La reducció no és uniforme, sinó que es diferencia en funció de la mida de l’empresa, prenent com a principal criteri la xifra de negocis. S’estableixen categories específiques per a microempreses i pimes amb facturacions diferents, i els tipus impositius s’aniran reduint gradualment fins a l’any 2029.

Les empreses beneficiàries es classifiquen en dues categories:

• Microempreses: Facturació anual inferior a 1 milió d’euros, amb plantilla inferior a 10 treballadors.
• Entitats de reduïda dimensió (ERD): Facturació anual inferior a 10 milions d’euros.

A continuació, es detallen els tipus aplicables per categories d’empreses:

1. Microempreses (facturació inferior a 1 milió d’euros): Per a les empreses que facturen menys d’un milió d’euros, la reducció s’aplica progressivament sobre trams de la base imposable. Els tipus impositius són els següents:

• Exercici 2025:
  • Per als primers 50.000 € de base imposable: 21%
  • Per a la resta de la base imposable: 22%
• Exercici 2026:
  • Per als primers 50.000 € de base imposable: 19%
  • Per a la resta de la base imposable: 21%
• Exercici 2027:
  • Per als primers 50.000 € de base imposable: 17%
  • Per a la resta de la base imposable: 20%

2. Pimes (facturació entre 1 i 10 milions d’euros): Per a les pimes amb una xifra de negocis entre 1 i 10 milions d’euros, la reducció del tipus de gravamen s’aplica sobre la totalitat de la base imposable de manera esglaonada:

• Exercici 2025: 24%
• Exercici 2026: 23%
• Exercici 2027: 22%
• Exercici 2028: 21%
• Exercici 2029: 20%

És important destacar que l’aplicació d’aquests tipus reduïts no és automàtica i indefinida. Les empreses han de revisar cada exercici fiscal si compleixen amb les condicions de xifra de negocis i plantilla per poder beneficiar-se de les reduccions corresponents.

.

Tributació mínima adaptada:

Des de fa uns anys, existeix una ‘tributació mínima’ en l’Impost sobre Societats.

Per a la majoria d’empreses grans, aquesta tributació mínima és del 15%. Però les microempreses i les ERD tenen tipus reduïts (per exemple, 21%, 19%…), i no seria just aplicar-los un mínim del 15% igual que les grans.

Per adaptar la regla de tributació mínima als nous tipus aprovats per a les microempreses i ERD, s’estableix que el percentatge de tributació mínima no serà del 15% general, sinó que es calcularà aplicant quinze vint-i-cinquens al tipus impositiu corresponent, arrodonint per excés.

Per això, la norma ajusta el mínim de manera proporcional:

Tributació mínima ajustada = 15% × (tipus reduït / 25%)

Per exemple, si el tipus aplicable és del 21%:

15% × (21 / 25) = 12,6%

.

Exemple pràctic de tributació mínima:

Una microempresa amb resultat comptable ajustat de 40.000 €, tipus reduït del 21%:

– Quota calculada sense deduccions: 40.000 × 21% = 8.400 €

– Després d’aplicar deduccions, només hauria de pagar 4.000 €

– Tributació mínima ajustada: 40.000 × 12,6% = 5.040 €

Com que 4.000 € és inferior al mínim, haurà de pagar com a mínim 5.040 €.

.

En resum, la reducció del tipus impositiu de l’impost de societats és una mesura significativa que busca donar un impuls a les petites empreses, oferint un estalvi fiscal progressiu que s’anirà consolidant els propers anys.

.

Artículo 29 apartado 1 Ley 27/2014 , de 27 de noviembre de 2014 redacción DF 8 Ley 7/2024 .

Disposición transitoria 44 Ley 27/2014 , de 27 de noviembre de 2014 redacción Ley 7/2024, de 23 de diciembre .

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Reducció progressiva del tipus impositiu de l’Impost sobre Societats per a Microempreses i ERD first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

El Reial decret 475/2014 de 13 de juny, publicat al BOE el 14 de juny de 2014 estableix les bonificacions en la cotització a la Seguretat Social del personal investigador

Aquest Reial decret, en vigor des del 14 de setembre de 2014, estableix una bonificació del 40 por cent en les aportacions empresarials a les quotes a la Seguretat Social per contingències comuns respecte del personal investigador.

Tenen dret a la bonificació els treballadors inclosos als grups 1, 2, 3 i 4 de cotització al Règim de la Seguretat Social que, amb caràcter exclusiu i per la totalitat del seu temps de treball a l’empresa dedicada a activitats de recerca i desenvolupament i innovació tecnològica, es dediquin a la realització de les activitats esmentades.

A l’efecte del que estableix aquest Reial decret, es consideren activitats de R+D+I les definides com a tals a l’article 35 de la Llei sobre l´Impost sobre Societats, aprovat pel Reial decret legislatiu 4/2004, de 5 de març i posterior Llei 27/2014 de 27 de novembre del l´Impost de Societats.

Aquesta bonificació és compatible amb aquelles a què les empreses i entitats puguin accedir, sense que en cap cas, la suma de les bonificacions pugui superar el 100 per cent de la quota empresarial. Així mateix, és compatible amb l’aplicació del règim de deducció per activitats d’R+D+I tecnològica establert a la llei del l’Impost sobre Societats.

Important destacar que les empreses i entitats que apliquin la bonificació a les quotes de deu o més treballadors al llarg de tres mesos o més d’un exercici, han d’aportar davant la Tresoreria General de la Seguretat Social en un termini màxim de sis mesos des de la finalització de l’exercici fiscal al que s’hagin aplicat les bonificacions, un informe motivat vinculant emès per la Direcció General d’Innovació i Competitivitat, del Ministeri d’Economia i Competitivitat relatiu al compliment en aquest període de la condició de personal investigador amb dedicació exclusiva a R+D i innovació tecnològica.

I si s’apliquen bonificacions i deduccions a l’ Impost sobre Societats, a més, han d’aportar davant l’Agència Tributària una memòria anual d’activitats i projectes executats i investigadors afectats per la bonificació en l’exercici vençut.

Correspon a aquests organismes controlar que es compleixen les condicions exigides per a la compatibilitat de les bonificacions amb les deduccions i emetre informes motivats vinculants que certifiquin les condicions per aplicar les bonificacions a la Seguretat Social.

En cas d’aplicar la bonificació sense reunir els requisits exigides, es procedirà a la devolució amb el recàrrec i els interessos de demora corresponents.

Per poder aplicar la bonificació, les empreses i entitats han de trobar-se al corrent tant de les seves obligacions fiscals com de Seguretat Social.

A nivell de gestió laboral, la identificació d’aquests treballadors es realitzarà emplenant a l’alta en afiliació a la Seguretat Social del Sistema RED, al camp de “Relació laboral de Caràcter Especial”, el valor 9916- Personal investigador en R+D+ I, d’acord amb el Butlletí de Notícies RED 6/2014, de 4 d’agost del 2014.

Les bonificacions es poden aplicar amb caràcter automàtic als corresponents documents de cotització.

Si aquesta informació ha estat del seu interès pot compartir-la. Si necessita informació més detallada pot contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post El Personal Investigador i les bonificacions en la cotització a la Seguretat Social first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

La relació entre aquestes dates i el nou Reglament Verifactu és molt directa i rellevant, ja que aquest reglament introdueix noves obligacions de registre i comunicació immediata de les factures emeses. Això implica una major exigència en quant a la precisió temporal de cada transacció.

En una factura emesa, la data de factura i la data de l’operació (ambdues considerades parts del contingut obligatori segons el Reglament de facturació) poden coincidir o no, i cada una compleix una funció diferent. Veiem les seves diferències:

La data d’emissió de la factura correspon al moment en què es genera formalment el comprovant fiscal. És la data que s’utilitza per a finalitats comptables i fiscals, com a determinació del període en què cal declarar l’ingrés o la despesa. A més, sol ser la base per calcular terminis de pagament, venciments i altres obligacions contractuals. En el context  Verifactu, aquesta data és clau per assegurar un control cronològic rigorós del sistema.

Per la seva part, la data de l’operació es refereix al dia en què es realitza realment la transacció: quan es lliura el bé o es presta el servei. Aquesta data és crucial perquè marca el moment en què es produeix el fet imposable (per exemple, per al càlcul de l’IVA), i pot influir en la deduïbilitat de la despesa o en la declaració fiscal corresponent. D’acord amb Verifactu, aquesta data s’ha de registrar de forma precisa, ja que reflecteix la realitat econòmica de l’operació i permet a l’Agencia Tributaria verificar que els ingressos declarats es corresponguin amb l’activitat efectivament realitzada.

Sota el nou reglament Verifactu, la diferenciació i la correcta consignació d’ambdues dates es torna essencial en els sistemes de facturació, ja que són elements clau per garantir la traçabilitat i el control fiscal automatitzat. Qualsevol incoherència entre ambdues podria generar alertes en els sistemes de l’Agencia Tributaria.

Aprofitem per fer un recordatori sobre el moment en què hem d’expedir les factures:

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Data de Factura i Data d’Operació: en què es diferencia? first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Posteriorment amb la publicació del Reial Decret Llei 4/2024 es van reforçar certes mesures econòmiques en la línia de continuar impulsant l’electrificació de la mobilitat pel que fa a les mesures que afecten l’impost de societats.

Concretament es substitueix l’amortització accelerada per a vehicles elèctrics i punts de recàrrega aprovats al RDL 5/2023, per una llibertat d’amortització regulada al RDL 4/2024. En aquest article, ens centrarem en les mesures que afecten l’IS.

Des de l’1 de gener de 2023, amb la publicació del RDL 5/2023, les empreses podien optar per amortitzar més ràpidament, Amortització Accelerada, certs vehicles nous i les infraestructures de recàrrega associades. Per fer-ho, es permet aplicar un coeficient que duplica el coeficient d’amortització lineal màxim previst a les taules d’amortització oficials. Aquesta mesura se segueix aplicant als vehicles que van entrar en funcionament al 2023.

Però arran de la publicació del RDL 4/2024, es permet aplicar la Llibertat d’Amortització, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener del 2024, en determinats vehicles i en noves infraestructures de recàrrega.

Aquesta nova mesura s’aplica en dos casos específics:

1. Inversió en vehicles nous:

• Tipus de vehicles: FCV, FCHV, BEV, REEV o PHEV, segons les definicions de l’Annex II del Reglament General de Vehicles (Reial Decret 2822/1998, de 23 de desembre).
• Condicions:
  • S’aplica a contribuents de l’IS que desenvolupin una activitat econòmica a què estiguin afectats aquests vehicles i instal·lacions de recàrrega, sigui quin sigui el mètode de determinació del rendiment net.
  • L’entrada en funcionament s’ha de produir en un període impositiu que s’iniciï entre el 2024 i el 2025.

2. Inversió en noves infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics:

• Característiques de les infraestructures:
  • Han de ser noves i de potència normal o alta potència, segons la Directiva 2014/94/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 22 d’octubre del 2014.
• Condicions:
  • La infraestructura ha d’estar afecta una activitat econòmica.
  • L’entrada en funcionament s’ha de produir en un període impositiu que s’iniciï entre el 2024 i el 2025.

Requisits addicionals:

Per poder aplicar la llibertat d’amortització, a més de complir les condicions esmentades anteriorment, cal presentar els documents següents:

• Documentació tècnica: Projecte o Memòria de la instal·lació, segons les característiques de la instal·lació, conforme al Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost, i elaborada per un instal·lador autoritzat registrat al Registre Integrat Industrial.
• Certificat dinstal·lació elèctrica: Diligenciat per la Comunitat Autònoma competent.

.

Si aquesta informació ha estat del vostre interès podeu compartir-la. Si necessiteu informació més detallada podeu contactar amb nosaltres.

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN, SL

The post Incentius fiscals a l’impost de societats vehicles elèctrics i infraestructures de recàrrega first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

A partir de la Reforma Laboral de 2022, el contracte de treball conegut com a “per a la formació i aprenentatge” o “contracte d’aprenentatge”, va passar a denominar-se “contracte per a la formació en alternança”. La norma va introduir importants novetats en els requisits i la tramitació d’aquests.

.

Requisits dels treballadors per formalitzar el contracte:

Es podrà celebrar amb persones que no tinguin la qualificació professional reconeguda per les titulacions o certificats requerits per concertar un contracte formatiu per a l’obtenció de pràctica professional.

Sense perjudici de l’anterior, es podran fer amb persones que tinguin una altra titulació sempre que no hagi tingut un altre contracte formatiu previ en una formació del mateix nivell formatiu i del mateix sector productiu.

El contracte podrà ser concertat amb persones treballadores d’entre 16 i 30 anys en cas que se subscrigui en el marc de certificats de professionalitat de nivell 1 i 2, i programes públics o privats de formació en alternança d’ocupació-formació, que formin part del Catàleg d’especialitats formatives del sistema nacional d’ocupació.

El límit de trenta anys no s’aplicarà en el supòsit de contractes de formació en alternança en el marc d’estudis universitaris, de formació professional i certificats de professionalitat de nivell 3. Tampoc no és aplicable el límit màxim d’edat quan el contracte es concerti amb persones amb discapacitat o amb els col·lectius en situació d’exclusió social previstos a l’article 2 de la Llei 44/2007, de 13 de desembre, per a la regulació del règim de les empreses d’inserció, en els casos en què siguin contractats per part de empreses d’inserció que estiguin qualificades i actives al registre administratiu corresponent.

El treballador ha d’estar inscrit com a demandant d’ocupació per aplicar bonificacions a la Seguretat Social.

No es poden subscriure contractes per a la formació en alternança quan el treballador hagi estat exercit amb anterioritat pel treballador a la mateixa empresa per un temps superior a dotze mesos.

Característiques del contracte de treball:

L’ activitat exercida per la persona treballadora a l’empresa haurà d’estar directament relacionada amb les activitats formatives que justifiquen la contractació laboral.

La durada del contracte serà la prevista al corresponent pla o programa formatiu, amb un mínim de tres mesos i un màxim de dos anys.

Només es pot subscriure un contracte de formació en alternança per cada cicle formatiu de formació professional i titulació universitària, certificat de professionalitat o itinerari d’especialitats formatives del Catàleg d´especialitats formatives del Sistema Nacional d´Ocupació.

No es podran subscriure contractes formatius en alternança quan l’activitat o lloc de treball corresponent al contracte hagi estat exercit amb anterioritat per la persona treballadora a la mateixa empresa sota qualsevol modalitat per temps superior a sis mesos.

La jornada de treball:

Serà la suma del temps de treball efectiu a l’empresa i del temps de formació teòrica. Sense perjudici que aquesta suma pugui resultar inferior a la durada màxima de la jornada ordinària, aquests contractes s’entenen assimilats a contractes a temps complet.

En tot cas, el temps de treball efectiu no podrà ser superior al 65 per cent, durant el primer any, o al 85 per cent, durant el segon, de la jornada màxima prevista al conveni col·lectiu d’aplicació a l’empresa, o, si no, de la jornada màxima legal.

Es poden concertar a jornada parcial, encara que a efectes de cotització no s´informarà el coeficient de parcialitat.

Les persones contractades amb contracte de formació en alternança no poden fer hores complementàries ni hores extraordinàries, llevat del supòsit previst a l’article 35.3 de l’Estatut dels Treballadors. Tampoc no podran realitzar treballs nocturns ni treball a torns.

No es pot establir període de prova en aquests contractes.

La retribució:

Serà l’ establerta per a aquests contractes al conveni col·lectiu d’aplicació.

En defecte, la retribució no podrà ser inferior al 65% el primer any ni al 85% el segon, respecte de la fixada en conveni per al grup professional i nivell retributiu corresponent a les funcions exercides, en proporció al temps de treball efectiu.

En cap cas la retribució no podrà ser inferior al Salari Mínim Interprofessional (S.M.I.) en proporció al temps de treball efectiu.

Activitat formativa:

El contracte per a la formació en alternança haurà d’incorporar com a annex el conveni de col·laboració subscrit entre el centre o entitat formativa en què l’estudiant o estudianta desenvolupi la seva formació i l’ empresa.

Els convenis de col·laboració que se subscriguin entre els centres o entitats de formació i les empreses.

L´empresa posarà en coneixement de la representació legal de les persones treballadores els acords de col·laboració que es concertin per a la contractació formativa, així com, de manera específica, els plans individuals.

Altres característiques:

La persona treballadora titular del contracte de formació en alternança comptarà amb la tutela d´una persona designada pel centre o entitat de formació, i una altra designada per l´empresa, que haurà de comptar amb l´experiència o formació adequades.

El contracte es considera prorrogat tàcitament, llevat de prova en contra, com a contracte ordinari per temps indefinit, si complert el termini màxim del contracte es continués prestant servei a l’empresa.

L´acció protectora de la Seguretat Social per a la formació en alternança comprendrà totes les contingències, situacions protegides i prestacions, inclosa la desocupació. Així mateix, es té dret a la cobertura del Fons de Garantia Salarial.

Hi ha clàusules específiques que s’han de tenir en compte en funció de si el contracte ho celebra una empresa de treball temporal, si es tracta de programes d’ocupació i formació o si es fa amb persones de discapacitat.

La transformació en indefinits d´aquests contractes a la finalització de la seva durada inicial o prorrogada, sigui quina sigui la data de la seva celebració, donarà dret a una bonificació en la cotització de 128 euros/mes durant tres anys. En el cas de dones, aquesta bonificació serà de 147 euros/mes.

Cotització a la Seguretat Social:

Els contractes donats d’alta abans de l’1 de setembre del 2023 tenen dret a aplicar la reducció del 100% de la quota fixa a la Seguretat Social durant tot el temps que duri el contracte (75% en empreses de més de 250 persones treballadores).

A partir de l’1 de setembre del 2023 la bonificació era de 119€ sobre la quota fixa. El 2024 la quota fixa és de 180,54€.

S’hi aplica l’IME (Mecanisme d’Equitat Intergeneracional).

Els contractes de formació a temps parcial a efectes de cotització no tenen coeficient a temps parcial. No es demana el nombre d’hores treballades.

Segons Butlletí de Sistema Red (BNR 2024/6) a partir de l’1 de juny de 2024 s’implementarà la fase III per al càlcul de quotes:

Aquest càlcul de quotes afectarà les liquidacions presentades al mes de juny, el període de liquidació de les quals sigui igual o superior a 1 de gener de 2023.

Per a les liquidacions ordinàries la TGSS calcularà automàticament la quota fixa i per als que superin la base mínima del grup de cotització 7, es calcularà també una quota addicional sobre l’import que excedeixi aquesta base en proporció al nombre de dies treballats.

S’han d’incloure a les liquidacions L13 les bases dels treballadors que es troben en situació de vacances retribuïdes i no gaudides corresponent al mateix mes de la baixa, encara que l’import de la base de cotització no superi la base mínima.

A les liquidacions L13 pel mes corresponent a la baixa únicament es calcularan quotes addicionals quan l’import de les bases comunicades a la liquidació L13 superin la base mínima mensual, en proporció al nombre de dies de la liquidació. En conseqüència, aquelles liquidacions L13 que únicament continguin treballadors amb trams corresponents al mes de la baixa i les bases de cotització informades no superin la base mínima, no donaran lloc a càlcul de quotes (es generaran documents de liquidació RLC i RNT per import 0€).

Pel que fa a les bonificacions a aplicar:

. cotització empresarial: 91€/mes

. cotització persona treballadora: 28€/ mes En total 119€

Aquestes bonificacions s’apliquen per cada mes natural a temps complet, i s’ha de prorratejar l’import per a les contractacions a temps parcial, sempre que la jornada laboral no sigui inferior al 50%, excepte en contractacions amb persones amb discapacitat.

EL RDL 1/2023 afegeix:

. La bonificació del 100% del cost de l´activitat formativa, sempre que l´activitat formativa vinculada al contracte es realitzi en l´àmbit laboral (100% de la formació que rep la persona treballadora durant tot el temps del contracte).

. La bonificació pels costos de tutorització, entre 80€ màxim (2€/hora per alumne en empreses de menys de 5 persones treballadores, o 60€ màxim (1,50€/hora per alumne en empreses de més de 5 persones treballadores) .

Els requisits per aplicar la bonificació que ha de complir la persona treballadora són:

• Estar inscrit/a com a demandant d’ocupació
• No haver estat contractada a la teva mateixa empresa com a indefinit en els darrers 12 mesos o 6 mesos, si va ser contracte temporal, abans de l’alta.
• No haver tingut un contracte indefinit en els darrers 3 mesos en una altra empresa. (No s’aplica si la causa de l’acomiadament va ser acomiadament col·lectiu o improcedent).
• No ser familiars fins a segon grau de consanguinitat o afinitat, de l´empresari, càrrecs directius, o membres d´òrgans administratius d´una societat.

Els requisits per aplicar la bonificació que ha de complir l’empresa són:

• No haver estat sancionada.
• Estar al corrent de pagament de Seguretat Social i obligacions tributàries.
• Tenir el Pla d’Igualtat corresponent, si hi està obligada.

.

Si aquesta informació ha estat del vostre interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada podeu contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN SL

The post Contracte per a la Formació en Alternança first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

La situació d’incapacitat temporal en la qual es pot trobar la persona treballadora té una durada màxima de 365 dies prorrogable 180 dies més.

Un cop esgotat el termini de 365 dies d’incapacitat temporal (d’ara endavant IT) sense alta mèdica, la persona treballadora es troba en situació de pròrroga per presumir-se que, en el període dels 180 dies següents, es pugui expedir alta mèdica per millora o curació .

Transcorregut 365 dies de baixa mèdica, es podran donar les situacions següents:

• Pròrroga d’incapacitat temporal automàtica.
• Alta mèdica per curació/milloria/incompareixença injustificada als reconeixements mèdics convocats per l’Institut Nacional de la Seguretat Social.
• Alta per proposta d´incapacitat permanent.
• Esgotament del termini màxim de 545 dies naturals
• En el cas de recaiguda: nova baixa mèdica a la situació d’IT que va produir l’anterior. S’elimina la situació de pagament directe en aquests casos, si la persona treballadora estava d’alta a l’empresa.

Pròrroga automàtica d’incapacitat temporal

En aquest supòsit es reconeix automàticament la pròrroga transcorreguts els 365 dies, si no és procedent alta mèdica, desapareixent així la resolució de pròrroga expressa de l’INSS en complir-se els 12 mesos d’IT.

Durant la situació de pròrroga tàcita de la situació d´IT, es mantindrà la col.laboració obligatòria en el pagament de la prestació per part de la empresa (pagament delegat) mentre no s´estingeixi la relació laboral o fins a l´extinció del termini de 545 dies naturals.

L’empresa continuarà amb la col·laboració obligatòria en tots els processos d’IT de més de 365 dies fins a la notificació d’alta mèdica per curació/milloria/incompareixença injustificada a reconeixements mèdics.

La Inspecció Mèdica de l’INSS pot donar en qualsevol moment l’alta a la persona treballadora sense l’obligatorietat que hagi d’esperar els 180 dies prorrogats.

Alta mèdica per curació/milloria/incompareixença injustificada als reconeixements mèdics convocats per l’Institut Nacional de la Seguretat Social.

La persona treballadora haurà de reincorporar-se al seu lloc de treball l’endemà laborable a la data en què se li notifica l’alta.

En cas de disconformitat amb la resolució d’alta emesa per l’INSS, podrà presentar reclamació d’aquesta alta en el termini de 4 dies naturals davant d’Inspecció mèdica. La Inspecció mèdica disposarà d´un termini màxim de 7 dies naturals per resoldre.

La situació d’IT es considerarà prorrogada durant el temps transcorregut entre la data d’alta mèdica i aquella en què aquesta adquireixi plens efectes després de la resolució sobre la disconformitat. I l’empresa haurà de mantenir el pagament delegat fins a la data dels efectes de la resolució de disconformitat.

Alta amb proposta d’incapacitat permanent (IP)

En cas que l’INSS acordi la iniciació d’expedient d’Incapacitat Permanent, després d’esgotar els 365 dies de baixa mèdica, la situació d’IT s’extingirà en la data de compliment del termini indicat, en situació de prolongació d’efectes econòmics de la IT fins que es notifiqui la resolució en què es qualifiqui la IP.

L’empresa manté l’obligació de cotitzar fins al compliment dels 545 dies i finalitza el pagament delegat el darrer dia del mes en què s’ha expedit l’alta mèdica amb proposta d’IP.

Esgotament del termini de 545 dies naturals des de la baixa mèdica

El subsidi d’IT per pagament delegat finalitzarà transcorreguts els 545 dies naturals de baixa mèdica, i no hi haurà l’obligació de continuar cotitzant.

En aquest moment, l’INSS iniciarà expedient d’IP, examinant l’estat de la persona treballadora a l’efecte de qualificar-lo, en el termini màxim de 3 mesos, per determinar el grau d’IP. Durant aquest període la mútua /INSS iniciarà pagament directe a la persona treballadora a partir del dia 546 de baixa mèdica.

Així, els efectes econòmics quedaran prorrogats fins que es qualifiqui la IP, fins a la data de resolució o fins que es declari la demora a la qualificació de la IP. Moment en el qual es poden donar les situacions següents:

1. Resolució d´IP. Quan es reconegui una IP, els seus efectes coincidiran amb la data de la resolució llevat que la prestació d’IP sigui superior a la d’IT, cas en què es retrotrauran els  efectes al dia següent al de l’extinció de la IT, és a dir, l’endemà de l’alta per proposta

2. Resolució denegatòria d’IP. Quan l’INSS denegui la IP, el procés queda extingit amb la data en què la resolució és notificada al treballador, i aquest s’ha de reincorporar al seu lloc de treball l’endemà laboral a aquesta data.

3. De manera excepcional es pot demorar la qualificació de la IP durant sis mesos més, sense que superi els 730 dies naturals des de l’inici de la IT.

Recaiguda del mateix procés

Només es podrà generar un nou dret a la prestació d’IT per la mateixa patologia o similar, quan hagin passat 180 dies naturals a comptar de la resolució de la IP.

Quan es tracti de la mateixa patologia o similar i no hagin transcorregut 180 dies naturals des de la denegació de la IP, es podrà iniciar un nou procés d’IT, per una sola vegada, quan l’INSS a través dels òrgans competents per avaluar, qualificar i revisar la situació d´IP del treballador, considereu que pot recuperar la seva capacitat laboral. Per això, l’INSS acordarà la baixa als efectes exclusius de la prestació econòmica per IT.

Si aquesta informació ha estat del vostre interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada podeu contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN SL

The post Modificacions en la gestió de la Incapacitat Temporal transcorreguts 365 dies naturals first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Verifactu és un sistema impulsat per l’Agència Tributària que té l’objectiu de lluitar contra el frau fiscal i impulsar la digitalització i l’automatització dels processos de fiscalitat empresarial.

Per situar-nos; la Llei 11/2021 de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, va néixer amb l’objectiu d’evitar la manipulació de dades comptables que permetin una doble comptabilitat o l’alteració de registres de les operacions realitzades. Aquesta llei obliga als productors, comercialitzadors i usuaris, que els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos comptables, de facturació o de gestió dels que desenvolupin activitats econòmiques, garanteixin la integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat de els registres, sense interpolacions, omissions o alteracions de les quals no quedi la deguda anotació en els mateixos sistemes. Amb això es pretén prohibir el que es coneix com a programari de doble ús.

El ”Reglament Verifactu” estableix els requisits que han d’adoptar aquests sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d’empresaris i professionals, i l’estandardització de formats dels registres de facturació.

Un Sistema Informàtic de Facturació (SIF) és aquell sistema que tota empresa o professional, que no realitza la facturació manualment, utilitza per generar i emetre les factures.

I un sistema VeriFactu, és un sistema d’emissió de factures verificables que pugui enviar-ho a l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT).

Aquells Sistemes Informàtics de Facturació (SIF) que remetin de manera electrònica tots els registres de factures a l’AEAT, i que compleixin els principis d’integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat dels registres de factures es consideraran sistemes VeriFactu.

Les aplicacions informàtiques de facturació han de disposar d’una declaració responsable i han de confirmar que compleixen el que disposa el Reglament de requisits per a solucions informàtiques de facturació.

Els obligats tributaris que utilitzin aplicacions informàtiques per al compliment de l’obligació de facturació, aquests podran remetre voluntàriament a l’Agència Estatal d’Administració Tributària tots els registres de facturació generats pels sistemes informàtics esmentats complint amb les especificacions tècniques que s’estableixin per a la remissió. També les aplicacions han de poder enviar aquests registres si l’AEAT els sol·licita.

La comunicació dels registres de facturació a l’AEAT de manera voluntària es pot fer de dues formes:

• Enviament automàtic de cada registre de facturació a l´Administració Tributària (Sistema d’emissió de factures verificables o sistema Verifactu). És l´opció més còmoda i la recomanada per l´Administració.
• Registre sense tramesa de les factures: cada registre ha d’estar signat digitalment i ha d’estar a disposició de l’AEAT en qualsevol moment.

Com funciona el sistema Verifactu?

• Genera un registre de facturació per a cada nova factura emesa, així com en cas d’anul·lació o de rectificació.
• Garanteix la integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat i inalterabilitat dels registres de facturació.
• Permet enviar de forma automàtica cada registre de facturació a Hisenda. Es tracta de l’opció més còmoda i recomanada per l’Administració, i és la que s’anomena Sistema Verifactu. En cas que no es vulgui fer enviament automàtic a l’AEAT, les aplicacions hauran de desar de manera segura els registres de facturació. L’AEAT podrà requerir que es considerin complerts tots els requisits anteriors i podrà obtenir còpia de la informació conservada a demanda.
• Registra determinats esdeveniments per permetre la traçabilitat de l’activitat al programa de facturació. Aquest registre d´esdeveniments no podrà ser alterat i haurà de conservar-se fins que prescriguin les obligacions tributàries.

Entrada en vigor Verifactu

Els obligats tributaris que utilitzin sistemes informàtics de facturació (empreses, empresaris, professionals, etc.) hauran de tenir operatius els sistemes informàtics adaptats a les característiques i requisits que s’estableixen al reglament i a la seva normativa de desenvolupament abans de l’1 de gener de 2027 si tributen a l’Impost de Societats, i 1 de juliol de 2027 per a la resta.

A qui afecta Verifactu?

El nou sistema Verifactu afectarà a tots els contribuents que desenvolupin activitats econòmiques, tant si estan subjectes a IRPF com si ho estan a l’impost sobre societats a excepció dels contribuents obligats a presentar el subministrament immediat d’informació (SII).

Característiques dels registres de facturació

Els sistemes informàtics de facturació que s’utilitzin hauran de generar automàticament un registre de facturació d’alta de manera simultània o immediatament anterior a l’expedició de cada factura, detallant-ne el contingut mínim a generar. Cada registre de facturació d’alta haurà d’incloure:

• NIF, nom i cognoms, raó o denominació de l’obligat a expedir la factura.
• Número i, si escau, sèrie de la factura; així com la data de la seva expedició i aquella en què s’hagin efectuat les operacions que es documenten o s’hagi rebut el pagament anticipat, si escau.
• El tipus de factura expedida, indicant si és completa o simplificada, i, si s’escau, el detall addicional que sigui procedent per a la correcta identificació del tipus de factura expedida.
• La descripció general de les operacions i l´import total de la factura.
• La indicació del règim o règims aplicats a les operacions documentades als efectes de l’IVA, o d’altres operacions amb transcendència tributària.
• La indicació de si el destinatari de la factura és el subjecte passiu de l´IVA.
• La base imposable de les operacions, la quota de l’IVA, el tipus d’IVA o els tipus del recàrrec d’equivalència aplicats i la quota del recàrrec d’equivalència.
• Si l’operació no està subjecta a l’IVA, l’import que correspon a aquesta operació i la causa de la no-subjecció a l’impost.
• La data, hora, minut i segon en què es generi el registre de facturació d’alta.

Quan s’hagi emès erròniament una factura i sigui necessari anul·lar el registre de facturació d’alta corresponent, s’haurà de generar un registre de facturació d’anul·lació, amb la informació necessària per efectuar correctament l’anul·lació. D’altra banda, el reglament incorpora mecanismes de seguretat per garantir que no s’alterin els registres de facturació com la petjada o el hash i la signatura electrònica.

Com s’identifiquen les factures Verifactu?

Hi ha determinades característiques que permetran identificar les factures Verifactu. Són les següents:

• Codi QR: Les factures Verifactu hauran d’incorporar necessàriament un codi QR que contindrà una sèrie de dades identificatives.
• Referència al sistema Verifactu: Les factures també hauran d’indicar expressament que s’han generat mitjançant un sistema d’emissió de factures verificables, mitjançant l’expressió “Veri*Factu”.
• Enviament d’informació a Hisenda: La factura Verifactu permetrà enviar-lo a l’Agència Tributària a través d’un dispositiu de lectura per a codi QR.
• Registre d’esdeveniments: A més de tot això, haurà d’existir com a suport un registre de cada factura i esdeveniment.

Amb aquesta normativa, no es prohibeix la realització de factures de manera manual, encara que la majoria dels autònoms i les pimes fan servir algun programa de facturació ja que agilitza molt els temps i garanteix que tot es faci correctament. Tot i això, aquells que encara opten per la confecció de les factures de manera manual posant especial atenció que no falti ni una de les dades obligatòries d’una factura, un document d’aquest tipus fet a mà té la mateixa validesa legal que un altre generat amb un programari especialitzat.

Si aquesta informació ha estat del vostre interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada podeu contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Sistemes informàtics de facturació i Verifactu first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

EL RDL 2/2023 de 16 de març, regula  des de l´1 de gener de 2024 la cotització de totes les persones que realitzin pràctiques formatives o pràctiques acadèmiques externes en programes de formació  i pràctiques no laborals.

Segons la nova regulació, totes les persones que realitzin pràctiques formatives o pràctiques acadèmiques externes  tenen la obligació tant de l´afiliació com de la cotització de qui realitzi les pràctiques esmentades, tant si són pràctiques remunerades com si no són remunerades.

S´integren com assimilats a treballadors per compte aliena al Règim General de la Seguretat Social i afectes a aquelles pràctiques formatives o acadèmiques externes que queden incloses en programes de formació. Segons es refereix la Disposició addicional  52à segons el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat per el RDL 8/2015 de 30 d´octubre, aquestes són:

1.  Les realitzades per alumnes universitaris, tant per a l´obtenció de titulacions oficials de grau i màster, doctorat, com per a títol propi de la universitat, ja sigui màster de formació  permanent, diploma d´especialització o diploma d´expert.
2.   Alumnes de formació professional , que no sigui en règim de formació professional.
3. Les pràctiques per alumnes d´ensenyament artístic superior, ensenyament artístic professionals i ensenyament esportiu del sistema educatiu.

Queden exclosos de la regulació els becaris que figuren d´alta en qualsevol règim de Seguretat Social pel desenvolupament d´una altra activitat en situació o situació assimilada a l´alta. L’exclusió afecta també a pensionistes de jubilació o d´incapacitat permanent tant en modalitat contributiva com no contributiva.

Pràctiques extracurriculars queden obligades a alta i cotització a partir 01/01/2024,  desapareixent les diferències amb les curriculars i només es diferenciaran si són remunerades o no remunerades.

Principals característiques de les pràctiques formatives o acadèmiques externes remunerades:

• No cotitzen al Mecanisme d´Equitat Inter generacional (MEI)
• Queden excloses de cotització per atur, Formació Professional i Fons de Garantia Salarial.
• Per a l´any 2024 tenen una reducció del 95% sobre cotització per contingències comuns.
• A efectes de prestacions la cotització serà la mínima vigent per al grup de cotització 07.
• Aquesta cotització s´aplicarà també respecte a les pràctiques realitzades segons el RDL 1493/2011 i RDL 1543/2011, per el que es regulen les pràctiques no laborals a empreses.
• A nivell de gestió les altes d´afiliació a la Seguretat Social es realitzaran als comptes de cotització amb TRL 986 i indicant Relació Laboral de Caràcter Especial (RLCE) 9939.

Principals característiques de les pràctiques formatives o acadèmiques externes no remunerades:

• No cotitzen al Mecanisme d´Equitat Inter generacional (MEI)
• Queden excloses de cotització per atur, Formació Professional i Fons de Garantia Salarial i la protecció de baixa per malaltia comuna.
• Per a l´any 2024 tenen reducció del 95% sobre cotització per contingències comuns.
• La norma permet que la obligació de tramitar afiliació i cotització sigui del propi centre educatiu, si així ho indica el conveni de col·laboració signat entre empresa i centre formatiu.
• El càlcul de la cotització és una quota empresarial per cada dia de pràctica formativa, segons Pressupostos Generals de l´Estat de cada any.
• Per aquest 2024 la cotització serà una quota empresarial de 2,67€  per contingències comuns exclosa la incapacitat temporal  i 0,33€ de contingències professionals per dia de pràctica, sense que es pugui superar els 60,76€  per contingències comuns i 7,38€ de contingències professionals, sobre el que s´aplicarà la reducció de 95% esmentada.
• Les cotitzacions s´ingressaran al finalitzar cadascun dels trimestres naturals de l´any, a mes vençut.
• Hi ha obligació d´informar a la TGSS en cas d´absència de l´estudiant per al càlcul de les cotitzacions
• A efectes de prestacions cada dia de pràctiques no remunerades serà reconegut com 1,61 dies de prestació.
• A nivell de gestió es tramita alta al Compte de Cotització amb TRL 993.
• S´estableix un termini excepcional fins al 31 de març de 2024 per comunicar a la Tresoreria General de la Seguretat Social les i altes i baixes d´afiliació corresponent el inici o finalització de les pràctiques formatives no remunerades en el període comprés entre l´1 de gener de 2024 i el 20 de març de 2024.
• Als becaris que hagin fet pràctiques abans del 1 de gener de 2024, se´ls hi permet subscriure un conveni especial de la Seguretat Social amb efectes retroactius dels 5 anys anteriors i amb càrrec al propi becari.

Recordem que per tramitar l´alta a la Seguretat Social, la persona ha d´haver obtingut prèviament el seu número d´afiliació.

Si aquesta informació ha estat del vostre interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada podeu contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Nova regulació en cotització dels becaris 2024 first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Parlem de la cessió d’instal·lacions o espais gratuïts, efectuada per empreses a entitats sense ànim de lucre, que estan acollides a la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.

De vegades ens trobem amb empreses o entitats que disposen d’un local o espai que, d’una manera altruista i voluntària, decideixen posar-lo a disposició d’una associació o fundació perquè aquestes puguin dur a terme les seves activitats en compliment de l’objecte o finalitat específica de la mateixa, de manera gratuïta.

La cessió d’un local sense cobrar un preu o renunciant al cobrament de la mateixa constitueix una donació per part de l’empresa o entitat cessionària.

Amb la reforma esmentada, es fa una menció expressa a la cessió com a tipologia específica de donatiu que pot generar la deducció prevista a la Llei d’Incentius Fiscals.

Pel que fa a la valoració de la cessió d’ús de bens mobles i immobles, tenim el següent:

• Valoració pel donant: s’han de tenir en compte les despeses incorregudes pel cedent durant cada any de cessió, les quals han estat fiscalment deduïbles si s’hagués cedit l’ús de manera onerosa. Aquestes despeses han d’estar degudament comptabilitzades quan s’hi estigui obligat. En cap cas no formaran part de la base de la deducció, els interessos dels capitals aliens invertits en l’adquisició o millora del bé i altres despeses de finançament. Resumint es prendrà com a base de la deducció les despeses deduïbles que hagués tingut si l’hagués llogat, tret dels tributs i interessos d’un préstec vinculat a l’immoble.
• Valoració pel donatari: es registrarà com a ingrés (qualificació comptable de subvenció) i com a despesa (comptablement una despesa d’explotació) alhora, el valor raonable de l’operació com a valor normal de mercat del bé o dret en el moment de la seva transmissió.

Formalment la cessió es pot formular de dues maneres diferents:

1.Establir un contracte amb un preu per la cessió i la renúncia al seu cobrament en concepte de donació irrevocable per part del cedent.

A efectes de l’Impost sobre Societats, la empresa propietària declararà l’ingrés per la cessió i d’altra banda reconeixerà una despesa per a la renúncia al cobrament. L’esmentada renúncia serà l’import del donatiu.

Però d’acord amb la Llei de l’Impost sobre Societats, s’estableix que les despeses per donatius no seran fiscalment deduïbles, i en conseqüència s’ha d’efectuar un ajust positiu en la base imposable.

D’altra banda, les donacions efectuades amb caràcter irrevocable a favor d’entitats sense ànim de lucre, acollides a la Llei 49/2002, tindran dret a aplicar una deducció en l´Impost sobre Societats.

L’entitat, per la seva banda, ha d’emetre un certificat especificant entre d’altres el caràcter pur i irrevocable del donatiu.

2.Una altra opció seria subscriure un conveni de col·laboració.

En aquest cas, a efectes de l’Impost sobre Societats, les quantitats satisfetes o les despeses realitzades en aquest cas, tenen la consideració de despeses deduïbles per determinar la base imposable de l’Impost sobre Societats de l’empresa.

A efectes d’IVA, l’operació no està subjecta atès que la difusió de la participació del col·laborador en el marc dels convenis de col·laboració no constitueix una prestació de servei. L’empresa no haurà d’emetre factura per la cessió.

Per la seva banda, l’entitat es compromet per escrit a difondre, per qualsevol mitjà, la participació del col·laborador en aquestes activitats.

Si aquesta informació ha estat del vostre interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada podeu contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Cessió d’espais gratuïts a entitats sense ànim de lucre first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

L´àmbit d´aplicació de la normativa que preveu aquest Reial decret és per a aquelles persones treballadores que compleixen les funcions del seu càrrec amb plena autonomia i responsabilitat, i són treballadors per compte aliè que exerciten poders inherents a la titularitat jurídica de l´empresa.

Aquesta relació especial es basa en la confiança recíproca entre empresari i alt directiu i per això poden acordar lliurement drets i obligacions, sens perjudici de tenir en compte els mínims que estableix el Reial decret que ens ocupa.

El contracte de treball s’ha de formalitzar, en principi, per escrit. Això no obstant, la manca de pacte per escrit no és requisit perquè afecti la validesa del contracte. En absència de pacte escrit, s’entendrà que la persona treballadora és personal d’alta direcció quan es donin els supòsits de l’article 8.1 de l’ET i la prestació correspongui amb la que defineix l’article 1.2 del Reial decret que ens ocupa.

El contracte haurà de contenir com a mínim, a més de la identificació de les parts, la durada i objecte del contracte, la remuneració convinguda, a més de tot allò que com diem les parts acordin lliurement.

Pel que fa a la remuneració, quedaran clarament especificades:

• La quantia del salari o el valor del salari en espècie, aplicant el límit màxim del 30% fixat per l’ET.
• La manca de pagament o retard continuat en l’abonament de salari pactat faculta l’alt directiu a extingir el contracte especial de treball amb dret a les indemnitzacions pactades, i si no n’hi ha fixades per al cas d’extinció per desistiment de l’empresari, quedant establert al art. 10.3 b) del Reial decret.
• Llevat d’especificació contractual no s’establirà l’abonament de pagues extraordinàries.
• És aplicable la inembargabilitat del SMI.
• És possible rebre bestretes a compte del treball ja realitzat.

Com hem assenyalat anteriorment, ambdues parts podran reflectir al contracte el que lliurement convinguin, però han de respectar els límits establerts al Reial Decret i els quals passem a detallar:

• El període de prova no pot ser superior a nou mesos.
• La durada del contracte tindrà la durada que les parts acordin.
• El temps de treball també s’haurà de contemplar, i serà de lliure determinació entre les parts.
• Contemplarà pacte de no concurrència ja que la persona no treballadora no podrà subscriure altres contractes de treball amb altres empreses, llevat que l’empresari ho autoritzi, presumint l’autorització de l’empresari quan la vinculació a una altra entitat fos pública i no s’hagués fet exclusió de ella al contracte especial de treball.
• Podrà contemplar-se un pacte de permanència, donant dret a l’empresari a rebre una indemnització en cas que hagi proporcionat a la persona treballadora una especialització professional i aquesta abandoni el lloc de treball abans d’hora acordat.
• Pacte sobre competència post contractual. Les parts poden fixar un límit màxim de dos anys durant els quals l’alt directiu, a canvi d’una compensació econòmica, no pugui competir amb l’empresari a la mateixa àrea laboral. Aquest pacte serà vàlid només si concorren els requisits següents:

           a) Que l’empresari hi tingui un efectiu interès industrial o comercial.

           b) Que se satisfaci a l’alt directiu una compensació econòmica adequada.

• La posició que ocupa el directiu li permet tenir accés a la informació confidencial, per això és habitual incloure al contracte un pacte pel qual l’alt directiu es compromet a no difondre aquesta informació confidencial.

A efectes de cotització a la Seguretat Social la persona treballadora s’assimilarà a treballadors per compte d’altri, a efectes d’inclusió al Règim de la Seguretat Social que correspongui, però amb exclusió de la protecció per desocupació i de l’atorgada pel Fons de Garantia Salarial.

La relació laboral es podrà extingir:

Per voluntat de l´alt directiu, el qual podrà extingir la relació laboral voluntàriament sense dret a indemnització.

Haurà de preavisar amb un mínim de tres mesos, encara que pot ser de fins a sis mesos, si així s’estableix per escrit als contractes subscrits per un temps superior a cinc anys. En cas d’incompliment, l’empresari té dret a una indemnització equivalent als salaris corresponents a la durada del període incomplert.

D’altra banda, l’alt càrrec pot donar per resolt el contracte sense necessitat de preavisar i amb dret a les indemnitzacions pactades quan la relació laboral sigui extingida per algun dels supòsits següents:

​a ) Modificació substancial en les condicions de treball que redundin notòriament en perjudici de la seva formació professional, en menyscabament de la seva dignitat, o siguin decidides amb greu transgressió la bona fe contractual per part de l’empresari.

b) Quan hi hagi manca de pagament o retard continuat en l’abonament del salari pactat

c) Quan hi hagi algun altre incompliment greu de les obligacions contractuals, per part de l’empresari.

d) Davant d’una successió de l’empresa o davant d’un canvi important en la titularitat d’aquesta, que tingui per efecte una revocació dels seus òrgans rectors o un canvi en el contingut o el plantejament de la seva activitat principal.

La indemnització que percebrà serà l’establerta a les clàusules o, en defecte de pacte, l’equivalent a set dies de salari en metàl·lic per any de servei amb un límit de sis mensualitats.

Per pèrdua de confiança de l´empresari. Com que es tracta d’una relació contractual que es basa en l’existència de confiança entre les dues parts, l’empresari pot finalitzar la relació laboral especial sense necessitat que hi hagi causa que ho justifiqui, és motiu suficient per extingir aquesta relació laboral el mer fet de perdre la confiança en la persona.

Aquest desistiment s’ha de notificar per escrit amb un preavís mínim de tres mesos i s’ha de satisfer el pagament de la indemnització pactada o, si no, la legal que equival a set dies de salari en metàl·lic per any de servei, amb el límit de sis mensualitats.

Per incompliment greu i culpable de l´alt directiu. Aquest acomiadament podrà ser declarat procedent o improcedent.

Quan sigui declarat procedent l’alt directiu no té dret a cap indemnització.

Quan sigui declarat improcedent, l’alt càrrec té dret a les indemnitzacions pactades. Podria haver-se pactat una clàusula de blindatge que protegiria l’alt directiu en cas d’acomiadament improcedent, i s’havia estipulat una indemnització d’un any de remuneració a què tindria dret. En aquest cas només cabrà la readmissió si així hagués estat recollit al contracte. En defecte de pacte la indemnització equival a vint dies de salari en metàl·lic per any de servei i fins a un màxim de dotze mensualitats.

A efectes de tributació d’IRPF Les indemnitzacions per desistiment o per acomiadament estan exemptes d’IRPF.

Els conflictes que sorgeixin entre el personal d’alta direcció i les empreses seran de competència dels jutges i els magistrats de l’ordre jurisdiccional social, ja que es tracta d’una relació contractual de tipus laboral.

Si aquesta informació ha estat del vostre interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada podeu contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

​

The post Contracte d’alta direcció first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.