La norma esmentada defineix el voluntariat con el conjunt d´activitats d’interès general desenvolupades per persones físiques, sempre que reuneixin els requisits següents:

• Que tinguin caràcter solidari.
• Que la seva realització sigui lliure, sense que tinguin la causa en una obligació personal o deure jurídic i sigui assumida voluntàriament.
• Que es duguin a terme sense contraprestació econòmica o material, sense perjudici de l’abonament de les despeses reemborsables que l’acompliment de l’acció voluntària ocasioni als voluntaris.
• Que es desenvolupin a través d’entitats de voluntariat d’acord amb programes concrets i dins o fora del territori espanyol, sense perjudici de la promoció del voluntariat des de les empreses o universitats.

Són ja moltes les sentències que aclareixen que la realització de funcions per part dels voluntaris amb submissió a un horari, a una jornada o a les ordres i directrius d’una entitat, no constitueix un element diferencial respecte a la relació laboral. Sí adquirint especial rellevància, l’existència o no d’una contraprestació econòmica com a criteri fonamental per distingir les dues relacions.

Atès que els voluntaris tenen dret a el reemborsament de les despeses realitzades en l’exercici de la seva activitat, en ocasions es generaran certs dubtes sobre si la compensació econòmica percebuda a aquests efectes té com a finalitat exclusiva la de compensar les despeses o pot considerar-salari per la feina realitzat. Per això, resulta fonamental que les despeses abonades al ‘voluntari es trobin directament relacionats amb l’exercici de la seva activitat i amb l’àmbit d’actuació de el projecte, siguin proporcionats i s’ajustin al que disposa l’acord d’incorporació.

És de vital importància l’acord d’incorporació, la formalització per escrit és obligatòria d’acord amb el que preveu l’article 12 de norma. Sent l’instrument principal de regulació i definició de la relació de voluntariat.

Els aspectes més rellevants que ha de contenir l’acord:

• Drets i deures de les parts.
• Descripció de funcions, activitats i temps de dedicació de la voluntària.
• Règim de despeses reemborsables.
• Formació requerida per al desenvolupament de les funcions.
• Durada del compromís, causes i forma de desvinculació per ambdues parts.
• Canvi d’adscripció a el programa de voluntariat o qualsevol altra circumstància que modifiqui el règim d’actuació inicialment convingut.

Dins el règim d’incompatibilitats, tant en l’àmbit privat com en el públic, interessa destacar que la realització de les activitats de voluntariat es circumscriu, per als treballadors per compte aliè i els empleats públics, a el temps lliure, és a dir, es duran a terme fora de la jornada laboral, i això sense perjudici que per a exercir aquestes tasques de voluntariat es puguin adoptar mesures de reducció o adaptació de la jornada laboral, suspensions de la relació laboral amb reserva de lloc de treball o interrupcions de la prestació retribuïdes o no.

Regula l’art. 8 de Llei que els voluntaris hauran de signar una declaració responsable per la qual consti que no tenen antecedents penals i que els voluntaris que desenvolupin activitats que comporti contacte habitual amb menors, serà requisit que portin un certificat negativa del Registre central de penats en el qual consti que no ha estat condemnat per sentència ferma.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Què han de tenir en compte les entitats que treballen amb personal voluntari first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Un problema freqüent és la manca de diversificació d’aquestes fonts de finançament. Si es depèn massa d’una d’elles, per exemple, de les fonts públiques, és possible que algun factor extern, com ara un canvi de Govern o un canvi de polítiques, pugui posar en perill la viabilitat de l’entitat.

En aquest blog volem donar una pinzellada a la promoció d’actes o esdeveniments com a font de finançament generada per la mateixa entitat, donat que dependre bàsicament d’un sol tipus de finançament no és massa aconsellable. Amb aquest tipus de promocions, es cerca dependre el màxim possible de les fonts de finançament generades per la pròpia entitat.

La promoció d’esdeveniments solidaris persegueix captar recursos de persones pròximes a l’entitat, sòcies o no, simpatitzants, persones implicades o sensibles als projectes que es desenvolupen, usuàries, familiars, etc.

Organitzar un esdeveniment per a l’entitat com a canal per captar fons, és a dia d’avui una tècnica de fundraising altament recomanada i de gran importància per al tercer sector.

Triar aquest tipus d’estratègia requereix una reflexió prèvia en relació als ingressos i costos esperats de la mateixa a fi efecte de que el cost de l’activitat no superi la previsió d’ingressos. L’organització d’aquest tipus d’accions implica cert risc econòmic per la despesa que cal anticipar.

Requereix una planificació i organització prèvia, així com la dedicació de temps i esforç a la preparació de l’activitat. L’entitat promotora ha de tenir especial cura en què l’esdeveniment estigui d’acord amb els principis i valors de l’organització. És a dir, l’esdeveniment ha de guardar coherència amb la raó de ser de l’entitat, i ha de projectar una imatge adequada de la mateixa.

Alguns exemples de promocions podrien ser:

• organitzar esdeveniments solidaris per captar fons i guanyar visibilitat com a institució sobre la problemàtica que volem donar a conèixer i sensibilitzar a la gent, ampliant així el capital social i aliats estratègics.
• Organitzar un repte esportiu, on per cada kilòmetre corregut pels empleats d’una empresa, aquestes fan una donació determinada, per exemple. És una generació de valor de marca per les empreses que hi participen, a banda de les deduccions fiscals que es poden aplicar i la responsabilitat social corporativa generada.
• Campanyes amb estratègies digitals mitjançant una landing page per rebre donacions, per donar-se d’alta com a soci, sms solidaris, etc. que es difonen a través de les xarxes socials.
• Campanyes de donació d’aliments, roba, donacions al comprar un producte (via arrodoniments)
• Signatura per causes
• Concerts, sopars benèfics..
• Venda de loteria
• Organització de concerts, exposicions, esdeveniments esportius

A efectes comptables, d’acord amb la normativa vigent, els ingressos derivats de campanyes per a la captació de recursos en les seves diverses modalitats es registraran al compte 722 “Promocions per a captació de recursos”.

A aquest efecte, es poden crear comptes de quatre xifres o més per a campanyes i modalitats diferents.

Les normes d’adaptació del Pla General de Comptabilitat per les entitats sense fins lucratius, regulen en la norma de registre i valoració 8a el tractament comptable dels ingressos propis de les entitats no lucratives, com segueix:

“En la comptabilització dels ingressos en compliment dels fins de l’entitat es tindran en compte les següents regles:

1. els ingressos per lliuraments de béns o prestació de serveis es valoren per l’import acordat.
2. Les quotes d’usuaris o afiliats es reconèixer com a ingressos en el període a què corresponguin.
3. Els ingressos procedents de promocions per a captació de recursos, de patrocinadors i de col·laboracions es reconeixeran quan les campanyes i actes es produeixin.
4. En tot cas, s’han de fer les periodificacions necessàries. “

En quant a les implicacions fiscals, cada promoció tindrà la seva particularitat. La majoria dels recursos obtinguts es consideraran donacions i per tant estaran exempts de tributar per Impost de Societats.

Altres, com la venda de loteria, els ingressos nets generats amb la venda es consideraran com un rendiment derivat de l’exercici d’explotacions econòmiques, i per tant, en una entitat no acollida a la Llei d’Incentius Fiscals al Mecenatge, Llei 49/2002, tributarà per impost de societats.

Per a les entitats acollides, si el servei per captar fons està contemplat a l’article 7 de la Llei 49/20020 d’Incentius Fiscals al Mecenatge, sabem que:

“es consideraran explotacions econòmiques exemptes les rendes obtingudes per entitats sense fins lucratius que procedeixin de les següents explotacions econòmiques, sempre que siguin desenvolupades en compliment del seu objecte o finalitat específica:

1. Les explotacions econòmiques de prestació de serveis de promoció i gestió de l’acció social, així com els d’assistència social i inclusió social que s’indiquen a continuació, incloent les activitats auxiliars o complementàries d’aquells, com són els serveis accessoris d’alimentació , allotjament o transport:

1. 1. Protecció de la infància i de la joventut.
   2. Assistència a la tercera edat.
   3. Assistència a persones en risc d’exclusió o dificultat social o víctimes de maltractaments.
   4. Assistència a persones amb discapacitat, inclosa la formació ocupacional, la inserció laboral i l’explotació de granges, tallers i centres especials en què desenvolupin la seva feina.
   5. Assistència a minories ètniques.
   6. Assistència a refugiats i asilats.
   7. Assistència a emigrants, immigrants i transeünts.
   8. Assistència a persones amb càrregues familiars no compartides.
   9. Acció social comunitària i familiar.
   10. Assistència a exreclusos.
   11. Reinserció social i prevenció de la delinqüència.
   12. Assistència a alcohòlics i toxicòmans.
   13. Cooperació per al desenvolupament.
   14. Inclusió social de les persones a què es refereixen els paràgrafs anteriors.

2. Les explotacions econòmiques de prestació de serveis d’hospitalització o assistència sanitària, incloent les activitats auxiliars o complementàries dels mateixos, com són el lliurament de medicaments o els serveis accessoris d’alimentació, allotjament i transport.
3. Les explotacions econòmiques d’investigació científica i desenvolupament tecnològic.
4. Les explotacions econòmiques dels béns declarats d’interès cultural d’acord amb la normativa del Patrimoni Històric de l’Estat i de les comunitats autònomes, així com de museus, biblioteques, arxius i centres de documentació, sempre que es compleixin les exigències establertes en aquesta normativa, en particular respecte dels deures de visita i exposició pública dels béns esmentats.
5. Les explotacions econòmiques consistents en l’organització de representacions musicals, coreogràfiques, teatrals, cinematogràfiques o circenses.
6. Les explotacions econòmiques de parcs i altres espais naturals protegits de característiques similars.
7. Les explotacions econòmiques d’ensenyament i de formació professional, en tots els nivells i graus de el sistema educatiu, així com les d’educació infantil fins als tres anys, inclosa la guarda i custòdia de nens fins a aquesta edat, les d’educació especial, les d’educació compensatòria i les d’educació permanent i d’adults, quan estiguin exemptes de l’Impost sobre el valor afegit, així com les explotacions econòmiques d’alimentació, allotjament o transport realitzades per centres docents i col·legis majors pertanyents a entitats sense fins lucratius.
8. Les explotacions econòmiques consistents en l’organització d’exposicions, conferències, col·loquis, cursos o seminaris.
9. Les explotacions econòmiques d’elaboració, edició, publicació i venda de llibres, revistes, fullets, material audiovisual i material multimèdia.
10. Les explotacions econòmiques de prestació de serveis de caràcter esportiu a persones físiques que practiquin l’esport o l’educació física, sempre que aquests serveis estiguin directament relacionats amb aquestes pràctiques i amb excepció dels serveis relacionats amb espectacles esportius i dels prestats a esportistes professionals.
11. Les explotacions econòmiques que tinguin un caràcter merament auxiliar o complementari de les explotacions econòmiques exemptes o de les activitats encaminades a complir les finalitats estatutàries o l’objecte de l’entitat sense finalitats lucratives. No es considera que les explotacions econòmiques tenen un caràcter merament auxiliar o complementari quan l’import net de la xifra de negocis de l’exercici corresponent al conjunt passi de el 20 per 100 dels ingressos totals de l’entitat.
12. Les explotacions econòmiques d’escassa rellevància. Es consideren com a tals aquelles l’import net de la xifra de negocis de l’exercici no superi en conjunt 20. 000 euros.”

En quant a la tributació de l’IVA no existeixen exempcions subjectives. En conseqüència, sempre que el servei per captar fons no es trobi exempt, d’acord amb el que estableix l’article 20 de l’IVA, les prestacions de serveis efectuades estaran subjectes i no exemptes a tributació per aquest impost.

Sagarra i Montalvo Gestió BCN

Assessoria a Barcelona

The post Promocions per a Captació de Recursos en Entitats sense Ànim de Lucre first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Les associacions són persones jurídiques privades constituïdes per tres o més persones que s’uneixen de manera voluntària, lliure i solidària per aconseguir, sense afany de lucre, una finalitat comuna d’interès general o particular i es comprometen a posar en comú llurs coneixements, activitats o recursos econòmics amb caràcter temporal o indefinit. Es constitueixen per a realitzar una activitat col·lectiva d’una forma estable, organitzades democràticament i sense ànim de lucre.

A diferencia de les associacions, les cooperatives són societats constituïdes per una associació de persones que tenen l’objectiu de satisfer les seves necessitats econòmiques mitjançant la realització d’activitats empresarials on els interessos col·lectius estan per sobre de tota idea de benefici particular. El seu funcionament és lliure i democràtic, s’assegura la participació de tots els socis/es en condicions d’igualtat en la presa de decisions independentment del capital que hagi aportat.

Sovint hi ha associacions sense ànim de lucre que disposen d’una massa social o d’un patrimoni que, per tal de complir les finalitats fundacionals, promouen determinades línies d’activitat o serveis que, amb el temps, guanyen pes econòmic i generen llocs de treball.

És en aquest moment quan les associacions poden adoptar (per transformació o per constitució i externalització) la forma jurídica de cooperativa per donar forma empresarial a totes, o una part de les activitats.

A més, la cooperativa permet dur a terme una activitat de prestació de serveis mantenint el vincle amb les associacions que l’han promoguda.

L’entitat mare pot continuar tenint personalitat jurídica pròpia, i externalitzar l’esmentada línia d’activitat a una cooperativa. Seria una manera de professionalitzar aquests serveis, tot atorgant, per exemple, el pes de la gestió i la responsabilitat sobre les decisions empresarials a les persones treballadores. D’aquesta manera, els òrgans de govern es poden deslliurar de possibles situacions d’incompatibilitat o conflictes d’interessos amb la base social dels socis i les sòcies.

En general, la cooperativa és una fórmula molt adequada per a les associacions que necessiten adaptar tota l’activitat econòmica, o una part, a una estructura més empresarial sense perdre els principis, valors i objectius fundacionals.

En alguns casos, l’associació pot esdevenir sòcia col·laboradora de la cooperativa. D’aquesta manera, es pot visualitzar la complementarietat d’interessos i el suport a la cooperativa naixent.

Dins de la tipologia de socis que pot tenir una cooperativa, trobem la “Sòcia Col·laboradora”, que seria la persona física o jurídica que, sense dur a terme l’activitat principal de la cooperativa, col·labora en el compliment de l’objecte social per mitjà d’altres aportacions com ara el finançament, la tecnologia, l’expertesa, l’assessorament, etc.

L’experiència associativa pot servir per compartir projectes des d’iguals, treballar en equip, fer assemblees, compartir valors, entre d’altres. Seria com una fase prèvia per gestar els que seran els futurs socis de la cooperativa i una forma d’aprenentatge en la gestió cooperativa.

Per dur a terme una transformació d’una associació en societat cooperativa, tindrem en compte el següent marc legal: la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.

Cal tenir en compte una limitació molt important del procés de transformació d’una associació en cooperativa, determinada a l’article 324-3.2 de l’esmentada Llei 4/2008: «Les associacions es poden transformar només en una altra persona jurídica no lucrativa», i això implica que una associació sense ànim de lucre només es podrà transformar en una cooperativa sense ànim de lucre.

Un dels motius pels quals la cooperativa esdevé la fórmula que adopten molts projectes associatius que tenen una línia de negoci és que representa una oportunitat d’autoocupació per al grup promotor i pot mantenir en la majoria de casos la característica d’entitat sense ànim de lucre, així com el funcionament democràtic originari.

.

Fonts consultades:

http://aracoop.coop/guiescoop/wp-content/uploads/2019/01/Guiescoop-TRANSFORMACIO_web.pdf

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Vincles entre associacions i cooperatives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

En aquest casos, quines funcions i responsabilitats poden assumir els menors?

Habitualment, les associacions, als seus estatuts, regulen que els menors d’edat que tinguin entre 14 i 18 anys i no estiguin emancipats necessiten el consentiment dels pares o tutors per ser socis i sòcies de ple dret amb dret de vot a les assemblees. Una de les qüestions que sovint es limita és la possibilitat de ser membres de la junta directiva.

Quant als menors de 14 anys, normalment adquireixen i exerciten els drets que es deriven de la seva condició d’associats per mitjà dels seus representants legals.

Pel que fa a la junta directiva d’una entitat, les persones que la formen han de tenir el caràcter d’associades i han de tenir capacitat per exercir llurs drets socials.

Per aquest motiu s’existeix la possibilitat de crear associacions juvenils integrades per menors i, per tant, poden formar part de l’òrgan de govern de l’entitat. Però la llei tampoc limita la possibilitat de que en altres associacions no juvenils que hi hagi menors, puguin formar part de la Junta directiva.

Les persones menors d’edat poden incorporar-se com a voluntàries en una entitat sempre i quan ho facin en programes de voluntariat que s’adaptin a la seva edat i característiques.

L’entitat que tingui voluntaris i voluntàries menors d’edat ha de complir amb les obligacions que la Llei del Voluntariat preveu per a totes les persones voluntàries. Una d’elles és la signatura del Compromís del Voluntariat.

Associacions Juvenils:

Són associacions juvenils les que estan inscrites com a tal i els seus membres tenen edats compreses entre els 14 i els 30 anys.

L’associació pot tenir diferents objectius i interessos, com organitzar activitats culturals, lúdiques, esportives, socials… tenint en compte que aquestes activitats seran amb fonament social i sense comportar un benefici econòmic per als socis.

Per ser considerada una associació juvenil, en la seva denominació hi ha de constar juvenil o de joves o qualsevol altra referència similar.

Per pertànyer a una associació juvenil cal tenir entre 14 i 30 anys. Les persones que hi pertanyen i són fora d’aquests marges d’edat, tenen veu però no vot, encara que poden formar part de l’òrgan de govern. Els majors de 30 anys poden continuar formant part dels òrgans directius fins que finalitzi el seu mandat.

Un altre requisit és que si l’associació no té, com a mínim, dues persones majors d’edat o menors emancipades (*) en l’òrgan de govern, aquests ha de disposar del suport d’un Òrgan Adjunt que estigui constituït, com a mínim, per dues persones majors d’edat que poden tenir o no la condició d’associats de l’entitat i que tenen com a funció suplir la manca de capacitat d’obrar de l’òrgan de govern per aquells actes que no puguin dur a terme persones menors d’edat legal.

Els membres de l’òrgan adjunt són escollits d’acord al que s’estableixi en els estatuts de l’entitat o, en el seu defecte, per assemblea general, i sempre han d’actuar d’acord al text estatuari.

(*) Un jove d’entre 16 i 18 anys pot adquirir la condició de menor emancipat quan viu independentment dels seus pares i és autònom econòmicament. Les persones que tenen la seva pàtria potestat li concedeixen aquest benefici mitjançant una escriptura pública davant de notari i, posteriorment, s’inscriu així al Registre Civil del seu municipi. Existeixen altres casos per adquirir la condició de menor emancipat: per matrimoni o per concessió judicial.

Cens d’entitats juvenils de la secretaria de joventut

Quan l’associació estigui inscrita provisionalment al Registre, ja es pot iniciar la inscripció a aquest cens, que permet l’accés a les subvencions de la Secretaria de Joventut, a les seves accions de difusió i a rebre informació de totes les seves activitats.

La inscripció es realitza a través del web de la Secretaria de Joventut, omplint una sol·licitud i adjuntant documentació de l’associació. A aquest Cens s’hi poden inscriure:

• les associacions juvenils legalment constituïdes i amb personalitat jurídica pròpia
• les federacions o moviments d’associacions juvenils
• les seccions juvenils d’entitats, d’associacions, de partits polítics, de sindicats… reconegudes com a tals per l’entitat mare respectiva
• les entitats legalment constituïdes i amb personalitat jurídica pròpia que presten serveis a la joventut de forma estable Per tant, si formes part d’una entitat juvenil o ets de la secció juvenil d’una entitat més gran o algun dels altres casos, no t’ho pensis més i entra al Cens de la Secretaria de Joventut.

Fonts consultades:

https://xarxanet.org/juridic/recursos/paper-dels-menors-lentitat

http://jovecat.gencat.cat/ca/temes/participacio_i_solidaritat/associacionisme_juvenil/

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Les Associacions Juvenils i el paper dels menors d’edat first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Dins de les entitats sense ànim de lucre ens trobem:

• Les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública que han optat expressament per acollir-se a la Llei 49/2002, de règim fiscals de les entitats sense ànim de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge.
• Les associacions que no estan declarades d’utilitat pública.
• Les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública que no hagin optat expressament o que no compleixin els requisits per a això estableix la llei 49/2002, de règim fiscals de les entitats sense ànim de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge.

Els dos darrers supòsits, es regeixen pel règim fiscal de les entitats parcialment exemptes que s’estableix a la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost sobre Societats. En concret, el capítol XIV, en els articles 109, 110 i 111.

I el primer supòsit es regeix pel règim fiscal establert a la Llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats no lucratives i incentius al mecenatge. 

El càlcul de l’impost diferirà si l’entitat està sotmesa per un o un altre règim, perquè les normes que els conformen preveuen diferents tipus impositius, diferents exempcions per determinades rendes, etc.

Règim fiscal de les entitats parcialment exemptes:

Estaran exemptes les següents rendes:

Ingressos que procedeixin de la realització d’activitats que constitueixin el seu objecte social o finalitat específica, que no tinguin la consideració d’activitat econòmica, i també les que s’obtinguin causa de transmissions de béns per a la realització d’aquesta finalitat social, sempre que aquests beneficis es destinin a noves inversions també relacionades amb aquell objecte social en uns terminis determinats establerts per la llei.

Les rendes que procedeixin de la realització d’activitats que constitueixin el seu objecte o finalitat específica, podrien ser:

• Subvencions, ajudes o donacions.
• Les quotes satisfetes pels associats, col·laboradors o benefactors, sempre que no es corresponguin amb el dret a percebre una prestació derivada d’una activitat econòmica.
• Rendes procedents d’adquisicions i transmissions lucratives en compliment de l’objecte social.
• Rendes procedents de transmissions oneroses si es reinverteixen entre l’any anterior i els 3 posteriors i es manté l’actiu objecte d’inversió durant, almenys, 7 anys o període d’amortització.

Seran no deduïbles les següents despeses:

No seran deduïbles les despeses relacionades amb les rendes exemptes anteriorment esmentades. Per tant, no tenen la consideració de despeses fiscalment deduïbles els següents:

• Les despeses imputables exclusivament a les rendes exemptes.
• Les despeses parcialment imputables a les rendes no exemptes seran deduïbles en el percentatge que representen els ingressos obtinguts en l’exercici d’activitats econòmiques respecte dels ingressos totals de l’entitat.

Rendes no exemptes:

L’exempció no es podrà aplicar si els ingressos provenen d’una activitat econòmica (entesa com la intervenció de l’entitat en la producció i/o distribució de béns i/o serveis), encara que aquesta estigui relacionada amb el seu objecte social, i que el benefici obtingut es reinverteixi en la mateixa entitat.

No estaran exemptes les rendes per exemple derivades de:

• Les rendes derivades de l’adquisició i transmissió onerosa quan no reverteixin en el seu objecte social.
• Les rendes derivades de l’exercici d’explotacions econòmiques.
• Les rendes derivades del patrimoni, tant mobiliari (interessos) com immobiliari (lloguers).

A tall d’exemple:

• Cursos de formació
• La venda de participacions de loteria. La venda de participacions de loteria per part de l’associació, cobrant un recàrrec sobre el preu efectivament jugat, constitueix una explotació econòmica i les rendes que se’n deriven són, per tant, rendes subjectes i no exemptes en l’Impost sobre Societats de l’associació
• L’activitat d’un bar
• Etc.

Despeses deduïbles:

Seran deduïbles totes les despeses relacionades amb les rendes no exemptes.

Les despeses comuns són deduïbles en la prorrata que representin aquests en el quocient entre els ingressos no exempts sobre els ingressos totals (exempts i no exempts).

Les rendes no exemptes tributaran en aquest règim fiscal per un 25% del benefici obtingut.

El règim fiscal de la llei 49/2002

En aquest règim fiscal estan exempts els ingressos i les rendes que procedeixin de:

Activitat pròpia del seu objecte o finalitat estatutària. Sense explotació econòmica

• Donatius i donacions, i els ajuts econòmics procedents de convenis de col·laboració empresarial i de patrocini.
• Quotes d’associats, col·laboradors i benefactors que no corresponguin a serveis d’activitats econòmiques no exemptes.
• Les subvencions.
• Rendes procedents del seu patrimoni, com per exemple, interessos, dividends, lloguers.
• Rendes procedents d’explotacions econòmiques exemptes segons l’article 7 de la llei 49/2002, sempre que sigui activitat pròpia dels seu objecte o finalitat estatutària:
  • Assistència social
  • Serveis d’hospitalització o d’assistència sanitària.
  • Investigació científica i desenvolupament tecnològic.
  • Béns declarats d’interès cultural
  • Organització de representacions musicals, coreogràfiques, teatrals, cinematogràfiques o circenses.
  • Parcs i altres espais naturals protegits de característiques similars.
  • Ensenyament i de formació professional, en tots els nivells i graus del sistema educatiu.
  • Organització d’exposicions, conferències, col·loquis, cursos o seminaris.
  • Elaboració, edició, publicació i venda de llibres, revistes, fullets, material audiovisual i material multimèdia.
  • Prestació de serveis de caràcter esportiu a persones físiques que practiquin l’esport.
  • Les explotacions econòmiques d’escassa rellevància.

Els avantatges d’aquest règim fiscal especial és que gaudeixen d’un tipus impositiu més reduït, del 10%, en aquelles rendes que no estiguin exemptes.

Les entitats que estiguin sotmeses al règim fiscal de la llei 49/2002, hauran de presentar en tots els casosla declaració per l’Impost de Societats.

Assessoría a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Interpretació de les rendes exemptes i no exemptes en l’IMPOST de SOCIETATS en associacions i fundacions first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Els Comptes Anuals (CCAA) estan formats pels estats financers d’informació comptable de l’entitat al tancament de l’exercici (normalment el 31 de desembre), i comprenen:

1. El Balanç de Situació: comprèn els béns i drets que constitueixen l’actiu, i les obligacions, els deutes i els fons propis que formen el passiu.
2. El Compte de Resultats o Compte de Pèrdues i Guanys: comprèn els ingressos i les despeses de l’exercici.
3. La Memòria, amplia la informació inclosa en el balanç de situació i el compte de resultats entre d’altres.

Tots aquests documents han de ser redactats amb claredat i presentar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’entitat.

A efectes de terminis, els CCAA es formulen dins dels tres primers mesos després de la data del tancament, s’aproven a l’assemblea de socis dins dels tres mesos següents a la formulació i es presenten a la Direcció general de Dret i d’Entitats Jurídiques dins dels 30 dies següents a la data d’aprovació.

Els models a utilitzar els podeu consultar en el següent enllaç: https://gestiobcn.com/limits-per-a-lelaboracio-dels-comptes-anuals-i-lauditoria/

Pel que fa a la Memòria, aquesta amplia i comenta la informació continguda en els altres documents que integren els Comptes Anuals. És a dir, afegeix informació explicativa a les xifres que apareixen en altres documents. A més, ens ofereix dades numèriques addicionals als inclosos en altres estats comptables.

És el document més extens i que cal treballar-hi a fons, a fi efecte de donar la suficient informació complementària i aclaridora als balanços. El seu contingut mínim és el següent:

1. Activitat de l’entitat
2. Bases de presentació dels comptes anuals

•            Imatge fidel.
•            Principis comptables no obligatoris aplicats.
•            Comparació de la informació.
•            Agrupació de partides.
•            Elements recollits en diverses partides.
•            Canvis en criteris comptables.
•            Correcció d’errors.

3. Aplicació de resultats
4. Normes de registre i valoració
5. Immobilitzat material
6. Inversions immobiliàries
7. Béns del patrimoni cultural
8. Immobilitzat intangible
9. Arrendaments i altres operacions de naturalesa similar

•  Arrendaments financers
•  Arrendaments operatius

10. Actius financers
11. Passius financers
12. 12. Fons propis
13. Subvencions, donacions i llegats
14. Situació fiscal

•  Impostos sobre beneficis
•  Altres tributs

15. Ingressos i despeses
16. Provisions i contingències
17. Aplicació d’elements patrimonials i d’ingressos a finalitats estatutàries
18. Fets posteriors al tancament
19. Operacions amb parts vinculades
20. Informació segmentada
21. Altra informació

1. • El nombre mitjà de persones ocupades.
   • Canvis dels components de l’òrgan de govern.
   • Relació de les operacions de l’exercici per a les quals s’ha tramitat una autorització.
   • Operacions en què hi hagi algun tipus de garantia.
   • Qualsevol altra qüestió no inclosa en els apartats anteriors. 

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Comptes Anuals de les Entitats first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

D’aquí la importància de dur a terme una precisa previsió de tresoreria, on tindrem en consideració els pagaments i cobraments previstos en un moment determinat i d’aquesta manera anticipar-nos a situacions de manca de liquiditat i millorar alhora la presa de decisions futures tant a curt termini com a llarg termini.

La previsió generalment es realitza amb un document, sovint en format Excel, on s’especifiquen els cobraments previstos (cobraments clients, cobraments d’ajuts, subvencions, donacions, quotes socis, etc..) i els pagaments previstos (a proveïdors, impostos, sous, subministraments, lloguers, etc..). Partint d’un romanent inicial, calcularem els diners que estan previstos entrar i els que estan previstos sortir, tant de caixeta com dels bancs, per arribar a saber el romanent disponible o la manca de liquiditat en un moment determinat.

Quan parlem de previsió de tresoreria, concretament de cobraments i pagaments, cal tenir clar que no sempre la data de la factura (emesa o rebuda) coincideix amb la data de cobrament o pagament prevista. Aquesta darrera data o moment, és el que hem de considerar a efectes del càlcul de la previsió de tresoreria, ja que és la garantia de disposar dels diners suficients per fer front als pagaments.

La previsió de tresoreria generalment s’elabora a nivell mensual, fent una relació de cobraments i pagaments previstos cada mes, arribant a un romanent disponible a final de mes, que s’arrossegarà a l’inici del mes següent. Aquesta informació es va actualitzant a fi efecte de partir d’un romanent inicial real, i es van ajustant les previsions a mida que disposem de més informació. El més habitual es fer una previsió mes a mes, però també és important tenir una estimació anual o bianual, de cara a valorar la viabilitat de projectes i inversions futures.

Vist el moment en que no disposarem de la suficient liquiditat per a fer front als pagaments, caldrà prendre les mesures necessàries mitjançant la negociació amb clients o proveïdors, o mitjançant l’obtenció de finançament extern. Caldrà analitzar si es tracta d’un moment puntual o no, ja que d’això dependrà la possibilitat de sol·licitar ajut puntual (utilitzar una pòlissa de crèdit, etc..) o plantejar-nos la necessitat d’obtenir més fonts de finançament o generar noves activitats que ens generin nous fluxes d’efectiu.

Sagarra i Montalvo Gestio BCN

Assessoria a Barcelona

The post La importància d’una previsió de tresoreria first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Com esmentàvem un altre blog anterior, qualsevol associació pot realitzar activitats econòmiques en compliment de les seves finalitats, i com a condició d’entitat sense ànim de lucre, els beneficis d’aquesta activitat es destinaran a les finalitats de l’associació i no es repartiran entre els socis.

Però volem aprofundir més en la idea de dur a terme una activitat econòmica per part d’una entitat que no te ànim de lucre.

Conceptualment, una activitat econòmica consisteix en qualsevol actuació en què es facin servir mitjans materials o personal de l’associació, amb la finalitat d’intervenir en la distribució de béns o serveis. Sempre que l’associació organitzi pel seu compte alguna activitat que suposi vendre alguna cosa o prestar algun servei i cobrar per aquest, estarà realitzant una activitat econòmica.

Res impedeix que les associacions desenvolupin activitats econòmiques per aconseguir la consecució del fi comú principal no lucratiu encara que, naturalment, el benefici obtingut mitjançant la realització de l’activitat econòmica s’hagi destinar íntegrament a la realització del fi comú associatiu.

La Llei prohibeix que es facin atribucions patrimonials als socis amb càrrec a allò obtingut en l’exercici de l’activitat econòmica necessària per a la consecució del fi comú.

Dit això però, no és apropiat constituir una associació per a desenvolupar una activitat mercantil amb caràcter principal, ja que aquestes entitats es pressuposa que han de perseguir una finalitat diferent a la merament lucrativa, tot i que naturalment no s’exclou la realització d’una activitat econòmica en règim d’accessorietat.

Es dona sovint que es constitueixi una associació i amb el temps canviïn els seus condicionants, sorgint al necessitat de donar-li un altre forma jurídica com pot ser una cooperativa.

A modus de pinzellada direm que la diferència fonamental entre associació i cooperativa, és que l’associació és un dret fonamental dels ciutadans per desenvolupar, afavorir o aconseguir una finalitat social col·lectiu, mentre que la cooperativa de treball és una forma jurídica societària, sota la qual es desenvolupa una activitat en la qual l’organització, els mitjans de producció i el treball el presta la mateixa persona sòcia.

Quines activitats estarien considerades com a activitats econòmiques, a modus d’exemple?

• La venda de material (samarretes, pins..), loteria, rifes, etc.
• L’arrendament de béns.
• L’edició una revista publicitària.
• L’organització d’una festa on es venen begudes.
• L’explotació un bar dins del seu local exclusivament per als seus socis.

Malgrat que l’objectiu és obtenir recursos per a la realització de les activitats socials, estem davant la realització d’activitats econòmiques i, per tant, davant la obligatorietat de complir amb els requisits fiscals pertinents, com per exemple:

• Presentar la corresponent declaració censal (model 036) per comunicar al Ministeri de l’inici de l’activitat i, si s’escau, les possibles modificacions o la baixa.
• Complir amb les obligacions corresponents relatives al model 347 i IVA.
• Complir, si escau, amb la presentació de l’Impost sobre Societats i, si escau, pagar la corresponent quota positiva.

A efectes de l’Impost de Societats, les rendes obtingudes per l’entitat estaran exemptes, sempre que procedeixin de la realització del seu objecte o finalitat específica i no derivin de l’exercici d’una activitat econòmica ni del seu patrimoni.

Les quotes que satisfacin els associats, generalment constituiran rendes exemptes.

Les subvencions d’organismes públics i ajudes rebudes, així com tot tipus de donacions d’empreses, col·laboradors particulars i entitats, per finançar les activitats que constitueixen el seu objecte social relatiu a l’organització i contractació d’actes festius, estaran subjectes i exempts de l’impost sobre societats sempre que no recaiguin en la realització d’una activitat econòmica.

Les altres rendes i ingressos derivats de d’una activitat econòmica, suposen l’ordenació per compte propi de mitjans materials o humans amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns o serveis, per la qual cosa els ingressos derivats de la prestació d’aquests serveis estaran subjectes i no exempts en l’Impost sobre Societats. Igualment les donacions, subvencions o quotes que s’utilitzin per finançar aquestes activitats, estaran subjectes i no exemptes a l’impost.

ASSESSORÍA A BARCELONA

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Activitat Econòmica duta a terme per Entitats Sense Ànim de Lucre first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Les entitats sense ànim de lucre que han d’efectuar determinats tràmits, principalment amb les administracions públiques, han de disposar del certificat digital, que els permet lliurar la documentació telemàticament, entre d’altres, i per tant, realitzar tràmits en línia amb plenes garanties jurídiques.

Mitjançant el certificat digital, es realitza la signatura electrònica que permet al receptor d’un missatge verificar l’autenticitat de l’emissor de la informació així com verificar que aquesta informació no ha estat modificada des de la seva generació.

Les entitats que inicien el seu CIF en G-, han de obtenir el que s’anomena el Certificat de Representant de Persona Jurídica. S’expedeix a les persones físiques com a representants de les persones jurídiques (generalment al President/a de l’entitat o aquella persona que ha estat designada com a representant en document públic) per al seu ús en les relacions amb les administracions públiques, entitats i organismes públics, vinculats o que en depenen.

Els tràmits a realitzar son els següents:

Primer s’ha de demanar al Registre d’Entitats el certificat de dades registrals:

http://justicia.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Certificacio-de-dades-registrals-duna-associacio-00001?category=72e9341a-a82c-11e3-a972-000c29052e2c

Un cop es rebi, s’ha de fer la sol·licitud del certificat digital a la FNMT (Important: s’ha de fer al mateix ordenador on després us descarregareu el certificat digital):

https://www.sede.fnmt.gob.es/ca/certificados/certificado-de-representante/persona-juridica

Al fer la sol·licitud us enviaran un e-mail amb número que guardar.

S’ha de demanar cita prèvia a l’Agència Tributària per acreditar identitat del representant:

https://www2.agenciatributaria.gob.es/wlpl/TOCP-MUTE/Identificacion

Amb la data i hora, s’ha d’anar amb el certificat de dades registrals, el número de sol·licitud i el NIF del/a President/a, a l’Agència Tributària a acreditar la seva identitat. Un cop completat el procés d’acreditació de la identitat de la persona representant, ja us podreu descarregar el certificat al mateix ordinador on vàreu fer la sol·licitud.

El certificat es pot instal·lar a més d’un ordinador i és important fer una còpia en un altre ordinador o suport extern, ja que en cas de que l’ordinador on està instal·lat es fes malbé, puguem recuperar-lo i fer l’exportació a un altre ordinador.

ASSESSORIA A BARCELONA

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Tràmits per a sol·licitar o renovar el certificat digital de les entitats first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Els clubs esportius són associacions privades entre els objectius destaquen la promoció d’una o diverses modalitats esportives, la participació dels seus socis en aquestes modalitats i l’organització i participació en tornejos i campionats.  

En aquest blog tractarem el tractament fiscal de les quotes dels associats per a les entitats que tenen forma jurídica d’associació sense ànim de lucre i sense oblidar que en parlar del funcionament dels clubs esportius no podem oblidar el seu caràcter social com a promotor de l’esport en tots els sentits.

Les quotes dels socis es giren mensual, trimestral, semestral o anualment als jugadors o practicants dels esports a què es dediqui l’entitat i que els dona dret a formar part dels respectius equips i a utilitzar les seves instal·lacions (vestidors, camps de joc , etc.): en aquest cas, les quotes a satisfer NO porten IVA perquè estan exemptes.

En tractar-se d’una operació exempta d’IVA en virtut del que estableix l’article 20 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit, l’entitat no té l’obligació d’emetre factura.

En ocasions les entitats realitzen a més altres activitats les quals si poden estar subjectes a IVA. Aquest seria el cas de:

• La venda d’entrades a un espectacle esportiu, en no ser un esdeveniment de caràcter cultural, es tracta d’una activitat subjecta i no exempta, de manera que si porta IVA.
• Les activitats d’un bar, per exemple, tant si ho porta la mateixa entitat o estem llogant l’espai a un tercer, l’activitat no està exempta i si porta IVA.
• Els contractes de patrocini, mitjançant els quals el patrocinador aporta una ajuda econòmica per a la realització de l’activitat esportiva del patrocinat i el club es compromet a col·laborar en la publicitat del patrocinador (mitjançant la instal·lació de tanques publicitàries, o mitjançant la inserció del nom o logotip en la seva indumentària d’entrenament o de joc, o de qualsevol altra forma): en aquest cas, les esmentades ajudes si porten IVA i el patrocinat (entitat o club), ha de repercutir la quota corresponent (el 21% de l’import de la esmentada ajuda) i declarar-la en el període impositiu en què es reporta.

Pel que fa a aquestes activitats subjectes a IVA, l’entitat haurà d’emetre factura i confeccionarà els llibres d’IVA obligatoris, que són el llibre de factures emeses i el llibre de factures rebudes, d’acord amb la normativa vigent, i haurà de liquidar el IVA corresponent a l’Agència Tributària.

Per tant, sempre que l’entitat que presta el servei esportiu tingui reconeguda la condició d’establiment de caràcter social, estaran subjectes però exempts de l’impost els serveis efectuats per la mateixa, consistents en els ingressos per quotes dels socis, quota d’inscripció en competicions, classes, així com la cessió d’ús de les instal·lacions esportives de l’entitat consultant a persones físiques per a la pràctica de l’esport.

ASSESSORIA A BARCELONA

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Tractament fiscal quotes socis clubs esportius first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.