Arran de les modificacions normatives aprovades durant els darrers exercicis, s’han millorat les condicions d’aquesta reserva per als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2025, quedant de la següent manera:

Podran aplicar aquest incentiu fiscal els contribuents que tributin al tipus general del 25 per cent, al tipus del 23 per cent o al tipus del 30 per cent segons el previst a l’article 29.1 i 29.6 de la LIS.

També s’inclouen les entitats de nova creació que realitzin activitats econòmiques i que tributin al tipus del 15 per cent durant el primer període impositiu en què la base imposable resulti positiva i el següent.

Requisits

Els contribuents que apliquin la reserva de capitalització tindran dret a una reducció en la base imposable del 20 per cent sobre l’increment dels seus fons propis, sempre que compleixin els següents requisits.

Aquest percentatge podrà incrementar-se fins al 23 per cent, 26,5 per cent o 30 per cent quan la plantilla mitjana total del contribuent en el període impositiu hagi augmentat respecte de la corresponent a l’exercici anterior, en els termes previstos legalment.

Que l’import de l’increment dels fons propis de l’entitat es mantingui durant un termini de 3 anys des del tancament del període impositiu al qual correspongui aquesta reducció, llevat de l’existència de pèrdues comptables en l’entitat.

Als efectes de determinar el referit increment, no es tindran en compte com a fons propis a l’inici i al final del període impositiu, entre d’altres:

• Els resultats del mateix exercici i els resultats de l’exercici anterior.
• Les aportacions dels socis.
• Les ampliacions de capital o fons propis per compensació de crèdits.
• Les ampliacions de fons propis per operacions amb accions pròpies o de reestructuració.
• Les reserves de caràcter legal o estatutari.

Aquestes partides tampoc es tindran en compte per determinar el manteniment de l’increment de fons propis en cada període impositiu en què resulti exigible.

La reserva de capitalització dotada formarà part dels fons propis existents a l’inici i al final de l’exercici de la mateixa forma que la resta de partides integrants de tals fons no exclosos a l’efecte de determinar el seu increment i posterior manteniment.

Que es doti una reserva per l’import de la reducció, que haurà de figurar en el balanç amb absoluta separació i títol apropiat i serà indisponible durant 3 anys.

No es considerarà disposada la reserva, entre d’altres supòsits, quan un soci exerceixi el dret de separació, en determinades operacions de reestructuració empresarial o quan la seva aplicació vingui imposada per una obligació legal.

L’incompliment dels requisits previstos per a la reducció corresponent a la reserva de capitalització donarà lloc a la regularització de les quantitats indegudament reduïdes, així com dels interessos de demora corresponents. 

Límit de la reducció

La reducció de la base imposable en cap cas podrà superar l’import del 20 per cent de la base imposable positiva del període impositiu prèvia a aquesta reducció.

Per als contribuents l’import net de la xifra de negocis dels quals sigui inferior a 1 milió d’euros, aquest límit serà del 25 per cent. 

Insuficiència de la base imposable

En el supòsit que la base imposable sigui insuficient per aplicar la reducció, les quantitats pendents podran ser objecte d’aplicació durant els períodes impositius que finalitzin en els 2 anys immediats i successius al tancament del període impositiu en què s’hagi generat el dret a la reducció.

      Si aquesta informació ha estat del seu interès pot compartir-la. Si necessita informació més detallada pot contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Reserva de Capitalització first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Amb la publicació de la Llei 2/2023, del 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, les empreses i entitats amb 50 o més persones treballadores van quedar obligades a implementar un Sistema Intern d’Informació.

La Llei subratlla la importància de comptar amb sistemes interns que facilitin la gestió d´informació i assegurin el compliment dels estàndards ètics i legals.

Cronologia de l´obligació

Des de 13 de juny de 2023, estaven obligades a la seva implementación les empreses privades amb 250 o més persones treballadores, així com aquelles subjectes a regulacions específiques, com la Llei de Prevenció de Blanqueig de Capitals.

Des de l’1 de desembre del 2023, l’obligació es va ampliar a totes les empreses i entitats amb 50 o més persones treballadores.

La norma també s’aplica a les administracions públiques. 

Finalitat del sistema intern d’informació

L’objectiu principal del Sistema Intern és protegir les persones informants davant de possibles represàlies, enfortint:

• La cultura de la informació i la comunicació dins l’organització.
• Les infraestructures d´integritat de les entitats.
• La prevenció i la detecció d’actuacions irregulars.

Les organitzacions han de garantir que les comunicacions es puguin fer de forma anònima, tant per treballadors com per altres tercers vinculats a l’entitat que tinguin informació sobre infraccions en el context laboral o professional.

A la pràctica, els canals de denúncia solen permetre la comunicació de fets constitutius d’assetjament laboral, assetjament sexual o per raó de sexe i altres actes d’assetjament o discriminació.

Els nous sistemes d’informació intern han d’integrar tots els canals interns existents, incloent-hi els relacionats amb situacions d’assetjament.

Implementació i gestió

Implementar el sistema requereix d´una planificació i execució acurada per complir la normativa i evitar possibles sancions. Els passos principals inclouen:

1. Elecció del canal intern d’informació:
   • Ha de permetre comunicacions anònimes i garantir-ne la confidencialitat.
   • Respectar els principis de presumpció d’innocència i d’honor de les persones afectades.
   • Assegurar la confidencialitat durant tot el procés de recerca.
2. Terminis i recepció d’informació:
   • Acreditar rebut de les comunicacions en 7 dies.
   • Completar la investigació en un termini màxim de 3 mesos.
3. Consulta i formalització:
   • Sotmetre el canal a consulta de la Representació Legal dels Treballadors.
   • Formalitzar-lo mitjançant acta d´acords per l’òrgan d´administració.
   • Redactar la política interna, incloent-hi:
     • Principis de funcionament.
     • Designació de la persona responsable de la gestió.
     • Garanties per a totes les persones implicades en el procediment.
4. Comunicació interna i externa:
   • Informar treballadors i proveïdors sobre l’existència del sistema implementat i com fer-lo servir. 

Consideracions per a grups d’empreses

La normativa preveu la política general del Sistema Intern d’Informació per a grups d’empreses segons l’article 42 del Codi de comerç. L´extensió de polítiques internes a totes les societats del grup o el nomenament d´un responsable únic pot ser un indici de l´existència de grup d’empresa a efectes laborals, un aspecte rellevant a considerar en configurar el sistema.

Si aquesta informació ha estat del vostre interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada podeu contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN SL

The post Sistema Intern d’ Informació first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

La reducció no és uniforme, sinó que es diferencia en funció de la mida de l’empresa, prenent com a principal criteri la xifra de negocis. S’estableixen categories específiques per a microempreses i pimes amb facturacions diferents, i els tipus impositius s’aniran reduint gradualment fins a l’any 2029.

Les empreses beneficiàries es classifiquen en dues categories:

• Microempreses: Facturació anual inferior a 1 milió d’euros, amb plantilla inferior a 10 treballadors.
• Entitats de reduïda dimensió (ERD): Facturació anual inferior a 10 milions d’euros.

A continuació, es detallen els tipus aplicables per categories d’empreses:

1. Microempreses (facturació inferior a 1 milió d’euros): Per a les empreses que facturen menys d’un milió d’euros, la reducció s’aplica progressivament sobre trams de la base imposable. Els tipus impositius són els següents:

• Exercici 2025:
  • Per als primers 50.000 € de base imposable: 21%
  • Per a la resta de la base imposable: 22%
• Exercici 2026:
  • Per als primers 50.000 € de base imposable: 19%
  • Per a la resta de la base imposable: 21%
• Exercici 2027:
  • Per als primers 50.000 € de base imposable: 17%
  • Per a la resta de la base imposable: 20%

2. Pimes (facturació entre 1 i 10 milions d’euros): Per a les pimes amb una xifra de negocis entre 1 i 10 milions d’euros, la reducció del tipus de gravamen s’aplica sobre la totalitat de la base imposable de manera esglaonada:

• Exercici 2025: 24%
• Exercici 2026: 23%
• Exercici 2027: 22%
• Exercici 2028: 21%
• Exercici 2029: 20%

És important destacar que l’aplicació d’aquests tipus reduïts no és automàtica i indefinida. Les empreses han de revisar cada exercici fiscal si compleixen amb les condicions de xifra de negocis i plantilla per poder beneficiar-se de les reduccions corresponents.

.

Tributació mínima adaptada:

Des de fa uns anys, existeix una ‘tributació mínima’ en l’Impost sobre Societats.

Per a la majoria d’empreses grans, aquesta tributació mínima és del 15%. Però les microempreses i les ERD tenen tipus reduïts (per exemple, 21%, 19%…), i no seria just aplicar-los un mínim del 15% igual que les grans.

Per adaptar la regla de tributació mínima als nous tipus aprovats per a les microempreses i ERD, s’estableix que el percentatge de tributació mínima no serà del 15% general, sinó que es calcularà aplicant quinze vint-i-cinquens al tipus impositiu corresponent, arrodonint per excés.

Per això, la norma ajusta el mínim de manera proporcional:

Tributació mínima ajustada = 15% × (tipus reduït / 25%)

Per exemple, si el tipus aplicable és del 21%:

15% × (21 / 25) = 12,6%

.

Exemple pràctic de tributació mínima:

Una microempresa amb resultat comptable ajustat de 40.000 €, tipus reduït del 21%:

– Quota calculada sense deduccions: 40.000 × 21% = 8.400 €

– Després d’aplicar deduccions, només hauria de pagar 4.000 €

– Tributació mínima ajustada: 40.000 × 12,6% = 5.040 €

Com que 4.000 € és inferior al mínim, haurà de pagar com a mínim 5.040 €.

.

En resum, la reducció del tipus impositiu de l’impost de societats és una mesura significativa que busca donar un impuls a les petites empreses, oferint un estalvi fiscal progressiu que s’anirà consolidant els propers anys.

.

Artículo 29 apartado 1 Ley 27/2014 , de 27 de noviembre de 2014 redacción DF 8 Ley 7/2024 .

Disposición transitoria 44 Ley 27/2014 , de 27 de noviembre de 2014 redacción Ley 7/2024, de 23 de diciembre .

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Reducció progressiva del tipus impositiu de l’Impost sobre Societats per a Microempreses i ERD first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Les factures d’abonament feien referència als documents que s’emetien com a conseqüència d’una devolució. A partir de l’1 de gener del 2013, quan va entrar en vigor el nou reglament de facturació, aquest és reemplaçat per la factura rectificativa negativa.

Què és una factura rectificativa?:

La factura rectificativa està prevista per corregir o modificar una factura original que ja ha estat emesa, i respon al fet que, una vegada emesa, una factura no es pot alterar i s’ha de mantenir intacta. El Reglament de Facturació deixa clar que no és possible anul·lar una factura emesa generant-ne una altra que la substitueixi per a la mateixa operació.

En cas que l’original no compleixi els requisits establerts o es detecti algun tipus d’error, és obligatori emetre una factura rectificativa.

Com es fa una factura rectificativa?

La rectificació es realitzarà mitjançant l’emissió d’una factura nova on consti que es tracta d’una factura rectificativa i en què es facin constar les dades identificatives de la factura rectificada. Es pot fer la rectificació de diverses factures en un únic document de rectificació, sempre que s’identifiquin totes les factures rectificades.

Això no obstant, quan la modificació de la base imposable tingui el seu origen en la concessió de descomptes o bonificacions per volum d’operacions no és necessària la identificació de les factures, bastant amb la determinació del període a què es refereixen.

Les factures rectificatives poden ser positives o negatives:

• Positiva: és la factura rectificativa que s’emet quan ens deuen diners. Normalment això passa quan l’import que hem posat a la factura original és menor del que hem de cobrar.
• Negativa: s’emet quan hem de pagar. Aquest tipus de rectificació passa quan hem cobrat de més.

Quin és el contingut de la factura rectificativa?:

la informació continguda a la factura rectificativa ha de ser la mateixa que la continguda a la factura original, atenent als requisits i dades obligatòries en cada cas.

La factura rectificativa contindrà la informació següent:

• Número i, si s’escau, sèrie de la factura. Haurà de portar una numeració especial i una sèrie diferent de la de les factures ordinàries.
• Esmentar que es tracta d’una factura rectificativa amb tota claredat.

• Data d’expedició i operació: l’actual.

• Número d’identificació fiscal (NIF), així com nom i cognoms, raó o denominació social completa de l’obligat a expedir-lo.

• Identificació del tipus de béns lliurats o serveis prestats.
• Identificar de forma clara quina és la factura què rectifica, indicant-ne el número, la sèrie i la data.

• Tipus impositiu associat (opcionalment, també l’expressió IVA inclòs).

• Import total.
• Especificar el motiu de l’emissió i què es rectifica.

Moment d’expedició d’una factura rectificativa:

L’expedició de la factura rectificativa s’ha d’efectuar tan aviat com l’obligat a expedir-la tingui constància de les circumstàncies que obliguen a expedir-la, sempre que no hagin transcorregut quatre anys a partir del moment en què es va meritar l’impost o, si s’escau, es van produir les circumstàncies.

Finalitats, motius o causes per emetre una factura rectificativa:

• Completar o afegir informació imprescindible que va ser omesa per error.
• Corregir errors a les dades de la factura (número, data, sèrie; nom, raó o denominació social del destinatari o de l’emissor, NIF o CIF, domicili de qualsevol de les parts, descripció de les operacions…): la nova factura haurà de contenir la informació correcta i recollir un text en la descripció o concepte que indiqui que aquesta factura modifica la factura número X amb data X i que, en concret, corregeix les dades relatives a la dada de què es tracti.
• Corregir el client: dos passos diferents: emetre una factura rectificativa negativa amb les dades del client erroni, i emetre una factura ordinària o rectificativa positiva amb les dades correctes, adreçada al client real.
• Corregir l’import, el tipus impositiu o l’IVA: hi ha dues opcions:
  • que la factura rectificativa contingui simplement la informació correcta i que indiqui clarament què és el que s’està modificant.
  • Una altra opció és reflectir a la factura rectificativa tan sols la diferència entre la quantia correcta i l’errònia (sigui positiva o negativa). En aquest darrer cas, en estar relacionades ambdues factures, totes dues seran vàlides, mentre que en el primer cas la factura rectificativa anul·larà l’anterior.

A efectes pràctics i al nostre entendre, considerem com a bona opció emetre una factura rectificativa negativa que anul·li la factura original i emetre una factura rectificativa positiva correcta.

• Realitzar canvis en les condicions pactades (per exemple, aplicar un descompte, canviar la data de lliurament o de prestació del servei…). En aquest sentit, es poden emetre factures rectificatives negatives (quan, per exemple, es redueixi la mercaderia sol·licitada). Es pot fer servir aquest document per reflectir una renegociació de condicions (per exemple, una rebaixa en el preu, data de lliurament, etc.)

• Corregir un error fiscal: serà obligatòria l’expedició d’una factura rectificativa en els casos en què les quotes impositives repercutides s’hagin determinat incorrectament.

• Recuperar l’IVA abonat per una factura impagada: Quan el destinatari de les operacions subjectes a IVA no hagi fet efectiu el pagament de les quotes repercutides. En aquest cas, l’objectiu és recuperar l’IVA declarat en un trimestre anterior, corresponent a una factura impagada.

Excepcions:

En cas que aquesta hagi estat modificada per la devolució de mercaderies o embalatges, no cal crear una factura rectificativa. En canvi, cal canviar la factura que s’emeti posteriorment.

Quan la modificació de la base imposable sigui conseqüència de la devolució de mercaderies o d’envasos i embalatges que es facin en ocasió d’un subministrament posterior que tingui el mateix destinatari i per l’operació en què es van lliurar s’ha expedit factura, no és necessària l’expedició d’una factura rectificativa, sinó que es podrà practicar la rectificació a la factura que s’expedeixi per aquest subministrament, restant l’import de les mercaderies o dels envasos i embalatges retornats de l’import de la dita operació posterior. La rectificació es pot fer d’aquesta manera sempre que el tipus impositiu aplicable a totes les operacions sigui el mateix, amb independència que el resultat sigui positiu o negatiu.

Diferències entre una nota de crèdit i una factura rectificativa:

Una nota de crèdit, igual que la factura rectificativa, és un document que es fa servir per corregir factures ordinàries i totes dues són acceptades per l’Agència Tributària (AEAT). La diferència és que la factura rectificativa pot corregir una factura després de la declaració trimestral, és a dir, l’IVA de la qual ja ha estat liquidat.

Com informar una factura rectificativa al model 303 d’autoliquidació de l’IVA?:

A les caselles 14 i 15 del model 303 s’ha de fer constar amb el signe que correspongui (positiu o negatiu) la modificació de bases imposables i quotes d’operacions.

I, per tant, al llibre registre d’IVA constaran totes les factures, ordinàries o rectificatives, de manera correlativa en sèrie i numeració.

.

Si aquesta informació ha estat del vostre interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada podeu contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Factures Rectificatives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Quan una empresa obté beneficis, l’òrgan d’administració decideix si ho torna a invertir en el negoci o si ho paga als socis en forma de dividends. 

Per tant, els dividends són la part dels beneficis corporatius que se li assigna als socis.  

Dels beneficis que ha obtingut la societat, es decideix invertir en el negoci si cal perquè les necessitats de finançament així ho requereixen, o es paga als socis .

Es tracta de trobar l’equilibri entre reforçar la solidesa financera de l’empresa i procurar una rendibilitat satisfactòria per als seus socis .

Seran els socis els que hauran d’aprovar el repartiment de beneficis , a proposta del Consell d’Administració , mitjançant un acord de la Junta General , acordant la forma de pagament i el moment en què es realitzarà.   

.

Cóm es calculen?

Els dividends provenen dels guanys, actuals o acumulats, i es reparteixen en proporció a la participació que tingui el soci en el capital social. Això no obstant , si en els estatuts es pacta un altre tipus de repartiment haurà d’estar-se al que disposi en els estatuts.   

Quan hi ha beneficis en l’exercici , abans d’acordar la xifra a repartir en dividends, s’ha de tenir en compte els següents requisits:

• Que no hi hagi pèrdues a compensar d’anys anteriors. Si les hagués, l’aplicació del resultat s’ha de destinar a compensar aquestes pèrdues. 
• Que estigui coberta la Reserva Legal: per exigències legals, al menys un 10% del benefici obtingut s’ha de destinar a reserva legal. Aquesta pràctica haurà de complir fins que es cobreixi el 20% del capital social.
• Que la societat no es trobi en desequilibri patrimonial: quan el patrimoni net és inferior a la meitat del capital social. En aquest cas es considera que és causa de dissolució d’una societat.
• Si a la societat figuren despeses de R+D, l’import de les reserves disponibles de la societat haurà de ser com a mínim igual a l’import de les despeses que tingui la companyia per aquest concepte. 
• Si hi ha reserves estatutàries : quan els socis, voluntària i estatutàriament, s’obliguen a reservar un percentatge del benefici social anual a augmentar els fons propis. A l’hora de distribuir els beneficis s’ha de respectar el convingut.

Si amb els beneficis es cobreixen totes les exigències de les reserves, es pot acordar a la Junta General la destinació dels beneficis per a repartir-los com a dividends.

.

Quan es paguen?

Com a norma general el repartiment de dividends als socis es fa amb càrrec a beneficis de l’exercici tancat, i aquests es distribueixen en el moment de l’aprovació de comptes. 

En ocasions, la societat lliura als seus socis dividends abans de l’aprovació dels comptes anuals. És el que es coneix com un dividend actiu a compte i serà deduït en el moment del pagament del dividend que resulti de la distribució de resultats.  

Aquest dividend a compte està supeditat a unes condicions:  

• S’exigeix als administradors que formulin un estat comptable en què es posi de manifest que hi ha liquiditat per al pagament. 
• S’estableix que la quantitat màxima que es distribuirà serà la quantia dels resultats obtinguts des de la fi de l’últim exercici, deduint:
  • L’estimació de l’impost a pagar per aquests resultats
  • Les pèrdues procedents d’exercicis anteriors
  • Les quantitats necessàries per a dotar les reserves obligatòries legal i estatutàriament.

.

Tributació

La societat que reparteix dividends està obligada a practicar una retenció del 19% (des del 01/01/2016) sobre el dividend.

No obstant això, no a tots els socis ha de practicar-se la retenció, ja que dependrà de les característiques de cada soci:

• Soci persona física : en cas que el soci sigui una persona física ha de practicar-se la retenció del 19%, amb independència de la participació que tingui el soci en la societat. 
• Soci persona jurídica : no obstant, si el soci és una persona jurídica s’han d’aplicar les següents regles: 
  • si el soci té una participació inferior al 5%a la societat, ha de practicar-se la retenció.  
  • si el soci té una participació superior al 5% no ha de practicar-se la retenció si concorren els supòsits següents:  
    • Quan el soci tingués la participació durant l’any anterior de manera ininterrompuda.
    • Quan el soci lliuri a la societat que reparteixi el dividend un certificat que acrediti que tingui dret a l’exempció per motiu de “doble imposició”.

La retenció ha de declarar-se en el moment en que el dividend és exigible. Si a la Junta General no es diu res respecte a la data de cobrament dels dividends, s’entén que el dividend és exigible a partir de l’endemà de la Junta que acordi el repartiment.    

El ingrés de la retenció es realitza mitjançant el model 123 .

.

Tributació ingrés Dividends a efectes Impost Societats

El repartiment de dividends realitzats dins d’Espanya entre les empreses matrius i les seves filials, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir d’1 de gener de 2021 , estaran exempts quan es compleixi el requisit que el percentatge de participació, directa o indirecta, en el capital o en els fons propis de l’entitat sigui, a el menys de el 5%, (s’ha eliminat el requisit alternatiu que el valor d’adquisició de la participació és superior a 20 milions d’euros vigent fins al 2020).

I l’import que resultarà exempt serà de el 95% d’aquest dividend a partir del 2021 (fins al 2020 l’exempció era plena, de el 100%).

.

Sagarra i Montalvo Gestió BCN

Assessoria a Barcelona

The post Els dividends en una societat pime first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Mitjançant el Reial decret llei 11/2021, de 27 de maig, sobre mesures per a la defensa de l’ocupació, la reactivació econòmica i la protecció dels treballadors autònoms, s’acorda la pròrroga fins el 30 de setembre de 2021 les prestacions extraordinàries vigents dels treballadors autònoms que van veure interrompuda la seva activitat a causa de les mesures de contenció i limitació adoptades per les autoritats sanitàries, a més d’incloure noves exoneracions en les quotes a la Seguretat Social.

Exoneracions de quotes a la Seguretat Social per a autònoms

Exoneracions de les quotes a la Seguretat Social per als propers 4 mesos. A partir del 1 de juny, les persones treballadores autònomes que estiguessin en alta i cobressin des del 31 de maig alguna de les prestacions per cessament d’activitat, tindran dret a una exempció de les seves cotitzacions en les següents quanties:

• 90% de les cotitzacions corresponents a al mes de juny
• 75% en el mes de juliol
• 50% en el mes d’agost
• 25% en el mes de setembre

Aquestes bonificacions s’aplicaran als treballadors autònoms que mantinguin l’alta d’autònoms fins al 30 de setembre 2021 i esgotin les prestacions que cobraven.

Prestació per cessament d’activitat compatible amb el treball per compte propi.

A partir del 1 de juny, els treballadors autònoms podran sol·licitar la prestació per cessament d’activitat regulada en l’article 7 de Reial Decret 2/2021, de 26 de gener.

Per accedir a la prestació haurà d’acreditar, en el segon i tercer trimestre del al 2021, una reducció dels ingressos computables fiscalment de l’activitat per compte propi de més de l’50% dels que hi ha hagut en el segon i tercer trimestre del al 2019; així com no haver obtingut durant el segon i tercer trimestre del 2021 uns rendiments nets computables fiscalment superiors a 7.980 euros.

Per realitzar el càlcul de la reducció d’ingressos es tindrà en compte el període en alta en el segon i tercer trimestre del 2019 i es compararà amb el segon i tercer trimestre del al 2021.

La quantia de la prestació serà de el 50% de la base de cotització mínima que correspongui en funció de l’activitat.

Prestació extraordinària per suspensió temporal de l’activitat

A partir del 1 de juny, els treballadors autònoms que es vegin obligats a suspendre totes les seves activitats com a conseqüència d’una resolució adoptada per l’autoritat competent, com a mesura de contenció de la pandèmia, o mantinguin pels mateixos motius la suspensió de la seva activitat iniciada , tindran dret a una prestació extraordinària de durada màxima de 4 mesos, fins a l’aixecament de les mesures o el 30 de setembre de 2021.

Per accedir serà requisit estar afiliat a el Règim especial d’autònoms a l’almenys 30 dies naturals abans de la data de la resolució que acordi la suspensió de l’activitat quan aquesta sigui anterior a l’1 de juny de 2021 i trobar-se a l’corrent de pagament de les quotes de la Seguretat Social.

La quantia de la prestació serà de l’70% de la base mínima de cotització que correspongui, s’incrementarà en un 40% si el treballador autònom té reconeguda la condició de membre de família nombrosa.

A més, el treballador autònom quedarà exonerat de pagar les quotes a la Seguretat Social des del primer dia del mes en què s’adopta la mesura de tancament d’activitat o des l’1 de juny 2021 fins a l’últim dia del mes següent en que s’aixequi aquesta mida o fins al 30 de setembre de 2021.

Prestació extraordinària per cessament d’activitat per a autònoms de temporada

Són considerats treballadors de temporada aquells treballadors autònoms l’únic treball al llarg dels anys 2018 i 2019 s’hagués desenvolupat en el règim d’autònoms. Durant un mínim de 4 mesos i un màxim de 7 en cadascun dels anys.

Per accedir a la prestació s’han de complir els requisits següents:

• Aquesta prestació requerirà haver cotitzat un mínim de quatre mesos i un màxim 7 a cadascun dels anys 2018 i 2019.
• Trobar-se al corrent de pagament de les quotes de la Seguretat Social.
• No obtenir durant el segon i tercer trimestre del l’any 2020 i uns ingressos nets computables fiscalment que superin els 6.650 euros.
• No haver estat en alta o assimilat a l’alta com a treballador per compte d’altri en el règim de Seguretat Social corresponent a més de 60 dies durant el segon i tercer trimestre del l’any 2021.
• Incompatible amb el treball per compte aliè.

La quantia d’aquesta prestació serà equivalent a l’70% de la base mínima de cotització i inclou l’exoneració de les quotes.

Durant la percepció de la prestació no existirà l’obligació de cotitzar.

Prestació extraordinària per cessament d’activitat per a treballadors afectats per una suspensió temporal de tota activitat.

Els treballadors autònoms que, a 31 de maig, estiguessin cobrant la prestació extraordinària per cessament de l’activitat afectats per una suspensió temporal de tota la activitat com a consequència del COVID 19 podran percebre la prestació durant el temps que la seva activitat estigui suspesa o com a màxim fins el 30 de setembre de 2021.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Noves ajudes per a autònoms first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Per a comptabilitzar una subvenció prendrem com a base la Norma de Valoració 18 ª del Pla General de Comptabilitat .

“18a. Subvencions, donacions i llegats rebuts

1.Reconeixement
Les subvencions, donacions i llegats no reintegrables (o sigui, que no es poden retornar) es comptabilitzen inicialment i amb caràcter general, com a ingressos directament imputats al patrimoni net i s’han de reconèixer en el compte de resultats com a ingressos sobre una base sistemàtica i racional de forma correlacionada amb les despeses derivades de la subvenció, donació o llegat, d’acord amb els criteris que es detallen en l’apartat 3 d’aquesta norma.
[…..]
Les subvencions, donacions i llegats que tinguin caràcter de reintegrables (que es poden retornar) es registren com a passius de l’entitat fins que adquireixin la condició de no reintegrables.
[…..]

3.Criteris d’imputació a resultats
La imputació a resultats de les subvencions, donacions i llegats que tinguin el caràcter de no reintegrables s’efectua atenent a la seva finalitat.
[…..]

A efectes de la seva imputació en el compte de resultats, cal distingir entre els següents tipus de subvencions, donacions i llegats:

a) Quan es concedeixen per a assegurar una rendibilitat mínima o compensar els dèficits d’explotació: s’imputen com a ingressos de l’exercici en què es concedeixen, llevat si es destinen a finançar dèficits d’explotació d’exercicis futurs, cas en el qual s’imputaran en aquests exercicis.

b) Quan es concedeixen per a finançar despeses específiques: s’imputen com a ingressos en el mateix exercici en què es meriten les despeses que estiguin finançant.

c) Quan es concedeixen per a adquirir actius o cancel·lar passius, es poden distingir els següents casos:

– Actius de l’immobilitzat intangible, material i inversions immobiliàries: s’imputen com a ingressos de l’exercici en proporció a la dotació a l’amortització efectuada en aquest període per als elements esmentats o, si s’escau, quan es produeix la seva alienació, correcció valorativa per deteriorament o baixa en balanç.
[…..]

d) Els imports monetaris que es reben sense assignació a una finalitat específica s’imputen com a ingressos de l’exercici en què es reconeixen.
[…..]

D’acord doncs amb l’esmentada Norma de Valoració, les subvencions, donacions i llegats REINTEGRABLES es registren com passius de l’entitat fins que adquireixin la condició de NO REINTEGRABLES, per al que s’han de complir tres condicions:

• Que hi hagi un acord individualitzat de concessió de la subvenció, donació o llegat a favor de l’Entitat.
• Que s’hagin complert les condicions establertes per a la seva concessió.
• Que no hi hagi dubtes raonables sobre la seva recepció.

Un cop la subvenció tingui la consideració de no reintegrable es comptabilitzarà com ingrés directament imputat al patrimoni net, reconeixent-se en el compte de pèrdues i guanys com un ingrés seguint un mètode sistemàtic i racional.

Dit això, podem dir que les subvencions tenen tres moments:

1. El moment que es rep la resolució de concessió de l’ajut.
2. El moment o moments en que es cobra l’ajut.
3. El moment o moments en que s’executa (es realitza) la despesa.

Cada moment te el seu registre comptable, els quals detallem tot seguit:

Procediment pràctic de comptabilitzar una subvenció reintegrable:

Quan rebem resolució de la subvenció:

Quan cobrem la subvenció:

Quan iniciem el projecte, i per tant comencem a tenir despeses executades. Passem doncs a ingrés en funció de la despesa executada:

A fi d’any, els saldos reflectits en els balanços dels següents comptes seran:

Compte 4708: Import de les subvencions concedides per les administracions públiques pendents de cobrar. Si es tractés de subvencions concedides per entitats privades, usaríem els comptes 444.

Compte 522: Import de les subvencions concedides o ja cobrades, pendents d’executar, total o parcialment i que tenen caràcter reintegrable, a curt termini.

Compte 172: Import de les subvencions concedides o ja cobrades, pendents d’executar, total o parcialment i que tenen caràcter reintegrable, a llarg termini.

Compte 72: Ingressos traspassats al resultat de l’exercici de les subvencions concedides d’acord amb els criteris de la norma de valoració.

En el supòsit de que un cop feta la justificació del projecte, hi ha despeses que no s’accepten i, per tant, cal reemborsar-les, l’assentament a realitzar per l’import reintegrat seria:

En el moment que sigui exigible per l’incompliment:

En el moment que s’efectuï el reintegrament:

Procediment pràctic de comptabilitzar una subvenció no reintegrable:

Quan rebem la resolució o ingressem la subvenció:

Quan passem a ingrés en funció de la despesa executada:

L’import de les subvencions cobrades o resoltes que estan pendents d’executar al tancament de l’exercici romandran a patrimoni net, grup 13.

Compte 13: Import de les subvencions, donacions i llegats, no reintegrables, rebuts per l’entitat i altres ingressos i despeses comptabilitzats directament en el patrimoni net fins que  es produeixi, si s’escau, la seva transferència o imputació al compte de resultats, en el moment de l’execució de les despeses.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Comptabilització de les Subvencions Rebudes first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

La Llei d’IRPF en l’article 19.2 determina que aquell treballador que accepti una feina en un municipi diferent a el de la seva residència habitual, havent de traslladar la seva residència a aquest, tindrà dret a l’aplicació a les despeses deduïbles per mobilitat geogràfica en la seva declaració de la renda.

Per poder aplicar la deducció per mobilitat geogràfica en els rendiments de la feina, el contribuent ha de complir els tres requisits següents:

• Haver estat inscrit en l’oficina d’ocupació.
• Acceptar un lloc de treball en un municipi diferent a el de residència habitual.
• Que es traslladi la residència habitual a un nou municipi.

Per tant, aquesta reducció la poden aplicar tots els demandants d’ocupació que es trobin inscrits en una oficina pública d’ocupació com a tals i que acceptin un lloc de treball que es trobi fora de el domicili habitual de l’aturat, sempre que això provoqui un canvi en la residència d’aquest.

Amb caràcter general, l’aplicació de la reducció per mobilitat geogràfica queda condicionada al fet que efectivament s’hagi produït el canvi de residència del contribuent a un nou municipi, diferent al de la seva residència habitual, sense que aquest municipi hagi de ser necessàriament aquell en què estigui situat el lloc de treball que el contribuent accepta. Però si, que el nou lloc de treball exigeixi el canvi de residència.

A més, s’estableixen certes limitacions als que poden aplicar la reducció, de manera que no podran aplicar-la els que es traslladin per haver obtingut una beca, al no estar relacionada aquesta amb la prestació d’un servei, ni als que cessen voluntàriament del seu treball i es s’inscriuen com a demandants d’ocupació. Tampoc s’aplicarà als que hagin estudiat una oposició i es traslladin per convertir-se en funcionari ni als que no tenen la targeta d’ocupació renovada.

Els que compleixin els requisits assenyalats podran aplicar la deducció per mobilitat geogràfica en la seva autoliquidació durant el període impositiu en què es produeixi el canvi de residència i en l’any següent. Per a això, s’haurà de modificar la residència habitual en la declaració de la renda corresponent, i per tant la aplicar la reducció en la comunitat autònoma on s’hagi desplaçat el contribuent.

Perquè es pugui aplicar la deducció i no hi hagi cap tipus de confusió per part de l’Agència Tributària, serà convenient que el contribuent s’empadroni en el nou municipi.

La reducció per mobilitat geogràfica que es podrà aplicar com una despesa deduïble de l’rendiment íntegre, té un import de 2000 euros.

Cal assenyalar que, en el cas de realitzar tributació conjunta, si hi ha més d’un contribuent que tingui dret a aplicar aquesta despesa deduïble, l’import total que podrà ser objecte de deducció serà igualment de 2.000 euros, amb el límit dels rendiments nets de la feina derivats dels llocs de treball acceptats per tots els contribuents que tinguin dret a l’aplicació d’aquesta despesa. Per tant, no es multiplica aquesta quantitat per dos.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Deducció en renda per mobilitat geogràfica first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Així, totes les empreses , amb independència del nombre de persones treballadores, han de tenir un registre retributiu de tota la seva plantilla, i en ell ha de constar tota la informació dels salaris per tal de garantir la transparència en les retribucions.

A diferència del que passa amb el pla d’igualtat, les empreses petites de menys de 50 treballadors també estan obligades a comptar amb aquest registre.

El registre de salaris ha d’incloure a tots els empleats de l’ organització, independentment del seu tipus de contracte o de jornada. És a dir, han de contemplar-se tant els treballadors a temps complet com aquells a temps parcial i han inclòs anar els alts càrrecs i personal directiu.

Tindrà una validesa d’un any natural, llevat que es produeixin circumstàncies o canvis que suposin una alteració substancial de les dades incloses en el document.

El registre retributiu ha d’estar desglossat per sexe, la mitjana aritmètica i la mitjana del que realment percebut per cada un d’aquests conceptes, detallant de manera separada les retribucions entre homes i dones i distribuïts per grups professionals, categories professionals o llocs de treball iguals o d’igual valor, incloent-hi els alts càrrecs i personal directiu.

Ha d’incloure: 

• El salari total anual i bretxa de gènere d’aquests conceptes.
• El salari base anual i bretxa de gènere d’aquests conceptes.
• Els complements salarials anuals i bretxa de gènere d’aquests conceptes.
• Les percepcions extrasalarials i percepcions anuals per hores extraordinàries i bretxa de gènere d’aquests conceptes. 

Les empreses obligades a realitzar un pla d’ igualtat hauran d’incloure en ell una auditoria retributiva per comprovar si es compleix el principi d’igualtat entre homes i dones en matèria salarial. En el cas que l’empresa hagi de realitzar aquesta auditoria retributiva, el registre retributiu haurà de reflectir també les mitjanes aritmètiques i mitjanes de les agrupacions dels treballs d’igual valor a l’empresa, encara que pertanyin a diferents classificacions professionals, desglossats per sexe.

Quan hi hagi una diferència entre la mitjana aritmètica o la mitjana de retribucions totals d’un 25% o més respecte a home i dones, haurà d’afegir una justificació.

En el cas que es detectin discrepàncies, anomalies o mala praxi en la igualtat retributiva, amb diferències d’igual o superior a un 25%, l’empresa haurà d’incloure un document amb les mesures que s’hauran d’aplicar per rectificar aquestes circumstàncies.

Aquest registre retributiu no ha de registrar es a cap organisme i ha de conservar es a l’empresa, a disposició de la inspecció de Treball i dels representants dels treballadors.

Quan es sol·liciti l’accés a l’registre per part de la persona treballadora per inexistència de representació legal, la informació que es facilitarà per part de l’empresa no seran les dades mitjanats respecte a les quanties efectives de les retribucions que consten en el registre, sinó que la informació a facilitar es limitarà a les diferències percentuals que existissin en les retribucions mitjanes d’homes i dones, que també han d’estar segregades en atenció a la naturalesa de la retribució i el sistema de classificació aplicable.

L’incompliment de les obligacions en matèria d’igualtat suposarà incórrer en infraccions greus o molt greus, segons els criteris fixats en l’art. 39 de la LISOS.

                            Infraccions greus de 626 a 6.250 euros

                            Infraccions molt greus de 6.251-187.515 euros

                                                                   Assessoria a Barcelona

                                                  SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BARCELONA

The post Registre salarial first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Mitjançant el Reial decret llei, es crea la Línia Covid d’ajudes directes a autònoms (empresaris i professionals) i empreses per al suport a la solvència i reducció de l’endeutament de el sector privat.

Els destinataris dels ajuts seran les empreses no financeres i els autònoms més afectats per la pandèmia, sempre que tinguin el seu domicili fiscal en territori espanyol o quan es tracti d’entitats no residents no financeres que operin a Espanya a través d’establiment permanent.

Els ajuts s’han de destinar a satisfer deutes i realitzar pagaments a proveïdors i creditors no financers, així com costos incorreguts pels autònoms i empreses considerades elegibles.

Dotació econòmica

Correspon a Comunitat Autònoma fixar l’import de les ajudes, si bé s’estableixen criteris per a determinar les quanties màximes dels ajuts directes:

a) 3.000 euros quan es tracti d’empresaris o professionals que apliquin el règim d’estimació objectiva en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

b) Per a aquells empresaris i professionals que el volum d’operacions anual declarat o comprovat per l’Administració, en l’Impost sobre el Valor Afegit o tribut indirecte equivalent, hagi caigut més d’un 30% l’any 2020 respecte a l’any 2019, l’ajuda màxima que es concedirà serà:

• El 40% de la caiguda del volum d’operacions en l’any 2020 respecte de l’any 2019 que superi dit 30%, en el cas d’empresaris o professionals que apliquin el règim d’estimació directa en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, així com les entitats i establiments permanents que tinguin un màxim de 10 treballadors.
• El 20% de l’import de la caiguda del volum d’operacions en l’any 2020 respecte de l’any 2019 que superi dit 30%, en el cas d’entitats i empresaris o professionals i establiments permanents que tinguin més de 10 treballadors.
• En qualsevol cas, l’ajuda no podrà ser inferior a 4.000 euros ni superior a 200.000 euros.

Requisits

• Tenir seu social en territori espanyol.
• Acreditar pèrdues de al menys 30% el 2020 respecte a 2019.
• Mantenir la seva activitat fins al 30 de juny de 2022.
• Com dèiem abans, els ajuts han d’anar destinats a satisfer obligacions de deute i pagaments a proveïdors, creditors financers i no financers, així com els costos fixos incorreguts, sempre que aquestes obligacions s’haguessin generat entre l’1 de març de 2020 i el 31 de maig de 2021 i procedeixin de contractes anteriors a la data d’entrada en vigor d’aquest Reial decret llei.
• Estar a ‘corrent de pagaments a l’Agència Tributària i Seguretat Social.
• Tenir una activitat inclosa en algun dels codis d’activitat del CNAE previstos a l’annex I de Reial decret llei.
• No haver repartit dividends ni pujar els salaris dels seus equips directius en un termini de 2 anys.
• No trobar-se en un procediment concursal.
• No haver cessat la seva activitat en el moment de la sol·licitud.
• No es pot concedir cap ajut directe passat al 31 de desembre de 2021.

Assessoria a Barcelona

Sagarra i Montalvo Gestió BCN

The post Reial decret llei 5/2021, de 12 de març, de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19 first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.