En les dates actuals, moltes empreses es troben immerses en el procés de tancament de l’exercici econòmic 2025, amb la consegüent formulació dels comptes anuals i el càlcul de l’Impost sobre Societats corresponent a aquest període impositiu. En aquest context temporal resulta especialment rellevant l’aprovació del Reial decret llei 2/2026, de 3 de febrer, atès que incorpora mesures amb incidència directa tant en la planificació fiscal immediata com en l’avaluació de la situació patrimonial de les societats en el moment del tancament comptable.
Una de les principals mesures adoptades és la pròrroga fins a l’exercici 2026 del règim de llibertat d’amortització aplicable a determinades inversions que utilitzin energia procedent de fonts renovables. Aquest incentiu fiscal permet que els elements de l’immobilitzat material afectes a aquestes inversions puguin amortitzar-se lliurement, sense quedar subjectes als coeficients i períodes màxims establerts amb caràcter general en la normativa de l’Impost sobre Societats. Des d’un punt de vista pràctic, aquesta mesura té un impacte significatiu en la determinació de la base imposable, ja que possibilita anticipar la deducció fiscal del cost de la inversió, reduint la càrrega tributària en els primers exercicis i millorant la liquiditat de les empreses inversores. Aquesta flexibilitat resulta especialment rellevant en projectes vinculats a la transició energètica, que acostumen a requerir elevades inversions inicials amb retorns a mitjà o llarg termini.
En la mateixa línia d’incentivar comportaments empresarials alineats amb objectius de sostenibilitat, el Reial decret llei amplia també fins a 2026 la llibertat d’amortització aplicable a determinats vehicles i a les noves infraestructures de recàrrega. Aquesta mesura afecta tant les empreses que renoven o electrifiquen les seves flotes com aquelles que realitzen inversions en punts de recàrrega, ja sigui per a ús intern o per a la seva explotació econòmica. Des del punt de vista fiscal, la llibertat d’amortització permet adaptar millor el ritme de deducció de la despesa al flux real de caixa generat per la inversió, minimitzant l’impacte de l’impost en les fases inicials i afavorint la viabilitat econòmica dels projectes. En el moment de tancar l’exercici 2025, aquestes pròrrogues resulten rellevants a efectes de planificació, ja que permeten anticipar decisions d’inversió amb certesa sobre el tractament fiscal aplicable en els exercicis immediatament posteriors.
D’altra banda, el Reial decret llei manté una mesura de gran transcendència societària amb incidència indirecta en l’Impost sobre Societats: la pròrroga de la suspensió del còmput de les pèrdues corresponents als exercicis 2020 i 2021 a efectes de determinar la concurrència de la causa legal de dissolució prevista a l’article 363.1.e) de la Llei de societats de capital. En concret, s’estableix que aquestes pèrdues no es tindran en compte fins al tancament de l’exercici que s’iniciï l’any 2026. Aquesta pròrroga aporta un marge temporal addicional perquè les empreses puguin restablir l’equilibri patrimonial mitjançant la generació de resultats positius, aportacions de socis o altres mesures de sanejament financer, sense que els administradors incorrin en responsabilitats per incompliment de les obligacions legals de dissolució.
En resum, les mesures introduïdes pel Reial decret llei 2/2026 en matèria d’Impost sobre Societats adquireixen una especial rellevància en el context del tancament de l’exercici 2025. Tant la pròrroga dels incentius a la inversió sostenible com el manteniment de mecanismes excepcionals de protecció patrimonial ofereixen a les empreses un marc de major seguretat jurídica i fiscal, que cal tenir present tant en el càlcul de l’impost com en la planificació dels exercicis futurs.
.
Si aquesta informació ha estat del vostre interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada podeu contactar amb nosaltres.
Assessoria a Barcelona
SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN