Les factures d’abonament feien referència als documents que s’emetien com a conseqüència d’una devolució. A partir de l’1 de gener del 2013, quan va entrar en vigor el nou reglament de facturació, aquest és reemplaçat per la factura rectificativa negativa.

Què és una factura rectificativa?:

La factura rectificativa està prevista per corregir o modificar una factura original que ja ha estat emesa, i respon al fet que, una vegada emesa, una factura no es pot alterar i s’ha de mantenir intacta. El Reglament de Facturació deixa clar que no és possible anul·lar una factura emesa generant-ne una altra que la substitueixi per a la mateixa operació.

En cas que l’original no compleixi els requisits establerts o es detecti algun tipus d’error, és obligatori emetre una factura rectificativa.

Com es fa una factura rectificativa?

La rectificació es realitzarà mitjançant l’emissió d’una factura nova on consti que es tracta d’una factura rectificativa i en què es facin constar les dades identificatives de la factura rectificada. Es pot fer la rectificació de diverses factures en un únic document de rectificació, sempre que s’identifiquin totes les factures rectificades.

Això no obstant, quan la modificació de la base imposable tingui el seu origen en la concessió de descomptes o bonificacions per volum d’operacions no és necessària la identificació de les factures, bastant amb la determinació del període a què es refereixen.

Les factures rectificatives poden ser positives o negatives:

• Positiva: és la factura rectificativa que s’emet quan ens deuen diners. Normalment això passa quan l’import que hem posat a la factura original és menor del que hem de cobrar.
• Negativa: s’emet quan hem de pagar. Aquest tipus de rectificació passa quan hem cobrat de més.

Quin és el contingut de la factura rectificativa?:

la informació continguda a la factura rectificativa ha de ser la mateixa que la continguda a la factura original, atenent als requisits i dades obligatòries en cada cas.

La factura rectificativa contindrà la informació següent:

• Número i, si s’escau, sèrie de la factura. Haurà de portar una numeració especial i una sèrie diferent de la de les factures ordinàries.
• Esmentar que es tracta d’una factura rectificativa amb tota claredat.

• Data d’expedició i operació: l’actual.

• Número d’identificació fiscal (NIF), així com nom i cognoms, raó o denominació social completa de l’obligat a expedir-lo.

• Identificació del tipus de béns lliurats o serveis prestats.
• Identificar de forma clara quina és la factura què rectifica, indicant-ne el número, la sèrie i la data.

• Tipus impositiu associat (opcionalment, també l’expressió IVA inclòs).

• Import total.
• Especificar el motiu de l’emissió i què es rectifica.

Moment d’expedició d’una factura rectificativa:

L’expedició de la factura rectificativa s’ha d’efectuar tan aviat com l’obligat a expedir-la tingui constància de les circumstàncies que obliguen a expedir-la, sempre que no hagin transcorregut quatre anys a partir del moment en què es va meritar l’impost o, si s’escau, es van produir les circumstàncies.

Finalitats, motius o causes per emetre una factura rectificativa:

• Completar o afegir informació imprescindible que va ser omesa per error.
• Corregir errors a les dades de la factura (número, data, sèrie; nom, raó o denominació social del destinatari o de l’emissor, NIF o CIF, domicili de qualsevol de les parts, descripció de les operacions…): la nova factura haurà de contenir la informació correcta i recollir un text en la descripció o concepte que indiqui que aquesta factura modifica la factura número X amb data X i que, en concret, corregeix les dades relatives a la dada de què es tracti.
• Corregir el client: dos passos diferents: emetre una factura rectificativa negativa amb les dades del client erroni, i emetre una factura ordinària o rectificativa positiva amb les dades correctes, adreçada al client real.
• Corregir l’import, el tipus impositiu o l’IVA: hi ha dues opcions:
  • que la factura rectificativa contingui simplement la informació correcta i que indiqui clarament què és el que s’està modificant.
  • Una altra opció és reflectir a la factura rectificativa tan sols la diferència entre la quantia correcta i l’errònia (sigui positiva o negativa). En aquest darrer cas, en estar relacionades ambdues factures, totes dues seran vàlides, mentre que en el primer cas la factura rectificativa anul·larà l’anterior.

A efectes pràctics i al nostre entendre, considerem com a bona opció emetre una factura rectificativa negativa que anul·li la factura original i emetre una factura rectificativa positiva correcta.

• Realitzar canvis en les condicions pactades (per exemple, aplicar un descompte, canviar la data de lliurament o de prestació del servei…). En aquest sentit, es poden emetre factures rectificatives negatives (quan, per exemple, es redueixi la mercaderia sol·licitada). Es pot fer servir aquest document per reflectir una renegociació de condicions (per exemple, una rebaixa en el preu, data de lliurament, etc.)

• Corregir un error fiscal: serà obligatòria l’expedició d’una factura rectificativa en els casos en què les quotes impositives repercutides s’hagin determinat incorrectament.

• Recuperar l’IVA abonat per una factura impagada: Quan el destinatari de les operacions subjectes a IVA no hagi fet efectiu el pagament de les quotes repercutides. En aquest cas, l’objectiu és recuperar l’IVA declarat en un trimestre anterior, corresponent a una factura impagada.

Excepcions:

En cas que aquesta hagi estat modificada per la devolució de mercaderies o embalatges, no cal crear una factura rectificativa. En canvi, cal canviar la factura que s’emeti posteriorment.

Quan la modificació de la base imposable sigui conseqüència de la devolució de mercaderies o d’envasos i embalatges que es facin en ocasió d’un subministrament posterior que tingui el mateix destinatari i per l’operació en què es van lliurar s’ha expedit factura, no és necessària l’expedició d’una factura rectificativa, sinó que es podrà practicar la rectificació a la factura que s’expedeixi per aquest subministrament, restant l’import de les mercaderies o dels envasos i embalatges retornats de l’import de la dita operació posterior. La rectificació es pot fer d’aquesta manera sempre que el tipus impositiu aplicable a totes les operacions sigui el mateix, amb independència que el resultat sigui positiu o negatiu.

Diferències entre una nota de crèdit i una factura rectificativa:

Una nota de crèdit, igual que la factura rectificativa, és un document que es fa servir per corregir factures ordinàries i totes dues són acceptades per l’Agència Tributària (AEAT). La diferència és que la factura rectificativa pot corregir una factura després de la declaració trimestral, és a dir, l’IVA de la qual ja ha estat liquidat.

Com informar una factura rectificativa al model 303 d’autoliquidació de l’IVA?:

A les caselles 14 i 15 del model 303 s’ha de fer constar amb el signe que correspongui (positiu o negatiu) la modificació de bases imposables i quotes d’operacions.

I, per tant, al llibre registre d’IVA constaran totes les factures, ordinàries o rectificatives, de manera correlativa en sèrie i numeració.

.

Si aquesta informació ha estat del vostre interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada podeu contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Factures Rectificatives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

En aquest article tractarem els criteris que han de seguir les empreses i professionals per deduir l’IVA en l’adquisició, l’arrendament o la cessió d’ús de vehicles o motocicletes (béns d’inversió) que s’utilitzin totalment o parcialment (ús mixt) en el desenvolupament activitat empresarial o professional, cedits a empleats.

En un article anterior, ja tractem la retribució en espècie  de vehicles cedits a treballadors. En aquesta ocasió ens centrarem en la deduïbilitat de l’IVA per part de l’empresari o professional.

Arran de les últimes sentències de l’Audiència Nacional i del Tribunal Econòmic Administratiu, que han tingut jurisprudència, l’Agència Tributària ha publicat una nota interna on aclareix els criteris que està tenint en compte per admetre o rebutjar el que es poden deduir les empreses a les quotes d´IVA suportades en adquirir un vehicle.

Actualment la Llei 37/1992, de l’impost sobre el valor afegit, permet la deduïbilitat de la quota suportada en el moment de l’adquisició del bé, arrendament de vehicles, els seus remolcs, ciclomotors o motocicletes, vehicles mixts i tot terreny en funció del grau d’afectació, que aquest pot ser superior a la presumpció legal del 50% (recollida a l’art. 95. Tres.2a LIVA), fins a assolir la totalitat de la quota suportada sempre que es pugui provar un grau d’utilització més gran.

Tot i això, aquesta presumpció pot ser modificada per l’Administració Tributària en funció del grau d’afectació del vehicle a l’activitat empresarial.

La nota de l’Agència Tributària estableix un canvi aplicant el criteri de disponibilitat del vehicle per part del treballador per al seu ús privat de manera que la deduïbilitat de l’empresari es determina en funció del temps en què es troba a disposició del treballador, en funció de la jornada laboral de cada empleat que gaudeixi de l´ús, segons el conveni col·lectiu.

Per això, s’han tingut en compte, per a treballadors i directius, les hores laborables previstes al conveni col·lectiu aplicable a l’empresa i el temps de disponibilitat per als treballadors, concretat en caps de setmana, festius, vacances i l’horari fora de la jornada de treball, en dies feiners.

El que estigui fora d’aquest horari laboral no és deduïble i s’ha d’imputar l’empleat com una retribució en espècie que percep el treballador.

Es determinarà el percentatge d’utilització per a fins particulars que realitza el treballador venint aquest determinat per la disponibilitat.

Per tant, la presumpció de deducció del 50% de la quota suportada pot ésser modificada i corregida per l’Administració Tributària segons el criteri de disponibilitat.

Correspon igualment a l’empresa acreditar la necessitat de l’ús del vehicle per a l’exercici de l’activitat laboral per part del treballador i, així mateix, correspon a l’obligat tributari acreditar que el vehicle no està disponible per a fins particulars.

El grau d´utilització en l´activitat s´ha d´acreditar per qualsevol mitjà de prova admès en dret.

Un cop provada la necessitat del vehicle per a l’exercici de l’activitat laboral i determinada l’existència d’un ús particular, el criteri aplicable per a la determinació del percentatge corresponent a la utilització per a fins particulars en vehicles d’ús mixt posats a disposició dels treballadors ( per a l´activitat laboral i per a fins particulars) és el de la disponibilitat per a tal ús privat que tindrà efecte en ambdues obligacions tributàries.

Si l’Administració acredita un grau d’afectació inferior al percentatge del 50 per 100 serà el que s’hagi d’aplicar, i s’ha d’adequar el percentatge de deduïbilitat aplicat a l’any d’adquisició del bé al grau d’afectació definitiva del bé a l’activitat econòmica en un exercici posterior .

En resum, s’haurà d’acreditar l’afectació del vehicle a l’activitat econòmica subjecta a l’impost, ja que si no s’acredita l’empresari o professional no podrà deduir cap quota.

Casos en què la presumpció d’afectació a l’activitat és del 100%, per la qual cosa es podrà deduir la totalitat de la quota:

• Els vehicles mixtos utilitzats en el transport de mercaderies.
• Els utilitzats per al transport de viatgers i d’ensenyament de conductors o pilots.
• Els utilitzats pels seus fabricants per a la realització de proves, assaigs, demostracions o en la promoció de vendes, pels representants o agents comercials en els desplaçaments professionals i els utilitzats en serveis de vigilància.

Pel que fa a la deducció de l’IVA suportat per les despeses d’utilització del vehicle (reparacions i recanvis, combustibles, despeses d’aparcament i peatges), les quotes suportades per fer una reparació seran deduïbles sempre que el consum s’afecti al desenvolupament de l’activitat empresarial. 

Si aquesta informació ha estat del teu interès pots compartir-la. Si necessites informació més detallada contacta amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Criteris a la deducció d’IVA per als vehicles d’ús mixt cedits a empleats first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Com ja vam publicar en un blog recent, al mes d’abril es va publicar el Reial decret llei 7/2021, de 27 d’abril, de transposició de directives de la Unió Europea, el qual incorpora directives europees al nostre tractament de l’IVA del comerç electrònic i estableix les regles de tributació dels lliuraments de béns i prestacions de serveis realitzades per mitjans electrònics a consumidors finals que són enviats o prestats per empresaris o professionals des d’un altre Estat membre o un país o territori tercer (Operacions B2C).

Un dels nous règims especials és el Règim de la Unió, el qual és optatiu i aplicable a:

• Serveis prestats per empresaris intracomunitaris a particulars (B2C) d’un altre estat membre intracomunitari.
• Lliurament de béns realitzades per empresaris intracomunitaris a particulars d’un altre estat membre intracomunitari.
• Lliurament de béns com a operacions interiors des d’una plataforma digital, enviats per un proveïdor extracomunitari a particular intracomunitari.

El lloc de lliurament de les vendes intracomunitàries a distància de béns es considerarà el lloc on es troben les mercaderies quan finalitza l’enviament o transport de les mercaderies a el client final.

Els empresaris o professionals que ja estiguessin registrats a Espanya en el règim de la minifinestra única d’IVA (MOSS) seran automàticament registrats en el nou règim especial específic (OSS) que correspongui.

Per exemple (*): Un empresari americà té béns en un magatzem d’Itàlia i ven a un client final de la TAI: aquest empresari ha d’aplicar el Règim de la Unió encara que sigui un SP no establert a la UE.

Per a les vendes a distància s’estableix un nou llindar global de 10.000 euros per a operacions dins de la Unió Europea. Global vol dir que inclou tots els estats membres de la UE, i tant béns com serveis, en el període d’un any.

Superat el llindar, el proveïdor repercutirà a el client particular l’IVA a el tipus impositiu de l’Estat membre de destinació. Per sota, el d’origen.

Per tant, es llindars existents FINS AL 30/06/21 per a les vendes de béns a distància dins de la UE es suprimiran i seran substituïts per un nou llindar de 10.000 euros per a tota la UE. Per sota d’aquest llindar de 10.000 euros, les prestacions de serveis TRE (telecomunicacions, radiodifusió i electrònica) i les vendes de béns a distància dins de la UE podran seguir estant subjectes a l’IVA a l’Estat membre en què estigui establert el venedor o prestador de el servei TRE.

En el nou sistema de finestreta única (OSS) l’empresari no ha de donar-se d’alta en cada estat membre en el qual vagi a realitzar lliuraments de béns o prestacions de serveis, sinó que només s’ha d’identificar en l’administració tributària de país en el qual estigui establert, on repercutirà en factura l’IVA corresponent a cada país i presentarà les seves declaracions i ingressarà l’IVA, mitjançant el model 369.

Els règims especials de finestreta única donen lloc una única declaració – liquidació presentada per via electrònica davant l’Administració tributària de l’Estat membre pel qual hagi optat o sigui d’aplicació (Estat membre d’identificació), que l’empresari o professional pugui ingressar l’IVA meritat per totes les seves operacions efectuades a la Comunitat (Estats membres de consum) per cada trimestre o mes natural a què s’aplica, en cada cas, el règim especial.

És important destacar, que el model on s’indiquen les quantitats que cal abonar a cada país membre de la UE està pensant per indicar l’IVA de les Vendes, però no per indicar IVA suportats, de tal manera que els IVA que suportin en els països de destinació, com a ocasió de l’exercici de l’activitat podran ser deduïdes solament a través de el model 360 d’IVA per no establerts, aportant factura i complint els requisits.

Alguna de les avantatges de les noves regles és que els consumidors finals, al comprar béns en línia des de fora o dins de la Unió Europea, pagaran el mateix tipus d’IVA que el dels béns adquirits en el seu país d’origen. I les empreses de la UE podran superar els obstacles a les vendes transfrontereres en línia, reduint es càrregues adminsitratives i els costos de gestió de l´IVA.

Enllaç AEAT amb  més  informació

                                                                        Assessoria a Barcelona

                                                            SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN 

The post Règim de la Unió 2021 first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

A partir de l’1 juliol de 2021 s’estén a totes les vendes de béns i de tot tipus de serveis, no solament els digitals, com succeïa fins ara.

Aquestes regles afecten a tots els integrants de la cadena de subministrament de el comerç electrònic, des dels venedors i els mercats/plataformes, tant dins com fora de la Unió Europea, passant pels consumidors.

Els lliuraments de béns i prestacions de serveis realitzades per mitjans electrònics a consumidors finals queden subjectes a l’IVA a l’Estat membre del destinatari, de manera que consoliden la generalització del principi de tributació en destinació en les operacions transfrontereres en l’IVA.

Un dels nous règims especials és el Règim de la Unió , el qual és aplicable a:

• Serveis prestats per empresaris intracomunitaris a particulars d’un altre estat membre intracomunitari.
• Lliurament de béns realitzats per empresaris intracomunitaris a particulars d’un altre estat membre intracomunitari.
• Lliurament de béns com a operacions interiors des d’una plataforma digital, enviats per un proveïdor extracomunitari a particular intracomunitari.

Aquesta disposició també amplia els règims especials de Finestreta Única que passa a ser el procediment específic previst per la llei de l’IVA.

En el nou sistema de Finestreta Única l’empresari no ha de donar-se d’alta en cada estat membre en el qual vagi a realitzar lliuraments de béns o prestacions de serveis, sinó que només s’ha d’identificar a l’administració tributària del país en el qual estigui establert, on repercutirà en factura l’IVA corresponent a cada país i presentarà les seves declaracions i ingressarà l’IVA.

Els règims especials de finestreta única donen lloc una única declaració – liquidació presentada per via electrònica davant l’Administració tributària de l’Estat membre pel qual hagi optat o sigui d’aplicació (Estat membre d’identificació), que l’empresari o professional pugui ingressar l’IVA meritat per totes les seves operacions efectuades a la Comunitat (Estats membres de consum) per cada trimestre o mes natural a què s’aplica, en cada cas, el règim especial.

Així doncs, els operadors que venguin béns a través d’internet ja no hauran de identificar-se a efectes de l’IVA en tots els països en els que tinguin clients consumidors finals. Podran fer-ho al EM d’origen, amb una única declaració i ingrés de l’IVA. En principi, si per exemple l’estat d’origen és Espanya, serà aquest l’encarregat de distribuir les quantitats entre les diferents agències tributàries europees, mitjançant el model 368 o 369.

És important destacar, que el model on s’indiquen les quantitats que cal abonar a cada país membre de la UE està pensat per indicar l’IVA de les Vendes, però no per indicar IVA suportats, de tal manera que els IVA que suportin en els països de destinació, com a ocasió de l’exercici de l’activitat podran ser deduïts solament a través de el model 360 de IVA per no establerts, aportant factura i complint els requisits.

La nova regulació de el comerç electrònic en l’IVA involucra també, per primera vegada, als titulars de les Interfícies Digitals que faciliten el comerç electrònic, que es converteixen en col·laboradors de la pròpia recaptació, gestió i control de l’impost.

S’entén per titulars de les interfícies digitals que faciliten el comerç electrònic, a aquells titulars d’una web e-commerce, per exemple. 

És comú que interfícies digitals, com les plataformes, portals i mercats en línia, a més de l’activitat d’intermediació, prestin serveis logístics i d’emmagatzematge per als seus clients.

Si la interfície digital facilita el comerç electrònic de béns lliurats per proveïdors no establerts a la Comunitat a consumidors finals comunitaris, s’ha de considerar que el titular de la interfície digital ha rebut i lliurat en nom propi aquests béns i que la seva expedició o transport al consumidor final es vincula a aquest lliurament.

Això determina que el titular de la interfície digital tindrà la condició de subjecte passiu de l’IVA meritat per aquestes operacions i podrà declarar-se a través dels règims especials de finestreta única.

A més, per evitar situacions de doble imposició, el lliurament de el bé que s’entengui realitzada del proveïdor al titular de la interfície estarà exempta de l’IVA.

Per la seva banda, l’empresari o professional titular de la interfície digital podrà acollir-se als règims especials de finestreta única per a la declaració-liquidació de l’IVA derivat d’aquestes operacions per les que tingui la condició de subjecte passiu, fins i tot quan es tracti de lliuraments interiors realitzades a favor de consumidors finals efectuades en el mateix Estat membre on s’emmagatzemen les mercaderies i que, per tant, no són objecte d’expedició o transport entre estats membres.

Per a determinades vendes a distància s’estableix un nou Llindar global de 10.000 euros per a operacions dins de la Unió Europea. És a dir, ja no segons Llindar d’operacions en cada Estat membre. Superat el llindar, el proveïdor repercutirà al client particular l’IVA el tipus impositiu de l’Estat membre de consum. Per sota, el d’origen.

Per tant, Els llindars existents per a les vendes de béns a distància dins de la UE es suprimiran i seran substituïts per un nou llindar de 10.000 euros per a tota la Comunitat. Per sota d’aquest llindar de 10.000 euros, les prestacions de serveis TBE (telecomunicacions, radiodifusió i electrònica) i les vendes de béns a distància dins de la UE podran seguir estant subjectes a l’ IVA a l’Estat membre en què estigui establert el venedor o prestador de el servei TBE.     

Algun dels avantatges de les noves regles és que els consumidors finals, al comprar béns en línia des de fora o dins de la Unió Europea, pagaran el mateix tipus de IVA que el dels béns adquirits en el seu país d’origen . I les empreses de la UE podran superar els obstacles a les vendes transfrontereres en línia, reduint les càrregues administratives i els costos de gestió de l’IVA.     

Sagarra i Montalvo Gestió BCN

Assessoria a Barcelona

The post Novetats en l’IVA i el Comerç Electrònic first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.

En primer lloc, la persona física ha de donar-se d’alta a l’Agència Tributària en el cens d’empresaris i professionals, mitjançant la presentació del model 036 o 037. S’hi detallen entre altres dades, l’activitat a desenvolupar i les obligacions fiscals respecte a IVA i IRPF que deriven de la mateixa.

El següent pas és donar-se d’alta a la Seguretat Social en el Règim Especial de Treballadors Autònoms, on també es detallarà l’activitat que es desenvoluparà i es facilitarà un número de compte bancari perquè cada final de mes la Tresoreria carregui el rebut corresponent a la cotització mensual.

L’obligació amb la Seguretat Social, si no hi ha modificacions posteriors acaba aquí, però no les obligacions amb l’Agència Tributària.

.

Obligacions respecte a l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA)

En les factures que la persona emet, llevat que l’activitat es trobi exempta, s’ha d’incloure l’IVA que correspongui. Aquest IVA meritat s’haurà d’ingressar a Hisenda un cop restat l’IVA suportat de les factures per al desenvolupament de l’activitat.

L’ingrés es realitza, per norma general, de forma trimestral i mitjançant l’autoliquidació, model 303 i de forma anual s’ha de realitzar la presentació del resum anual, model 390.

Per poder confeccionar correctament l’autoliquidació de l’IVA s’ha de confeccionar un llibre registre de factures emeses, un llibre registre de factures rebudes, un llibre registre de béns d’inversió i, si és el cas, un llibre registre de determinades operacions intracomunitàries. Aquests llibres poden ser en format Excel.

En cas de realitzar la tributació en el règim simplificat d’IVA s’hauran de conservar els justificants dels índexs i mòduls aplicats.

..

Obligacions respecte a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF)

La tributació d’IRPF variarà en funció de si es fa mitjançant el mètode d’estimació directament podent ser aquesta normal o simplificada- o per estimació objectiva, a la qual només poden accedir algunes activitats.

• En estimació directa. Es tributa pels ingressos obtinguts en l’activitat un cop descomptades les despeses deduïbles, havent d’ingressar a compte d’IRPF el 20% sobre el benefici obtingut. La presentació es realitzarà mitjançant la presentació de forma trimestral de l’autoliquidació del model 130.

De forma anual es presentarà l’Impost de la Renda de les Persones físiques, model 100.

• En estimació objectiva. Segons l’activitat desenvolupada s’aplicarà una sèrie de signes, índexs o mòduls a unes variables específiques per estimar l’ingrés a efectuar. La presentació es realitzarà mitjançant la presentació de forma trimestral de l’autoliquidació del model 130.

De forma anual es presentarà l’Impost de la Renda de les Persones físiques, model 100.

Per poder confeccionar correctament l’autoliquidació de l’IVA s’ha de confeccionar un llibre registre de factures emeses, un llibre registre de factures rebudes, un llibre registre de béns d’inversió i, si és el cas, un llibre registre de determinades operacions intracomunitàries. Aquests llibres poden ser en format Excel.

.

Obligacions respecte a les retencions

Per les rendes que s’abonin a treballadors, arrendadors i / o a altres professionals la persona física està obligada a practicar retenció a compte de l’Impost de la Renda de les persones física i a ingressar-lo a l’Agència Tributària.

L’ingrés es realitza de forma trimestral i mitjançant l’autoliquidació corresponent que varia en funció de la naturalesa de la renda, sent aquestes autoliquidacions els models 111, 115 i 123 i els seus resums anuals, els model 190, 180 i 193.

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Treballar com a autònom first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

En primer lloc, cal tenir en compte que en la normativa d’IVA es diferencien dos tipus d’obres: obres de rehabilitació i obres de renovació i reparació.  

OBRES DE REHABILITACIÓ

Les obres de rehabilitació podran beneficiar-se del tipus d’IVA reduït de l’10% sempre que compleixin els dos requisits que estableix l’article 20. Un. 22º B de la Llei 37/1992.    

• Que més del 50% de l’import de la factura corresponent a les obres es destinin a consolidació, tractament d’elements estructurals, façanes o cobertes.  

• Que l’import de la factura excedeixi del 25% del preu d’adquisició de l’immoble, si aquest immoble té una antiguitat de dos anys o inferior en el moment de realització de les obres, o del valor de mercat en el cas que l’antiguitat sigui superior a dos anys.        

Aquest últim requisit fa que resulti difícil aplicar el tipus reduït de l’10% en les obres de rehabilitació per la dificultat que suposa complir el segon requisit, ja que la majoria dels immobles en què es realitzen les obres de rehabilitació posseeixen una antiguitat superior a dos anys, el que suposa que es prengui com a referència el valor de mercat de l’immoble i no el seu preu d’adquisició, sent aquest últim, en la majoria dels casos, molt menor.    

Si no es compleix amb les dues condicions detallades anteriorment, s’aplicarà el tipus impositiu general de l’21%, com succeiria en obres de rehabilitació de locals comercials o d’edificis d’oficines o en aquelles obres de rehabilitació que es subcontractin.  

OBRES DE RENOVACIÓ I REPARACIÓ

Les obres de renovació i reparació tributaran a el tipus reduït de l’10% quan es compleixin els següents requisits:  

• Que s’efectuïn en edificis o parts d’aquests destinats a habitatges.    
• Que el destinatari sigui una comunitat de propietaris o una persona física que no actuï com a empresari o professional i utilitzi l’habitatge per al seu ús particular.    
• Que la construcció o rehabilitació de l’habitatge objecte de les obres acabés fa més de dos anys.  
• Que qui realitzi les obres no aporti materials per a la seva execució per un import superior al 40% del total de l’operació, sense incloure l’IVA.      

Si no es compleixen tots aquests requisits es gravaria el tipus impositiu general del 21%. Seria el cas, entre altres, de reformes en locals comercials o de reformes promogudes per l’arrendador en habitatges llogats.  

Aprofitem el blog per tractar el tipus impositiu a aplicar en les execucions d’obra, tenint la consideració d’execucions d’obra a efectes de l’aplicació del tipus reduït del 10% d’IVA, entre d’altres:    

• Instal·lació de fontaneria, calefacció, electricitat, etc., així com la instal·lació de mobles de cuina i bany, incloses les bancades o taulells dels mateixos de qualsevol material, i armaris encastats.    
• Subministrament de béns objecte d’instal·lació i muntatge, com ara portes, finestres, ascensors, sanitaris, calefacció, aire condicionat, equips de seguretat, etc. És a dir, lliurament de béns + instal·lació.        

No obstant això, no es consideren execucions d’obra les operacions de manteniment d’instal·lacions en qualsevol de les modalitats contractuals sota les que es realitzen, així com les operacions de manteniment periòdic d’ascensors, serralleria, calderes i sistemes de calefacció, neteja, vídeo porters, instal·lacions de TV, bombes de grups de pressió d’aigua, plaques solars, portes de garatge, piscines, jardins, grups d’incendis, extintors, canonades de desguàs, desinfeccions, i de canals de teulades en edifici, tot i que es produeixi la substitució o reparació dels materials en mal estat o avariats.        

Tenint en compte això, les execucions d’obres tributaran a el tipus reduït del 10% quan es compleixin les següents condicions:    

• que les execucions d’obra de renovació i reparació es realitzin en edificis o parts dels mateixos, destinats a habitatges.
• que el destinatari sigui persona física, no actuï com a empresari o professional i utilitzi l’habitatge al fet que es refereixen les obres per al seu ús particular. A més, també es comprendran en aquest nombre les citades execucions d’obra quan el seu destinatari sigui una comunitat de propietaris.  
• que la construcció o rehabilitació de l’habitatge a què es refereixen les obres hagi conclòs a l’almenys dos anys abans de l’inici d’aquestes últimes.  
• que la persona que realitzi les obres no aporti materials per a la seva execució o, en el cas que els aporti, el seu cost no excedeixi del 40 per 100 de la base imposable de l’operació.    

De no complir aquestes condicions, s’aplicarà el tipus impositiu general del 21%, com ha de succeir en obres de rehabilitació i reforma de locals comercials o d’edificis d’oficines. Hi ha algunes petites excepcions on pot aplicar-se el tipus reduït del 10% com les residències d’avis -que tenen el tractament d’habitatges-, però de manera general en les reformes de locals i oficines s’ha d’aplicar el tipus general del 21%.   

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN 

The post IVA en les obres de rehabilitació i reforma dels immobles first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

El Reial decret llei 18/2019, de 27 de desembre adopta noves mesures que afecten l’Impost de la Renda de les Persones Físiques; a l’Impost sobre el Valor Afegit; Impost sobre el Patrimoni i a les activitats prioritàries de mecenatge, les quals intentem resumir a continuació.   

.

IMPOST DE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES

Els límits quantitatius que delimiten l’àmbit d’aplicació de mètode d’estimació objectiva (mòduls) queden prorrogats per al període impositiu 2.020. Amb excepció de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals, que tenen el seu propi límit quantitatiu per volum d’ingressos.

Magnituds excloents de caràcter general:

• Volum d’ingressos en l’any immediatament anterior superior a 250.000 euros per al conjunt d’activitats econòmiques, excepte les agrícoles, ramaderes i forestals. Es computaran la totalitat de les operacions, hi hagi o no obligació d’expedir factura. Les operacions en què hi hagi obligació d’expedir factura quan el destinatari sigui empresari, no podran superar 125.000 euros.
• Volum d’ingressos per al conjunt d’activitats agrícoles, forestals i ramaderes superior a 250.000 euros.
• Volum de compres en béns i serveis en l’any immediatament anterior, excloses les adquisicions de l’immobilitzat, superior a 250.000 euros.

A més, s’estableix un nou termini de renúncia o revocació per a l’any 2020 al mètode d’estimació objectiva de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. Aquest termini és d’un mes a partir de l’endemà de la data de publicació al BOE de el Reial decret llei 18/2019, és a dir, fins el 29 de gener de 2020.

.

  IMPOST SOBRE EL PATRIMONI

Es modifica el Reial decret llei 13/2011, de 16 de setembre, quedant prorrogat per 2.020.

.

IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT

També queden prorrogats per a l’exercici 2.020 els límits quantitatius que delimiten l’àmbit d’aplicació del règim simplificat i del règim especial d’agricultura, ramaderia i pesca.

 Magnituds excloents de caràcter general:

• Volum d’ingressos en l’any immediatament anterior superior a 250.000 euros per al conjunt d’activitats econòmiques, excepte les agrícoles, ramaderes i forestals.
• Volum d’ingressos per al conjunt d’activitats agrícoles, forestals i ramaderes superior a 250.000 euros.
• Volum de compres i importacions en béns i serveis en l’any immediatament anterior, excloses les adquisicions de l’immobilitzat, superior a 250.000 euros.

També s’estableix un nou termini de renúncia o revocació per a l’any 2.020 del règim simplificat i del règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca de l’Impost sobre el Valor Afegit. Aquest termini és d’un mes a partir de l’endemà de la data de publicació al BOE del Reial decret llei 18/2019, és a dir, fins al 29 de gener de 2.020.

.

ACTIVITATS PRIORITÀRIES DE MECENATGE

L’article 5 de Reial Decret Llei 18/2019 de 27 de Desembre indica que es consideraran activitats prioritàries de mecenatge les enumerades en la disposició addicional setanta primera de la Llei 6/2018, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2018.

La incorporació d’aquest llistat d’activitats mitjançant un reial decret llei es justifica en nom del principi de seguretat jurídica, ja que d’altra manera la seva aplicació durant el dit exercici no podrà dur-se a terme fins que no s’aprovi per una norma de rang legal atès que no cal entendre prorrogat automàticament el precepte que les regula per a l’any 2.019, el que incidiria negativament en la promoció i foment d’aquestes activitats.

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Noves mesures en matèria tributària, cadastral i de seguretat social. first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Quan l’IVA suportat excedeix de l’IVA repercutit, es pot deixar a compensar en el futur o sol·licitar la devolució. Una empresa o entitat pot portar diversos anys acumulant un IVA pendent de compensar del qual no se sol·licita la devolució.    

La compensació es pot exercir en cada autoliquidació sempre que no hagin transcorregut quatre anys comptats a partir de la presentació de la declaració-liquidació en què es va originar l’excés, mentre que per sol·licitar la devolució hem d’esperar-nos a l’última declaració de l’any.

Però cal tenir en compte, que el termini de compensació caduca als quatre anys, per la qual cosa és important comprovar l’antiguitat real de l’IVA pendent de compensar.

Arribats els quatre anys i per tant la seva caducitat, es disposa de quatre anys més per sol·licitar la devolució de les quotes suportades. D’acord amb la jurisprudència espanyola, quan es produeix la caducitat del dret a sol·licitar la compensació del saldo pendent de compensar en l’IVA, neix el dret a obtenir la devolució amb un nou termini de quatre anys de prescripció, per tal de garantir la neutralitat de l’impost.

L’article 99.5 de la Llei de l’IVA, estipula el termini de caducitat:

“Article 99. Exercici del dret a la deducció.   

……

Cinc. Quan la quantia de les deduccions procedents superi l’import de les quotes meritades en el mateix període de liquidació, l’excés podrà ser compensat en les declaracions-liquidacions posteriors, sempre que no hagin transcorregut quatre anys comptats a partir de la presentació de la declaració liquidació en què s’origini l’excés.     

No obstant això, el subjecte passiu podrà optar per la devolució del saldo existent al seu favor quan resulti procedent en virtut del que disposa el capítol II d’aquest títol, sense que en aquest cas pugui efectuar la seva compensació en declaracions-liquidacions posteriors, qualsevol que sigui el període de temps transcorregut fins que la devolució es faci efectiva.    

…..”

Com apuntàvem anteriorment, es disposa de quatre anys més per sol·licitar la devolució, però la Llei de l’IVA no contempla cap procediment específic per aplicar aquest dret de manera que el contribuent s’haurà de dirigir expressament a l’Administració tributària a través d’un escrit sol·licitant la devolució de les quantitats d’IVA el dret del qual a deduir mitjançant compensació hagi caducat i d’acreditar mitjançant la comptabilitat i els corresponents suports documentals, la procedència de la sol·licitud.

ASSESSORIA A BARCELONA

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Caducitat IVA a compensar first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Els clubs esportius són associacions privades entre els objectius destaquen la promoció d’una o diverses modalitats esportives, la participació dels seus socis en aquestes modalitats i l’organització i participació en tornejos i campionats.  

En aquest blog tractarem el tractament fiscal de les quotes dels associats per a les entitats que tenen forma jurídica d’associació sense ànim de lucre i sense oblidar que en parlar del funcionament dels clubs esportius no podem oblidar el seu caràcter social com a promotor de l’esport en tots els sentits.

Les quotes dels socis es giren mensual, trimestral, semestral o anualment als jugadors o practicants dels esports a què es dediqui l’entitat i que els dona dret a formar part dels respectius equips i a utilitzar les seves instal·lacions (vestidors, camps de joc , etc.): en aquest cas, les quotes a satisfer NO porten IVA perquè estan exemptes.

En tractar-se d’una operació exempta d’IVA en virtut del que estableix l’article 20 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit, l’entitat no té l’obligació d’emetre factura.

En ocasions les entitats realitzen a més altres activitats les quals si poden estar subjectes a IVA. Aquest seria el cas de:

• La venda d’entrades a un espectacle esportiu, en no ser un esdeveniment de caràcter cultural, es tracta d’una activitat subjecta i no exempta, de manera que si porta IVA.
• Les activitats d’un bar, per exemple, tant si ho porta la mateixa entitat o estem llogant l’espai a un tercer, l’activitat no està exempta i si porta IVA.
• Els contractes de patrocini, mitjançant els quals el patrocinador aporta una ajuda econòmica per a la realització de l’activitat esportiva del patrocinat i el club es compromet a col·laborar en la publicitat del patrocinador (mitjançant la instal·lació de tanques publicitàries, o mitjançant la inserció del nom o logotip en la seva indumentària d’entrenament o de joc, o de qualsevol altra forma): en aquest cas, les esmentades ajudes si porten IVA i el patrocinat (entitat o club), ha de repercutir la quota corresponent (el 21% de l’import de la esmentada ajuda) i declarar-la en el període impositiu en què es reporta.

Pel que fa a aquestes activitats subjectes a IVA, l’entitat haurà d’emetre factura i confeccionarà els llibres d’IVA obligatoris, que són el llibre de factures emeses i el llibre de factures rebudes, d’acord amb la normativa vigent, i haurà de liquidar el IVA corresponent a l’Agència Tributària.

Per tant, sempre que l’entitat que presta el servei esportiu tingui reconeguda la condició d’establiment de caràcter social, estaran subjectes però exempts de l’impost els serveis efectuats per la mateixa, consistents en els ingressos per quotes dels socis, quota d’inscripció en competicions, classes, així com la cessió d’ús de les instal·lacions esportives de l’entitat consultant a persones físiques per a la pràctica de l’esport.

ASSESSORIA A BARCELONA

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Tractament fiscal quotes socis clubs esportius first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

El deixar una societat inactiva comporta una sèrie d’obligacions que s’han de tenir en compte.

.

Per deixar una societat inactiva s’ha de fer una comunicació davant l’administració tributària mitjançant el model 036. En aquesta declaració ha de marcar-se la casella 140 “Deixar d’exercir totes les activitats empresarials i / o professionals (persones jurídiques i entitats, sense dissolució. Entitats inactives) “. La comunicació s’ha de fer durant el mes següent a la data de cessament

Un cop la societat està inactiva segueix existint l’obligació de presentar l’Impost sobre Societats. Quan es presenta aquest impost durant un exercici en el qual la societat va estar activa es realitzarà la presentació del model 200 (Impost sobre Societats) normalment, però quan la societat ha estat inactiva tot l’exercici a què es refereix la declaració, en el model 200 s’ha de marcar la casella 026 “entitat inactiva”, això des habilitarà el compte de pèrdues i guanys. Independentment d’això, s’han de reflectir les dades del balanç de situació de la societat o entitat, així com el resultat de l’exercici, en cas d’existir, s’ha de recollir en el balanç de situació directament contra el patrimoni net.

Si l’empresa o entitat va obtenir quota íntegra positiva en l’últim exercici en què va estar activa, haurà de presentar els pertinents pagaments a compte de l’Impost sobre Societats.

Pel que fa a la comptabilitat, segueix existint l’obligació de dur-la, per la qual cosa s’ha de continuar amb l’administració del llibre diari, d’inventari i Comptes Anuals, els quals han de seguir presentant-se per a la seva legalització telemàtica (juntament amb el llibre d’actes) i amb la formulació i presentació dels comptes anuals per al seu dipòsit en el Registre Mercantil.

Segueix vigent per a la societat o entitat inactiva l’obligació d’efectuar retencions i tot amb la inactivitat declarada, així si es donés el cas, hauria de donar-se d’alta censal l’obligació del model corresponent a les retencions a practicar, realitzar la seva presentació i ingrés i donar-se amb posterioritat de baixa del model en qüestió. Sense oblidar, tampoc, la presentació del resum anual corresponent al mes de gener.

La societat o entitat inactiva està obligada a presentar la declaració d’IVA corresponent a l’últim període en el qual va tenir activitat i el corresponent resum anual durant el mes de gener. A partir de la data de cessament de l’activitat, l’IVA suportat no serà deduïble des de la data de cessament de l’activitat, ni es poden emetre factures, per tant, no hi haurà IVA que liquidar i en conseqüència no es presentaran declaracions trimestrals d’IVA ni el corresponent resum anual. Així no hi ha tampoc l’obligació de portar llibre de factures, però sí s’han de conservar les factures existents durant quatre anys.

En el cas d’una empresa inactiva, quan el seu administrador no realitzi cap altra activitat econòmica i les seves funcions inherents al càrrec d’administrador de la Societat no estiguin remunerades, podrà sol·licitar la baixa en el Règim Especial de Treballadors Autònoms, mitjançant el model TA.0521 -5.

Finalment, destacar que el transcurs d’un any sense activitat és causa legal de dissolució, provocant que l’administrador de la societat inactiva respongui solidàriament de les obligacions posteriors a aquest període, si en el termini de dos mesos no convoca la junta general perquè s’adopti l’acord de dissolució o si no sol·licita la dissolució judicial quan l’acord hagués estat contrari a la dissolució.

.

ASSESORIA A BARCELONA

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Obligacions de les societats inactives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.