Les factures d’abonament feien referència als documents que s’emetien com a conseqüència d’una devolució. A partir de l’1 de gener del 2013, quan va entrar en vigor el nou reglament de facturació, aquest és reemplaçat per la factura rectificativa negativa.

Què és una factura rectificativa?:

La factura rectificativa està prevista per corregir o modificar una factura original que ja ha estat emesa, i respon al fet que, una vegada emesa, una factura no es pot alterar i s’ha de mantenir intacta. El Reglament de Facturació deixa clar que no és possible anul·lar una factura emesa generant-ne una altra que la substitueixi per a la mateixa operació.

En cas que l’original no compleixi els requisits establerts o es detecti algun tipus d’error, és obligatori emetre una factura rectificativa.

Com es fa una factura rectificativa?

La rectificació es realitzarà mitjançant l’emissió d’una factura nova on consti que es tracta d’una factura rectificativa i en què es facin constar les dades identificatives de la factura rectificada. Es pot fer la rectificació de diverses factures en un únic document de rectificació, sempre que s’identifiquin totes les factures rectificades.

Això no obstant, quan la modificació de la base imposable tingui el seu origen en la concessió de descomptes o bonificacions per volum d’operacions no és necessària la identificació de les factures, bastant amb la determinació del període a què es refereixen.

Les factures rectificatives poden ser positives o negatives:

• Positiva: és la factura rectificativa que s’emet quan ens deuen diners. Normalment això passa quan l’import que hem posat a la factura original és menor del que hem de cobrar.
• Negativa: s’emet quan hem de pagar. Aquest tipus de rectificació passa quan hem cobrat de més.

Quin és el contingut de la factura rectificativa?:

la informació continguda a la factura rectificativa ha de ser la mateixa que la continguda a la factura original, atenent als requisits i dades obligatòries en cada cas.

La factura rectificativa contindrà la informació següent:

• Número i, si s’escau, sèrie de la factura. Haurà de portar una numeració especial i una sèrie diferent de la de les factures ordinàries.
• Esmentar que es tracta d’una factura rectificativa amb tota claredat.

• Data d’expedició i operació: l’actual.

• Número d’identificació fiscal (NIF), així com nom i cognoms, raó o denominació social completa de l’obligat a expedir-lo.

• Identificació del tipus de béns lliurats o serveis prestats.
• Identificar de forma clara quina és la factura què rectifica, indicant-ne el número, la sèrie i la data.

• Tipus impositiu associat (opcionalment, també l’expressió IVA inclòs).

• Import total.
• Especificar el motiu de l’emissió i què es rectifica.

Moment d’expedició d’una factura rectificativa:

L’expedició de la factura rectificativa s’ha d’efectuar tan aviat com l’obligat a expedir-la tingui constància de les circumstàncies que obliguen a expedir-la, sempre que no hagin transcorregut quatre anys a partir del moment en què es va meritar l’impost o, si s’escau, es van produir les circumstàncies.

Finalitats, motius o causes per emetre una factura rectificativa:

• Completar o afegir informació imprescindible que va ser omesa per error.
• Corregir errors a les dades de la factura (número, data, sèrie; nom, raó o denominació social del destinatari o de l’emissor, NIF o CIF, domicili de qualsevol de les parts, descripció de les operacions…): la nova factura haurà de contenir la informació correcta i recollir un text en la descripció o concepte que indiqui que aquesta factura modifica la factura número X amb data X i que, en concret, corregeix les dades relatives a la dada de què es tracti.
• Corregir el client: dos passos diferents: emetre una factura rectificativa negativa amb les dades del client erroni, i emetre una factura ordinària o rectificativa positiva amb les dades correctes, adreçada al client real.
• Corregir l’import, el tipus impositiu o l’IVA: hi ha dues opcions:
  • que la factura rectificativa contingui simplement la informació correcta i que indiqui clarament què és el que s’està modificant.
  • Una altra opció és reflectir a la factura rectificativa tan sols la diferència entre la quantia correcta i l’errònia (sigui positiva o negativa). En aquest darrer cas, en estar relacionades ambdues factures, totes dues seran vàlides, mentre que en el primer cas la factura rectificativa anul·larà l’anterior.

A efectes pràctics i al nostre entendre, considerem com a bona opció emetre una factura rectificativa negativa que anul·li la factura original i emetre una factura rectificativa positiva correcta.

• Realitzar canvis en les condicions pactades (per exemple, aplicar un descompte, canviar la data de lliurament o de prestació del servei…). En aquest sentit, es poden emetre factures rectificatives negatives (quan, per exemple, es redueixi la mercaderia sol·licitada). Es pot fer servir aquest document per reflectir una renegociació de condicions (per exemple, una rebaixa en el preu, data de lliurament, etc.)

• Corregir un error fiscal: serà obligatòria l’expedició d’una factura rectificativa en els casos en què les quotes impositives repercutides s’hagin determinat incorrectament.

• Recuperar l’IVA abonat per una factura impagada: Quan el destinatari de les operacions subjectes a IVA no hagi fet efectiu el pagament de les quotes repercutides. En aquest cas, l’objectiu és recuperar l’IVA declarat en un trimestre anterior, corresponent a una factura impagada.

Excepcions:

En cas que aquesta hagi estat modificada per la devolució de mercaderies o embalatges, no cal crear una factura rectificativa. En canvi, cal canviar la factura que s’emeti posteriorment.

Quan la modificació de la base imposable sigui conseqüència de la devolució de mercaderies o d’envasos i embalatges que es facin en ocasió d’un subministrament posterior que tingui el mateix destinatari i per l’operació en què es van lliurar s’ha expedit factura, no és necessària l’expedició d’una factura rectificativa, sinó que es podrà practicar la rectificació a la factura que s’expedeixi per aquest subministrament, restant l’import de les mercaderies o dels envasos i embalatges retornats de l’import de la dita operació posterior. La rectificació es pot fer d’aquesta manera sempre que el tipus impositiu aplicable a totes les operacions sigui el mateix, amb independència que el resultat sigui positiu o negatiu.

Diferències entre una nota de crèdit i una factura rectificativa:

Una nota de crèdit, igual que la factura rectificativa, és un document que es fa servir per corregir factures ordinàries i totes dues són acceptades per l’Agència Tributària (AEAT). La diferència és que la factura rectificativa pot corregir una factura després de la declaració trimestral, és a dir, l’IVA de la qual ja ha estat liquidat.

Com informar una factura rectificativa al model 303 d’autoliquidació de l’IVA?:

A les caselles 14 i 15 del model 303 s’ha de fer constar amb el signe que correspongui (positiu o negatiu) la modificació de bases imposables i quotes d’operacions.

I, per tant, al llibre registre d’IVA constaran totes les factures, ordinàries o rectificatives, de manera correlativa en sèrie i numeració.

.

Si aquesta informació ha estat del vostre interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada podeu contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Factures Rectificatives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

EL RDL 2/2023 de 16 de març, regula  des de l´1 de gener de 2024 la cotització de totes les persones que realitzin pràctiques formatives o pràctiques acadèmiques externes en programes de formació  i pràctiques no laborals.

Segons la nova regulació, totes les persones que realitzin pràctiques formatives o pràctiques acadèmiques externes  tenen la obligació tant de l´afiliació com de la cotització de qui realitzi les pràctiques esmentades, tant si són pràctiques remunerades com si no són remunerades.

S´integren com assimilats a treballadors per compte aliena al Règim General de la Seguretat Social i afectes a aquelles pràctiques formatives o acadèmiques externes que queden incloses en programes de formació. Segons es refereix la Disposició addicional  52à segons el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat per el RDL 8/2015 de 30 d´octubre, aquestes són:

1.  Les realitzades per alumnes universitaris, tant per a l´obtenció de titulacions oficials de grau i màster, doctorat, com per a títol propi de la universitat, ja sigui màster de formació  permanent, diploma d´especialització o diploma d´expert.
2.   Alumnes de formació professional , que no sigui en règim de formació professional.
3. Les pràctiques per alumnes d´ensenyament artístic superior, ensenyament artístic professionals i ensenyament esportiu del sistema educatiu.

Queden exclosos de la regulació els becaris que figuren d´alta en qualsevol règim de Seguretat Social pel desenvolupament d´una altra activitat en situació o situació assimilada a l´alta. L’exclusió afecta també a pensionistes de jubilació o d´incapacitat permanent tant en modalitat contributiva com no contributiva.

Pràctiques extracurriculars queden obligades a alta i cotització a partir 01/01/2024,  desapareixent les diferències amb les curriculars i només es diferenciaran si són remunerades o no remunerades.

Principals característiques de les pràctiques formatives o acadèmiques externes remunerades:

• No cotitzen al Mecanisme d´Equitat Inter generacional (MEI)
• Queden excloses de cotització per atur, Formació Professional i Fons de Garantia Salarial.
• Per a l´any 2024 tenen una reducció del 95% sobre cotització per contingències comuns.
• A efectes de prestacions la cotització serà la mínima vigent per al grup de cotització 07.
• Aquesta cotització s´aplicarà també respecte a les pràctiques realitzades segons el RDL 1493/2011 i RDL 1543/2011, per el que es regulen les pràctiques no laborals a empreses.
• A nivell de gestió les altes d´afiliació a la Seguretat Social es realitzaran als comptes de cotització amb TRL 986 i indicant Relació Laboral de Caràcter Especial (RLCE) 9939.

Principals característiques de les pràctiques formatives o acadèmiques externes no remunerades:

• No cotitzen al Mecanisme d´Equitat Inter generacional (MEI)
• Queden excloses de cotització per atur, Formació Professional i Fons de Garantia Salarial i la protecció de baixa per malaltia comuna.
• Per a l´any 2024 tenen reducció del 95% sobre cotització per contingències comuns.
• La norma permet que la obligació de tramitar afiliació i cotització sigui del propi centre educatiu, si així ho indica el conveni de col·laboració signat entre empresa i centre formatiu.
• El càlcul de la cotització és una quota empresarial per cada dia de pràctica formativa, segons Pressupostos Generals de l´Estat de cada any.
• Per aquest 2024 la cotització serà una quota empresarial de 2,67€  per contingències comuns exclosa la incapacitat temporal  i 0,33€ de contingències professionals per dia de pràctica, sense que es pugui superar els 60,76€  per contingències comuns i 7,38€ de contingències professionals, sobre el que s´aplicarà la reducció de 95% esmentada.
• Les cotitzacions s´ingressaran al finalitzar cadascun dels trimestres naturals de l´any, a mes vençut.
• Hi ha obligació d´informar a la TGSS en cas d´absència de l´estudiant per al càlcul de les cotitzacions
• A efectes de prestacions cada dia de pràctiques no remunerades serà reconegut com 1,61 dies de prestació.
• A nivell de gestió es tramita alta al Compte de Cotització amb TRL 993.
• S´estableix un termini excepcional fins al 31 de març de 2024 per comunicar a la Tresoreria General de la Seguretat Social les i altes i baixes d´afiliació corresponent el inici o finalització de les pràctiques formatives no remunerades en el període comprés entre l´1 de gener de 2024 i el 20 de març de 2024.
• Als becaris que hagin fet pràctiques abans del 1 de gener de 2024, se´ls hi permet subscriure un conveni especial de la Seguretat Social amb efectes retroactius dels 5 anys anteriors i amb càrrec al propi becari.

Recordem que per tramitar l´alta a la Seguretat Social, la persona ha d´haver obtingut prèviament el seu número d´afiliació.

Si aquesta informació ha estat del vostre interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada podeu contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Nova regulació en cotització dels becaris 2024 first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Parlem de la cessió d’instal·lacions o espais gratuïts, efectuada per empreses a entitats sense ànim de lucre, que estan acollides a la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.

De vegades ens trobem amb empreses o entitats que disposen d’un local o espai que, d’una manera altruista i voluntària, decideixen posar-lo a disposició d’una associació o fundació perquè aquestes puguin dur a terme les seves activitats en compliment de l’objecte o finalitat específica de la mateixa, de manera gratuïta.

La cessió d’un local sense cobrar un preu o renunciant al cobrament de la mateixa constitueix una donació per part de l’empresa o entitat cessionària.

Amb la reforma esmentada, es fa una menció expressa a la cessió com a tipologia específica de donatiu que pot generar la deducció prevista a la Llei d’Incentius Fiscals.

Pel que fa a la valoració de la cessió d’ús de bens mobles i immobles, tenim el següent:

• Valoració pel donant: s’han de tenir en compte les despeses incorregudes pel cedent durant cada any de cessió, les quals han estat fiscalment deduïbles si s’hagués cedit l’ús de manera onerosa. Aquestes despeses han d’estar degudament comptabilitzades quan s’hi estigui obligat. En cap cas no formaran part de la base de la deducció, els interessos dels capitals aliens invertits en l’adquisició o millora del bé i altres despeses de finançament. Resumint es prendrà com a base de la deducció les despeses deduïbles que hagués tingut si l’hagués llogat, tret dels tributs i interessos d’un préstec vinculat a l’immoble.
• Valoració pel donatari: es registrarà com a ingrés (qualificació comptable de subvenció) i com a despesa (comptablement una despesa d’explotació) alhora, el valor raonable de l’operació com a valor normal de mercat del bé o dret en el moment de la seva transmissió.

Formalment la cessió es pot formular de dues maneres diferents:

1.Establir un contracte amb un preu per la cessió i la renúncia al seu cobrament en concepte de donació irrevocable per part del cedent.

A efectes de l’Impost sobre Societats, la empresa propietària declararà l’ingrés per la cessió i d’altra banda reconeixerà una despesa per a la renúncia al cobrament. L’esmentada renúncia serà l’import del donatiu.

Però d’acord amb la Llei de l’Impost sobre Societats, s’estableix que les despeses per donatius no seran fiscalment deduïbles, i en conseqüència s’ha d’efectuar un ajust positiu en la base imposable.

D’altra banda, les donacions efectuades amb caràcter irrevocable a favor d’entitats sense ànim de lucre, acollides a la Llei 49/2002, tindran dret a aplicar una deducció en l´Impost sobre Societats.

L’entitat, per la seva banda, ha d’emetre un certificat especificant entre d’altres el caràcter pur i irrevocable del donatiu.

2.Una altra opció seria subscriure un conveni de col·laboració.

En aquest cas, a efectes de l’Impost sobre Societats, les quantitats satisfetes o les despeses realitzades en aquest cas, tenen la consideració de despeses deduïbles per determinar la base imposable de l’Impost sobre Societats de l’empresa.

A efectes d’IVA, l’operació no està subjecta atès que la difusió de la participació del col·laborador en el marc dels convenis de col·laboració no constitueix una prestació de servei. L’empresa no haurà d’emetre factura per la cessió.

Per la seva banda, l’entitat es compromet per escrit a difondre, per qualsevol mitjà, la participació del col·laborador en aquestes activitats.

Si aquesta informació ha estat del vostre interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada podeu contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Cessió d’espais gratuïts a entitats sense ànim de lucre first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

La Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2023, preveu diverses normes que modifiquen les retencions sobre l’impost de la renda de les persones físiques a realitzar en diferents tipus de rendiments.

Procedim a detallar alguns dels canvis més significatius.

Modifica l’import de rendiments de treball no subjectes a retenció

L’import dels rendiments del treball no subjectes a retenció s’incrementa de 14.000 a 15.000 euros per als contribuents els rendiments íntegres del treball dels quals no procedeixin de més d’un pagador.

En conseqüència, s’actualitzen les quanties dels rendiments de treball a partir dels quals es practica retenció i ingrés a compte, en funció del nombre de fills i altres descendents i de la situació del contribuent:

Modifica l’import de rendiments del treball amb límit de retenció

Amb data efecte 1 de gener de 2023, es fixa en 35.200 – anteriorment de 22.000 euros-, el llindar de rendiments del treball als quals resulta aplicable el límit de la quota de retenció del 43% de la diferència positiva entre la retribució total i el del mínim exclòs de retenció segons la situació.

Fins ara, les persones amb rendes entre els 15.000€ i els 18.000€ bruts anuals, es beneficiaven d´una reducció fiscal. Amb els Pressupostos, s´estén a tots els  contribuents que percebin un salari brut anual entre els 15.000 i els  21.000 euros.

Modifica la retenció aplicable als rendiments de la feina que derivin d’una relació laboral especial de les persones artistes

Es redueix al 2% el tipus mínim de retenció aplicable – anteriorment del 15% – als rendiments del treball que derivin d’una relació laboral especial de les persones artistes que desenvolupen la seva activitat a les arts escèniques, audiovisuals i musicals, així com de les persones que realitzen activitats tècniques o auxiliars necessàries per al desenvolupament de la dita activitat.

Modifica la retenció aplicable als rendiments del treball derivats de l´elaboració d´obres literàries, artístiques o científiques.

També amb efectes de l’1 de gener de 2023 passat, el percentatge de retenció sobre els rendiments del treball derivats de l’elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques, sempre que se cedeixi el dret a la seva explotació, serà del 7% quan el volum de aquests rendiments íntegres corresponent a l’exercici immediat anterior sigui inferior a 15.000 euros i representi més del 75% de la suma dels rendiments íntegres d’activitats econòmiques i del treball obtinguts pel contribuent en aquest exercici.

Per aplicar aquest tipus de retenció, els contribuents han de comunicar al pagador dels rendiments la concurrència d’aquestes circumstàncies, i el pagador queda obligat a conservar la comunicació degudament signada. Si no es compleixen aquests requisits s’aplicarà el percentatge de retenció del 15%, el mateix que abans s’aplicava amb caràcter general a aquests rendiments.

Modifica la retenció aplicable als rendiments procedents de la propietat intel·lectual.

Disminueix el percentatge de retenció i ingrés a compte sobre els rendiments procedents de la propietat intel·lectual, sigui quina sigui la seva qualificació, serà del 15% (anteriorment del 19%). 3 i 5 de l’art. 101 de la Llei de l´IRPF.

També s’aplicarà el percentatge del 7% quan es tracti de bestretes a compte derivades de la cessió de l’explotació de drets d’autor que es meriten al llarg de diversos anys.

Disminueix el tipus de retenció aplicable a determinades activitats econòmiques relacionades amb els artistes.

Amb efectes del 26 de gener de 2023, es redueix del 15% al 7% el tipus de retenció en els supòsits següents:

• Contribuents que desenvolupin activitats incloses als grups 851, 852, 853, 861, 862, 864 i 869 de la secció segona de Tarifes de l’IAE.
• Contribuents que desenvolupin activitats a les agrupacions 01, 02, 03 i 05 de la secció tercera de les Tarifes de l’IAE.
• Quan la contraprestació derivi d’una prestació de serveis que per la seva naturalesa, si es fes per compte d’altri, quedaria inclosa a l’àmbit d’aplicació de la relació laboral especial de les persones artistes.

En qualsevol dels supòsits esmentats cal que el volum de rendiments íntegres del conjunt d’aquestes activitats corresponent a l’exercici immediat anterior sigui inferior a 15.000 euros i representi més del 75% de la suma dels rendiments íntegres d’activitats econòmiques i del treball obtinguts pel contribuent en aquest exercici. En cas contrari, és aplicable el percentatge de retenció del 15%.

Pel que fa a les retencions i els ingressos a compte sobre els rendiments del treball que s’han abonat durant el mes de gener de 2023 s’han de fer d’acord amb la normativa vigent el 31 de desembre de 2022. En els rendiments que s’abonen a partir del 1 de febrer de 2023, sempre que no es tracti de rendiments corresponents al mes de gener, s’haurà de calcular el tipus de retenció tenint en compte la normativa vigent a partir de l’1 de gener de 2023, i es practicarà la regularització si escau.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN 

The post Noves retencions d’IRPF per al 2023 first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Mitjançant el Reial decret llei 11/2021, de 27 de maig, sobre mesures per a la defensa de l’ocupació, la reactivació econòmica i la protecció dels treballadors autònoms, s’acorda la pròrroga fins el 30 de setembre de 2021 les prestacions extraordinàries vigents dels treballadors autònoms que van veure interrompuda la seva activitat a causa de les mesures de contenció i limitació adoptades per les autoritats sanitàries, a més d’incloure noves exoneracions en les quotes a la Seguretat Social.

Exoneracions de quotes a la Seguretat Social per a autònoms

Exoneracions de les quotes a la Seguretat Social per als propers 4 mesos. A partir del 1 de juny, les persones treballadores autònomes que estiguessin en alta i cobressin des del 31 de maig alguna de les prestacions per cessament d’activitat, tindran dret a una exempció de les seves cotitzacions en les següents quanties:

• 90% de les cotitzacions corresponents a al mes de juny
• 75% en el mes de juliol
• 50% en el mes d’agost
• 25% en el mes de setembre

Aquestes bonificacions s’aplicaran als treballadors autònoms que mantinguin l’alta d’autònoms fins al 30 de setembre 2021 i esgotin les prestacions que cobraven.

Prestació per cessament d’activitat compatible amb el treball per compte propi.

A partir del 1 de juny, els treballadors autònoms podran sol·licitar la prestació per cessament d’activitat regulada en l’article 7 de Reial Decret 2/2021, de 26 de gener.

Per accedir a la prestació haurà d’acreditar, en el segon i tercer trimestre del al 2021, una reducció dels ingressos computables fiscalment de l’activitat per compte propi de més de l’50% dels que hi ha hagut en el segon i tercer trimestre del al 2019; així com no haver obtingut durant el segon i tercer trimestre del 2021 uns rendiments nets computables fiscalment superiors a 7.980 euros.

Per realitzar el càlcul de la reducció d’ingressos es tindrà en compte el període en alta en el segon i tercer trimestre del 2019 i es compararà amb el segon i tercer trimestre del al 2021.

La quantia de la prestació serà de el 50% de la base de cotització mínima que correspongui en funció de l’activitat.

Prestació extraordinària per suspensió temporal de l’activitat

A partir del 1 de juny, els treballadors autònoms que es vegin obligats a suspendre totes les seves activitats com a conseqüència d’una resolució adoptada per l’autoritat competent, com a mesura de contenció de la pandèmia, o mantinguin pels mateixos motius la suspensió de la seva activitat iniciada , tindran dret a una prestació extraordinària de durada màxima de 4 mesos, fins a l’aixecament de les mesures o el 30 de setembre de 2021.

Per accedir serà requisit estar afiliat a el Règim especial d’autònoms a l’almenys 30 dies naturals abans de la data de la resolució que acordi la suspensió de l’activitat quan aquesta sigui anterior a l’1 de juny de 2021 i trobar-se a l’corrent de pagament de les quotes de la Seguretat Social.

La quantia de la prestació serà de l’70% de la base mínima de cotització que correspongui, s’incrementarà en un 40% si el treballador autònom té reconeguda la condició de membre de família nombrosa.

A més, el treballador autònom quedarà exonerat de pagar les quotes a la Seguretat Social des del primer dia del mes en què s’adopta la mesura de tancament d’activitat o des l’1 de juny 2021 fins a l’últim dia del mes següent en que s’aixequi aquesta mida o fins al 30 de setembre de 2021.

Prestació extraordinària per cessament d’activitat per a autònoms de temporada

Són considerats treballadors de temporada aquells treballadors autònoms l’únic treball al llarg dels anys 2018 i 2019 s’hagués desenvolupat en el règim d’autònoms. Durant un mínim de 4 mesos i un màxim de 7 en cadascun dels anys.

Per accedir a la prestació s’han de complir els requisits següents:

• Aquesta prestació requerirà haver cotitzat un mínim de quatre mesos i un màxim 7 a cadascun dels anys 2018 i 2019.
• Trobar-se al corrent de pagament de les quotes de la Seguretat Social.
• No obtenir durant el segon i tercer trimestre del l’any 2020 i uns ingressos nets computables fiscalment que superin els 6.650 euros.
• No haver estat en alta o assimilat a l’alta com a treballador per compte d’altri en el règim de Seguretat Social corresponent a més de 60 dies durant el segon i tercer trimestre del l’any 2021.
• Incompatible amb el treball per compte aliè.

La quantia d’aquesta prestació serà equivalent a l’70% de la base mínima de cotització i inclou l’exoneració de les quotes.

Durant la percepció de la prestació no existirà l’obligació de cotitzar.

Prestació extraordinària per cessament d’activitat per a treballadors afectats per una suspensió temporal de tota activitat.

Els treballadors autònoms que, a 31 de maig, estiguessin cobrant la prestació extraordinària per cessament de l’activitat afectats per una suspensió temporal de tota la activitat com a consequència del COVID 19 podran percebre la prestació durant el temps que la seva activitat estigui suspesa o com a màxim fins el 30 de setembre de 2021.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Noves ajudes per a autònoms first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Aquest Reial decret entra en vigor als tres mesos de la publicació en el BOE i els plans d’igualtat vigents en el moment de l’entrada en vigor de la nova norma, tindran un termini màxim de 12 mesos a comptar des de l’entrada en vigor, per a la seva revisió i adaptació.

.

En primer lloc, cal assenyalar que un pla d’igualtat és un instrument que permet a les empreses i entitats integrar la igualtat d’oportunitats en la gestió dels recursos humans. Posa el valor de les persones en el centre de l’organització amb la finalitat de propiciar la igualtat efectiva de dones i homes en l’àmbit laboral.

Les empreses i entitats que tinguin 50 o més treballadors hauran d’elaborar i aplicar un pla d’igualtat. A les empreses i entitats amb menys de 50 treballadors l’elaboració i implantació de plans d’igualtat serà voluntària, prèvia consulta o negociació amb la representació legal dels treballadors, amb la finalitat de:   

.

1. Adoptar prèvia negociació – mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes.

2. Promoure condicions de treball que evitin l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe.

3. Arbitrar procediments específics per la seva prevenció i per donar curs a les denúncies o reclamacions que puguin formular els qui hagin estat objecte d’aquest.

.

El diagnòstic de la situació és el punt de partida per elaborar el Pla d’Igualtat, que s’ha d’estendre a tots els llocs i centres de treball de l’empresa o entitat i comprendrà les següents matèries:

.

• Procés de selecció i contractació.
• Classificació professional.
• Formació.
• Promoció professional.
• Condicions de treball, inclosa l’auditoria salarial entre dones i homes de conformitat amb el que estableix el Reial Decret 902/2020 de 13 d’octubre (que tractarem en un altre bloc pròximament), d’igualtat retributiva entre dones i homes.
• Facilitar la conciliació personal, familiar i laboral
• Infrarepresentació femenina: distribució de la plantilla en el llocs de responsabilitat, per identificar l’existència, d’una infrarepresentació de dones en els llocs de responsabilitat en cada departament o àrea.
• Prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe.

.

Ja siguin els plans voluntaris o obligatoris hauran de contenir com a mínim els següents punts:

.

• Determinació de les parts que els concerten.
• Àmbit personal, territorial i temporal.
• Informe de la diagnosi de situació de l’empresa o entitat (o, en els grups d’empreses, de cada d’una de les empreses del grup).
• Resultats de l’auditoria retributiva, d’igualtat retributiva entre dones i homes).
• Definició d’objectius qualitatius i quantitatius del pla d’igualtat.
• Descripció de mesures concretes, termini d’execució i priorització de aquestes, així com disseny d’indicadors que permetin determinar l’evolució de cada mesura.
• Identificació dels mitjans i recursos, tant materials com humans, necessaris per a la implantació, seguiment i avaluació de cadascuna de les mesures i objectius.
• Calendari d’actuacions per a la implantació, seguiment i avaluació de les mesures del pla d’igualtat.
• Sistema de seguiment, avaluació i revisió periòdica.
• Composició i funcionament de la comissió encarregat de l’seguiment, avaluació i revisió periòdica dels plans d’igualtat.
• Procediment de modificació per solucionar les possibles discrepàncies que puguin sorgir en l’aplicació, seguiment, avaluació o revisió, en tant que la normativa legal o convencional no obligui a la seva adequació.

.

El període de vigència serà determinat, si s’escau, per les parts negociadores, però no podrà ser superior a quatre anys. haurà de designar una comissió o òrgan concret de vigilància i seguiment.

.

Han de ser registrats, obligatorietat que inclou tant els plans adoptats per acord entre les parts, com als que s’hagin adaptat sense acord. La seva inscripció haurà d’anar acompanyada d’un full estadística, el model es troba en el Reial Decret 713/2010.

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Nova regulació dels plans d’igualtat. first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.

En aquest nou blog, i seguint dins de la mateixa temàtica, volem explicar que és un compte de resultats, altrament dit compte d’explotació o compte de pèrdues i guanys.

.

A diferència del balanç de situació, on es reflecteixen unes dades econòmiques en un moment determinat, el compte de resultats és un informe econòmic que resumeix en un període de temps determinat, que sovint es correspon amb l’any natural, tots els ingressos i totes les despeses de l’exercici comptable.

.

El compte de pèrdues i guanys també forma part dels comptes anuals i suma d’una banda tots els ingressos i d’altra banda totes les despeses que s’han produït en un exercici comptable.

.

La suma dels ingressos menys les despeses produïdes, ens reflectirà el resultat de l’exercici, és a dir, si tenim beneficis o pèrdues.

.

L’estructura del compte de pèrdues i guanys està format pels comptes de el pla comptable següents:

.

• Les de el grup 7 (vendes i ingressos), que sumen
• Les de el grup 6 (compres i despeses), que resten

.

Com hem dit, la diferència entre els dos grups ens ofereix el resultat de l’exercici (benefici o pèrdua). Però dins del resultat, tenim diferents tipus de resultats previs a l’obtenció del resultat final:

.

• Resultat d’explotació o EBIT: és el que produeix l’empresa habitualment.
• Resultat financer: és la diferència entre els ingressos de les inversions i les despeses que aquestes ocasionen.
• Resultat abans d’impostos: és la suma dels dos anteriors.
• Resultat de l’exercici: és el benefici o pèrdua total ja tenint en compte l’import corresponent a la despesa per impost de societats.

.

Quina informació ens proporciona el compte de pèrdues i guanys?

.

El compte de resultats reflecteix de manera agregada tots els ingressos i les despeses que s’han anat produint durant l’exercici comptable com a conseqüència de les operacions. Això, al seu torn, ens permet en qualsevol moment el càlcul del benefici brut o pèrdua en l’entitat.

.

Dit d’una altra manera, ens indica com els ingressos es transformen en benefici segons li anem restant les despeses. Ens ajuda a tenir una visió ràpida de quins han estat les despeses més importants per a l’empresa o entitat. D’aquesta manera podem veure on seria més fàcil retallar per estalviar costos innecessaris, o on hem d’aplicar mesures per incrementar el volum de facturació o ingressos.

.

Com hem comentat, la informació va des de l’1 de gener de cada any (si l’exercici és natural) fins al 31 de desembre. Podem analitzar la informació mes a mes, comparar-la amb exercicis anteriors i comparar-la amb el pressupost o Budget previst per a l’exercici en qüestió. D’aquesta manera ens permet analitzar les desviacions que s’estan produint i prendre les mesures oportunes.

.

D’altra banda, el compte de pèrdues i guanys ens mesura la rendibilitat de l’empresa de cara a potencials inversors.

.

En el compte de resultats podrem conèixer i analitzar els marges obtinguts (relació entre els vendes i beneficis) o l’evolució dels beneficis i de quines parts del negoci provenen aquests.

.

Assessoria a Barcelona 

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Què és un compte de pèrdues i guanys? first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Actualment, la màxima quantitat que una empresa pot rebre d’ajudes, subjectes al règim de minimis, és de 200.000,00 €, en tres exercicis fiscals. És a dir, l’exercici fiscal present i els dos anteriors.

No tots els ajuts existents (finançament i subvenció) estan subjectes a minimis. Tota ajuda pública ha de fer esment a les seves ordres de base, que aquesta està subjecte a a minimis o no, en cas contrari aquesta norma no la tindríem en compte.

Per ajudar a mitigar l’impacte econòmic que tindrà sobre l’activitat econòmica el coronavirus, des del govern s’han llançat paquets de mesures entre les que es troba el finançament a través de les Línies ICO que és un instrument de finançament amb què l’institut de Crèdit Oficial facilita fons amb la intermediació de les entitats de crèdit.

La finalitat d’aquests ajuts és cobrir els nous finançaments o renovacions concedides per les entitats financeres a empreses i autònoms per atendre les necessitats derivades de, entre d’altres, pagaments de salaris, factures, necessitat de circulant o altres necessitats de liquiditat, incloent les derivades de venciments d’obligacions financeres o tributàries, amb l’objectiu de facilitar el manteniment de l’ocupació i pal·liar els efectes econòmics del COVID-19. El finançament avalat no podrà destinar-se al pagament de dividends ni de dividends a compte ni a una finalitat diferent a l’establerta.

Queden excloses de l’objecte de la línia les unificacions i reestructuracions de préstecs, així com el refinançament, cancel·lació o amortització anticipada de deutes preexistents.

Aquestes ajudes, depenent de l’origen dels fons, poden estar subjectes a règim de minimis. Si és el cas, podríem estar parlant d’un préstec subvencionat .

En aquest cas , la societat tindrà subvencionat l’interès que paga pel seu finançament, fent que aquest es quedi per sota de l’interès de mercat.

Exemple d’un  finançament subjecte a minimis:

Una empresa va rebre 120.000,00 euros d’un préstec.

tipus interès 0,3 % ( interès de mercat és 2 % )

subjecte a règim de minimis :

– bonificació del tipus d’interès .

– Es concedeix un tram no reemborsable de l’6 %. ( Tram que no cal tornar de l’ajuda pública)

Diferència entre el tipus de interès : 2 % – 0,3 % = 1,97 %

200.000 x 1,97 % = 3.940,00

200.000,00 x 6 % = 7.200,00 tram no reemborsable

Suma bonificacions: 3.940,00 + 7.200,00 = 11.140,00

D’aquesta manera l’empresa ha rebut ajudes en concepte de minis per valor de: 11.140,00 € corresponent a 7.200,00 € de subvenció (tram no reemborsable) més 3.940,00 € de la bonificació del tipus d’interès .

Si suposem que aquesta empresa va rebre l’exercici anterior 107.500,00 euros per realitzar un projecte, podem calcular l’import total de les subvencions brutes rebudes i quin import de marge té per seguir sol·licitant ajudes:

• 200.000,00 euros (import màxim de les ajudes durant tres anys) – 11.140,00 euros (import de l’ajut sol·licitat actualment) – 107.500,00 euros (import de l’ajut sol·licitat en l’exercici anterior) = 81.360 euros.

Per tant, l’empresa podria seguir sol·licitant ajudes per un valor màxim de 81.360,00 euros, sempre que no s’hagi beneficiat d’ajuts superiors a aquest import en els tres exercicis anteriors .

Per comptabilitzar la formalització d’un préstec subvencionat, hem de comptabilitzar els deutes a valor raonable, quantitat que no coincidirà amb l’import rebut pel banc :

La quantitat rebuda pel banc no coincidirà amb la quantitat anotada com a deute, essent la diferència la subvenció.

Al tractar-se de préstecs concedits a tipus d’interès zero o tipus inferior al valor de mercat, es posarà de manifest una subvenció de tipus d’interès, per la diferència entre l’import rebut (grup 572) i el valor raonable del deute (subgrup 17 i 52).

La subvenció, en el moment inicial, l’hem de comptabilitzar en el patrimoni net (subgrup 13).  

Un cop tinguem la subvenció en el net (subgrup 13), hem d’anar imputant-la com a ingrés (subgrup 74) en diversos exercicis atenent el criteri de distribució d’acord a la imputació a despeses dels interessos del deute .

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN, S.L

The post Ajudes Minimis i el seu registre comptable ( Règim de Minimis) first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.

En primer lloc, es mantenen els expedients basats en l’article 22 de Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, fins al 30 de setembre de 2020 . Per a això, estableix les següents obligacions d’aquestes empreses i entitats:

– Reincorporar a les persones treballadores afectades per mesures de regulació temporal d’ocupació, en la mesura necessària per al desenvolupament de la seva activitat, donant prioritat els ajustos en termes de reducció de jornada.

– Comunicar a l’autoritat laboral la renúncia total, si escau, a l’ERTO autoritzat, en el termini de 15 dies des de la data d’efectes d’aquella.

– Comunicar al SEPE les variacions que facin referència a la finalització de l’aplicació de la mesura respecte a la totalitat o una part de les persones afectades, bé en el nombre d’aquestes o bé en el percentatge d’activitat parcial de la seva jornada individual, quan la flexibilització de les mesures de restricció que afecten l’activitat de l’empresa permeti la reincorporació a la feina efectiu d’aquelles.

– No concertar, durant la vigència dels ERTES, noves contractacions, directes o indirectes, ni establir noves externalitzacions de l’activitat, excepte quan el personal regulat i que presta serveis al centre de treball afectat per les noves contractacions o externalitzacions, no pugui, per formació, capacitació o altres raons objectives i justificades, desenvolupar les funcions encomanades a aquelles, prèvia informació al respecte per part de l’empresa a la representació legal de les persones treballadores.

– Finalment, s’ha de tenir en compte que les persones treballadores de les empreses que s’acullin a aquests ERTES no poden fer hores extra.

En l’art. 2 estableix especialitats per als ERTES per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció ( ETOP ) que s’iniciïn després el 27 de juny de 2020 i fins al 30 de setembre , preveient que aquests succeeixin a ERTES per força major.

Les situacions contemplades per aquest precepte per als ERTES per causes ETOP són dos:

1- Els vigents a 27 de juny de 2020, per als que seguiran sent aplicables els termes previstos en la comunicació final de l’empresa fins a la data de finalització referida a la mateixa.

2- Els que s’iniciïn entre el 27 de juny i el 30 de setembre de 2020, als quals s’aplicarà l’ article 23 de l’RDL 8/2020 amb especialitats que consisteixen en:

– La possibilitat que s’iniciïn estant vigent un ERTO per força major

– Retrotraure els efectes a la data en què finalitza el ERTO per causa de força major quan el degut a causes ETOP s’iniciï després de finalitzat aquell.

Durant l’aplicació d’aquests ERTES, a l’igual que s’estableix per als ERTES per força major, no podran realitzar hores extraordinàries, ni establir-(excepte impossibilitat de desenvolupament de funcions per la plantilla pròpia causa de raons de formació, capacitació o altres objectives i justificades ) noves externalitzacions de l’activitat ni concertar noves contractacions, siguin directes o indirectes.

.

Exoneració de quotes empresarials.

Empreses i entitats amb ERTO per força major sol·licitat abans de el 27 de juny de 2020 i les que hagin decidit un ERTO per causes ETOP amb anterioritat a aquesta data, així com les que passin a aquest provinents d’un ERTO per força major quedaran exonerades del pagament de l’aportació empresarial dels mesos de juliol, agost i setembre de 2020, en les quanties següents:

Empreses i entitats que a 29 de febrer de 2020 haguessin tingut menys de 50 persones treballadores o assimilades a les mateixes en situació d’alta a la Seguretat Social:

60%, respecte de les persones treballadores que reiniciïn la seva activitat a partir de l’1 de juliol de 2020 .

35% respecte de les persones treballadores d’aquestes empreses que continuïn amb les seves activitats suspeses a partir de l’1 de juliol de 2020 i dels períodes i percentatges de jornada afectats per la suspensió.

Per a les empreses que haguessin tingut el 29 de febrer de 2020 més de 50 persones treballadores o assimilades:

40% respecte de les persones treballadores que reiniciïn la seva activitat a partir de l’1 de juliol de 2020 .

25% respecte de les persones treballadores d’aquestes empreses que continuïn amb les seves activitats suspeses a partir de l’1 de juliol de 2020 i dels períodes i percentatges de jornada afectats per la suspensió.

Empreses i entitats en ERTO per força major total el 30 de juny de 2020 menys de 50 persones treballadores o assimilades a 29 de febrer:

Respecte de les persones treballadores que continuïn amb les seves activitats suspeses a partir de l’1 de juliol de 2020 i dels períodes i percentatges de jornada afectats per la suspensió:

70% respecte de les cotitzacions meritades en el mes de juliol de 2020

60% respecte de les cotitzacions meritades en el mes d’ agost de 2020

35% respecte de les cotitzacions meritades en el mes de setembre .

Empreses i entitats en ERTO per força major total el 30 de juny de 2020 més de 50 persones treballadores o assimilades a 29 de febrer:

Respecte de les persones treballadores que continuïn amb les seves activitats suspeses a partir de l’1 de juliol de 2020 i dels períodes i percentatges de jornada afectats per la suspensió:

50% respecte de les cotitzacions meritades en el mes de juliol

40% respecte de les cotitzacions meritades en el mes d’ agost

25% respecte de les cotitzacions meritades en el mes de setembre

Quan aquestes empreses i entitats amb menys de 50 treballadors o assimilats reinicien la seva activitat (recordi, amb posterioritat a 1 de juliol), des de l’esmentat moment i fins el 30 de setembre de 2020 les exoneracions de quotes tindran les següents quanties:

60%, respecte de les persones treballadores que reiniciïn la seva activitat a partir de l’1 de juliol de 2020 .

35% respecte de les persones treballadores d’aquestes empreses que continuïn amb les seves activitats suspeses a partir de l’1 de juliol de 2020 i dels períodes i percentatges de jornada afectats per la suspensió.

Quan aquestes empreses i entitats amb més de 50 treballadors o assimilats reinicien la seva activitat (recordi, amb posterioritat a 1 de juliol), des de l’esmentat moment i fins el 30 de setembre de 2020 les exoneracions de quotes tindran les següents quanties :

40% respecte de les persones treballadores que reiniciïn la seva activitat a partir de l’1 de juliol de 2020 .

25% respecte de les persones treballadores d’aquestes empreses que continuïn amb les seves activitats suspeses a partir de l’1 de juliol de 2020 i dels períodes i percentatges de jornada afectats per la suspensió.

.

Extensió de la salvaguarda l’ocupació als ERTES per causes ETOP.

– L’obligació de mantenir l’ocupació durant els 6 mesos següents a la represa de l’activitat regulada en la disposició addicional 6a de l’RDL 8/2020 , s’estén, en els termes que s’hi preveuen, a les empreses i entitats que apliquin un ERTO per causes ETOP i es beneficiïn de les exoneracions de quotes que preveu l’article 4 de l’RDL que ens ocupa i que s’abordaran més endavant.

– Per a les empreses que es beneficiïn per primera vegada de les exoneracions de quotes a partir de el 27 de juny de 2020, el termini de 6 mesos de l’compromís de manteniment de l’ocupació començarà a computar-se des del 27 de juny de 2020 .

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Noves mesures de caràcter laboral first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

A les cooperatives si bé el Capital no és essencial per a la seva concepció i identitat, donat que cada persona te un vot i tots els vots tenen el mateix valor, és sens dubte necessari per a l’eficaç i eficient exercici de les seves activitats amb la intenció de satisfer les necessitats dels seus associats.

El Capital cooperatiu no està lligat a drets polítics i això fa que les aportacions siguin més un component de finançament, que d’una estructura de poder.

El Capital Social d’una societat cooperativa està constituït per totes aquelles aportacions, obligatòries i voluntàries, de caràcter dinerari o no dinerari, ja sigui en el moment de la seva constitució o en un altre posterior, bé per la incorporació de nous socis o bé a conseqüència de posteriors acords d’augment de Capital o aportacions voluntàries, independentment de si es classifica com a fons propis o com a passiu.

D’acord amb la Llei 12/2015 de Cooperatives de Catalunya, La cooperativa es constitueix amb un Capital Social mínim de 3.000 euros, o d’una quantitat superior establerta pels estatuts socials. Les aportacions dels socis, incloses les relatives al capital social mínim, poden ser dineràries o no dineràries. Les aportacions no dineràries han de ser expressades en béns o drets patrimonials susceptibles de valoració econòmica.

Pel que fa a la classificació entre aportacions obligatòries o voluntàries, direm el següent:

• Aportacions obligatòries: Estatutàriament es fixarà l’aportació obligatòria mínima al Capital Social per ser soci, que podrà ser diferent per a les diferents classes de socis o per a cada soci en proporció al compromís o ús potencial que cada un d’ells assumeixi de l’activitat cooperativitzada. Les aportacions obligatòries poden ser:
  • Aportació mínima per ser soci. Un 25% almenys s’ha de desemborsar per ser soci i la resta en el termini que s’estableixi pels Estatuts o per l’Assemblea General.
  • Noves aportacions obligatòries. Segons es fixi en l’Assemblea.
  • Aportacions dels nous socis. Segons es fixi en l’Assemblea. Import no inferior a l’aportació obligatòria mínima ni superior a les efectuades pels socis actuals.

Si per la imputació de pèrdues de la cooperativa als socis, l’aportació al Capital Social d’algun d’ells quedés per sota de l’import fixat com a aportació obligatòria mínima per mantenir la condició de soci, el soci afectat haurà de realitzar l’aportació necessària fins a aconseguir dit import (en termini fixat pel Consell Rector, no inferior a dos mesos ni superior a un any).

Els socis que s’incorporin amb posterioritat a la cooperativa han d’efectuar l’aportació obligatòria al Capital Social (establerta per l’Assemblea General per adquirir tal condició de soci). El seu import, per a cada classe de soci, no pot superar el valor actualitzat, segons l’IPC de les aportacions obligatòries inicial i successives, efectuades pel soci de major antiguitat en la cooperativa.

• Aportacions voluntàries: L’Assemblea General i el Consell Rector, si els Estatuts ho preveuen, pot acordar l’admissió d’aportacions voluntàries al Capital Social per part dels socis, tot i que la retribució que s’estableixi no pot ser superior a la de les últimes aportacions voluntàries al Capital acordada per l’Assemblea General o la de les aportacions obligatòries.

Aquestes aportacions hauran de desemborsar totalment en el moment de la subscripció i passen a formar part del Capital Social.

Referent a això el Consell Rector podrà decidir, a requeriment del seu titular:

• La conversió d’aportacions voluntàries en obligatòries,
• La transformació d’aportacions obligatòries en voluntàries.

Pel que fa a la consideració de fons propis o passiu, en funció de les característiques de les aportacions dels socis, el Capital Social de les cooperatives es classificarà en:

• Fons propis: totes aquelles aportacions al Capital Social que el reemborsament pugui ser refusat pel Consell Rector i que no obliguin al pagament d’una remuneració per les aportacions o a retorns obligatoris.
• Passius financers: són totes aquelles aportacions que siguin exigibles pels socis, ja sigui per baixa del mateix o per arribar a una data determinada. Al contrari del que passa amb els fons propis, aquests passius financers porten lligats a ells el dret de remuneració o retorn.

La variabilitat del Capital permet que l’entrada de nous socis requereixi de menys procediments legals fent més àgils els tràmits. De la mateixa manera, la sortida dels socis amb el corresponent rescat de les aportacions efectuades sense dret d’oposició també forma part d’aquest variabilitat.

Assessoría a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post El Capital Social en una Cooperativa first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.