Fons de Reserva Obligatori a les Cooperatives de Catalunya

El Fons de reserva obligatori (FRO), regulat a la Llei 12/2015 de Cooperatives de Catalunya, és el fons destinat a la consolidació i la solvència de la cooperativa, que no es pot repartir entre els socis, llevat del cas de dissolució o transformació de la cooperativa, en què el fons es pot repartir amb els límits i les condicions que estableix l’esmentada llei.

A efectes comptables, es considera una partida dels fons propis, dintre del Patrimoni Net.

 

El FRO és constitueix per:

a) L’aplicació dels excedents:

Dels excedents comptabilitzats del resultat cooperatiu, un cop deduïdes les pèrdues de qualsevol naturalesa d’exercicis anteriors, i abans de la consideració de l’impost de societats, s’han de destinar, almenys, en els percentatges següents :

  1.  Amb caràcter general, el 20% al FRO i el 10% al fons d’educació i promoció cooperatives (en parlarem en un proper blog).
  2. El 50% dels excedents procedents de la regularització de balanços al FRO.
  3. El 100% dels excedents procedents de les plusvàlues obtingudes per l’alienació dels elements de l’immobilitzat material o de l’immobilitzat intangible, segons l’article 79.2.f, al FRO, amb la limitació del resultat cooperatiu procedent de les plusvàlues de l’exercici.                                  

Dels beneficis extracooperatius, una vegada deduïdes les pèrdues de qualsevol naturalesa d’exercicis anteriors i abans de la consideració de l’impost sobre societats, s’ha de destinar almenys un 50% al FRO.

b) Les deduccions sobre les aportacions obligatòries en el cas de baixa injustificada o expulsió dels socis.

c) Les quotes d’ingrés o periòdiques.

 

Destinació i disponibilitat del FRO

 

  1. El FRO, destinat a la consolidació, el desenvolupament i la garantia de la cooperativa, no es pot repartir entre els socis, excepte en els supòsits en què els estatuts socials estableixin que té un caràcter parcialment repartible. El repartiment en cap cas no pot superar el 50% del fons repartible a què fa referència l’apartat 2. En les cooperatives sense ànim de lucre en cap cas no es pot preveure el caràcter repartible del FRO.
  2. El caràcter repartible del FRO només és aplicable amb relació als fons de reserva generats a partir de la inscripció en el Registre de Cooperatives de la modificació d’estatuts que estableixi aquest caràcter.
  3. El repartiment del FRO només pot tenir lloc en el moment de la liquidació de la cooperativa o en el cas de la transformació d’aquesta en un altre tipus de societat. Tanmateix, en el cas de la transformació, el fons només es pot repartir en forma de participacions o accions de la nova societat en funció de l’activitat cooperativitzada.
  4. Aprovat el caràcter repartible o no repartible del FRO, aquest no es pot modificar de nou fins passats cinc anys de l’anterior acord i, en cap cas, no té efectes jurídics el canvi de criteri de no repartible a repartible quan s’acordi la liquidació o transformació de la cooperativa dins els tres anys següents a l’última modificació.
  5. Tanmateix, quan una cooperativa acordi transformar-se en una entitat sense ànim de lucre d’interès general, el seu patrimoni, inclòs el FRO, es pot traspassar en bloc al patrimoni de la nova persona jurídica, un cop els socis disconformes han exercit llur dret de separació. En tot cas, la nova entitat s’ha de dedicar a finalitats anàlogues a les de la cooperativa que ha acordat la transformació.

 

L’objectiu de la dotació del FRO és fer possible que l’import d’aquest fons sigui l’adequat per a aconseguir empreses sòlides, però no sigui un element desincentivador per a constituir cooperatives.

Per aquest motiu i per a fomentar que voluntàriament les cooperatives dotin més el FRO, s’ha previst que la imputació de pèrdues a aquest fons es pugui incrementar, en la mateixa proporció que s’hagi dotat el FRO, en un percentatge superior al mínim previst legalment.

 

Imputació de pèrdues

 

  1. Els estatuts han de fixar els criteris per a la compensació de les pèrdues. És vàlid imputar-les a un compte especial per a amortitzar-les amb càrrec a futurs resultats positius, dins el termini màxim que permeti la legislació tributària específica.
  2. En la imputació de les pèrdues, cooperatives o extracooperatives, fins el 50% de les pèrdues es poden imputar al FRO. Aquest percentatge es pot incrementar en el cas, i en la mateixa proporció, que s’hagi dotat el FRO en un percentatge superior al mínim legalment establert. Si per a la imputació de pèrdues s’ha utilitzat, totalment o parcialment, el FRO, no s’han d’aplicar, imputar o repartir els retorns cooperatius o altres resultats positius repartibles fins que aquest fons hagi recuperat la quantia d’abans d’haver-lo utilitzat.

 

Destinar els recursos corresponents al FRO i al fons d’educació i promoció cooperatives de manera diferent a l’establerta per llei, pels estatuts o per un acord de l’assemblea general, és una infracció lleu.

Tanmateix, no destinar els recursos corresponents al FRO i al fons d’educació i promoció cooperatives, en els casos i per l’import establerts per llei, pels estatuts o per un acord de l’assemblea general, són infraccions molt greus.

 

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

 

This site is registered on wpml.org as a development site.