des del moment en què es compleixin les següents condicions:

-Estar específicament individualitzades per projectes i el seu cost clarament establert perquè pugui ser distribuït en el temps.

-Tenir motius fundats d’èxit tècnic i de rendibilitat económico-comercial del projecte o projectes de què es tracti.

Les despeses de recerca que figuren en l’actiu s’han d’amortitzar durant la seva vida útil i sempre dins el termini de cinc anys. En el cas que hi hagi dubtes respecte al possible èxit del projecte, els actius acumulats fins al moment es passaran a pèrdues de l’exercici. L’amortització de les despeses d’investigació començarà a realitzar-se des del moment en que s’activin en el balanç de l’empresa.

Les despeses de desenvolupament, quan es compleixin les condicions indicades per a l’activació de les despeses de recerca, s’han de reconèixer en l’actiu i s’han d’amortitzar durant la seva vida útil que, en principi es presumeix, llevat de prova en contra, que no és superior a cinc anys. Les despeses de desenvolupament començaran a amortitzar-se una cop conclòs el projecte, el que farà que la base amortitzable sigui el cost total del projecte.

Tant en un cas com en l’altre, el període màxim d’amortització és de cinc anys.

En cap cas es podran activar els desemborsaments reconeguts inicialment com a despeses de l’exercici i que posteriorment compleixin les condicions esmentades per a la seva activació.

.

Deducció en l’impost sobre societats per activitats en R+D+I

Dins d’aquesta deducció podem distingir dos tipus d’activitats: investigació i desenvolupament (R+D) i innovació tecnològica (i). El conjunt d’aquestes activitats ve a denominar-se activitats R+D+I, i es defineixen a l’article 35 de la LIS.

Per a l’aplicació d’aquestes deduccions es requereix que les despeses d’R+D o d’innovació tecnològica (i), estiguin directament relacionades amb aquestes activitats i s’apliquin efectivament a la realització d’aquestes, i es refereixen a projectes individualment especificats.

A) Activitats de R+D

.

La base de la deducció estarà constituïda per l’import de les despeses d’R+D i per les inversions en elements de l’immobilitzat material i intangible exclosos els edificis i terrenys.

Es consideren despeses de recerca i desenvolupament les realitzades pel contribuent, incloses les amortitzacions dels béns afectes a les esmentades activitats, quan estiguin directament relacionades amb aquestes activitats i s’apliquin efectivament a la realització d’aquestes, constant específicament individualitzats per projectes.

Amb caràcter general, el percentatge de deducció serà del 25% de les despeses efectuades en el període impositiu per aquest concepte. No obstant això, si les despeses fossin superiors a la mitjana dels efectuats en els dos anys anteriors, s’aplicarà el 25% fins a aquesta mitjana i el 42% sobre les despeses que excedeixin d’aquesta mitjana.

Amb independència d’aquests percentatges de deducció, es pot practicar una altra deducció addicional del 17% sobre les despeses de personal de l’entitat corresponents a investigadors qualificats adscrits en exclusiva a activitats d’R+D.

A més, s’hi podrà aplicar una deducció del 8% de les inversions en elements d’immobilitzat material i intangible, exclosos els edificis i terrenys, sempre que es trobin afectes de manera exclusiva a les activitats d’R+D.

.

B) Activitats d’innovació tecnològica (i)

.

El percentatge de deducció serà el 12% aplicat sobre les despeses d’innovació tecnològica efectuades en el període impositiu.

A l’efecte de procedir a l’aplicació de la deducció, els contribuents poden aportar un informe motivat emès pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, o per un organisme adscrit a aquest, relatiu al compliment dels requisits científics i tecnològics exigits. Aquest informe té caràcter vinculant per a l’Administració tributària.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post L’activació de despeses d’Investigació i Desenvolupament (R+D) first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

La nova llei apareix en un moment en què el debat social contra la corrupció i l’opacitat en l’administració pública necessita resposta. .

Aquesta llei regula determinades obligacions de transparència, no només per a les administracions públiques, sinó també per a entitats privades que percebin durant un any subvencions o ajuts públics. Per tant, aquesta llei obliga igualment a les entitats no lucratives a ser transparents i a facilitar a la ciutadania l’accés a la seva informació sobre la gestió que fan del diner públic.

Val a dir, que hi ha moltes entitats finançades amb fons públics, que pel que fa a les pràctiques de bon govern i transparència, ja estan anant molt més lluny del que va la llei. .

L’organisme estatal encarregat de controlar la transparència, és l’òrgan depenent del Consell de Transparència i de Bon Govern adscrit al Ministeri d’Hisenda. .

Aquesta llei no ha entrat en vigor en la seva totalitat. De moment només ho està el Títol II, que fa referència al bon govern i als principis generals i principis d’actuació que les entitats han d’atendre.

A partir del mes de desembre de 2014, entraran en vigor els títols I i III de la llei, relatius a la Transparència de l’Activitat Pública i Consell de Transparència i Bon Govern respectivament. És a dir, a partir d’aquest mes de desembre, estarà en vigor la llei en la seva totalitat.

Per tant, quan la llei entri en vigor, algunes entitats quedaran obligades a fer públiques una sèrie d’informacions relatives a la seva entitat i a la gestió del diner rebut. .

Des del punt de vista tècnic, la llei es remet a un posterior reglament que regularà el procediment sancionador. 

.

Quines són les entitats que han d’aplicar la llei?

• Entitats que compten amb més d’un 50% de patrimoni fundacional públic (Entitats Públiques)
• Entitats privades que durant un any reben:

1. Subvencions o ajudes públiques de més de 100.000 euros.
2. Subvencions o ajuts públics que representen, almenys, el 40% del total dels ingressos anuals que percebin i sempre que el seu abast superi els 5.000 euros.

 .

A què estan obligades?

S’ha de publicar de forma clara, accessible, estructurada i comprensible la informació institucional i organitzativa de l’entitat, així com la informació econòmica, pressupostària i estadística:

• Informació institucional i organitzativa comprèn les funcions que desenvolupa l’entitat, la normativa que li és d’aplicació a aquestes funcions que desenvolupa i la seva estructura organitzativa a modus d’organigrama dels responsables dels diferents òrgans.
• Informació estadística comprèn el percentatge en volum pressupostari de contractes adjudicats i el grau de compliment i qualitat dels serveis públics.
• Sobre les subvencions i ajudes públiques cal informar:

1. Objecte de la subvenció concedida
2. Pressupost presentat
3. Durada i data d’inici de l’execució
4. Obligacions econòmiques contretes
5. Subcontractacions realitzades per a dur a terme l’activitat
6. Procediment i import de la subvenció

• Sobre la informació econòmica de l’entitat cal informar:

1. Els comptes anuals
2. Les retribucions percebudes anualment per el màxims responsables de l’entitat

 .

Aquesta norma està encaminada a adquirir especial rellevància en els procediments de licitació i adjudicació de contractes públics, així com en el posterior seguiment dels mateixos.

• Sobre els contractes subscrits amb l’administració pública cal indicar:

1. L’objecte pel qual s’ha subscrit el contracte
2. La durada del contracte
3. Import de licitació
4. Els instruments a través del qual s’ha publicitat
5. Modificacions produïdes durant la vigència del contracte
6. Desistiments i renúncies.

• Sobre els convenis subscrits amb l’administració pública cal informar:

1. Parts que han signat el conveni
2. Objecte del conveni i prestacions
3. La durada prevista
4. Les modificacions realitzades
5. Les persones que realitzen les prestacions
6. Les obligacions econòmiques acordades entre les parts

Amb aquesta llei es pretén incrementar i reforçar la transparència en l’activitat pública, obligant les administracions i entitats públiques, i a aquelles que són privades però ofereixen serveis finançats amb fons públics, a fer publicitat activa sobre la forma en què aquests fons es gestionen.

Tanmateix les entitats no lucratives també poden sol·licitar la informació que necessitin a l’Administració mitjançant el mateix procediment fixat per al ciutadà. .

Paral·lelament, el Parlament de Catalunya està treballant sobre la futura llei catalana de transparència, però que fins que no s’aprovi, les entitats catalanes s’hauran de regir únicament per la llei espanyola de transparència.

.

                                              .Assessoria a Barcelona

                                               SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

 .

The post La nova Llei de Transparència a les Entitats del Tercer Sector first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Com ja vàrem comentar en un blog anterior, cal diferenciar dues formes diferents de mecenatge:

1. El mecenatge en sentit estricte conegut com les donacions. Són aportacions altruistes i desinteressades dutes a terme per col·laborar esporàdicament amb entitats no lucratives, i l’objectiu és la mera liberalitat del donant.
2. El mecenatge empresarial formulat mitjançant convenis de col·laboració empresarials en activitats d’interès general. Són acords, en virtut dels quals, les entitats referides a l’art.16 de la Llei 49/2002, a canvi de l’obtenció d’una ajuda econòmica per a la realització de les activitats que efectuen en compliment de la seva finalitat específica, es comprometen per escrit a difondre la participació del col·laborador en el desenvolupament d’aquestes activitats, reportant al donant un benefici addicional obtingut mitjançant la promoció de la seva pròpia imatge.

Dins del mecenatge empresarial ens trobem amb dues figures:

–          El conveni de col·laboració en activitats d’interès general

–          Els contractes de patrocini publicitari

Tot i que les dues figures mostren un paral·lelisme en la seva configuració jurídica, i es troben subjectes a un mateix règim tributari en l’àmbit de l’impost personal de l’aportant, les dues modalitats d’actuacions presenten importants elements diferenciadors, entre els quals hi ha el tractament fiscal diferent a efectes de l’IVA.

En aquest blog ens centrarem en les principals característiques dels contractes de patrocini publicitari.

ELS CONTRACTES DE PATROCINI PUBLICITARI

El  contracte de patrocini publicitari és aquell per el qual el patrocinat, a canvi d’una ajuda econòmica per a la realització de la seva activitat esportiva, benèfica, cultural, científica o d’un altre mena, es compromet a col·laborar en la publicitat del patrocinador.

Els contractes de patrocini publicitari tenen un marcat caràcter publicitari, ja que el seu objectiu és la consecució d’un determinat benefici comercial a través de la promoció publicitària dels seus productes i serveis de l’empresa que actua com a patrocinador.

El règim jurídic del patrocini publicitari es regula en la Llei General de Publicitat.

Respecte del conveni de col·laboració empresarial, el contracte de patrocini publicitari presenta determinades característiques comuns, però importants diferències com per exemple el subjecte beneficiari de l’aportació, les finalitats perseguides per l’acció de l’empresa, la naturalesa jurídica del contracte i, especialment en la figura impositiva del IVA, on el seu règim tributari és considerablement diferent.

Principals característiques dels Contractes de Patrocini Publicitari:

a)      Beneficiaris de les aportacions:

• Mentre que en els convenis de col·laboració empresarials el receptor de l’aportació ha de ser en tot cas una entitat sense afany de lucre acollida a la Llei 49/2002, en els contractes de patrocini publicitari, aquest requisit no és imprescindible.
• Per aquest motiu el marc tributari va més enllà la Llei 49/2002, estenent-se com a actuacions de patrocini publicitari.
• Per tant, respecte de les aportacions efectuades a entitats acollides a la Llei 49/2002, cal que ens atenguem  als elements distintius necessaris per a identificar si ens trobem davant d’una actuació de patrocini publicitari o si estem davant d’un conveni de col·laboració.

b)      Finalitats perseguides:

• El contracte de patrocini publicitari te un objectiu essencialment publicitari, essent la raó del mateix la obtenció directe i immediata d’una publicitat associada al esdeveniment finançat, procedint-se a avaluar els riscos econòmics derivats de l’acció així com les probabilitats d’èxit amb les que compta la mateixa.
• Com l’objectiu principal de l’empresa és fer publicitat dels seus productes i serveis,  junt al nom del patrocinador de l’esdeveniment, poden aparèixer referències expresses dels patrocinadors o d’algun dels seus productes comercials.
• La raó de ser del patrocini publicitari és purament mercantil i consisteix en l’atorgament d’una determinada quantitat de diners a canvi de publicitat.

c)       Naturalesa jurídica dels contractes:

• El patrocini publicitari, amb caràcter general, constitueix un acte bilateral de caràcter onerós, en la mesura en que la prestació de cada una de les parts es causa per a la prestació de l’altre.
• El pagament d’un ajut no representa sinó el pagament d’un servei o el preu d’una activitat pròpia del patrocinat.
• El pagament d’aquesta aportació econòmica per part de l’empresa es concreta en el pagament de la publicitat rebuda per l’acció duta a terme, originant-se així el naixement d’una obligació per part del patrocinat consistent a transmetre el nom i productes del patrocinador associats al desenvolupament de l’activitat.

d)      Tractament tributari de les aportacions realitzades:

 A nivell del Impost sobre Societats:

• Les aportacions en concepte de patrocini publicitari tindran la consideració de despesa de publicitat, propaganda i relacions públiques, i resultaran íntegrament deduïbles.
• En tots aquells casos que una empresa realitzi una aportació a qualsevol entitat acollida a la Llei 49/2002, rebent a canvi la difusió de l’esmentada col·laboració, l’aportació efectuada rebrà el mateix tractament tributari en l’àmbit del donant, amb independència de si es tracta d’un patrocini publicitari com d’un conveni de col·laboració.

 A nivell del IVA:

• En el contracte de patrocini publicitari el patrocinador persegueix la obtenció d’un benefici empresarial consistent a difondre el seu nom comercial o els seus productes a través d’una publicitat lligada a la promoció d’una activitat d’interès general, o sigui, persegueix obtenir una rendibilitat a la inversió efectuada.
• En aquest cas, doncs, les aportacions rebudes per l’entitat no lucrativa mitjançant un contracte publicitari estan subjectes al IVA.
• La reciprocitat de les obligacions nascudes en el si d’un contracte de Patrocini Publicitari per a el patrocinador i per a el patrocinat, junt amb el caràcter lucratiu de l’operació, justifiquen la subjecció i no exempció al impost.

Com a reflexió final, val a dir que des de el punt de vista estrictament tributari, tant els convenis de col·laboració com els contractes de patrocini publicitari difereixen tan sols en l’aspecte relatiu a la seva subjecció o no al IVA. I es que, si be, les esmentades aportacions reben el mateix tractament fiscal en l’àmbit del impost del donant, a efectes de IVA els convenis de col·laboració estan totalment exempts de IVA al no tenir la consideració de prestació de serveis, els contractes de patrocini publicitari estan subjectes a IVA.

.

Assessoria a Barcelona

 SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Contractes de Patrocini Publicitari en Activitats d’Interès General com a Instrument de Mecenatge first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.