Les factures d’abonament feien referència als documents que s’emetien com a conseqüència d’una devolució. A partir de l’1 de gener del 2013, quan va entrar en vigor el nou reglament de facturació, aquest és reemplaçat per la factura rectificativa negativa.

Què és una factura rectificativa?:

La factura rectificativa està prevista per corregir o modificar una factura original que ja ha estat emesa, i respon al fet que, una vegada emesa, una factura no es pot alterar i s’ha de mantenir intacta. El Reglament de Facturació deixa clar que no és possible anul·lar una factura emesa generant-ne una altra que la substitueixi per a la mateixa operació.

En cas que l’original no compleixi els requisits establerts o es detecti algun tipus d’error, és obligatori emetre una factura rectificativa.

Com es fa una factura rectificativa?

La rectificació es realitzarà mitjançant l’emissió d’una factura nova on consti que es tracta d’una factura rectificativa i en què es facin constar les dades identificatives de la factura rectificada. Es pot fer la rectificació de diverses factures en un únic document de rectificació, sempre que s’identifiquin totes les factures rectificades.

Això no obstant, quan la modificació de la base imposable tingui el seu origen en la concessió de descomptes o bonificacions per volum d’operacions no és necessària la identificació de les factures, bastant amb la determinació del període a què es refereixen.

Les factures rectificatives poden ser positives o negatives:

• Positiva: és la factura rectificativa que s’emet quan ens deuen diners. Normalment això passa quan l’import que hem posat a la factura original és menor del que hem de cobrar.
• Negativa: s’emet quan hem de pagar. Aquest tipus de rectificació passa quan hem cobrat de més.

Quin és el contingut de la factura rectificativa?:

la informació continguda a la factura rectificativa ha de ser la mateixa que la continguda a la factura original, atenent als requisits i dades obligatòries en cada cas.

La factura rectificativa contindrà la informació següent:

• Número i, si s’escau, sèrie de la factura. Haurà de portar una numeració especial i una sèrie diferent de la de les factures ordinàries.
• Esmentar que es tracta d’una factura rectificativa amb tota claredat.

• Data d’expedició i operació: l’actual.

• Número d’identificació fiscal (NIF), així com nom i cognoms, raó o denominació social completa de l’obligat a expedir-lo.

• Identificació del tipus de béns lliurats o serveis prestats.
• Identificar de forma clara quina és la factura què rectifica, indicant-ne el número, la sèrie i la data.

• Tipus impositiu associat (opcionalment, també l’expressió IVA inclòs).

• Import total.
• Especificar el motiu de l’emissió i què es rectifica.

Moment d’expedició d’una factura rectificativa:

L’expedició de la factura rectificativa s’ha d’efectuar tan aviat com l’obligat a expedir-la tingui constància de les circumstàncies que obliguen a expedir-la, sempre que no hagin transcorregut quatre anys a partir del moment en què es va meritar l’impost o, si s’escau, es van produir les circumstàncies.

Finalitats, motius o causes per emetre una factura rectificativa:

• Completar o afegir informació imprescindible que va ser omesa per error.
• Corregir errors a les dades de la factura (número, data, sèrie; nom, raó o denominació social del destinatari o de l’emissor, NIF o CIF, domicili de qualsevol de les parts, descripció de les operacions…): la nova factura haurà de contenir la informació correcta i recollir un text en la descripció o concepte que indiqui que aquesta factura modifica la factura número X amb data X i que, en concret, corregeix les dades relatives a la dada de què es tracti.
• Corregir el client: dos passos diferents: emetre una factura rectificativa negativa amb les dades del client erroni, i emetre una factura ordinària o rectificativa positiva amb les dades correctes, adreçada al client real.
• Corregir l’import, el tipus impositiu o l’IVA: hi ha dues opcions:
  • que la factura rectificativa contingui simplement la informació correcta i que indiqui clarament què és el que s’està modificant.
  • Una altra opció és reflectir a la factura rectificativa tan sols la diferència entre la quantia correcta i l’errònia (sigui positiva o negativa). En aquest darrer cas, en estar relacionades ambdues factures, totes dues seran vàlides, mentre que en el primer cas la factura rectificativa anul·larà l’anterior.

A efectes pràctics i al nostre entendre, considerem com a bona opció emetre una factura rectificativa negativa que anul·li la factura original i emetre una factura rectificativa positiva correcta.

• Realitzar canvis en les condicions pactades (per exemple, aplicar un descompte, canviar la data de lliurament o de prestació del servei…). En aquest sentit, es poden emetre factures rectificatives negatives (quan, per exemple, es redueixi la mercaderia sol·licitada). Es pot fer servir aquest document per reflectir una renegociació de condicions (per exemple, una rebaixa en el preu, data de lliurament, etc.)

• Corregir un error fiscal: serà obligatòria l’expedició d’una factura rectificativa en els casos en què les quotes impositives repercutides s’hagin determinat incorrectament.

• Recuperar l’IVA abonat per una factura impagada: Quan el destinatari de les operacions subjectes a IVA no hagi fet efectiu el pagament de les quotes repercutides. En aquest cas, l’objectiu és recuperar l’IVA declarat en un trimestre anterior, corresponent a una factura impagada.

Excepcions:

En cas que aquesta hagi estat modificada per la devolució de mercaderies o embalatges, no cal crear una factura rectificativa. En canvi, cal canviar la factura que s’emeti posteriorment.

Quan la modificació de la base imposable sigui conseqüència de la devolució de mercaderies o d’envasos i embalatges que es facin en ocasió d’un subministrament posterior que tingui el mateix destinatari i per l’operació en què es van lliurar s’ha expedit factura, no és necessària l’expedició d’una factura rectificativa, sinó que es podrà practicar la rectificació a la factura que s’expedeixi per aquest subministrament, restant l’import de les mercaderies o dels envasos i embalatges retornats de l’import de la dita operació posterior. La rectificació es pot fer d’aquesta manera sempre que el tipus impositiu aplicable a totes les operacions sigui el mateix, amb independència que el resultat sigui positiu o negatiu.

Diferències entre una nota de crèdit i una factura rectificativa:

Una nota de crèdit, igual que la factura rectificativa, és un document que es fa servir per corregir factures ordinàries i totes dues són acceptades per l’Agència Tributària (AEAT). La diferència és que la factura rectificativa pot corregir una factura després de la declaració trimestral, és a dir, l’IVA de la qual ja ha estat liquidat.

Com informar una factura rectificativa al model 303 d’autoliquidació de l’IVA?:

A les caselles 14 i 15 del model 303 s’ha de fer constar amb el signe que correspongui (positiu o negatiu) la modificació de bases imposables i quotes d’operacions.

I, per tant, al llibre registre d’IVA constaran totes les factures, ordinàries o rectificatives, de manera correlativa en sèrie i numeració.

.

Si aquesta informació ha estat del vostre interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada podeu contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Factures Rectificatives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Des del nostre despatx professional considerem que és una fórmula empresarial que fomentar. Per a elles s’han desenvolupat una sèrie de normes fiscals que les beneficien i en aquest blog intentarem exposar en línies generals, les característiques del seu sistema fiscal.     

En primer lloc, destacar que constitueixen la normativa estatal reguladora de les Cooperatives, la Llei 20/1990, de 19 de desembre, sobre Règim fiscal de les cooperatives i la Llei 27/1999, de 16 de juliol, de Cooperatives.     

Atenent als seus beneficis fiscals, les cooperatives es poden classificar en:    

1.- Cooperatives protegides.

Seran considerades com Cooperatives protegides aquelles entitats que, sigui quina sigui la data de la seva constitució, s’ajustin als principis i disposicions de la Llei General de Cooperatives o de les Lleis de Cooperatives de les comunitats autònomes que tinguin competència en aquesta matèria i no incorrin en cap de les causes de pèrdua de la condició de cooperativa protegida, les quals s’enumeren més endavant.    

2.- Cooperatives especialment protegides

Esquema general:

Podran accedir la Cooperatives protegides de primer grau que compleixin determinats requisits.      

– Cooperatives de treball associat.

– Cooperatives Agràries.

– Cooperatives d’Explotació comunitària de la Terra.

– Cooperatives del Mar.

– Cooperatives de Consumidors y Usuaris.

Podran accedir les cooperatives protegides de segon i ulterior grau:    

– Que associïn exclusivament a cooperatives Especialment protegides.

– Que associïn parcialment a cooperatives Especialment protegides. En aquest cas els beneficis fiscals són menors.

3.- Cooperatives no protegides:

Són aquelles cooperatives que incompleixin algun precepte dels establerts en l’art. 13 de la Llei 20/1990:

1. No efectuar les dotacions corresponents al Fons de Reserva Obligatori i al Fons d’Educació i Promoció.

2. Repartir entre els socis els Fons de Reserva que tinguin caràcter d’irrepartibles i l’actiu sobrant en el moment de la seva liquidació.

3. Aplicar quantitats del Fons d’Educació i Promoció a finalitats diferents de les previstes per la Llei.

4. Incomplir les normes reguladores de la destinació del resultat de la regularització del balanç o de l’actualització de les aportacions dels socis al capital social.

5. Retribuir les aportacions dels socis o associats al Capital Social amb interessos superiors als màxims autoritzats en les normes legals o superar aquests límits en l’abonament d’interessos de demora en el supòsit de reemborsament de les participacions o pels retorns cooperatius meritats i no repartits per incorporar-se a un Fons

6. Quan els retorns socials es distribueixen en proporció diferent als lliuraments, activitats o serveis realitzats amb la cooperativa o siguin distribuïts a tercers no socis.

7. No imputar les pèrdues de l’exercici econòmic o imputar-vulnerant les normes establertes en la Llei, els Estatuts o els acords de l’Assemblea General.

8. Quan les aportacions al Capital Social dels socis o associats excedeixin dels límits legals autoritzats.

9. Participació de la cooperativa, en quantia superior al 10%, al Capital Social d’entitats no cooperatives. No obstant això, aquesta participació podrà arribar fins al 40% quan es tracti d’entitats que realitzen activitats preparatòries, complementàries o subordinades a les de la mateixa cooperativa. El conjunt d’aquestes participacions no podrà superar el 50% dels recursos propis de la cooperativa. El Ministeri d’Economia i Hisenda pot autoritzar participacions superiors.

10. La realització d’operacions cooperativitzades amb tercers no socis fora dels casos permesos en les lleis, així com l’incompliment de les normes sobre la comptabilització separada de les esmentades operacions i destinació al Fons de Reserva Obligatori dels resultats obtinguts en la realització.Cap cooperativa, qualsevol que sigui la seva classe, podrà realitzar un volum d’operacions amb tercers no socis superior al 50% del total de la cooperativa, sense perdre la condició de cooperativa fiscalment protegida.Aquesta tramitació no serà aplicable a les cooperatives agràries respecte de les operacions de distribució al detall de productes petrolífers a tercers no socis. A aquests efectes, s’assimilen a les operacions amb socis els ingressos obtinguts per les seccions de crèdit de les cooperatives procedents de cooperatives de crèdit, inversions en fons públics i en valors emesos per empreses públiques.   

11. L’existència de treballadors assalariats en nombre superior al que autoritzin les normes legals per a les cooperatives respecte de les quals hi hagi aquesta limitació.

12. L’existència d’un nombre de socis inferior al previst en les normes legals, sense que es restableixi en un termini de sis mesos.

13. La paralització de l’activitat cooperativitzada o la inactivitat dels òrgans socials durant dos anys, sense causa justificada.

14. La conclusió de l’empresa que constitueix el seu objecte o la impossibilitat manifesta de desenvolupar l’activitat cooperativitzada.

15. La manca d’auditoria externa en els casos assenyalats en les normes legals.

Principals beneficis tributaris a les cooperatives protegides

Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats

• Exempció dels actes de constitució, ampliació de capital, fusió i escissió.
• Exempció en les adquisicions de béns i drets que s’integrin en el Fons d’Educació i Promoció per al compliment dels seus fins.
• Exempció en la constitució i cancel·lació de préstecs, fins i tot els representats per obligacions.

 Impost sobre Societats 

• Se’ls aplicarà el tipus de gravamen del 20% a la base imposable, positiva o negativa, corresponent als resultats cooperatius.
• Se’ls aplicarà el tipus general a la base imposable, positiva o negativa, corresponent als resultats extra-cooperatius.
• Llibertat d’amortització dels elements d’actiu fix nou adquirits en el termini de tres anys des de la data de la inscripció en el Registre de Cooperatives. Les quantitats fiscalment deduïbles en concepte de llibertat d’amortització, un cop practicada l’amortització normal en quantia no inferior a la mínima, no podran excedir de l’import del saldo del compte de resultats cooperatius disminuït en les aplicacions obligatòries al Fons de Reserva Obligatori i participacions de personal assalariat.
• Les Cooperatives de Treball Associat fiscalment protegides que integrin, almenys, un 50% de socis minusvàlids i que acreditin que, en el moment de constituir-se la cooperativa es trobaven en situació d’atur, gaudiran d’una bonificació del 90% de la quota íntegra de l’ Impost sobre Societats durant els cinc primers anys d’activitat social, sempre que mantinguin aquest percentatge.

Impost sobre Activitats Econòmiques 

• Bonificació del 95% de la quota, i dels recàrrecs exigible

Impost sobre Béns Immobles  

• Bonificació del 95% de la quota i dels recàrrecs exigibles en els béns de naturalesa rústica de les Cooperatives Agràries i d’Explotació Comunitària de la Terra.

Beneficis per a cooperatives especialment protegides:

Aquestes cooperatives accedir a més dels següents beneficis:

Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats:

• Exempció les operacions d’adquisició de béns i drets destinats directament al compliment dels seus fins socials i estatutaris.

Impost sobre Societats:

• Regla general: bonificació del 50% de la quota íntegra.
• Bonificació del 90% de la quota íntegra durant els cinc primers anys per a les Cooperatives de Treball Associat que integrin almenys un 50% de socis minusvàlids i que acreditin que en el moment de constituir-se es trobaven en situació d’atur.
• Bonificació del 80% de la quota íntegra per a les explotacions associatives prioritàries que siguin cooperatives agràries especialment protegides.

Beneficis per a unions, federacions i confederacions de cooperatives:

• Exempció en l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats per als mateixos actes, contractes i operacions que les cooperatives especialment protegides.
• Exempció en l’Impost sobre Societats, per a les activitats necessàries per al compliment dels seus fins.
• Bonificació del 95% de la quota i, si escau, dels recàrrecs de l’Impost sobre Activitats Econòmiques.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Règim fiscal de les societats cooperatives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

1. Posseeixi la majoria dels drets de vot.
2. Tingui la facultat de nomenar o destituir la majoria dels membres de l’òrgan d’administració.
3. Pugui disposar, en virtut d’acords celebrats amb tercers, de la majoria dels drets de vot.
4. Hagi designat exclusivament amb els seus vots a la majoria dels membres de l’òrgan d’administració, que ocupen el càrrec en el moment en què s’han de formular els comptes consolidats i durant els dos exercicis immediatament anteriors. En particular, es presumirà aquesta circumstància quan la majoria dels membres de l’òrgan d’administració de la societat dominada siguin membres de l’òrgan d’administració o alts directius de la societat dominant o d’altra dominada per aquesta. Aquest supòsit no donarà lloc a la consolidació si la societat els administradors han estat nomenats, està vinculada a una altra en algun dels casos previstos en les dues primeres lletres anteriors.

.

Pel que fa a la formulació dels Comptes Anuals, el Codi de Comerç, en el seu article 42 ens diu:

“Art. 42.

1. Tota societat dominant d’un grup de societats estarà obligada a formular els comptes anuals i l’informe de gestió consolidats en la forma prevista en aquesta secció. (….)

2. L’obligació de formular els comptes anuals i l’informe de gestió consolidats no eximeix les societats integrants del grup de formular els seus propis comptes anuals i l’informe de gestió corresponent, conforme al seu règim específic.

3. La societat obligada a formular els comptes anuals consolidats haurà d’incloure-hi, a les societats integrants del grup en els termes que estableix l’apartat 1 d’aquest article, així com a qualsevol empresa dominada per aquestes, qualsevol que sigui la seva forma jurídica i amb independència del seu domicili social.

4. La junta general de la societat obligada a formular els comptes anuals consolidats haurà de designar els auditors de comptes que hauran de controlar els comptes anuals i l’informe de gestió del grup. Els auditors han de verificar la concordança de l’informe de gestió amb els comptes anuals consolidats.

5. Els comptes consolidats i l’informe de gestió del grup hauran de sotmetre a l’aprovació de la junta general de la societat obligada a consolidar simultàniament amb els comptes anuals d’aquesta societat. Els socis de les societats pertanyents al grup poden obtenir de la societat obligada a formular els comptes anuals consolidats els documents sotmesos a l’aprovació de la Junta, així com l’informe de gestió del grup i l’informe dels auditors. El dipòsit dels comptes consolidats, de l’informe de gestió del grup i de l’informe dels auditors de comptes en el Registre Mercantil i la publicació del mateix s’efectuaran de conformitat amb el que estableix per als comptes anuals de les societats anònimes.

6. El que disposa la present secció és aplicable als casos en què voluntàriament qualsevol persona física o jurídica formuli i publiqui comptes consolidats. Igualment s’aplicaran aquestes normes, tant com sigui possible, als supòsits de formulació i publicació de comptes consolidats per qualsevol persona física o jurídica diferent de les previstes en l’apartat 1 d’aquest article.

Art. 43.

1. No obstant el que disposa l’article anterior, les societats en ell esmentades no estaran obligades a efectuar la consolidació, si es compleix alguna de les situacions següents:

1.ª Quan en la data de tancament de l’exercici de la societat obligada a consolidar el conjunt de les societats no sobrepassi, en els seus últims comptes anuals, dos dels límits assenyalats en el Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital, per a la formulació de compte de pèrdues i guanys abreujat, llevat que alguna de les societats del grup tingui la consideració d’entitat d’interès públic segons la definició establerta a l’article 3.5 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes.

Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital

Art. 258. Compte de pèrdues i guanys abreujat.

1a. Poden formular compte de pèrdues i guanys abreujat les societats que durant dos exercicis consecutius reuneixin, a la data de tancament de cada un d’ells, almenys dues de les circumstàncies següents:

a) Que el total de les partides d’actiu no superi els onze milions quatre-cents mil euros.

b) Que l’import net de la xifra anual de negocis no superi els dos milions vuit-cents mil euros.

c) Que el nombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici no sigui superior a dos-cents cinquanta. (…)

2a. Quan la societat obligada a consolidar sotmesa a la legislació espanyola sigui alhora dependent d’una altra que es regeixi per aquesta legislació o per la d’un altre Estat membre de la Unió Europea…………

3a. Quan la societat obligada a consolidar participi exclusivament en societats dependents que no tinguin un interès significatiu, individualment i en conjunt, per a la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de les societats del grup.

4r. Quan totes les societats dependents puguin excloure de la consolidació per alguna de les causes següents:

a) En casos extremadament rars en què la informació necessària per elaborar els estats financers consolidats no puguin obtenir-se per raons degudament justificades.

b) Que la tinença de les accions o participacions d’aquesta societat tingui exclusivament per objectiu la seva cessió posterior.

c) Que restriccions severes i duradores obstaculitzin l’exercici del control de la societat dominant sobre aquesta dependent.

2a. Una societat no serà inclosa en la consolidació quan concorri una de les circumstàncies assenyalada en la indicació 4a anterior.”

Arran de la publicació de la Llei 11/2018, de 28 de desembre, per la qual es modifica el Codi de Comerç, el text refós de la Llei de societats de capital, es recull modificacions en la informació exigida a les societats que formulen els seus comptes anuals consolidats i que estan obligades a la confecció de l’estat d’informació no financera. En concret, s’especifica que les societats que formulin comptes consolidats hauran d’incloure en l’informe de gestió consolidat l’estat d’informació no financera consolidat sempre que concorrin els següents requisits:

• Que el nombre mitjà de treballadors ocupats per les societats del grup durant l’exercici sigui superior a 500.
• Que o bé, tinguin la consideració d’entitats d’interès públic de conformitat amb la legislació d’auditoria de comptes, o bé, durant dos exercicis consecutius reuneixin, a la data de tancament de cada un d’ells, almenys dues de les circumstàncies següents:

1) Que el total de les partides de l’actiu consolidat sigui superior a 20.000.000 d’euros.

2) Que l’import net de la xifra anual de negocis consolidada superi els 40.000.000 d’euros.

3) Que el nombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici sigui superior a dos-cents cinquanta.

Règim de Consolidació Fiscal

Partim que aquest règim és un règim tributari opcional per als grups d’entitats.

Si entrem a definir que és un grup fiscal podem afirmar que és aquell conjunt de societats format per una dominant i els seus dependents residents a Espanya.

El grup fiscal és el subjecte passiu, on la dominant té la representació del grup, estant subjecta a les obligacions formals. A més, totes les societats del grup respondran solidàriament del deute.

El règim de consolidació fiscal s’ha d’acordar en el període impositiu immediat anterior al qual sigui aplicable aquest règim i s’ha de comunicar abans de finalitzar el mes desembre a l’Agència Tributària. Per tant, seria una cosa que es pot anar pensant i decidint durant l’any, per aplicar-ho a partir de l’any següent.

Aquest règim s’aplicarà si ho acorden totes i cadascuna de les societats integrants del grup. Les noves que s’integrin, també han d’estar d’acord. El Règim s’aplica de manera indefinida, mentre no es renunciï a ell. La dominant ha de comunicar a l’Administració la composició del grup.

El principal avantatge que suposa la consolidació fiscal és que el grup d’empreses tributa de forma conjunta, tenint en compte tots els resultats que tenen les empreses del grup, es poden compensar les pèrdues d’unes empreses del grup amb els beneficis d’altres amb els límits que estableix la llei en aquest aspecte, sense haver d’esperar a tenir beneficis futurs per poder compensar aquestes pèrdues com passa quan es tributa de forma individual.

Un altre avantatge tributària de la consolidació és l’ajornament fiscal dels beneficis de les operacions internes de les societats del grup, això és degut al fet que aquests beneficis no tributen fins que no es tractin de beneficis a un tercer. Per exemple, els beneficis que s’obtenen de la venda d’un immoble entre societats del grup no es tributa per ells fins que aquest immoble surti del grup fiscal.

D’altra banda, els requisits i els límits en l’aplicació de les deduccions en la quota es calculen a nivell del grup fiscal, de manera que les deduccions poden ser generades per qualsevol entitat.

A més, les societats dins el grup fiscal estan exemptes de l’obligació de documentar les operacions vinculades.

 Com a desavantatges, tenint en compte que les empreses del grup fiscal tributaran de forma conjunta de cara a l’Impost sobre Societats, representa una dificultat i augment de la gestió administrativa.

I una altra desavantatge és que el grup, com a tal, respon de les possibles deutes que en el futur tinguin les empreses per l’impost sobre societats.

Més endavant publicarem un blog més concret i específic sobre la consolidació fiscal.

.

Sagarra i Montalvo Gestió BCN

Assessoria a Barcelona

The post La Consolidació de Societats first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

La consulta al nostre despatx és recurrent i això es deu a la idea generalitzada i errònia que, si els ingressos de l’activitat no arriben al Salari Mínim Interprofessional anual, no hi ha obligació de donar-se d’alta com a treballador autònom.

La legislació de la Seguretat Social estableix com a norma en el Decret 2530/1970, de 20 d’agost VEURE que estan obligatòriament inclosos en el Règim d’Autònoms els majors de 18 anys que resideixin i exerceixin la seva activitat en territori nacional i que, de forma habitual, personal i directa, realitzin una activitat econòmica a títol lucratiu, sense subjecció a contracte de treball.

També en aquest mateix sentit, la Llei 20/2007, de 11 de juliol, de l’Estatut del Treball Autònom, assenyala en el seu article 1.1 VEURE que l’esmentada norma s’aplicarà a les persones físiques que realitzin de forma habitual, personal, directa , per compte propi i fora de l’àmbit de direcció i organització d’una altra persona, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, donin o no ocupació a treballadors per compte aliè.

Així, la norma no contempla l’exempció de causar alta com a treballador autònom si els ingressos de l’activitat econòmica que s’exerceix són inferiors al Salari Mínim Interprofessional.

Anem a aturar-nos en el concepte “forma habitual”. A causa del fet que la norma no determina què s’ha d’entendre per “habitualitat”, aquesta falta de precisió ha fet inevitable la intervenció de jurisprudència que ve calculant a través de les seves sentències la superació del llindar del Salari Mínim Interprofessional com a indicador d’aquest criteri de habitualitat. Aquesta interpretació s’ha acabat assentant com a mesura objectiva per determinar si l’autònom ha de donar-se d’alta o no.

No obstant això, encara que com hem assenyalat existeixen sentències que s’han pronunciat en aquest sentit, hem de dir que aquesta postura no és unànime entre la pròpia jurisprudència ni, per descomptat, és tampoc compartida per l’Administració, ja sigui la Tresoreria General de la Seguretat Social o la Inspecció de Treball.

Com a exemple assenyalarem la Sentència del Tribunal Suprem de 29 d’Octubre de 1997, referida a la necessitat dels subagents d’assegurances de causar alta en el RETA, assenyalava que el “El criteri del muntant de la retribució és apte per apreciar el requisit de la habitualitat. ” No obstant això, la mateixa sentència assenyala també que per precisar l’habitualitat seria més exacte en principi recórrer a mòduls temporals que a mòduls retributius, però que, per criteris de major facilitat probatòria, els òrgans jurisdiccionals s’han inclinat a acceptar com a indici d’habitualitat a muntant de la retribució, quan no hi hagi altres mitjans de prova directes. A més, la sentència recorre a la retribució com a criteri tenint en compte les especials característiques de l’activitat analitzada, de manera que el criteri econòmic pot ser rellevant en unes professions, però no en altres.

Per la seva banda, tant la TGSS com la Inspecció de Treball són clars i exigeixen obligatòriament causar alta com a autònom si s’exerceix una activitat econòmica lucrativa per compte propi. No establir cap límit mínim d’ingressos i la “habitualitat” se sotmet a examen en cada cas concret i deixant al marge la qüestió dels rendiments que generi.

No hi ha un criteri unificat i cada Administració de la TGSS i cada delegació de la Inspecció de Treball segueix un criteri, donant-se casos en què, efectivament, s’apliquen els indicis jurisprudencials sobre l’habitualitat, i altres en què la no i exigeix el alta i la regularització de quotes endarrerides i, a més, imposa la sanció oportuna, que és considera greu.

ASSESSORÍA A BARCELONA

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Obligació de causar alta com a autònom quan els ingressos no superen el Salari Mínim Interprofessional. first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Iniciat el termini per a la presentació de la declaració de la Renda 2015, destaquem alguns dels canvis més significatius d’aquesta campanya.

Rendiments del treball

.

Per 2015 s’elimina la reducció general de 2.652 euros per obtenció de rendiments del treball. En el seu lloc hi ha una nova despesa deduïble de 2.000 euros.

Les persones aturades que hagin trobat un nou treball que impliqui un canvi de residència podran incrementar l’import inicial en 2.000 euros més, l’any del canvi de residència i el següent.

Les persones amb discapacitat es poden desgravar entre 3.500 i 7.750 euros, depenent del grau de discapacitat.

Mentre la rebaixa de 3.700 euros per a les rendes netes del treball que no superin els 11.250 euros es manté, desapareix la reducció fiscal per als treballadors actius majors de 65 anys.

Amb caràcter general, continuen exemptes de tributació les indemnitzacions obligatòries determinades per l’Estatut dels Treballadors, però fins a l’import màxim de 180.000 euros.

Deducció per lloguer d’habitatge habitual

La deducció estatal per lloguer d’habitatge habitual desapareix per als contractes de lloguer posteriors al 31/12/2014. No obstant això, els inquilins d’habitatges llogats amb contractes anteriors a 2015 poden seguir deduint el 10,05% de les quantitats satisfetes- quan la base imposable de la renda sigui inferior a 24.107,20 euros- mentre el contractes segueixi vigent.

Per als propietaris d’habitatges que perceben rendiments de capital immobiliari desapareix la rebaixa en funcions de l’edat de l’inquilí del 100%, passant a existir una reducció única del 60% per al rendiment net declarat.

Es manté el dret de desgravació en 2015 per la compra d’habitatge habitual per als immobles adquirits abans del 2013 sempre que s’hagi deduït per aquest habitatge el 2012 o en anys anteriors. La deducció és del 15% amb un límit de 9.040 euros.

D’altra banda, les imputacions de renda immobiliàries de nombrosos immobles es veuran afectades, ja que generaran una renda del 2% del valor cadastral dels immobles urbans no arrendats ni afectes a activitat econòmica (excepte habitatge habitual i el sòl no edificat). Únicament generaran una renda del 1,1% els immobles el valor cadastral dels quals hagi estat revisat en els deu últims anys.

Plans de pensions

Queda reduïda la quantitat que es pot aportar en aquests productes a 8.000 euros i sempre que no superin el 30% dels rendiments del treball i activitats econòmiques. Les aportacions realitzades pels cònjuges – quan perceben rendiments del treball o activitats econòmiques inferiors a 8.000 euros- augmenten a 2.500 euros.

Ja no hi ha la reducció del 40% relativa al rescat de plans de pensions en forma de capital.

En el supòsit de contingències (jubilació, incapacitat laboral, atur, dependència o mort) ocorregudes entre el 2011 i 2014, la reducció del 40% només podrà ser aplicada a les prestacions percebudes fins a la finalització del vuitè exercici següent a aquell en què va succeir la contingència.

Per contingències en 2010 i anys anteriors, el coeficient reductor únicament es podrà aplicar a les prestacions que es percebin en forma de capital fins al 31 desembre 2018.

Guanys i pèrdues patrimonials

.

A partir del 2015 tots els guanys i pèrdues patrimonials- incloses les generades en menys d’un any- queden integrades a la base de l’estalvi. El que comporta l’aplicació de tipus impositius més baixos.

Per plusvàlues inferiors a 6.000 euros el tipus impositiu serà del 19,5%; entre 6.000 i 50.000 euros és del 21,5% i per als imports que superen els 50.000 euros de 23,5%.

Altres retallades, deduccions i reduccions

.

– La reducció dels rendiments generats en més de dos anys o irregulars passa del 40 al 30%.

– Desapareix l’exempció de 1.500 euros anuals per dividends i participacions en beneficis.

– Els contribuents que realitzin donatius a entitats acollides a la Llei 49/2002, podran desgravar un 50% dels primers 150 euros donats i un 27,5% de la resta d’aportacions. Aquest percentatge augmentarà fins a una 32,5% si la quantitat donada a una mateixa entitat no disminueix en cada un dels últims tres anys.

– Les aportacions a partits polítics i quotes de afiliació comporten una reducció d’un 20%, limitada a una base màxima de 600 euros.

– Finalment destacar, noves deduccions de la quota diferencial de l’IRPF a favor de treballadors, pensionistes, aturats o autònoms integrats en una família nombrosa o amb ascendents o descendents discapacitats a càrrec. L’import és de 1.200 euros anuals i de 2.400 euros per a famílies nombroses especials

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Renda 2015. Alguns canvis first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

L´Agència Tributària ha variat els límits que exclourà d’Índex de Mòduls a qui els superi. L´efecte de l´exclusió és el proper 01 de gener de 2016.

.

Així, cal revisar la facturació i el volum de compres per saber si estem dintre dels límits i en cas de resultar exclosos comunicar-ho a Hisenda mitjançant una declaració censal, abans del 31 de desembre de 2015 i acollir-se a l´Estimació Directa Simplificada, ja que en cas de no fer ho, es quedarà inclòs dins l´Estimació Directa Normal.

L´empresari també quedarà exclòs del Règim Simplificat d´IVA i caldrà que porti comptabilitat ordenada, però simplificada. També haurà d´ emetre factures i guardar les factures rebudes.

Els límits d’exclusió per 2016 i 2017 són els següents:

-Exclusió per volum d´ingressos quan es superin els 250.000 €.

-Exclusió per factures emeses quan es superi el total de 125.000 €

-Exclusió per volum d´ingressos d´agricultor i ramaders quan  superin el total de 250.000 €.

-Exclusió per volum de compres i serveis quan es superin el 250.000 €

-L´activitat de transport de mercaderia no pot superar els 4 vehicles en cap moment de l´any.

Les dades de referencia són de l´any 2015.

Queden directament excloses les activitats dels grups 3 (industria del metall), 4 (industria manufacturera) i 5 (construcció i derivats) sotmesos a la retenció d´1%.

.

Aquests canvis tenen incidència des del pròxim 1 de gener de 2016, per tant cal revisar cada cas abans del 31 de desembre de 2015

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Els nous límits per poder tributar en Mòduls l´any 2016 first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

En data 21 de juliol de 2015, es va publicar al DOGC la LLEI 14/2015, del 21 de juliol, de l’impost sobre els habitatges buits, i de modificació de normes tributàries i de la Llei 3/2012. VEURE AQUÍ

Aquesta llei afecta les persones jurídiques que siguin propietaris d’habitatges situats a Catalunya- no de locals comercials o industrials- o que tinguin dret d’usdefruit o qualsevol altre dret real que concedeixi la facultat d’explotació econòmica de l’habitatge.

Aquesta norma no és aplicable a les persones físiques.

La norma assenyala que constitueix el fet imposable de l’impost sobre els habitatges buits la desocupació permanent d’un habitatge durant més de dos anys sense causa justificada.

S’acredita que un habitatge està ocupat si el seu propietari disposa d’un títol, com el d’arrendament o qualsevol altre anàleg, que habilita l’ocupació, i es justifica documentalment per qualsevol mitjà de prova admissible en dret.

El còmput del període de dos anys s’inicia a partir de la data en què l’habitatge està a disposició del propietari per a ser ocupada o per cedir l’ús a un tercer, i no hi ha cap causa que justifiqui la desocupació. Cal que durant aquests dos anys el subjecte passiu hagi estat titular de l’habitatge de manera continuada. En el cas dels habitatges de nova construcció, s’entén que hi ha disponibilitat perquè l’habitatge sigui ocupat a partir de tres mesos a comptar de la data del certificat final d’obra. És causa d’interrupció del còmput dels dos anys l’ocupació de l’habitatge durant un període de, com a mínim, sis mesos continuats.

.

S’estableixen determinats supòsits que es reconeixen com a causes justificades de desocupació, sent aquests els següents:

.

1. Que l’habitatge sigui objecte d’un litigi judicial pendent de resolució pel que fa a la seva propietat.

2. Que l’habitatge s’hagi de rehabilitar, d’acord amb la definició de l’article 3.g) de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge. En aquest cas, les obres s’han de justificar amb un informe emès per un tècnic amb titulació acadèmica i professional que l’habiliti com a projectista, director d’obra o director de l’execució de l’obra en edificació residencial d’habitatges, que ha de indicar que les obres són necessàries perquè l’habitatge pugui tenir les condicions mínimes d’habitabilitat que exigeix ​​la normativa vigent.

3. Que l’habitatge, prèviament a l’aprovació d’aquesta llei, estigui hipotecada amb clàusules contractuals que impossibiliten o facin inviable destinar-lo a un ús diferent al que s’havia previst inicialment, quan es va atorgar el finançament, sempre que el subjecte passiu i el creditor hipotecari no formin part del mateix grup empresarial.

4. Que l’habitatge estigui ocupat il·legalment i el propietari el tingui documentalment acreditat.

5. Que l’habitatge formi part d’un edifici adquirit íntegrament pel subjecte passiu en els últims cinc anys, per rehabilitar-lo, i sempre que tingui una antiguitat de més de quaranta-cinc anys i contingui habitatges ocupats que facin inviable tècnicament iniciar les obres de rehabilitació.

.

Queden exempts de l’impost entre altres, les següents habitatges:

.

-Els habitatges de protecció oficial amb qualificació oficial vigent, si la seva desocupació implica l’aplicació dels mecanismes sancionadors regulats per la Llei 18/2007.

-Els habitatges situats en zones d’escassa demanda acreditada.

-Els habitatges posades a disposició de programes socials d’habitatge, convinguts amb les administracions públiques, per destinar-los a programes de lloguer social d’habitatge.

-Els habitatges destinats a usos regulats per la legislació turística o a altres activitats econòmiques no residencials.

 .

Constitueix la base imposable de l’impost el nombre total de metres quadrats dels habitatges subjectes a l’impost de què és titular el subjecte passiu en la data de meritació de l’impost.

.

Quota íntegra

.

Volum d’habitatges inferior a 5.000 m 2 10 € / m2

De 5.000 a 20.000 m 2 15 € / m2

De 20.000 a 40.000 m2 20 € / m2

De 40.000 m2 en endavant 30 € / m2

.

Quota líquida. Bonificacions

.

Els subjectes passius que destinen part del seu parc d’habitatges al lloguer assequible, directament o per mitjà de l’Administració o d’entitats del tercer sector, poden aplicar una bonificació en la quota.

Del 5% al ​​10% —————————————– 10%

Més del 10% i fins al 25% —————————- 30%

Més del 25% i fins al 40% —————————- 50%

Més del 40% ——————————————- 75%

Més del 67% —————————————— 100%

.

El model d’autoliquidació s’ha d’aprovar per ordre del conseller del departament competent en matèria tributària, en el termini d’un mes a comptar de l’aprovació del reglament.

Aquesta llei va entrar en vigor el dia següent d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, per tant les primeres autoliquidacions es presentaran durant l’any 2016.

.

.

  Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Nou impost sobre habitatges buits a Catalunya first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.

.

Les quantitats exemptes de cotització a la Seguretat Social, són una llista tancada. Alguns conceptes estan exclosos totalment i altres fins a un límit determinat que ve determinat per la norma.

En aquest primer blog, intentarem explicar amb claredat, els conceptes que es refereixen a despeses de manutenció i estada i les despeses de locomoció

Despeses de manutenció i estada (dietes)

.

Són les quantitats destines a compensar les despeses que pateix el treballador pel desplaçament que hagi de realitzar a localitat diferent d’on es trobi ubicat el seu lloc habitual de treball i residència. Comprèn tant les despeses de menjar com les despeses d’allotjament en un establiment d’hostaleria. Cal destacar aquí que els apartament, si el temps d’estada és prolongat, pot considerar-se com lliurament d’habitatge.

Les quantitats exemptes són les que marca la normativa fiscal. RD 439/2007 Art. 9.

Així, quedaran exempts de cotització les despeses d’estada, sense límit, pel preu real pagat que consti a la factura, la qual també suposa prova de pernocta a l’efecte de dieta de manutenció.

Per als conductors de vehicles de transport queden exclosos, sense justificar fins a 15 euros / dia dins d’Espanya o 25 euros / dia a l’estranger.

Pel que fa a les despeses de manutenció, les quantitats exemptes de cotització queden també recollides en el RD 439/2007 Art.9.

.

-Sense pernocta 26,62 € (Espanya) / 48,08 (estranger)

-Amb pernocta 53,34 € (Espanya) / 91,35 € (estranger)

-Per al personal de vol: 36,06 € (Espanya) / 66,11 (estranger)

.

Quan es tracti de desplaçament i permanència per un període continuat superior a 9 mesos, les dietes no s’exceptuaran de cotització.

Despeses de locomoció

.

Són aquelles quantitats destinades a compensar les despeses del treballador pels seus desplaçaments a lloc diferent del seu centre habitual de treball, tant si l’empresa els paga directament com si es rescabala al treballador d’ells en els termes que preveu l’Art 9 del RD439 / 2007 .

Així, quedaran exempts de cotització les despeses de locomoció:

.

-Utilitzant transport públic, les despeses que es justifiquin.

-Utilitzant mitjans propis, fins 0,19 € / km més els peatges i aparcaments justificats.

-Les despeses de locomoció abonats per trasllat del lloc de treball a un municipi diferent amb canvi de residència i també els viatges i despeses de trasllat de la família.

.

No es podran excloure les despeses de locomoció quan es posi a disposició del treballador un vehicle d’empresa.

L’exclusió de la cotització queda acreditada quan l’empresa pugui demostrar la realitat del desplaçament, el dia que es va realitzar, el lloc i el motiu.

Comporten els límits descrits les quantitats abonades als treballadors amb centre de treball mòbil o itinerant, sempre que hi hagi desplaçament fora del lloc de residència del treballador.

La resta de conceptes exclosos de cotització, i que tractarem properament, fan referència a les indemnitzacions; prestacions de Seguretat Social i millores d’Incapacitat Temporal; assignacions destinades a satisfer despeses d’estudis i les hores extres que s’exclouen de la cotització en contingències comuns, però que queden incloses a la base d’accidents de treball i malalties professionals.

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Exclusions de la base de cotització de la Seguretat Social first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.

S’ha de presentar declaració complementària en aquest Impost quan cal regularitzar situacions com les que es detallen a continuació:

–

–Errors o omissions en declaracions ja presentades que hagin motivat, bé la realització d’un ingrés inferior al que legalment hauria correspost, o bé, la realització d’una devolució superior a la procedent.

-La pèrdua de drets a reduccions o exempcions aplicades en declaracions anteriors.

-Sol·licitud d’una devolució inferior a la liquidada en la declaració originària, quan la devolució no hagi estat efectuada per l’Administració.

.

Alguns dels supòsits en els quals hauria de presentar autoliquidació poden ser:

.

-La percepció d’endarreriments per circumstàncies no imputables al contribuent.

-Pèrdua del dret a l’exempció per reinversió en habitatge habitual.

-Canvis de residència que ocasionen la pèrdua de la condició de contribuent.

-La pèrdua de l’exempció de la indemnització per acomiadament.

-La pèrdua de l’exempció de determinades retribucions en espècie.

-La pèrdua del dret a la reducció del rendiment net de les activitats econòmiques per manteniment o creació d’ocupació.

-La recompra d’elements patrimonials que hagin originat pèrdues computades en la declaració.

.

Per realitzar una declaració complementària cal tenir una còpia de la declaració de l’exercici al qual s’imputen les rendes i ha de contenir la totalitat de les dades que hagin de ser declarades, incorporant les de nova inclusió o modificació.

Una de les causes més comunes que originen la presentació, es dóna quan es perceben endarreriments de rendiments del treball, com hem esmentat per circumstàncies justificades no imputables al contribuent. Aquestes quantitats s’han d’imputar als períodes impositius en què van ser exigibles.

Aquesta autoliquidació complementària, no comportarà sanció ni interessos de demora i es presentarà en el termini que hi ha entre la data en què es perceben els endarreriments i el final del termini immediat següent de declaracions per l’IRPF.

Com a exemple, si es perceben endarreriments entre el 01/01/2014 i l’inici del termini de presentació de la declaració de la renda de l’exercici 2014- enguany el 06/04 /2015-, la liquidació complementària s’ha de presentar abans del 30/06/2015, data en què acaba el termini voluntari per a la presentació.

Si els endarreriments es perceben amb posterioritat a l’inici del termini de presentació de la declaració de la renda del 2014, enguany el 07/04/2015, la liquidació s’ha de presentar en el termini que hi ha entre la percepció dels endarreriments i el final del termini de la declaració d’IRPF del 2015.

.

Els recàrrecs pels ingressos efectuats de forma voluntària (sense requeriment previ de l’Administració), amb posterioritat al terme del termini de declaració, tenen un recàrrec variable en funció als dies de retard.

– Recàrrec del 5 per cent, en retards de fins a tres mesos.

– Recàrrec del 10 per cent, en retards de 3 mesos i un dia a sis mesos.

– Recàrrec del 15 per cent, en retards de 6 mesos i un dia a dotze mesos.

– Recàrrec del 20 per cent més interessos de demora, per retards de més de dotze mesos.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Declaració complementària de l´Impost sobre al Renda de les Persones Físiques first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.

La Llei d’IRPF en el seu article 7 p) recull com a rendes exemptes els rendiments del treball percebuts per treballs efectivament realitzats a l’estranger.

El present post pretén recollir de forma senzilla l’exempció de tributació d´aquests rendiments del treball.

Perquè aquestes rendes quedin exemptes s’han de complir dos requisits:

-Que els treballs es realitzin per a una empresa o entitat no resident a Espanya o un establiment permanent radicat a l’estranger.

-Que en el territori en què es realitzin els treballs s’apliqui un impost de naturalesa idèntica o anàloga a la d’aquest impost i no es tracti d’un país o territori considerat com a paradís fiscal. Entenem complert aquest requisit, quan entre el país en què es realitzen els treballs i Espanya hi hagi un conveni per evitar la doble imposició internacional que contingui clàusula d’intercanvi d’informació.

Quedaran exemptes les retribucions meritades durant els dies d’estada a l’estranger amb el límit de 60.100 euros. Aquest límit comprèn:

– El salari proporcional dels dies treballats a l’estranger.

– L’excés que se li pugui pagar al treballador de les dietes exemptes de gravamen. (91,35€)

Supòsit d’un treballador desplaçat a Brasil, on hi ha impost anàleg.

Període: 1/04/2014 – 30/06/2014 (91 dies)

Salari brut anual del treballador: 75.000 €

Dietes per despeses de manutenció pagades: 10.250 € (recordem que la part exempta de dieta seria 91,35 x 91 dies = 8.312,85)

Càlcul:

.
Part proporcional del salari en els dies treballats estranger:

75.000/365 x 91 = 18.698

Total dietes: 10.250

Part exempta de tributar: 18.698 + 10.250 (el total de les dietes) = 28.948 €

Tot  ja que no supera a 60.100 €

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Exempció en la tributació dels rendiments de treball percebuts per treballs realitzats a l´estranger first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.