La relació entre aquestes dates i el nou Reglament Verifactu és molt directa i rellevant, ja que aquest reglament introdueix noves obligacions de registre i comunicació immediata de les factures emeses. Això implica una major exigència en quant a la precisió temporal de cada transacció.

En una factura emesa, la data de factura i la data de l’operació (ambdues considerades parts del contingut obligatori segons el Reglament de facturació) poden coincidir o no, i cada una compleix una funció diferent. Veiem les seves diferències:

La data d’emissió de la factura correspon al moment en què es genera formalment el comprovant fiscal. És la data que s’utilitza per a finalitats comptables i fiscals, com a determinació del període en què cal declarar l’ingrés o la despesa. A més, sol ser la base per calcular terminis de pagament, venciments i altres obligacions contractuals. En el context  Verifactu, aquesta data és clau per assegurar un control cronològic rigorós del sistema.

Per la seva part, la data de l’operació es refereix al dia en què es realitza realment la transacció: quan es lliura el bé o es presta el servei. Aquesta data és crucial perquè marca el moment en què es produeix el fet imposable (per exemple, per al càlcul de l’IVA), i pot influir en la deduïbilitat de la despesa o en la declaració fiscal corresponent. D’acord amb Verifactu, aquesta data s’ha de registrar de forma precisa, ja que reflecteix la realitat econòmica de l’operació i permet a l’Agencia Tributaria verificar que els ingressos declarats es corresponguin amb l’activitat efectivament realitzada.

Sota el nou reglament Verifactu, la diferenciació i la correcta consignació d’ambdues dates es torna essencial en els sistemes de facturació, ja que són elements clau per garantir la traçabilitat i el control fiscal automatitzat. Qualsevol incoherència entre ambdues podria generar alertes en els sistemes de l’Agencia Tributaria.

Aprofitem per fer un recordatori sobre el moment en què hem d’expedir les factures:

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Data de Factura i Data d’Operació: en què es diferencia? first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

El passat 1 de gener de 2023, va entrar en vigor aquest tribut de naturalesa indirecta que recau sobre la utilització en territori espanyol (no a la resta de països) d’envasos no reutilitzables que continguin plàstic, tant si es presenten buits com si es presenten contenint, protegint, manipulant, distribuint i presentant mercaderia.

L’impost no s’aplica quan venem a un tercer país o quan venem a la Unió Europea; per tant, si ens apliquen aquest impost podem demanar la devolució. Només es liquida quan es ven dins del territori nacional.

S’hi inclouen els envasos no reutilitzables que continguin plàstic en la mesura que estiguin dissenyats per contenir, protegir, manipular, distribuir i presentar mercaderies, tant si es presenten buits com si es presenten prestant la funció per a la qual van ser dissenyats. L´impost no grava el plàstic reciclat que continguin els envasos.

L’Agència Tributària ha publicat un dossier amb exemples de productes per poder consultar-ne la possible afectació:

https://sede.agenciatributaria.gob.es/static_files/Sede/Tema/II_especiales/envases_plasticos/Ayuda/PREGUNTAS_RESPUESTASdic22.pdf

La llei entén que no és reutilitzable quan no ha estat dissenyat per ser reutilitzat i amb la mateixa finalitat diverses vegades.

Està subjecte a l’impost:

• la fabricació
• l’adquisició intracomunitària
• la importació

Entenem per fabricació l’elaboració de productes objecte de l’impost. No és fabricació l’elaboració d’envasos no reutilitzables que continguin plàstic quan exclusivament s’utilitzin productes plàstics semielaborats per obtenir-los, productes que continguin plàstic destinats al tancament, comercialització o presentació o productes que no continguin plàstic.

A la fabricació el contribuent és el fabricant i la meritació de l’impost es produeix amb el primer lliurament o posada a disposició, en territori espanyol, dels productes fabricats. Si un fabricant espanyol ven el producte a l’exportació o a la Unió Europea, no haurà de liquidar l’impost, però s’haurà de demostrar que el producte va destinat fora d’Espanya.

És adquisició intracomunitària l´obtenció del poder de disposició de productes objecte de l´impost transportats o expedits amb origen des d´un altre Estat Membre de la Unió Europea i amb destinació a Península o Balears.

El contribuent és l’adquirent intracomunitari i la meritació de l’impost es produeix el dia 15 del mes següent al que s’iniciï el transport o l’expedició amb destinació a l’adquirent o en el moment de l’expedició de la factura, si és anterior. L’adquirent intracomunitari ha de liquidar l’impost independentment de si el producte objecte de l’impost es queda a Espanya o marxa fora. En cas que marxi fora d’Espanya el producte, l’adquirent intracomunitari tindrà dret a la devolució.

És importació l´obtenció del poder de disposició de productes objecte de l´impost transportats o expedits des de territori no comprès a la Unió Europea amb destinació a Península, Balears quan doni lloc al despatx a lliure pràctica.

Si la destinació és Canàries, Ceuta o Melilla, es considera importació si els productes objecte de l’impost procedeixen d’un altre territori diferent de la Península o les Balears i dona lloc, o hagués donat lloc, a un despatx a lliure pràctica.

El contribuent és l’importador i la meritació de l’impost es produeix en el moment que es meriten els drets d’importació d’acord amb la legislació duanera. L’impost es liquidarà juntament amb el DUA. L’importador liquidarà l’impost independentment de si el producte objecte de l’impost es queda a Espanya o marxa fora. En el cas que marxi fora d’Espanya el producte, l’importador tindrà dret a la devolució.

La base imposable per al càlcul de l’impost serà la quantitat de plàstic no reciclat, expressat en quilograms, que conté els productes que formen part de l’àmbit objectiu de l’impost, multiplicat per 0,45 eur/kg.

Si es tracta d’un envàs reutilitzable, aquest no està subjecte a l’impost i, per tant, no hi haurà res a liquidar ni declarar. Si el producte és de plàstic reciclat, estarà exempt de l’impost, però si s’haurà de declarar.

En un proper bloc publicarem més informació sobre els tràmits a realitzar.

https://sede.agenciatributaria.gob.es/Sede/impuestos-especiales-medioambientales/impuesto-especial-sobre-envases-plastico-reutilizables.html

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN 

The post Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables (part I) first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

El Kit Digital és un ajut econòmic que s’ha de destinar a una o diverses solucions digitals ofertes pels agents digitalitzadors, com ara una pàgina web, comerç electrònic, gestió de xarxes socials, factura electrònica, gestió de clients, ciberseguretat, etc.

En tractar-se d’una subvenció, en aquest cas no reintegrable, ho hem de reflectir comptablement tant en el moment de la concessió, com en el moment de la seva aplicació, com en el moment del cobrament, si n’hi hagués.

D’acord amb el Pla General Comptable, les subvencions no reintegrables es comptabilitzaran inicialment, amb caràcter general, com a ingressos directament imputats al patrimoni net i es reconeixeran al compte de pèrdues i guanys com a ingressos sobre una base sistemàtica i racional de forma correlacionada amb els despeses derivades de la subvenció.

En el moment de la concessió comptablement reflectirem el deute de l´administració pública envers  l´ empresa (4708) contra un compte de patrimoni net en tractar-se d´una subvenció no reintegrable (130).

A l’hora de rebre la factura de l’agent digitalitzador, en el cas del Kit Digital ens podem trobar amb dos supòsits:

• Ajuda concedida per serveis rebuts registrats com a despeses de l’exercici: en aquest cas la subvenció s’imputarà com a ingressos en el mateix exercici en què es meriten les despeses subvencionades.
• Ajut concedit per a l’adquisició d’immobilitzat: aquí la subvenció s’imputarà com a ingressos de l’exercici en proporció a la dotació a l’amortització realitzada en aquest període per als béns adquirits. 

En el cas del Kit Digital, els agents digitalitzadors són els encarregats de desenvolupar les solucions digitals i d’emetre la factura als seus clients. Factures que no inclouran ni el cost del servei ni el bé lliurat atès que aquests queden coberts per la subvenció concedida. Si que inclouran un IVA que suportarà el client el qual haurà d’abonar a l’agent i que alhora serà deduïble íntegrament o en aplicació de la seva prorrata.

En ambdós casos la factura la registrarem amb normalitat, registrada la despesa realitzada o bé adquirida, encara que no consti específicament a la factura de l’agent digitalitzador.

Però en el moment del pagament a l’agent, atès que el proveïdor ens ha fet la factura només amb l’IVA suportat, comptablement liquidarem el saldo del proveïdor contra el pagament de l’IVA i el deute que té l’administració pública amb l’empresa.

En el moment d’imputar a la subvenció al resultat de l’exercici, aquest moment serà a la data de registre de la despesa pel servei, o bé, la despesa per l’amortització del bé. Per aquests imports carregarem al compte de patrimoni net (130) amb abonament a un ingrés per subvencions (746).

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN 

The post Reflex comptable del Kit Digital first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Es formalitza mitjançant un contracte en què els involucrats acorden l’import i els terminis per fer els pagaments. Mitjançant el contracte s’emmarca l’entorn legal en què el propietari d’una marca, producte o invent decideix, després d’uns primers anys de vida, no seguir explotant el seu negoci i autoritza un tercer que ho faci a canvi d’un pagament periòdic , augmentant així el potencial econòmic del producte, servei o projecte.

El seu tractament fiscal:

La tributació dels drets d’autor a efectes d’IRPF, es va tractar a un blog anterior.

A efectes de l’Impost de Societats, d’acord amb l’article 60 del Reglament de l’Impost sobre Societats, les rendes sotmeses a retenció són aquelles que tenen la consideració de rendiments del capital mobiliari a efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques i, segons s’estableix a l’article 25.4 de la LIRPF són rendiments del capital mobiliari els procedents de la propietat industrial que no estigui afecta activitats econòmiques realitzades pel contribuent.

Per tant, en la mesura que la cessió d´ús dels dissenys es realitzi en el marc d´una activitat econòmica, les rendes procedents de la cessió no estaran subjectes a retenció a compte de l´Impost de Societats.

Quan els drets d´autor o royalties són cobrats per una societat mercantil o un altre tipus de persona jurídica s´ haurà d´aplicar un IVA del 21%.

El seu tractament comptable:

Els royalties es paguen quan es lloguen els drets d ús; per tant si estem pagant un royalty no tenim la capacitat de vendre aquest dret, ja que aquest no ens pertany.

El royalty es farà constar com un ingrés a la comptabilitat del propietari de la patent i quan nosaltres siguem els pagadors, ha de constar com una despesa de la nostra empresa.

El valor de l’actiu intangible en què consisteix la patent es registra en el compte (203) propietat industrial que es carrega amb abonament a les despeses d’obtenció d’aquesta patent a través de la investigació i el desenvolupament o de la compra a altres.

Quan aquestes patents, models d´utilitat, dissenys, know how, etc. tinguin una vida útil definida seran susceptibles d´amortització.

El pagament de royalties per propietat industrial, per al pagador, seran tractats com un arrendament (compte 621).

Per a qui els cobra també, existint a aquest efecte el compte (753) d’ingressos de propietat industrial cedit en explotació.

Assesoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN 

The post Royalties first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

– Al seu cost amortitzat

– A valor raonable amb canvis en patrimoni net

– A valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys.

Aquesta classificació es realitza sobre la base de dos aspectes:

– A les característiques dels fluxos d’efectiu contractuals de l’actiu financer

– Al model de negoci de l’entitat per gestionar els actius financers

En aquest bloc, tractarem concretament la valoració a cost amortitzat.

Els actius financers a cost amortitzat engloben els drets de cobrament i instruments de deute gestionats pels fluxos d’efectiu contractuals, amb la finalitat de cobrar fluxos d’efectiu certs en dates determinades.

Més col.loquialment  són els que s’originen per la venda o prestació de serveis d’operacions comercials, o el que hem rebut per la contraprestació lliurada.

Un actiu financer es valorarà al mètode de cost amortitzat si l´objectiu del model de negoci és mantenir un actiu financer per tal de cobrar fluxos d´efectiu contractuals i, segons les condicions del contracte, es reben fluxos d´efectiu en dates específiques que constitueixen exclusivament pagaments del principal més interessos sobre aquest principal.

Són aquells actius financers que apliquen el mètode del tipus d’interès efectiu (TIE), per calcular els interessos implícits, i se n’actualitza cada any el valor contra un ingrés financer, i posteriorment s’aplica el mètode de cost amortitzat.

Esquemàticament, el concepte de cost amortitzat d’un instrument financer és igual a:

Valoració inicial: pel valor raonable de la quantia integrada, és a dir preu de la transacció o contraprestació lliurada, amb els costos de transacció directament atribuïbles.

Els interessos, el deteriorament i les diferències de canvi es registren al compte de pèrdues i guanys.

Valoració posterior: pel cost amortitzat: el deteriorament i els interessos es valoren aplicant el mètode del tipus d’interès efectiu i es comptabilitzen al compte de pèrdues i guanys.

Al tancament de l´exercici: es faran les correccions valoratives per deteriorament. Es reconeixen al compte de pèrdues i guanys, minorant el valor. Aquest deteriorament no és deduïble, i la seva recuperació tampoc no tindrà impacte fiscal.

Exemples:

– Crèdits comercials (clients i altres deutors comercials)

– Crèdits no comercials (crèdits concedits a altres empreses, bestretes i crèdits al personal)

– Inversions mantingudes fins al venciment (obligacions, bons, imposicions a termini fix, fiances i dipòsits constituïts, dividends a cobrar i desemborsaments exigits sobre instruments de patrimoni)

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN 

The post Actius Financers a Cost Amortitzat first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Les accions pròpies o en cartera són aquelles que pertanyen a l’empresa perquè no s’han posat en circulació o perquè l’empresa les ha recomprat. Són les accions que no arriben a l’inversor individual o institucional, i que estan en mans de la pròpia empresa.

Les accions pròpies formen el que coneixem com l’autocartera de l’empresa, i estan en mans de la companyia.

Quan una societat adquireix les seves pròpies accions, en realitat, el que fa és repartir part del seu patrimoni als accionistes o socis les accions o participacions adquireix.

D’altra banda, si la societat aliena les accions pròpies que té en autocartera és com si procedís a augmentar el capital de la societat. La recompra d’accions, redueix el patrimoni net de l’empresa i per tant el balanç financer.

Les accions pròpies tenen dret a vot (té el vot en suspens) i de dret a dividend, tot i que si computen en el capital als efectes de calcular el quòrum necessari per a la constitució de la junta i l’adopció d’acords.

La normativa, a través de l’ article 134 de la Llei de societats de capital, imposa una sèrie d’obligacions a les empreses a l’hora d’utilitzar la seva autocartera. En el cas de les societats cotitzades, no podran tenir més d’un 10% de les seves accions d’autocartera, mentre que el límit d’autocartera per a les empreses no cotitzades serà del 20%.

Una altra de les obligacions que estableix la Llei de societats de capital és la de comptar amb l’aprovació prèvia de la Junta General d’accionistes així com fixar el preu màxim i mínim per a l’adquisició de les accions pròpies.

A efectes comptables, el compte 108 “accions o participacions pròpies en situacions especials” registrarà les accions o participacions pròpies adquirides per l’empresa. Ha de figurar en el patrimoni net, amb signe negatiu i el seu moviment és:

– A l’adquirir accions pròpies, es carregarà per l’import de l’adquisició de les accions, amb abonament a comptes del subgrup 57.

– I s’abonaran:

1. a) per l’alienació de les accions, amb càrrec a comptes del subgrup 57 (la diferència entre la quantitat obtinguda en l’alienació de les accions pròpies i el seu valor comptable s’ha de carregar o abonar en comptes de el subgrup 11).
2. b) per la reducció de capital, amb càrrec al compte 100 per l’import del nominal de les accions.

                                                                             Assessoria a Barcelona

                                                                  SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN 

The post Introducció a Les Accions pròpies first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Per a comptabilitzar una subvenció prendrem com a base la Norma de Valoració 18 ª del Pla General de Comptabilitat .

“18a. Subvencions, donacions i llegats rebuts

1.Reconeixement
Les subvencions, donacions i llegats no reintegrables (o sigui, que no es poden retornar) es comptabilitzen inicialment i amb caràcter general, com a ingressos directament imputats al patrimoni net i s’han de reconèixer en el compte de resultats com a ingressos sobre una base sistemàtica i racional de forma correlacionada amb les despeses derivades de la subvenció, donació o llegat, d’acord amb els criteris que es detallen en l’apartat 3 d’aquesta norma.
[…..]
Les subvencions, donacions i llegats que tinguin caràcter de reintegrables (que es poden retornar) es registren com a passius de l’entitat fins que adquireixin la condició de no reintegrables.
[…..]

3.Criteris d’imputació a resultats
La imputació a resultats de les subvencions, donacions i llegats que tinguin el caràcter de no reintegrables s’efectua atenent a la seva finalitat.
[…..]

A efectes de la seva imputació en el compte de resultats, cal distingir entre els següents tipus de subvencions, donacions i llegats:

a) Quan es concedeixen per a assegurar una rendibilitat mínima o compensar els dèficits d’explotació: s’imputen com a ingressos de l’exercici en què es concedeixen, llevat si es destinen a finançar dèficits d’explotació d’exercicis futurs, cas en el qual s’imputaran en aquests exercicis.

b) Quan es concedeixen per a finançar despeses específiques: s’imputen com a ingressos en el mateix exercici en què es meriten les despeses que estiguin finançant.

c) Quan es concedeixen per a adquirir actius o cancel·lar passius, es poden distingir els següents casos:

– Actius de l’immobilitzat intangible, material i inversions immobiliàries: s’imputen com a ingressos de l’exercici en proporció a la dotació a l’amortització efectuada en aquest període per als elements esmentats o, si s’escau, quan es produeix la seva alienació, correcció valorativa per deteriorament o baixa en balanç.
[…..]

d) Els imports monetaris que es reben sense assignació a una finalitat específica s’imputen com a ingressos de l’exercici en què es reconeixen.
[…..]

D’acord doncs amb l’esmentada Norma de Valoració, les subvencions, donacions i llegats REINTEGRABLES es registren com passius de l’entitat fins que adquireixin la condició de NO REINTEGRABLES, per al que s’han de complir tres condicions:

• Que hi hagi un acord individualitzat de concessió de la subvenció, donació o llegat a favor de l’Entitat.
• Que s’hagin complert les condicions establertes per a la seva concessió.
• Que no hi hagi dubtes raonables sobre la seva recepció.

Un cop la subvenció tingui la consideració de no reintegrable es comptabilitzarà com ingrés directament imputat al patrimoni net, reconeixent-se en el compte de pèrdues i guanys com un ingrés seguint un mètode sistemàtic i racional.

Dit això, podem dir que les subvencions tenen tres moments:

1. El moment que es rep la resolució de concessió de l’ajut.
2. El moment o moments en que es cobra l’ajut.
3. El moment o moments en que s’executa (es realitza) la despesa.

Cada moment te el seu registre comptable, els quals detallem tot seguit:

Procediment pràctic de comptabilitzar una subvenció reintegrable:

Quan rebem resolució de la subvenció:

Quan cobrem la subvenció:

Quan iniciem el projecte, i per tant comencem a tenir despeses executades. Passem doncs a ingrés en funció de la despesa executada:

A fi d’any, els saldos reflectits en els balanços dels següents comptes seran:

Compte 4708: Import de les subvencions concedides per les administracions públiques pendents de cobrar. Si es tractés de subvencions concedides per entitats privades, usaríem els comptes 444.

Compte 522: Import de les subvencions concedides o ja cobrades, pendents d’executar, total o parcialment i que tenen caràcter reintegrable, a curt termini.

Compte 172: Import de les subvencions concedides o ja cobrades, pendents d’executar, total o parcialment i que tenen caràcter reintegrable, a llarg termini.

Compte 72: Ingressos traspassats al resultat de l’exercici de les subvencions concedides d’acord amb els criteris de la norma de valoració.

En el supòsit de que un cop feta la justificació del projecte, hi ha despeses que no s’accepten i, per tant, cal reemborsar-les, l’assentament a realitzar per l’import reintegrat seria:

En el moment que sigui exigible per l’incompliment:

En el moment que s’efectuï el reintegrament:

Procediment pràctic de comptabilitzar una subvenció no reintegrable:

Quan rebem la resolució o ingressem la subvenció:

Quan passem a ingrés en funció de la despesa executada:

L’import de les subvencions cobrades o resoltes que estan pendents d’executar al tancament de l’exercici romandran a patrimoni net, grup 13.

Compte 13: Import de les subvencions, donacions i llegats, no reintegrables, rebuts per l’entitat i altres ingressos i despeses comptabilitzats directament en el patrimoni net fins que  es produeixi, si s’escau, la seva transferència o imputació al compte de resultats, en el moment de l’execució de les despeses.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Comptabilització de les Subvencions Rebudes first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

L’objectiu de la modificació és introduir el principi bàsic consistent a reconèixer els ingressos quan es produeixi la transferència del control (control: capacitat per decidir sobre l’ús d’aquest element patrimonial i obtenir substancialment tots els seus beneficis restants) dels béns o serveis compromesos amb el client i per l’import que s’espera rebre d’aquest últim, a partir d’un procés seqüencial d’etapes, essent les etapes les següents:

• Pas 1: Identificar el contracte o contractes amb el client: acord entre 2 o més parts que crea drets i obligacions .
• Pas 2: Identificar les obligacions d’acompliment separades del contracte: Identificar l’obligació o obligacions a complir en el contracte pels compromisos de transferir béns o prestar serveis.
• Pas 3: Determinar el preu de la transacció: Determinar el preu de la transacció o contraprestació del contracte del qual l’empresa espera tenir dret a canvi de transferir béns o serveis. Preu: import de la contraprestació a la qual una entitat espera tenir dret a canvi de transferir els béns o serveis compromesos a el client, excloent els imports recaptats en nom de tercers. Pot ser un preu fix, variable, barreja de tots dos o en forma diferent a l’efectiu .
• Pas 4: Distribuir el preu de la transacció entre les obligacions d’acompliment del contracte: Assignació del preu de la transacció a les obligacions a complir, que es realitzarà en funció dels preus de venda individuals de cada bé o servei diferent que s’hagin compromès en el contracte o amb una estimació del preu de venda quan el mateix no sigui observable de manera independent.
• Pas 5: Comptabilitzar els ingressos a mesura que l’entitat satisfà les obligacions d’acompliment: Reconèixer els ingressos per activitats ordinàries quan la empresa compleix una obligació compromesa mitjançant la transferència d’un bé o servei, la qual té lloc quan el client obté el control de aquest bé o serveis.

Respecte a la valoració dels ingressos per vendes i prestació de serveis , tal com estableix en el RD 1/2021 de reforma del PGC, “s’han de valorar per l’import monetari o, si s’escau, pel valor raonable de la contrapartida, rebuda o que s’esperi rebre, derivada de la mateixa, que, excepte evidència en contra, és el preu acordat per als actius a transferir a el client, deduït: l’import de qualsevol descompte, rebaixa en el preu o altres partides similars que l’empresa pugui concedir, així com els interessos incorporats al nominal dels crèdits. No obstant això, es poden incloure els interessos incorporats als crèdits comercials amb venciment no superior a un any que no tinguin un tipus d’interès contractual, quan l’efecte de no actualitzar els fluxos d’efectiu no sigui significatiu“.

No obstant això, d’acord amb el RD, no formaran part dels ingressos “els impostos que graven les operacions de lliurament de béns i prestació de serveis que l’empresa ha de repercutir a tercers com l’impost sobre el valor afegit i els impostos especials, així com les quantitats rebudes per compte de tercers“.

.

Sagarra i Montalvo Gestió BCN

Assessoria a Barcelona

The post Ingressos Ordinaris procedents de Contractes amb Clients first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Un passiu financer és tota obligació, deute o compromís de pagament en un termini exigible determinat, que pot ser en el curt, mitjà i llarg termini.

Es classificaran com a passius financers sempre que suposin per a l’empresa una obligació contractual de lliurar efectiu o un altre actiu financer.

Alguns exemples de passius financers poden ser :

• Dèbits per operacions comercials: proveïdors i creditors diversos.
• Deutes amb entitats de crèdit.
• Obligacions i altres valors negociables emesos, com ara bonsi pagarés.   
• Deutes amb característiques especials.
• Deutes amb tercers, com ara els préstecs i crèdits financers rebuts de persones o empreses que no siguin entitats de crèdit.
• Contracte en què ens comprometem a donar accionsd’una empresa o diners en efectiu.
• Accions sense dret a vot.

Amb la reforma de el Pla general Comptable 2020, es redueixen les categories a dos:

1. Passius financers a cost amortitzat.
2. Passius financers a valor raonable amb canvis en el compte de pèrdues i guanys.

Passius financers a cost amortitzat :

S’inclouran en aquesta categoria els dèbits per operacions comercials, i, amb caràcter general, els no comercials:

1. Dèbits per operacions comercials: són aquells passius financers que s’originen en la compra de béns i serveis per operacions de tràfic de l’empresa amb pagament ajornat.
2. Dèbits per operacions no comercials: són aquells passius financers que, no sent instruments derivats, no tenen origen comercial, sinó que procedeixen d’operacions de préstec o crèdit rebuts per l’empresa.

Els passius financers inclosos en aquesta categoria s’han de valorar inicialment pel seu valor raonable, que, excepte evidència en contra, és el preu de transacció, que equivaldrà a la valor raonable de la contraprestació rebuda ajustat pels costos de transacció que els siguin directament atribuïbles.

No obstant el que s’assenyala al paràgraf anterior, els dèbits per operacions comercials amb venciment no superior a un any i que no tinguin un tipus d’interès contractual, així com els desemborsaments exigits per tercers sobre participacions, l’import dels quals s’espera pagar en el curt termini, es podran valorar pel seu valor nominal, quan l’efecte de no actualitzar els fluxos d’efectiu no sigui significatiu.

Posteriorment es valoraran pel seu cost amortitzat. Els interessos meritats s’han de comptabilitzar en el compte de pèrdues i guanys, aplicant el mètode del tipus d’interès efectiu.

No obstant l’anterior, els dèbits amb venciment no superior a un any que es valorin inicialment pel seu valor nominal, s’han de continuar valorant per aquest import.

Passius financers a valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys:

En aquesta categoria s’inclouran els passius financers que compleixin alguna de les següents condicions:

1. Són passius que es mantenen per negociar.
2. Des del moment del reconeixement inicial, ha estat designat per l’entitat per comptabilitzar a la valor raonable amb canvis en el compte de pèrdues i guanys. Aquesta designació serà irrevocable.

Els passius financers inclosos en aquesta categoria s’han de valorar inicialment pel seu valor raonable, que, excepte evidència en contra, serà el preu de la transacció, que equivaldrà a la valor raonable de la contraprestació rebuda. Els costos de transacció que els siguin directament atribuïbles s’han de reconèixer en el compte de pèrdues i guanys de l’exercici.

Posteriorment l’empresa valorarà els passius financers inclosos en aquesta categoria a valor raonable amb canvis en el compte de pèrdues i guanys.

Sagarra i Montalvo gestió BCN

Assessoria a Barcelona

The post Passius Financers first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Els Actius Financers són títols o anotacions comptables adquirits per les empreses o entitats que atorguen al comprador un dret a rebre un ingrés futur procedent del venedor. Els poden emetre les entitats econòmiques com empreses, comunitats autònomes, governs, etc.

Gràcies als Actius Financers, el comprador aconsegueix una rendibilitat amb els diners que inverteix (posseeix un dret – un actiu), mentre que el venedor es finança (té una obligació – un passiu).

L’empresa ha de reconèixer un instrument financer en el seu balanç quan es converteixi en una part obligada del contracte o negoci jurídic conforme a les disposicions d’aquest, bé com a emissor o com a tenidor o adquirent d’aquell.

Un Actiu Financer és qualsevol actiu que sigui:

• Diners en efectiu
• Un instrument de patrimoni d’una altra empresa
• Dret contractual a rebre efectiu o un altre actiu financer

Els Actius Financers , d’acord amb la norma de valoració núm. 9, poden ser:

• Crèdits per operacions comercials: clients i deutors diversos
• Crèdits a tercers: préstecs i crèdits financers concedits, inclosos els sorgits de la venda d’actius no corrents.
• Valors representatius de deute d’ altres empreses adquirits: com obligacions, bons, i pagarés.
• Instruments de patrimoni d’altres empreses adquirits: accions, participacions i altres instruments de patrimoni.
• Derivats (entre ells, futurs, opcions i permutes financeres) amb valoració favorable per a l’empresa.
• Altres Actius Financers : com ara dipòsits en entitats de crèdit, bestretes i crèdits a el personal, fiances i dipòsits constituïts, dividend a cobrar i desemborsaments exigits sobre instruments de patrimoni propi.
• Efectiu i altres mitjans líquids.

Amb la recent modificació de el Pla General Comptable, els Actius Financers es classifiquen en alguna de les següents quatre categories, en lloc de sis com es feia en el Pla General Comptable del 2007:

• Actius Financers a valor raonable amb canvis en el compte de pèrdues i guanys.
• Actius Financers a cost amortitzat
• Actius Financers a valor raonable amb canvis en el patrimoni net
• Actius Financers a cost

Actius Financers a valor raonable amb canvis en el compte de pèrdues i guanys:

Un Actiu Financer s’ha d’incloure en aquesta categoria llevat que sigui procedent la seva classificació en alguna de les restants categories. En principi tots els Actius Financers s’han de valorar a valor raonable amb canvis en el compte de pèrdues i guanys, llevat de les inversions en empreses del grup, multigrup i associades, i els Actius Financers que tinguin la consideració de préstec comú, sempre que es gestionin amb un determinat propòsit o model de negoci.

Els Actius Financers mantinguts per negociar s’inclouran obligatòriament en aquesta categoria i seran considerats com a tals quan:

1. S’origini o s’adquireixi amb el propòsit de vendre’l en el curt termini (per exemple, valors representatius de deute, qualsevol que sigui el seu termini de venciment, o instruments de patrimoni, cotitzats, que s’adquireixen per vendre’ls en el curt termini).
2. Formi part d’una cartera d’instruments financers identificats i gestionats conjuntament de la qual hi hagi evidències d’actuacions recents per obtenir guanys en el curt termini.
3. Sigui un instrument financer derivat, sempre que no sigui un contracte de garantia financera ni hagi estat designat com a instrument de cobertura.

Actius Financers a cost amortitzat:

Un Actiu Financer s’inclourà en aquesta categoria, fins i tot quan estigui admès a negociació en un mercat organitzat, si l’empresa manté la inversió amb l’objectiu de percebre els fluxos d’efectiu derivats de l’execució del contracte, i les condicions contractuals de l’Actiu Financer donin lloc, en dates especificades, a fluxos d’efectiu que són únicament cobraments de principal i interessos sobre l’import del principal pendent.

Amb caràcter general, s’inclouen en aquesta categoria els crèdits per operacions comercials i els crèdits per operacions no comercials:

1. Crèdits per operacions comercials: són aquells Actius Financers que s’originen en la venda de béns i la prestació de serveis per operacions de tràfic de l’empresa amb cobrament ajornat.
2. Crèdits per operacions no comercials: són aquells Actius Financers que, no sent instruments de patrimoni ni derivats, no tenen origen comercial i els cobraments dels quals són de quantia determinada o determinable, que procedeixen d’operacions de préstec o crèdit concedits per l’empresa.

Actius Financers a valor raonable amb canvis en Patrimoni Net:

S’inclouen en aquesta categoria de valoració:

1. Quan les condicions contractuals de l’Actiu Financer donen lloc, en dates específiques, a fluxos d’efectiu que són únicament cobraments de principal i interessos sobre l’import pendent, i no es mantingui per negociar ni procedeixi classificar-los en la categoria de cost amortitzat.
2. També s’inclouran en aquesta categoria les inversions en instruments de patrimoni per a les que s’hagi exercitat l’opció irrevocable .

Actius Financers a Cost :

S’inclouen en aquesta categoria de valoració:

1. Les inversions en el patrimoni d’empreses del grup, multigrup i associades, tal com aquestes queden definides en la norma 13a d’elaboració de comptes anuals.
2. Les restants inversions en instruments de patrimoni el valor raonable no es pot determinar per referència a un preu cotitzat en un mercat actiu per a un instrument idèntic, o no pugui estimar amb fiabilitat, i els derivats que tinguin com a subjacent a aquestes inversions.
3. Els Actius Financers híbrids el valor raonable no pugui estimar de manera fiable.
4. Les aportacions realitzades com a conseqüència d’un contracte de comptes en participació i similars.
5. Els préstecs participatius els interessos tinguin caràcter contingent.
6. Qualsevol altre Actiu Financer que inicialment procedís classificar en la cartera de valor raonable amb canvis en el compte de pèrdues i guanys quan no sigui possible obtenir una estimació fiable del seu valor raonable.

.

Sagarra i Montalvo Gestió BCN

Assessoria a Barcelona

The post Actius Financers first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.