La majoria dels errors a l’hora de calcular la quantitat a retenir es produeix en els rendiments del treball derivats de relacions laborals ja que la seva quantia és variable segons les retribucions i les circumstàncies personals del treballador, mentre que a la resta de les rendes subjectes a retenció els són d’aplicació un tipus fix, però en cas de produir-se també errors, la forma d’actuar i les recomanacions són d’igual aplicació.
Les retencions mal practicades poden donar-se per excés i també aquelles efectuades per una quantia inferior a la legalment establerta, però les conseqüències i la forma d’arreglar l’error són diferents.
Quan les retencions han estat mal practicades per excés:
En aquest supòsit el perjudicat és el perceptor de les rendes, que veu disminuïda en major mesura l’import final de la seva retribució, mentre que per al pagador de les rendes obligat a realitzar retenció l’efecte és nul, tenint en compte que l’ingrés que ha realitzat de més en la Hisenda Pública es correspon amb el que ha pagat a faltar al perceptor.
En aquest sentit, la forma més fàcil de corregir aquest error és esperar a confeccionar la declaració de la renda i deduir les quantitats efectivament retingudes, que tot i superiors al tipus legalment establert, han estat realment suportades i ingressades, com es justifica en el certificat de retencions que ha de lliurar el retenidor. Així, la menor retribució percebuda amb motiu de la retenció incorrecta es veurà afavorida amb una major devolució o un menor ingrés a Hisenda, quedant així la situació regularitzada.
Si el treballador afectat per l’excés de retenció no vol esperar a la presentació de la declaració de la renda haurà de realitzar una sol·licitud de devolució d’ingressos indeguts a l’Agència Tributària, instant la rectificació del model d’autoliquidació de retencions corresponent. La sol·licitud es pot sol·licitar tant el retenidor com el perceptor de les rendes i en tot cas, qui ha de percebre la devolució serà el perceptor.
Quan les retencions han estat mal practicades per defecte:
Aquesta situació és pots solucionar fàcilment si el perceptor de les rendes, objecte d’una retenció inferior a la deguda legalment, només es dedueix en la declaració de la renda les quantitats efectivament retingudes en efectuar la declaració de la renda. En aquest cas, és doctrina del Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) que és improcedent exigir al retenidor les quantitats no retingudes si el contribuent ha ingressat la quota principal. Pel que, en cas de requeriment de l’Agència Tributària, aquesta només podria liquidar els interessos de demora conseqüència de l’ajornament produït en l’IRPF.
No obstant això, si el perceptor de la renda es dedueix en la seva declaració la quantitat que va haver de ser retinguda en lloc de l’efectivament retinguda- acollint-se a l’article 99.5 de la Llei de l’IRPF-, o si no presentés declaració per no estar obligat, es produiria un perjudici per a la Hisenda Pública, que practicaria liquidació provisional contra el retenidor per la diferència sorgida, emparada en el precepte que “els subjectes obligats a retenir o a ingressar a compte han d’assumir l’obligació d’efectuar l’ingrés en el Tresor, sense que l’incompliment d’aquella obligació -la de practicar retenció- pugui excusar-los d’aquesta -la de realitzar el ingrés- “.
Això suposa infracció tributària per deixar d’ingressar el deute tributari que hagués de resultar d’una autoliquidació, i està regulada a l’article 191 de la Llei general tributària.
Fins aquí hem suposat que el responsable de l’error en la retenció mal practicada és del retenidor, però si per contra, el retenidor pogués provar que l’error s’ha originat per la incorrecta comunicació de dades realitzada pel treballador mitjançant el model 145 – de aquí la importància que la empreses i entitats retenidores conservin un original signat pel treballador-, no seria d’aplicació la sanció al retenidor i l’Agència Tributària podria incoar expedient sancionador al perceptor de les rendes per la infracció regulada en l’article 205 de la Llei general tributària.
La quantia d’aquestes sancions fa recomanable que un cop advertit l’error en la retenció s’opti per presentar una declaració complementària del model d’autoliquidació de retencions presentat incorrectament i assumir el recàrrec per declaració extemporània.
Assessoria a Barcelona
SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN
