En aquest article tractarem els criteris que han de seguir les empreses i professionals per deduir l’IVA en l’adquisició, l’arrendament o la cessió d’ús de vehicles o motocicletes (béns d’inversió) que s’utilitzin totalment o parcialment (ús mixt) en el desenvolupament activitat empresarial o professional, cedits a empleats.

En un article anterior, ja tractem la retribució en espècie  de vehicles cedits a treballadors. En aquesta ocasió ens centrarem en la deduïbilitat de l’IVA per part de l’empresari o professional.

Arran de les últimes sentències de l’Audiència Nacional i del Tribunal Econòmic Administratiu, que han tingut jurisprudència, l’Agència Tributària ha publicat una nota interna on aclareix els criteris que està tenint en compte per admetre o rebutjar el que es poden deduir les empreses a les quotes d´IVA suportades en adquirir un vehicle.

Actualment la Llei 37/1992, de l’impost sobre el valor afegit, permet la deduïbilitat de la quota suportada en el moment de l’adquisició del bé, arrendament de vehicles, els seus remolcs, ciclomotors o motocicletes, vehicles mixts i tot terreny en funció del grau d’afectació, que aquest pot ser superior a la presumpció legal del 50% (recollida a l’art. 95. Tres.2a LIVA), fins a assolir la totalitat de la quota suportada sempre que es pugui provar un grau d’utilització més gran.

Tot i això, aquesta presumpció pot ser modificada per l’Administració Tributària en funció del grau d’afectació del vehicle a l’activitat empresarial.

La nota de l’Agència Tributària estableix un canvi aplicant el criteri de disponibilitat del vehicle per part del treballador per al seu ús privat de manera que la deduïbilitat de l’empresari es determina en funció del temps en què es troba a disposició del treballador, en funció de la jornada laboral de cada empleat que gaudeixi de l´ús, segons el conveni col·lectiu.

Per això, s’han tingut en compte, per a treballadors i directius, les hores laborables previstes al conveni col·lectiu aplicable a l’empresa i el temps de disponibilitat per als treballadors, concretat en caps de setmana, festius, vacances i l’horari fora de la jornada de treball, en dies feiners.

El que estigui fora d’aquest horari laboral no és deduïble i s’ha d’imputar l’empleat com una retribució en espècie que percep el treballador.

Es determinarà el percentatge d’utilització per a fins particulars que realitza el treballador venint aquest determinat per la disponibilitat.

Per tant, la presumpció de deducció del 50% de la quota suportada pot ésser modificada i corregida per l’Administració Tributària segons el criteri de disponibilitat.

Correspon igualment a l’empresa acreditar la necessitat de l’ús del vehicle per a l’exercici de l’activitat laboral per part del treballador i, així mateix, correspon a l’obligat tributari acreditar que el vehicle no està disponible per a fins particulars.

El grau d´utilització en l´activitat s´ha d´acreditar per qualsevol mitjà de prova admès en dret.

Un cop provada la necessitat del vehicle per a l’exercici de l’activitat laboral i determinada l’existència d’un ús particular, el criteri aplicable per a la determinació del percentatge corresponent a la utilització per a fins particulars en vehicles d’ús mixt posats a disposició dels treballadors ( per a l´activitat laboral i per a fins particulars) és el de la disponibilitat per a tal ús privat que tindrà efecte en ambdues obligacions tributàries.

Si l’Administració acredita un grau d’afectació inferior al percentatge del 50 per 100 serà el que s’hagi d’aplicar, i s’ha d’adequar el percentatge de deduïbilitat aplicat a l’any d’adquisició del bé al grau d’afectació definitiva del bé a l’activitat econòmica en un exercici posterior .

En resum, s’haurà d’acreditar l’afectació del vehicle a l’activitat econòmica subjecta a l’impost, ja que si no s’acredita l’empresari o professional no podrà deduir cap quota.

Casos en què la presumpció d’afectació a l’activitat és del 100%, per la qual cosa es podrà deduir la totalitat de la quota:

• Els vehicles mixtos utilitzats en el transport de mercaderies.
• Els utilitzats per al transport de viatgers i d’ensenyament de conductors o pilots.
• Els utilitzats pels seus fabricants per a la realització de proves, assaigs, demostracions o en la promoció de vendes, pels representants o agents comercials en els desplaçaments professionals i els utilitzats en serveis de vigilància.

Pel que fa a la deducció de l’IVA suportat per les despeses d’utilització del vehicle (reparacions i recanvis, combustibles, despeses d’aparcament i peatges), les quotes suportades per fer una reparació seran deduïbles sempre que el consum s’afecti al desenvolupament de l’activitat empresarial. 

Si aquesta informació ha estat del teu interès pots compartir-la. Si necessites informació més detallada contacta amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Criteris a la deducció d’IVA per als vehicles d’ús mixt cedits a empleats first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

La suma dels ingressos menys les despeses produïdes, ens reflectirà el resultat de l’exercici, i per tant sabrem si tenim beneficis o pèrdues.

En el cas d’un resultat positiu, és a dir, benefici, els socis convocats a Junta General de resoldre sobre el balanç aprovat, quin serà el destí del benefici obtingut:

• Dotació de reserves, tant obligatòries com voluntàries
• Compensar pèrdues d’exercicis anteriors: Si hi ha pèrdues d’exercicis anteriors que fessin que aquest valor de el patrimoni net de la societat fos inferior a la xifra de capital social, el benefici es destinarà a la compensació d’aquestes pèrdues.
• Repartir els beneficis en forma de dividends

El dividend no és ni més ni menys que una font de remuneració dels socis o accionistes ja que és una porció del benefici d’una empresa que es destina a aquests.

En aquest blog volem fer especial referència al repartiment de dividends i de quina manera ha quedat afectat arran de la Crisi del COVID-19.

Si la societat té beneficis el normal és que a proposta de l’Administrador (o òrgan d’administració) a la Junta General els socis decideixin sobre l’import del dividend a distribuir.

Però excepcionalment per a l’exercici 2020, hi ha una limitació en el repartiment de dividends per a aquelles empreses que s’acullin a un ERTO per causa de força major.

Les societats que s’hagin acollit a un ERTO per força major no podran repartir els dividends corresponents a l’exercici en què es van adoptar aquestes mesures, excepte en el cas que la societat abonés prèviament l’import de les quotes de la seguretat social del pagament de hagués quedat exonerada.

La norma indica que aquesta limitació al repartiment de dividends no s’aplicarà a aquelles entitats que a 29 de febrer de 2020 tinguessin menys de cinquanta treballadors (o persones assimilades a les mateixes) en situació d’alta a la Seguretat Social.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Repartiment de dividens a les societats first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Llibre registre IRPF  

El BOE de l’2019.07.17 portar novetats per a portar els llibres registres en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques a través de l’Ordre Orden HAC/773/2019.

El sistema d’obligacions comptables i registrals està regulat en l’article 104 de la Llei 35/2006 (LIRPF) i en l’article 68 de Reial Decret 439/2007 (RIRPF). És aquí on consten els 13 articles en els quals aquesta norma reglamenta les obligacions de portar llibres registres per part d’empresaris i professionals, contribuents de l’IRPF. Hi ha una excepció, que són aquells que estan obligats a portar la comptabilitat d’acord amb el Codi de comerç, cosa que es reflecteix en l’article 68.2 de l’RIRPF.    

Les novetats principals són:  

• NIF de la contrapart. Haurà d’anotar en els llibres el NIF de la contrapart de l’operació que estiguem reflectint.    
• Seient resum diari. En les situacions en què les factures expedides no necessitin la identificació del destinatari (ex: factures simples), l’anotació individualitzada pot substituir-se per un seient resum diari.  
• Compatibilitat. Un dels objectius d’aquests canvis és tractar d’homogeneïtzar la normativa amb altres conceptes previstos en altres impostos. Així, en el seu article 12 s’estableix que els llibres registres que regula aquesta ordre podran ser utilitzats a efectes de l’IVA, sempre que s’ajustin als requisits que s’estableixen en el Reglament de l’Impost sobre el Valor Afegit (Reial Decret 1624/1992, de 29 de desembre).  

Aprofitem per resumir els llibres registres / comptables obligatoris que han de portar els contribuents que realitzen activitats econòmiques, d’acord amb la modalitat elegida per a la determinació del seu rendiment econòmic:  

Llibre de registre IVA

A causa de que l’Agència Tributària es troba amb problemes en la presentació d’aquest llibre, de manera que s’ha treballat en un document que marca un format electrònic per presentar els llibres de registre de factures de l’IVA tant expedides com rebudes amb una intenció doble. Es pretén, d’una banda, fer més senzilla la tramitació de les devolucions objecte de comprovació tributària i, de l’altra, tractar d’homogeneïtzar el format dels llibres de registre de l’IVA.

Destaquem els principals canvis en la presentació d’aquests llibres registre:  

• Reordenació de les columnes. Es canvia l’ordre d’algunes columnes com “codi de país”, “NIF del destinatari”, “NIF de l’expedidor”, ‘clau’ operació ‘o’ total factura ‘, per obtenir una major facilitat visual.    
• S’afegeixen columnes com “Tipus de recàrrec Eq” i “Quota de recàrrec Eq”.    
• Nous camps: S’afegeixen els canvis ‘Tipus de Recàrrec Eq’ i ‘Quota Recàrrec Eq’.  
• El camp de data canvia, passant de el guió al separador diagonal.  
• S’afegeix columna “factura substitutiva” amb l’objectiu d’evitar que els obligats que hagin emès factures simplificats després hagin de fer anotacions negatives per anul·lar-les.  

Aquestes novetats entraran en vigor amb l’arribada de l’any nou. La seva aplicació serà efectiva en les anotacions registrals que corresponguin tant a l’exercici 2020 com a següents. Es deroga així la regulació anterior contingut en l’Ordre del 4 de Maig de1993.    

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Nou format Llibres Registre first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

1. Posseeixi la majoria dels drets de vot.
2. Tingui la facultat de nomenar o destituir la majoria dels membres de l’òrgan d’administració.
3. Pugui disposar, en virtut d’acords celebrats amb tercers, de la majoria dels drets de vot.
4. Hagi designat exclusivament amb els seus vots a la majoria dels membres de l’òrgan d’administració, que ocupen el càrrec en el moment en què s’han de formular els comptes consolidats i durant els dos exercicis immediatament anteriors. En particular, es presumirà aquesta circumstància quan la majoria dels membres de l’òrgan d’administració de la societat dominada siguin membres de l’òrgan d’administració o alts directius de la societat dominant o d’altra dominada per aquesta. Aquest supòsit no donarà lloc a la consolidació si la societat els administradors han estat nomenats, està vinculada a una altra en algun dels casos previstos en les dues primeres lletres anteriors.

.

Pel que fa a la formulació dels Comptes Anuals, el Codi de Comerç, en el seu article 42 ens diu:

“Art. 42.

1. Tota societat dominant d’un grup de societats estarà obligada a formular els comptes anuals i l’informe de gestió consolidats en la forma prevista en aquesta secció. (….)

2. L’obligació de formular els comptes anuals i l’informe de gestió consolidats no eximeix les societats integrants del grup de formular els seus propis comptes anuals i l’informe de gestió corresponent, conforme al seu règim específic.

3. La societat obligada a formular els comptes anuals consolidats haurà d’incloure-hi, a les societats integrants del grup en els termes que estableix l’apartat 1 d’aquest article, així com a qualsevol empresa dominada per aquestes, qualsevol que sigui la seva forma jurídica i amb independència del seu domicili social.

4. La junta general de la societat obligada a formular els comptes anuals consolidats haurà de designar els auditors de comptes que hauran de controlar els comptes anuals i l’informe de gestió del grup. Els auditors han de verificar la concordança de l’informe de gestió amb els comptes anuals consolidats.

5. Els comptes consolidats i l’informe de gestió del grup hauran de sotmetre a l’aprovació de la junta general de la societat obligada a consolidar simultàniament amb els comptes anuals d’aquesta societat. Els socis de les societats pertanyents al grup poden obtenir de la societat obligada a formular els comptes anuals consolidats els documents sotmesos a l’aprovació de la Junta, així com l’informe de gestió del grup i l’informe dels auditors. El dipòsit dels comptes consolidats, de l’informe de gestió del grup i de l’informe dels auditors de comptes en el Registre Mercantil i la publicació del mateix s’efectuaran de conformitat amb el que estableix per als comptes anuals de les societats anònimes.

6. El que disposa la present secció és aplicable als casos en què voluntàriament qualsevol persona física o jurídica formuli i publiqui comptes consolidats. Igualment s’aplicaran aquestes normes, tant com sigui possible, als supòsits de formulació i publicació de comptes consolidats per qualsevol persona física o jurídica diferent de les previstes en l’apartat 1 d’aquest article.

Art. 43.

1. No obstant el que disposa l’article anterior, les societats en ell esmentades no estaran obligades a efectuar la consolidació, si es compleix alguna de les situacions següents:

1.ª Quan en la data de tancament de l’exercici de la societat obligada a consolidar el conjunt de les societats no sobrepassi, en els seus últims comptes anuals, dos dels límits assenyalats en el Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital, per a la formulació de compte de pèrdues i guanys abreujat, llevat que alguna de les societats del grup tingui la consideració d’entitat d’interès públic segons la definició establerta a l’article 3.5 de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes.

Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital

Art. 258. Compte de pèrdues i guanys abreujat.

1a. Poden formular compte de pèrdues i guanys abreujat les societats que durant dos exercicis consecutius reuneixin, a la data de tancament de cada un d’ells, almenys dues de les circumstàncies següents:

a) Que el total de les partides d’actiu no superi els onze milions quatre-cents mil euros.

b) Que l’import net de la xifra anual de negocis no superi els dos milions vuit-cents mil euros.

c) Que el nombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici no sigui superior a dos-cents cinquanta. (…)

2a. Quan la societat obligada a consolidar sotmesa a la legislació espanyola sigui alhora dependent d’una altra que es regeixi per aquesta legislació o per la d’un altre Estat membre de la Unió Europea…………

3a. Quan la societat obligada a consolidar participi exclusivament en societats dependents que no tinguin un interès significatiu, individualment i en conjunt, per a la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de les societats del grup.

4r. Quan totes les societats dependents puguin excloure de la consolidació per alguna de les causes següents:

a) En casos extremadament rars en què la informació necessària per elaborar els estats financers consolidats no puguin obtenir-se per raons degudament justificades.

b) Que la tinença de les accions o participacions d’aquesta societat tingui exclusivament per objectiu la seva cessió posterior.

c) Que restriccions severes i duradores obstaculitzin l’exercici del control de la societat dominant sobre aquesta dependent.

2a. Una societat no serà inclosa en la consolidació quan concorri una de les circumstàncies assenyalada en la indicació 4a anterior.”

Arran de la publicació de la Llei 11/2018, de 28 de desembre, per la qual es modifica el Codi de Comerç, el text refós de la Llei de societats de capital, es recull modificacions en la informació exigida a les societats que formulen els seus comptes anuals consolidats i que estan obligades a la confecció de l’estat d’informació no financera. En concret, s’especifica que les societats que formulin comptes consolidats hauran d’incloure en l’informe de gestió consolidat l’estat d’informació no financera consolidat sempre que concorrin els següents requisits:

• Que el nombre mitjà de treballadors ocupats per les societats del grup durant l’exercici sigui superior a 500.
• Que o bé, tinguin la consideració d’entitats d’interès públic de conformitat amb la legislació d’auditoria de comptes, o bé, durant dos exercicis consecutius reuneixin, a la data de tancament de cada un d’ells, almenys dues de les circumstàncies següents:

1) Que el total de les partides de l’actiu consolidat sigui superior a 20.000.000 d’euros.

2) Que l’import net de la xifra anual de negocis consolidada superi els 40.000.000 d’euros.

3) Que el nombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici sigui superior a dos-cents cinquanta.

Règim de Consolidació Fiscal

Partim que aquest règim és un règim tributari opcional per als grups d’entitats.

Si entrem a definir que és un grup fiscal podem afirmar que és aquell conjunt de societats format per una dominant i els seus dependents residents a Espanya.

El grup fiscal és el subjecte passiu, on la dominant té la representació del grup, estant subjecta a les obligacions formals. A més, totes les societats del grup respondran solidàriament del deute.

El règim de consolidació fiscal s’ha d’acordar en el període impositiu immediat anterior al qual sigui aplicable aquest règim i s’ha de comunicar abans de finalitzar el mes desembre a l’Agència Tributària. Per tant, seria una cosa que es pot anar pensant i decidint durant l’any, per aplicar-ho a partir de l’any següent.

Aquest règim s’aplicarà si ho acorden totes i cadascuna de les societats integrants del grup. Les noves que s’integrin, també han d’estar d’acord. El Règim s’aplica de manera indefinida, mentre no es renunciï a ell. La dominant ha de comunicar a l’Administració la composició del grup.

El principal avantatge que suposa la consolidació fiscal és que el grup d’empreses tributa de forma conjunta, tenint en compte tots els resultats que tenen les empreses del grup, es poden compensar les pèrdues d’unes empreses del grup amb els beneficis d’altres amb els límits que estableix la llei en aquest aspecte, sense haver d’esperar a tenir beneficis futurs per poder compensar aquestes pèrdues com passa quan es tributa de forma individual.

Un altre avantatge tributària de la consolidació és l’ajornament fiscal dels beneficis de les operacions internes de les societats del grup, això és degut al fet que aquests beneficis no tributen fins que no es tractin de beneficis a un tercer. Per exemple, els beneficis que s’obtenen de la venda d’un immoble entre societats del grup no es tributa per ells fins que aquest immoble surti del grup fiscal.

D’altra banda, els requisits i els límits en l’aplicació de les deduccions en la quota es calculen a nivell del grup fiscal, de manera que les deduccions poden ser generades per qualsevol entitat.

A més, les societats dins el grup fiscal estan exemptes de l’obligació de documentar les operacions vinculades.

 Com a desavantatges, tenint en compte que les empreses del grup fiscal tributaran de forma conjunta de cara a l’Impost sobre Societats, representa una dificultat i augment de la gestió administrativa.

I una altra desavantatge és que el grup, com a tal, respon de les possibles deutes que en el futur tinguin les empreses per l’impost sobre societats.

Més endavant publicarem un blog més concret i específic sobre la consolidació fiscal.

.

Sagarra i Montalvo Gestió BCN

Assessoria a Barcelona

The post La Consolidació de Societats first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Estem a l’espera de l’aprovació de la Llei de Reformes Urgents del Treball Autònom, la qual recollirà mesures que pretenen abordar alguns problemes generals del col·lectiu de treballadors autònoms, com la deduïbilitat de les despeses i altres referides a col·lectius específics com els nous autònoms o mares i pares que desenvolupen la seva activitat dins aquest règim especial.

Entre les mesures més destacades es troben les següents:

.

Tarifes i bonificacions

Molt probablement s’ampliarà el període inicial de 6 a 12 mesos en el que s´aplica  la tarifa plana de 50 euros.

És possible que, si l’alta no es produeix al començament de mes, el benefici es prorrategi en funció del nombre de dies en què s’està d’alta en aquest primer mes.

Els menors de 30 anys i les dones de menys de 35 gaudirien de beneficis addicionals. En concret, tindrien un any addicional de bonificació de la seva quota a la Seguretat Social.

A més, els anomenats autònoms societaris tenen dret a aquest benefici. Igualment, podrien accedir-hi altres col·lectius, com els treballadors del mar.

Baixes per maternitat, paternitat i altres supòsits relacionats

Diverses de les mesures incloses suposarien un augment de la protecció social dels autònoms, estenent les bonificacions del cent per cent de la base de cotització per als autònoms durant les baixes de maternitat, paternitat, adopció, acolliment i risc durant l’embaràs o lactància, sense necessitat de ser substituït per un altre treballador.

Aquesta bonificació seria compatible amb les bonificacions aplicables als contractes amb persones desocupades que substitueixin treballadors autònoms durant aquests períodes de descans.

Per a les dones que es reincorporen després de la baixa per maternitat, adopció, guarda, acolliment o tutela, la tarifa de cotització seria de 50 euros al mes durant el primer any o una bonificació del 80 per cent sobre la quota per contingències comunes en els supòsits que tinguin altres bases de cotització. L’edat del menor la cura dóna dret a bonificacions augmenta dels 7 anys als 12.

Sistema de remissió electrònica de dades

Es podria estendre als autònoms el sistema de remissió electrònica de dades. No obstant això, per a això caldria esperar a un posterior decret que ho regulés.

.

Altes i baixes en el règim especial

Una de les motivacions de la reforma era canviar els efectes de les afiliacions i altes inicials, que es produiran des del dia en què es produeixin i no des del primer dia del mes.

Pel que fa a les baixes, sembla que seguirien tenint efectes l’últim dia del mes. D’aquesta manera, no és possible donar-se d’alta dues vegades en el mateix mes.

Es pretén flexibilitzar les altes i les baixes, amb possibilitat de fins a tres altes i baixes del règim l’any.

Excés de cotització en cas de pluriactivitat

Una altra mesura que podria ser aprovada, beneficiaria els autònoms en pluriactivitat. Els excessos de cotització els serien retornats d’ofici en el primer quadrimestre de l’any. Actualment, han de presentar una sol·licitud. A més, s’estendria la mesura als treballadors del mar.

Deduccions en despeses de manutenció i subministraments

La llei podrà establir deduccions per a les despeses de subministraments d’aigua, llum, electricitat i telefonia quan el treballador autònom desenvolupa la seva activitat a casa.

També són possibles deduccions per a la manutenció quan els pagaments es realitzin de forma electrònica en establiments d’hostaleria i restauració.

.

Cotitzacions per a autònoms societaris

Una altra proposta pretén modificar les cotitzacions a la Seguretat Social dels autònoms societaris que es regirien per les mateixes regles que la resta dels autònoms.

Altres mesures

La base mínima de cotització per als autònoms que comptin amb deu o més treballadors contractats serà fixada cada any en la Llei de Pressupost Generals de l’Estat, quedant desvinculada de la base de cotització dels treballadors en règim general.

Es pretén reforçar la figura del familiar col·laborador, s’amplien les bonificacions en les quotes de la Seguretat Social per la contractació de familiars per part dels treballadors autònoms i es redueix el grau de discapacitat dels fills d’un treballador autònom major de 30 anys per l’accés d’ajuts, amb incentius perquè puguin ser contractats com a treballadors per compte aliè.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Mesures de l´esperada Llei per als Autònoms first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Llei 6/2017, de 9 de maig, de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques.

La llei té per objecte gravar els actius no productius de les persones jurídiques i, segons es redacta en el seu preàmbul, per tal de desincentivar les possibles estratègies d’elusió fiscal, millorar l’eficiència en la utilització d’aquests actius de contingut econòmic i contribuir a una certa redistribució.

Va entrar en vigor el passat 2017.08.13 i el seu àmbit d’aplicació se circumscriu al territori de Catalunya.

Són subjectes passius de l’impost sobre els actius no productius, a títol de contribuents, les persones jurídiques i les entitats que, mancades de personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d’imposició, definides com obligats tributaris per la normativa tributària general. En tots els casos el subjecte passiu ha de tenir objecte mercantil.

.

Constitueix el fet imposable del tribut la tinença, per part de persones jurídiques i societats civils amb objecte mercantil, en la data de meritació de l’impost, els següents actius, quan no siguin productius i estiguin situats a Catalunya: béns immobles; vehicles de motor de potència igual o superior a 200 cavalls; embarcacions de lleure; aeronaus; objectes d’art i antiguitats amb un valor superior al que estableix la Llei del patrimoni històric i les joies.

.

A l’efecte de la subjecció a l’impost, la tinença dels actius és determinada per la titularitat d’un dret real de superfície, d’usdefruit, ús o de propietat; l’ús com a conseqüència de la cessió derivada de la realització d’una operació d’arrendament financer o com a conseqüència de l’adquisició del bé amb reserva de domini; l’ús derivat de qualsevol acord que, amb independència de la seva instrumentació jurídica, permeti la transferència substancial de tots els riscos i beneficis inherents a la propietat de l’actiu objecte de l’acord.

.

La llei, en el seu article 5, determina els actius que no són productius a efecte d’aquest impost. Queden exempts les administracions públiques i els organismes i entitats de dret públic; les representacions diplomàtiques, oficines consulars i dels organismes internacionals amb seu a Catalunya, també els béns immobles de les fundacions, de les organitzacions no governamentals i, en general, de les entitats sense ànim de lucre, sempre que es destinin, de manera exclusiva, a les seves finalitats pròpies no lucratives.

.

La base imposable del tribut serà la suma dels valors corresponents als actius no productius, cadascun dels quals valorat segons el tipus de bé gravat, i la quota íntegra es determina per l’aplicació d’una tarifa progressiva. S’estableixen com a regles de valoració les següents:

• El dret real de superfície, el dret real d’usdefruit, el dret real d’ús i el dret de propietat sobre béns mobles, es valora pel valor cadastral del bé immoble actualitzat a la Llei de pressupostos.
• Els vehicles a motor, embarcacions i les aeronaus, es valoren pel seu valor de mercat.
• Els objectes d’art, antiguitats i joies pel valor de mercat en la data de la meritació de l’impost.
• Els béns de l’ús del qual sigui cessionari com a conseqüència d’una operació d’arrendament financer, el valor serà determinat per les normes aplicables als arrendaments en l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
• Quan no siguin aplicables les regles anteriors, els béns i drets s’han de valorar pel seu valor de mercat.

La norma també regula el règim sancionador en el seu article 13 i determina que la gestió de l’impost que correspon a l’Agència Tributària de Catalunya, així com que els terminis d’ingressos i el model de l’autoliquidació s’ha d’establir per reglament.

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Impost sobre actius no productius de les persones jurídiques a Catalunya first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.