La quantia màxima de la inversió arriba fins a 500.000,00 euros.

Els actius que poden ser amortitzats lliurement són els següents:

• Inversions en instal·lacions destinades a l’autoconsum d’energia elèctrica que utilitzen energia procedent de fonts renovables.
• Instal·lacions per a ús tèrmic de consum propi que utilitzin energia procedent de fonts renovables, que substitueixin instal·lacions que utilitzin energia procedent de fonts no renovables fòssils.

S’estableixen dues excepcions:

• Els edificis no es podran acollir.
• Aquelles instal·lacions que tinguin caràcter obligatori en virtut de la normativa del Codi tècnic de l’edificació, aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març, llevat que la instal·lació tingui una potència nominal superior a la mínima exigida, cas en què podrà ser objecte de la llibertat d’amortització aquella part del cost de la instal·lació proporcional a la potència instal·lada per sobre d’aquest mínim exigit.

Els requisits són els següents:

• Que la llibertat d’amortització s’apliqui en els períodes impositius que s’iniciïn o s’acabin el 2023.
• Que les instal·lacions siguin posades a disposició del contribuent a partir del 20 d’octubre del 2022.
• Que, durant els 24 mesos següents a la data d’inici del període impositiu en què els elements adquirits entrin en funcionament, la plantilla mitjana total de l’entitat es mantingui respecte de la plantilla mitjana dels dotze mesos anteriors, calculada d’acord amb això disposat a la legislació laboral, tenint en compte la jornada contractada en relació amb la jornada completa.
• La norma estableix l’obligació d’inscriure la instal·lació al Registre corresponent.

En cas que s’incompleixi l’obligació de manteniment de la plantilla, s’ha d’ingressar la quota íntegra que hagi correspost a la quantitat deduïda en excés més els interessos de demora corresponents a l’autoliquidació corresponent al període impositiu en què s’hagi incomplert l’obligació .

Les entitats de dimensió reduïda poden optar entre aplicar el règim de llibertat d’amortització per creació i manteniment d’ocupació o aplicar el règim de llibertat d’amortització que regula aquesta disposició.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN 

The post Llibertat d’amortització en inversions realitzades per entitats que utilitzin energia procedent de fonts renovables first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Dins de les entitats sense ànim de lucre ens trobem:

• Les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública que han optat expressament per acollir-se a la Llei 49/2002, de règim fiscals de les entitats sense ànim de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge.
• Les associacions que no estan declarades d’utilitat pública.
• Les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública que no hagin optat expressament o que no compleixin els requisits per a això estableix la llei 49/2002, de règim fiscals de les entitats sense ànim de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge.

Els dos darrers supòsits, es regeixen pel règim fiscal de les entitats parcialment exemptes que s’estableix a la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost sobre Societats. En concret, el capítol XIV, en els articles 109, 110 i 111.

I el primer supòsit es regeix pel règim fiscal establert a la Llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats no lucratives i incentius al mecenatge. 

El càlcul de l’impost diferirà si l’entitat està sotmesa per un o un altre règim, perquè les normes que els conformen preveuen diferents tipus impositius, diferents exempcions per determinades rendes, etc.

Règim fiscal de les entitats parcialment exemptes:

Estaran exemptes les següents rendes:

Ingressos que procedeixin de la realització d’activitats que constitueixin el seu objecte social o finalitat específica, que no tinguin la consideració d’activitat econòmica, i també les que s’obtinguin causa de transmissions de béns per a la realització d’aquesta finalitat social, sempre que aquests beneficis es destinin a noves inversions també relacionades amb aquell objecte social en uns terminis determinats establerts per la llei.

Les rendes que procedeixin de la realització d’activitats que constitueixin el seu objecte o finalitat específica, podrien ser:

• Subvencions, ajudes o donacions.
• Les quotes satisfetes pels associats, col·laboradors o benefactors, sempre que no es corresponguin amb el dret a percebre una prestació derivada d’una activitat econòmica.
• Rendes procedents d’adquisicions i transmissions lucratives en compliment de l’objecte social.
• Rendes procedents de transmissions oneroses si es reinverteixen entre l’any anterior i els 3 posteriors i es manté l’actiu objecte d’inversió durant, almenys, 7 anys o període d’amortització.

Seran no deduïbles les següents despeses:

No seran deduïbles les despeses relacionades amb les rendes exemptes anteriorment esmentades. Per tant, no tenen la consideració de despeses fiscalment deduïbles els següents:

• Les despeses imputables exclusivament a les rendes exemptes.
• Les despeses parcialment imputables a les rendes no exemptes seran deduïbles en el percentatge que representen els ingressos obtinguts en l’exercici d’activitats econòmiques respecte dels ingressos totals de l’entitat.

Rendes no exemptes:

L’exempció no es podrà aplicar si els ingressos provenen d’una activitat econòmica (entesa com la intervenció de l’entitat en la producció i/o distribució de béns i/o serveis), encara que aquesta estigui relacionada amb el seu objecte social, i que el benefici obtingut es reinverteixi en la mateixa entitat.

No estaran exemptes les rendes per exemple derivades de:

• Les rendes derivades de l’adquisició i transmissió onerosa quan no reverteixin en el seu objecte social.
• Les rendes derivades de l’exercici d’explotacions econòmiques.
• Les rendes derivades del patrimoni, tant mobiliari (interessos) com immobiliari (lloguers).

A tall d’exemple:

• Cursos de formació
• La venda de participacions de loteria. La venda de participacions de loteria per part de l’associació, cobrant un recàrrec sobre el preu efectivament jugat, constitueix una explotació econòmica i les rendes que se’n deriven són, per tant, rendes subjectes i no exemptes en l’Impost sobre Societats de l’associació
• L’activitat d’un bar
• Etc.

Despeses deduïbles:

Seran deduïbles totes les despeses relacionades amb les rendes no exemptes.

Les despeses comuns són deduïbles en la prorrata que representin aquests en el quocient entre els ingressos no exempts sobre els ingressos totals (exempts i no exempts).

Les rendes no exemptes tributaran en aquest règim fiscal per un 25% del benefici obtingut.

El règim fiscal de la llei 49/2002

En aquest règim fiscal estan exempts els ingressos i les rendes que procedeixin de:

Activitat pròpia del seu objecte o finalitat estatutària. Sense explotació econòmica

• Donatius i donacions, i els ajuts econòmics procedents de convenis de col·laboració empresarial i de patrocini.
• Quotes d’associats, col·laboradors i benefactors que no corresponguin a serveis d’activitats econòmiques no exemptes.
• Les subvencions.
• Rendes procedents del seu patrimoni, com per exemple, interessos, dividends, lloguers.
• Rendes procedents d’explotacions econòmiques exemptes segons l’article 7 de la llei 49/2002, sempre que sigui activitat pròpia dels seu objecte o finalitat estatutària:
  • Assistència social
  • Serveis d’hospitalització o d’assistència sanitària.
  • Investigació científica i desenvolupament tecnològic.
  • Béns declarats d’interès cultural
  • Organització de representacions musicals, coreogràfiques, teatrals, cinematogràfiques o circenses.
  • Parcs i altres espais naturals protegits de característiques similars.
  • Ensenyament i de formació professional, en tots els nivells i graus del sistema educatiu.
  • Organització d’exposicions, conferències, col·loquis, cursos o seminaris.
  • Elaboració, edició, publicació i venda de llibres, revistes, fullets, material audiovisual i material multimèdia.
  • Prestació de serveis de caràcter esportiu a persones físiques que practiquin l’esport.
  • Les explotacions econòmiques d’escassa rellevància.

Els avantatges d’aquest règim fiscal especial és que gaudeixen d’un tipus impositiu més reduït, del 10%, en aquelles rendes que no estiguin exemptes.

Les entitats que estiguin sotmeses al règim fiscal de la llei 49/2002, hauran de presentar en tots els casosla declaració per l’Impost de Societats.

Assessoría a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Interpretació de les rendes exemptes i no exemptes en l’IMPOST de SOCIETATS en associacions i fundacions first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.

Més enllà del debat generat si aquesta compensació és una opció o un dret, en aquest blog ens quedarem amb les idees bàsiques i en quins són els límits.

Amb la publicació del Reial decret llei 3/2016 es van introduir nous canvis en la limitació de la compensació de les bases imposables negatives (bins) per als contribuents de l’Impost sobre Societats (IS), amb efectes per als exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2016.

Els imports màxims de compensació de les bases imposables negatives (bins) en els períodes impositius 2016 i següents, van en funció de quin sigui l’Import Net de la Xifra de Negocis (INXN) del contribuent de l’Impost de Societats (IS):

Amb l’Ordre HFP / 441/2018, de 26 d’abril, acabada de publicar, per la qual s’aproven els models de declaració de l’impost sobre societats, el model 200 de declaració de l’impost de Societats ha introduït nous caràcters que permetran la compensació de bases negatives en determinats supòsits excepcionals de no aplicació dels límits de compensació establerts, com és el cas del període impositiu en què es produeixi l’extinció de l’entitat o en el cas d’entitats de nova creació.

Cal recordar doncs per a les Pimes, que a l’hora d’efectuar el tancament comptable del 2017 i calcular la liquidació de l’IS, existeix aquesta limitació quantitativa generalitzada del 70 per cent de la base imposable prèvia a l’aplicació de la reserva de capitalització i a la seva compensació , i admetent-se, en tot cas, un import mínim d’1 milió d’euros.

Ja no hi ha limitació temporal per a la compensació de bases, però hi ha un termini especial de comprovació de BIN de 10 anys on és obligatori que el contribuent acrediti l’import de les BINs compensades així com la seva quantia. Per a això és necessari mostrar la liquidació, la comptabilitat i acreditar el seu dipòsit en el Registre Mercantil.

.  

ASSESSORIA A BARCELONA

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN 

The post Compensació de Bases Imposables Negatives en l’Impost sobre Societats first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

El deixar una societat inactiva comporta una sèrie d’obligacions que s’han de tenir en compte.

.

Per deixar una societat inactiva s’ha de fer una comunicació davant l’administració tributària mitjançant el model 036. En aquesta declaració ha de marcar-se la casella 140 “Deixar d’exercir totes les activitats empresarials i / o professionals (persones jurídiques i entitats, sense dissolució. Entitats inactives) “. La comunicació s’ha de fer durant el mes següent a la data de cessament

Un cop la societat està inactiva segueix existint l’obligació de presentar l’Impost sobre Societats. Quan es presenta aquest impost durant un exercici en el qual la societat va estar activa es realitzarà la presentació del model 200 (Impost sobre Societats) normalment, però quan la societat ha estat inactiva tot l’exercici a què es refereix la declaració, en el model 200 s’ha de marcar la casella 026 “entitat inactiva”, això des habilitarà el compte de pèrdues i guanys. Independentment d’això, s’han de reflectir les dades del balanç de situació de la societat o entitat, així com el resultat de l’exercici, en cas d’existir, s’ha de recollir en el balanç de situació directament contra el patrimoni net.

Si l’empresa o entitat va obtenir quota íntegra positiva en l’últim exercici en què va estar activa, haurà de presentar els pertinents pagaments a compte de l’Impost sobre Societats.

Pel que fa a la comptabilitat, segueix existint l’obligació de dur-la, per la qual cosa s’ha de continuar amb l’administració del llibre diari, d’inventari i Comptes Anuals, els quals han de seguir presentant-se per a la seva legalització telemàtica (juntament amb el llibre d’actes) i amb la formulació i presentació dels comptes anuals per al seu dipòsit en el Registre Mercantil.

Segueix vigent per a la societat o entitat inactiva l’obligació d’efectuar retencions i tot amb la inactivitat declarada, així si es donés el cas, hauria de donar-se d’alta censal l’obligació del model corresponent a les retencions a practicar, realitzar la seva presentació i ingrés i donar-se amb posterioritat de baixa del model en qüestió. Sense oblidar, tampoc, la presentació del resum anual corresponent al mes de gener.

La societat o entitat inactiva està obligada a presentar la declaració d’IVA corresponent a l’últim període en el qual va tenir activitat i el corresponent resum anual durant el mes de gener. A partir de la data de cessament de l’activitat, l’IVA suportat no serà deduïble des de la data de cessament de l’activitat, ni es poden emetre factures, per tant, no hi haurà IVA que liquidar i en conseqüència no es presentaran declaracions trimestrals d’IVA ni el corresponent resum anual. Així no hi ha tampoc l’obligació de portar llibre de factures, però sí s’han de conservar les factures existents durant quatre anys.

En el cas d’una empresa inactiva, quan el seu administrador no realitzi cap altra activitat econòmica i les seves funcions inherents al càrrec d’administrador de la Societat no estiguin remunerades, podrà sol·licitar la baixa en el Règim Especial de Treballadors Autònoms, mitjançant el model TA.0521 -5.

Finalment, destacar que el transcurs d’un any sense activitat és causa legal de dissolució, provocant que l’administrador de la societat inactiva respongui solidàriament de les obligacions posteriors a aquest període, si en el termini de dos mesos no convoca la junta general perquè s’adopti l’acord de dissolució o si no sol·licita la dissolució judicial quan l’acord hagués estat contrari a la dissolució.

.

ASSESORIA A BARCELONA

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Obligacions de les societats inactives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

 .

A partir de l’1 de gener de 2015, d’acord amb l’article 124 de la Llei 27/2014 de l’Impost sobre Societats, per a les entitats sense afany de lucre que no estan acollides a la Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, s’inclou la no obligació de presentar la declaració de l’Impost de Societats quan és compleixin a els següents requisits:

a)      que els ingressos totals no superin a els 75.000 euros anuals.

b)      que els ingressos corresponents a rendes no exemptes no superin a els 2.000 euros anuals.

c)       que totes les rendes no exemptes que obtinguin estiguin sotmeses a retenció.

.

L’obligació de presentar la declaració per aquest impost, afecta a les entitats que compleixen els requisits anteriors, i això comporta que les entitats han de portar la comptabilitat de forma que quedin identificats els ingressos i les despeses exemptes i no exemptes, on es pugui diferenciar l’activitat exempta de tributació i la no exempta. A banda, la comptabilitat facilitarà a l’entitat els estats comptables necessaris (balanç de situació i compte de pèrdues i guanys) per a poder confeccionar l’impost de societats.

.

Recordem que les activitats exemptes, per aquestes entitats, únicament son les quotes de socis, les subvencions i els donatius rebuts, i les no exemptes son les quotes dels usuaris de les activitats, les procedents de l’emissió de factures i els derivats del capital, com ara els interessos bancaris o els lloguers de locals propietat de l’entitat.

.

En aquest cas el tipus impositiu a aplicar serà d’un 25%, per el 2015.

.

.

Assessoria a Barcelona

Sagarra i Montalvo Gestió BCN

The post Impost sobre Societats obligatori per a les associacions quan el volum d’ingressos total supera els 75.000 € first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Les fundacions i associacions, com a organitzacions no lucratives, pel fet de no tenir afany de lucre, no poden repartir beneficis, però si poden obtenir beneficis, part dels quals poden estar gravats per l’impost que a continuació en parlem.

.

L’Impost sobre Societats és un impost que grava les rendes obtingudes per les empreses o entitats jurídiques. El que tributa per aquest impost són els beneficis obtinguts, és a dir, ingressos menys despeses, obtenint el resultat comptable que pot ser un benefici o una pèrdua. Si hi ha hagut pèrdues, no s’haurà de pagar res per aquest impost, però caldrà fer la presentació de la declaració igualment, sempre que se n’estigui obligat.

.

Una entitat sense afany de lucre te certs avantatges pel que fa al Impost de Societats:

.

Els ingressos exempts de l’Impost sobre Societats són, amb caràcter general, els obtinguts en la realització d’activitats relacionades amb l’objecte social de l’entitat:

1. Els derivats de les activitats relacionades amb el seu objecte social: quotes de socis, subvencions i aportacions fundacionals.

2. Els derivats d’adquisicions i transmissions a títol lucratiu (donacions) relacionades amb el seu objecte social.

3. Els derivats de transmissions a títol onerós (vendes) de béns relacionats amb l’objecte social de l’associació i reinvertits en altres béns també relacionats amb el seu objecte social.

Es graven les rendes derivades d’aquelles activitats que s’entenen com explotacions econòmiques o les derivades del patrimoni de l’entitat (per exemple el lloguer de les instal·lacions) i no grava les rendes obtingudes amb les activitats compreses en l’objecte social de l’entitat, tot i que també cal declarar-les.

Al resultat comptable obtingut, se li haurà de fer una sèrie d’ajustaments (que poden ser permanents o temporals) obtenint la base imposable, a la qual (en cas que sigui positiva) s’aplicarà el tipus impositiu, que variarà en funció del règim fiscal que tingui en aquest cas l’entitat que hagi de presentar l’impost, obtenint la quota que sortirà a pagar.

En concret, les entitats no lucratives tenen dos règims fiscals possibles:

• ·         el règim de les entitats parcialment exemptes.
• el règim fiscal de la llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats no lucratives i incentius al mecenatge.

El càlcul de l’impost diferirà si l’entitat està sotmesa per un o un altre règim, perquè les normes que els conformen preveuen diferents tipus impositius, diferents exempcions per determinades rendes, etc.

.

El règim fiscal de les entitats parcialment exemptes

Aquest règim és aplicable a:

• Les associacions NO declarades d’utilitat pública, que son la majoria.
• Les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública que no hagin optat expressament o que no acompleixin els requisits  per fer-ho establerts a la llei 49/2002, de règim fiscals de les entitats sense afany de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge.

Declaració d’utilitat pública: és el reconeixement administratiu que una entitat està constituïda per assolir una finalitat d’interès general.

En aquest règim fiscal estan exemptes aquelles rendes (ingressos) que procedeixin de la realització d’activitats que constitueixin el seu objectiu social o finalitat específica, i també les que s’obtinguin a causa de transmissions de béns afectes a la realització d’aquesta finalitat social, sempre i quan aquests beneficis es destinin a noves inversions també relacionades amb aquell objecte social en uns terminis determinats establerts per la llei.

Però l’exempció no es podrà aplicar si els ingressos provenen d’una activitat econòmica encara que aquesta estigui relacionada amb el seu objecte social, i que el benefici obtingut es reinverteixi en la mateixa entitat.

Tampoc es consideraran exempts els rendiments obtinguts pel patrimoni de l’entitat (lloguers, interessos de comptes bancaris) ni les rendes obtingudes de transmissions que no es reinverteixin.

Les rendes no exemptes tributaran en aquest règim fiscal per un 25% del benefici obtingut.

Les entitats que estiguin sotmeses al règim fiscal de les entitats parcialment exemptes no hauran de presentar la declaració si acompleixen tots i cadascun dels requisits següents:

• Que els seus ingressos totals no superin 75.000 euros anuals.
• Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes no superin 2.000 euros anuals.
• Que totes les rendes no exemptes que obtingui estiguin sotmeses a retenció.

Per tant, qualsevol entitat parcialment exempta que obtingui rendes procedents d’activitats econòmiques o rendiments procedents de capital i que aquestes superin els 2.000 euros anuals o bé que no estiguin sotmeses a retenció, hauran de presentar declaració per aquest impost.

 .

El règim fiscal de la llei 49/2002

El règim fiscal especial establert per la llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats sense afany de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge és aplicable bàsicament a:

• Les fundacions
• Les associacions Declarades d’Utilitat Pública
• Les ONG’s de desenvolupament inscrites en el registre corresponent.

En aquest règim fiscal estan exempts:

• Donatius i donacions, i els ajuts econòmics procedents de convenis de col·laboració empresarial i de patrocini.
• Quotes d’associats, col·laboradors i benefactors que no corresponguin a serveis d’activitats econòmiques no exemptes.
• Rendes procedents d’explotacions econòmiques exemptes segons l’article 7 de la llei 49/2002.

Els avantatges d’aquest règim fiscal especial és que gaudeixen d’un tipus impositiu més reduït, del 10%, en aquelles rendes que no estiguin exemptes.

Si bé aquest règim especial ofereix més avantatges fiscals, com a contrapartida també té un nivell molt més exigent pel que fa a les obligacions de l’entitat, com ara la obligació de confeccionar i presentar, una memòria econòmica on es detalli l’origen de les rendes i l’aplicació de les despeses.

Les entitats que estiguin sotmeses al règim fiscal de la llei 49/2002, hauran de presentar en tots els casos la declaració per l’Impost de Societats.

La declaració de l’Impost de Societats és una declaració anual. Aquesta es fa mitjançant el model 200.

Es presenta:

–  Durant els 25 dies naturals següents als 6 mesos posteriors al tancament de l’exercici.

– Si la declaració de l’impost de societats de l’entitat surt positiva, fins que torni a haver de presentar una nova declaració a l’any següent, l’entitat haurà de fer tres pagaments a compte de properes declaracions, en els 20 primers dies dels mesos d’octubre, desembre i abril següents, mitjançant el model 202.

Les fundacions han de portar un llibre diari i un llibre d’inventaris i comptes anuals. Se n’exceptuen les entitats que no estan obligades a presentar la declaració de l’Impost de Societats, les quals, però, han de portar almenys un llibre de caixa en què es detallin els ingressos i les despeses.

Assessoria a Barcelona

Sagarra i Montalvo Gestió BCN

The post IMPOST sobre SOCIETATS en associacions i fundacions first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

 .

.

Les despeses de constitució d’una societat són indispensables per a la creació d’una empresa. Bàsicament són els honoraris de lletrats, notaris, i registradors, entre d’altres. Aquestes es registraran en el patrimoni net, com una variació dels fons propis, i en cap cas podran ser reconeguts com a actius financers de l’empresa ni es registrarà cap resultat en el compte de pèrdues i guanys.

.

Per tant, s’han de registrar directament contra el patrimoni net com menors reserves de lliure disposició. Amb caràcter general, s’han d’imputar a les reserves voluntàries.

.

Les despeses de constitució són considerades despeses fiscalment deduïbles i, per tant, computen en la determinació de la base imposable de l’impost sobre beneficis, independentment que no estiguin comptabilitzats com a tals en un compte de despeses. És per això que es consideren com una diferència permanent.

.

Les diferències permanents o temporals, imputades en el compte de pèrdues i guanys o en el patrimoni net han d’aparèixer pel seu import brut.

.

En el moment de calcular l’impost de l’exercici, es tindrà en compte la despesa d’aquests comptes traspassades a reserves com una diferència permanent, ja que fiscalment són deduïbles.

.

A efectes del model 200, aquestes diferències permanents s’informaran a l’apartat: “Despeses per operacions amb accions pròpies, com a despeses d’emissió, honoraris, comissions, etc ..” (casella 354 model 200 IS 2014), com una disminució.

.

.

Assessoria a Barcelona

Sagarra i Montalvo Gestió BCN

The post Despeses de constitució first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Els principis cooperatius es basen en valors com la solidaritat, la democràcia, la igualtat i la vocació social. Tots ells són elements indispensables per construir un tipus de societat on persones s’associen sota els principis de lliure adhesió i de baixa voluntària, per li realització d’activitats econòmiques. La finalitat és la de millorar les aspiracions econòmiques i socials dels seus components i de l’entorn comunitari mitjançant la realització d’una activitat empresarial de base col·lectiva, amb una estructura i funcionament democràtic.

.

.Tipus de cooperatives: 

1. segons l’activitat: poden ser cooperatives de consumidors, agràries, de serveis, d’habitatges, etc.
2. segons la naturalesa dels socis:

………….(a)   cooperatives de primer grau: els socis poden ser persones físiques o persones jurídiques.

………….(b)   cooperatives de segon grau: com a mínim ha d’haver dues cooperatives.

.

Òrgans d’administració de les cooperatives:

1. L’Assemblea General: és l’òrgan que elabora i gestiona la voluntat dels socis, fixa la política general de la cooperativa, aprova els Comptes Anuals, l’informe de gestió i l’aplicació de resultats. A diferència d’altres tipus de societats, en les decisions de l’Assemblea no es tenen en compte la participació en el capital sinó que cada persona és un vot. Les assemblees poden ser generals, ordinàries, extraordinàries o de delegats.
2. Consell Rector: És l’òrgan de representació i de govern de la societat. Aquest consell es nomena per l’Assemblea General.
3. Interventors de comptes: Aquest òrgan té cura del correcte funcionament de la cooperativa, pot consultar, comprovar i verificar tota la documentació de la cooperativa que cregui oportuna. És una figura obligatòria en els casos que la cooperativa estigui formada per més de tres socis. És l’òrgan encarregat de presentar a l’Assemblea dels diversos documents comptables, per exemple l’informe dels comptes anuals.
4. Comitè de Recursos: Aquesta figura existeix en el cas que així ho determini els estatuts. Tramitarà i resoldrà els recursos contra les sancions imposades als socis pel Consell Rector.

Característiques de les cooperatives:

–       Capital mínim: són les aportacions obligatòries i voluntàries que efectuïn els socis i es fixa en els estatuts.

–       Responsabilitat : la responsabilitat està limitada al capital aportat.

–       Nombre de socis : Mínim 3 socis , en la cooperatives de primer grau , i mínim 2 cooperatives en les de segon grau.

–       Poden ser socis, en funció de la seva activitat, tant persones físiques o jurídiques, públiques o privades i les comunitats de béns.

–       En el cas que els socis tinguin dret a la prestació per atur poden capitalitzar el 100% de la mateixa per aportar a la societat.

–       Accés a subvencions en el cas que els socis provinguin de l’atur.

–       Es pot escollir el règim de Seguretat Social per a tots els socis sempre que sigui el mateix.

–       Beneficis fiscals en l’Impost de Societats.

–       Les societats cooperatives estan exemptes de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.

–       Dotació d’un percentatge del benefici abans d’impostos a fons de reserva obligatoris. Aquest fons de reserva està destinat a la consolidació, desenvolupament i garantia de la cooperativa, i no es pot repartir entre els socis. Es destinarà el 20 % de l’excedent.

–       Fons d’educació i promoció: serà obligatori en determinats tipus d’activitats. Es destinarà el 5 % de l’excedent.

.

Tràmits a efectuar al Registre de cooperatives a Catalunya:

–       En el moment de la constitució, la certificació negativa del nom davant el Registre de Cooperatives de Catalunya.

–       Tràmit d’inscripció de la cooperativa davant el Registre de Cooperatives de Catalunya per part de les persones designades en l’acta de constitució.

–       Legalització dels llibres obligatoris de comptabilitat, dipòsit i publicitat dels comptes anuals.

–       Expedició de certificacions.

.

 Obligacions Fiscals:

–       Impost sobre societats: Per a la determinació de la base imposable es consideraran separadament els resultats cooperatius i els extracooperatius. Per a la determinació dels resultats cooperatius o extracooperatius s’imputaran als ingressos d’una o altra classe, a més de les despeses específiques necessàries per a la seva obtenció, la part que, segons criteris d’imputació fonamentats, correspongui a les despeses generals de la cooperativa.

A l’efecte de liquidació, la base imposable corresponent a un o altre tipus de resultats es minorarà en el 50 per 100 de la part dels mateixos que es destini, obligatòriament, al Fons de Reserva Obligatori.

La part de la base imposable que correspon als resultats cooperatius tributa al 20% (al 25% per a les cooperatives de crèdit) i la part que correspon als resultats extracooperatius tributa al tipus general.

–       Declaracions del IVA.

–       Retencions i pagaments a compte del IRPF en el cas de que hi hagi treballadors o professionals.

–       Retencions a compte de l’IRPF d’immobles en el cas que hi hagi.

–       Declaració anual d’operacions amb tercers que superin els 3.005,06 €.

–       Declaració d’operacions intracomunitàries.

.

Libres Registre:

Llibre d’actes de l’assemblea general, llibre d’actes del consell rector i si és el cas, llibre d’actes de les assemblees de secció.

Llibre de registre de socis i les seves aportacions socials: llibre on ha de constar l’històric de les participacions socials.

Llibre de visites de treball, on s’anoten les diligències que practiquen els inspectors de treball en el cas d’una visita.

.

Obligacions Comptables:

Obligatorietat de portar la comptabilitat ordenada i adequada a la seva activitat d’acord amb el Codi de Comerç i normativa comptable.

Comptablement hi ha un aspecte diferenciador en el capital social de les cooperatives. Aquest estarà constituït per les aportacions, ja siguin, obligatòries o voluntàries, realitzades al mateix per les diferents classes de socis, o associats, que podran ser:

–       Aportacions exigibles, amb dret a reemborsament, en cas de baixa. Comptablement en aquest cas es considerarà com un Passiu Exigible.

–       Aportacions no exigibles, que en el cas de sol·licitud de reemborsament, per baixa, podrà ser refusada incondicionalment pel Consell Rector o l’Assemblea General, segons es prevegi en els Estatuts. Comptablement es registrarà com a Patrimoni Net.

Els Estats Financers, han de ser preparats pels administradors de la Cooperativa i es componen de:

– Balanç de situació

– Compte de Pèrdues i guanys.

– Estat de canvis en el Patrimoni Net

– Estat de fluxos d’efectiu

Assessoria a Barcelona

Sagarra i Montalvo Gestió BCN

The post Societat Cooperativa first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Amb l’objectiu d’abaratir el cost inicial de constituir una societat, i inspirada en les reformes adoptades per altres països, finalment s’ha aprovat la creació d’una nova figura de societat la Societat Limitada de Formació Successiva (SLFS). 

Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització, Capítol III, article 12 VEURE AQUÍ

.

Aquest subtipus societari inicialment tindrà un règim especial fins que la societat no arribi voluntàriament el capital mínim de 3.000,00 €, moment en el qual el seu règim serà idèntic al de la Societat Limitada.

.

Característiques de la SLFS:.

–   No cal el desemborsament d’un capital social mínim.

–   El règim serà idèntic a les SL, excepte en certes obligacions específiques per garantir una adequada protecció a tercers.

–   Estaran sotmeses a límits i obligacions per reforçar els seus recursos propis i per a impulsar que aquestes empreses creixin a través de l’autofinançament invertint els resultats de l’activitat en la mateixa empresa.

Obligacions de la SLFS: 

Les SLFS estaran subjectes a un règim especial fins que arribin al capital mínim de 3.000,00 €, i pel qual:.

1. Hauran de destinar a la reserva legal una xifra almenys igual al 20% del benefici de l’exercici sense límit de quantia.

2. Un cop cobertes les atencions legals o estatutàries, només es poden repartir dividends als socis quan el valor del patrimoni net sigui superior al 60% del capital social mínim. A més, si a conseqüència del repartiment aquesta xifra baixés del 60%, tampoc es podria dur a terme.

3. La suma de la retribució anual dels socis i administradors per l’exercici de llurs càrrecs, no podrà excedir del 20% del benefici del patrimoni net. Això, no afecta la retribució que els pugui correspondre com a treballador per compte aliè de la societat o mitjançant la prestació de serveis professionals que la pròpia societat contracti.

4. En cas de liquidació de la societat, ja sigui voluntària o forçosa, si el patrimoni de la societat és insuficient per atendre el pagament de les seves obligacions, els socis i els administradors de la societat respondran solidàriament del desemborsament del capital mínim establert a la Llei.

5. No cal acreditar la realitat de les aportacions dineràries de cada un dels socis en la constitució de la societat ja que respondran solidàriament davant de la societat i davant dels creditors ..

.

Contingut dels estatuts socials d’una SLFS:.

En els estatuts que regeixen el funcionament de les societats de capital, es farà constar:

a)  La denominació de la societat

b)  L’objecte social

c)   El domicili social

d)  El capital social. Per a les societats de responsabilitat limitada en règim de formació successiva, mentre que la xifra de capital sigui inferior al mínim fixat, els estatuts contindran una expressa declaració de subjecció de la societat a aquest règim. Els registradors mercantils faran constar aquesta circumstància en qualsevol document relatiu a aquesta societat, així com en els certificats que expedeixin.

e)   La manera o maneres d’organitzar l’administració de la societat, el nombre d’administradors, així com el termini de durada del càrrec i el sistema de retribució, si en tenen.

f)   La manera de deliberar i adopció d’acords.

.

             Assessoria a Barcelona

        Sagarra i Montalvo Gestió BCN

The post La Societat Limitada de Formació Successiva first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.

La Sentència T.S. ( Sala 3 ) de 13 novembre 2008 va establir que perquè la remuneració dels membres del Consell d’Administració d’una societat pugui ser considerada despesa deduïble es requereix que es trobi fixada en els estatuts . Si s’omet tota referència significarà que el càrrec és gratuït i que les presumptes remuneracions no són una altra cosa, a efectes fiscals , que liberalitats i , per tant, no deduïbles .

.
Així , la solució per evitar problemes amb l’Agència Tributària arran dels últims pronunciaments i inspeccions tributàries i aconseguir que les quantitats abonades a l’administrador d’una empresa siguin considerades com a deduïbles a efectes de l’ Impost sobre Societats , exigeix ​​que aquesta retribució consti als estatuts socials i s’ha d’aprovar en cada exercici amb l’acord de la Junta General. Automàticament això suposa un rendiment del treball per al seu perceptor i subjecta al tipus de retenció de l’IRPF del 42%.

.
S’entenen funcions típiques i característiques dels administradors les activitats de direcció, gestió i representació de les societats, però els administradors poden realitzar altres funcions diferents de les d’alta direcció que podem classificar en dos tipus :.

• Remuneració per rendiments del treball. Suposa una remuneració subjecta a la retenció, actualment, el 42 per cent..
• Remuneració per activitats econòmiques. Suposa la realització de factures dels administradors a la societat pels serveis que presta .

.

I és aquí on anem a parar a la famosa , comentada i molt analitzada Nota 1/12 de la Direcció General de Tributs, a partir de la qual intentem establir unes pautes que comentem a continuació. L’ objectiu de l’anàlisi és determinar si el rendiment de socis i administradors són d’Activitats Econòmiques o si són rendiments del treball.

.
Esmentar abans, que la Nota 1/12 no té rang normatiu i que a més donada la redacció de la mateixa, fa molt difícil establir criteris generals per al seu compliment.

.
En termes generals distingim dos supòsits de serveis prestats pels socis a la societat :

.
SOCIS DIRECTORS / GERENTS i alhora membres de l’òrgan d’administració.

.
Encara que existeixi contracte laboral d’alta direcció, les remuneracions s’entenen com a rendiments del treball .

Així un gerent o director , que també és soci i administrador ( encara que els estatuts estableixin que el càrrec és gratuït ), se li haurà de practicar el 42% de retenció . I a més no es pot deduir en l’Impost de Societats si els estatuts socials no recullen aquesta retribució.

La qualificació de les retribucions obtingudes per un gerent o pel personal d’alta direcció d’una persona que, a més, és conseller o administrador també es considera sempre com a rendiment del treball, per quedar aquella tasca subsumida en les propies del càrrec mercantil.

.

SOCIS que presten serveis a la societat , siguin o no siguin administradors .

La Nota 1/12, recull la possibilitat que un soci persona física pugui, al marge de la seva condició com a administrador, prestar serveis a la seva societat . D’una banda, les tasques d’administrador -representació i vinculació a la societat – i, d’altra, treballador no qualificable d’alta direcció, sinó realització de tasques comuns, – acompliment de tasques tècniques, de fabricació o altres -. Podria servir com a exemple una societat limitada dedicada a tasques d’instal · lacions elèctriques en què un dels socis, a més de realitzar instal · lacions, signa els contractes d’obra, els contractes del personal i formula els comptes anuals de la societat ..

De la interpretació de la Nota 1/12 entenem que, sigui el càrrec d’administrador gratuït o remunerat, si es donen els requisits de dependència i alienitat, la retribució es qualificarà com a rendiment del treball i per tant subjecte al 42 per cent de retenció..

Finalment destacar que els rendiments que presti un soci a la seva societat tindran la consideració d’activitat econòmica i no es consideren rendiments del treball , quan es compleixin simultàniament aquests dos requisits :.

• Ordenació per compte propi de mitjans materials i humans. Això és, quan no hi hagi dependència i alienitat.  Posseir a partir del 50 per cent de participació en el capital social, presumeix la No existència de dependència i alienitat. Pel que sí s’ha de considerar que hi ha ordenació per compte propi  VEURE Sentència del Tribunal Suprem de 20 d’octubre de 1998..
• Existència de mitjans de producció en seu del soci. Hi ha d’haver mitjans materials per desenvolupar l’activitat en seu del soci. La Nota estableix que en el cas de serveis professionals, el principal mitjà de producció resideix en seu del soci. Els mitjans materials necessaris per a l’exercici dels seus serveis proporcionats per l’entitat són d’escassa rellevància enfront del factor humà .

.
Dit d’una altra manera, les retribucions seran qualificades de rendiments del treball quan existeixin les notes de dependència i alienitat o quan no es tinguin mitjans de producció en seu del soci .

.

En aquest punt cal tenir alguns conceptes clars :.

Els indicis més comuns de dependència són, entre altres, l’assistència al centre de treball de l’ocupador o al lloc de treball designat, l’exercici personal del treball, la submissió a horari, la inserció del treballador en l’organització de treball de l’ocupador o empresari i l’absència d’organització empresarial pròpia del treballador.

.
Indicis comuns de la nota d’ alienitat són, entre altres ,el lliurament o posada a disposició de l’empresari per part del treballador dels productes elaborats o de serveis realitzats, l’adopció per part de l’empresari de les decisions com fixació de preus, tarifes, selecció de clientela ….

Pel que fa a l’existència de mitjans de producció a la seu del soci la Nota estableix que resulta essencial analitzar cada cas concret i que correspon la seva valoració als inspectors de l’Administració Tributària.

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Retribucions de socis i administradors i la deducció en l´Impost de Societats first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.