.

Tal i com esmentàvem a un anterior blog sobre el tema, les entitats que es poden acollir son:

– Les fundacions.

– Les associacions declarades d’utilitat pública.

– Les organitzacions no governamentals de desenvolupament que estiguin inscrites als registres de Cooperació Internacional per el Desenvolupament, amb forma jurídica de fundació o associació, encara que, en aquest últim cas, no estigui declarada d’utilitat pública.

– Federacions esportives espanyoles, les d’àmbit autonòmic.

– Les federacions i associacions de les entitats sense finalitats lucratives a què es refereixen els paràgrafs anteriors.

.

Les entitats que podent optar, no vulguin acollir-se al règim fiscal especial, els és aplicable la normativa fiscal general i, pel que fa a l’impost sobre societats, la de les “entitats parcialment exemptes”.

Un cop acollides a la Llei 49/2002, les entitats han de complir el decàleg de condicions previstes a la mateixa i això és molt important, ja que si s’incompleix qualsevol dels requisits, l’entitat estarà fora de l’esmentat règim especial, amb totes les conseqüències negatives que del fet es derivin. Per això cal verificar anualment el compliment de cada un dels requisits.

.

Repassem doncs quins son aquest requisits necessaris:

– Que persegueixin finalitats d’interès general, com ara, entre altres, els de defensa dels drets humans, de les víctimes del terrorisme i actes violents, els d’assistència social i inclusió social, cíviques, educatives, culturals, científiques, esportives, sanitàries, laborals.

– Sobre aquest punt cal esmentar la possibilitat que aquestes finalitats es puguin perseguir de manera directa o indirecta. Una recent consulta de la Direcció General de Tributs introdueix la possibilitat de que es compleixi aquest requisit malgrat l’entitat no destini els seus fons de forma directa a la realització d’activitats amb finalitats d’interès general, sempre i quan els fons es destinin a d’altres entitats que tributin en aquest règim especial i es dugui a terme una labor de seguiment i control.

– Que hi dediquin a la realització de les esmentades finalitats almenys el 70 per 100 dels seus ingressos.

– Que l’activitat realitzada no consisteixi en el desenvolupament d’explotacions econòmiques alienes al seu objecte o finalitat estatutària. En aquest cas, el lloguer d’immobles no es considera explotació econòmica a efectes d’aquesta llei. Les activitats econòmiques que no persegueixen la finalitat fundacional estan permeses, però no poden superar el 40% dels ingressos totals de l’entitat. Tant mateix, aquestes activitats no exemptes no han de vulnerar les normes de la defensa de la competència amb empreses o entitats  que realitzin la mateixa activitat.

– Que els fundadors, associats, patrons, entre d’altres, no siguin els destinataris principals de les activitats.

– Que els càrrecs de l’entitat siguin gratuïts, permetent-se el reemborsament de despeses ocasionades i justificades per el desenvolupament del seu càrrec.

– Que, en cas de dissolució, el seu patrimoni es destini a una entitat d’igual naturalesa i cal que consti als estatuts.

– Que estiguin inscrites en el Registre d’Entitats corresponent.

– Que compleixin les obligacions comptables.

– Que compleixin les obligacions de rendició de comptes que estableixi la seva legislació específica.

– Que elaborin anualment una memòria econòmica.

.

Sagarra i Montalvo gestió BCN

Assessoria a Barcelona

The post Requisits a complir per la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de Règim Fiscal de les Entitats sense Finalitats Lucratives i dels Incentius Fiscals al Mecenatge first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.

Cal diferenciar dues formes diferents de mecenatge:

1. El mecenatge en sentit estricte conegut com les donacions. Són aportacions altruistes i desinteressades dutes a terme per col·laborar esporàdicament amb entitats no lucratives, i l’objectiu és la mera liberalitat del donant.
2. El mecenatge empresarial formulat mitjançant convenis de col·laboració empresarials en activitats d’interès general. Són acords, en virtut dels quals, les entitats referides a l’art.16 de la Llei 49/2002, a canvi de l’obtenció d’una ajuda econòmica per a la realització de les activitats que efectuen en compliment de la seva finalitat específica, es comprometen per escrit a difondre la participació del col·laborador en el desenvolupament d’aquestes activitats, reportant al donant un benefici addicional obtingut mitjançant la promoció de la seva pròpia imatge.

Dins del mecenatge empresarial ens trobem amb dues figures:

• El conveni de col·laboració en activitats d’interès general
• Els contractes de patrocini publicitari

Tot i que les dues figures mostren un paral·lelisme en la seva configuració jurídica, i es troben subjectes a un mateix règim tributari en l’àmbit de l’impost personal de l’aportant, les dues modalitats d’actuacions presenten importants elements diferenciadors, entre els quals hi ha el tractament fiscal diferent a efectes de l’IVA

En aquest blog ens centrarem en les principals característiques dels convenis de col·laboració empresarials, tractant en un futur blog les característiques dels contractes de patrocini publicitari.

.

ELS CONVENIS DE COL·LABORACIÓ EMPRESARIAL

.

Els convenis de col·laboració empresarial constitueixen una figura de caràcter intermedi entre el patrocini publicitari i el pur ànim de liberalitat, que caracteritza les aportacions integrades en el mecenatge en el sentit estricte.

Els convenis de col·laboració empresarial, integrats per les aportacions econòmiques realitzades per les empreses a favor de fundacions i associacions declarades d’utilitat pública a canvi de la difusió d’aquesta col·laboració, són objecte de regulació en l’art. 25 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense ànim de lucre.

“S’entendrà per conveni de col·laboració empresarial en activitats d’interès general, als efectes que preveu d’aquesta Llei, aquell pel qual les entitats a què es refereix l’article 16, a canvi d’una ajuda econòmica per a la realització de les activitats que efectuïn en compliment de l’objecte o finalitat específica de l’entitat, es comprometen per escrit a difondre, per qualsevol mitjà, la participació del col·laborador en aquestes activitats “

Resumint, es podria dir que són una modalitat d’aportació de caràcter altruista que permet als empresaris col·laborar amb entitats la qual raó de ser no és altra que la realització d’activitats d’interès general.

 .

Principals característiques dels convenis de col·laboració empresarial:

.

a)      Subjecte beneficiari de l’aportació:

-El receptor de l’aportació ho és en tot cas una entitat sense fins lucratius.

-Els convenis de col·laboració no poden ser realitzats a entitats que no estiguin acollides a la Llei 49/2002.

b)      Objectius perseguits per l’acció de l’empresa:

-L’objectiu perseguit per aquests convenis se centra a col·laborar amb els fins d’interès general de les entitats no lucratives perceptores de l’ajut econòmic.

-Dins del mecenatge empresarial la publicitat es derivarà de la pròpia notorietat de l’acció i del prestigi social que per a l’empresa representa l’aportació realitzada, essent aquesta distant de l’entorn característic de la publicitat convencional.

-El marc del conveni de col·laboració està presidit per un esperit de cooperació amb les activitats d’una determinada entitat sense ànim de lucre, sense perjudici que a través de l’esmentat conveni pugui perseguir també la difusió de la imatge del col·laborador.

c)       Naturalesa jurídica del contracte

-Els convenis de col·laboració empresarials es presenten com actes unilaterals gratuïts, atesa la condició de liberalitat que presenta l’ajuda econòmica, que no representa el pagament d’una contraprestació.

-L’aportació econòmica realitzada per l’empresa en el si d’un conveni de col·laboració no és el pagament d’un preu per la prestació d’un servei, sinó del lliurament de diners, amb ànim de liberalitat, que va més enllà de l’interès particular del col·laborador.

-La difusió de la participació del col·laborador en el marc dels convenis de col·laboració no constitueix una prestació de serveis. En conseqüència l’ajuda rebuda no pot ser entesa com un pagament en contraprestació de la difusió rebuda.

d)      Tractament tributari

–          En virtut del caràcter gratuït de l’aportació que caracteritza els convenis de col·laboració empresarial, resultaran aplicables les regles pròpies de les donacions.

–          En l’àmbit de l’aplicació de l’Impost sobre Societats:

-En el marc vigent de la Llei 49/2002, amb caràcter general, les aportacions rebudes per l’entitat donatària es declaren expressament exemptes de tributació en l’IS per l’art 6.1.a).

-La Llei 49/2002 qualifica les aportacions realitzades en el marc del conveni de col·laboració, com a despeses íntegrament deduïbles a fi de determinar la base imposable de l’impost sobre societats, tot i tractar-se de donatius i liberalitats.

–          En l’àmbit de l’aplicació de l’IVA:   

-Les rendes obtingudes a través de la celebració de convenis de col·laboració, quedarien exemptes d’IVA. No es considera aquesta activitat com una prestació de serveis, i per tant es troba plenament exempta de tributació de l’IVA al tractar-se d’unes aportacions que van destinades a la satisfacció de fins d’interès general i que constitueixen un benefici per a tota la col·lectivitat. A aquests efectes els indiquem la consulta vinculant nº V2725-10 del 16/12/2010 de la Direcció general de Tributs amb més informació per a la seva ajuda:http://petete.minhap.es/Scripts/know3.exe/tributos/CONSUVIN/texto.htm?NDoc=18612&Consulta=convenio+colaboracion+empresarial&Pos=18

-A priori, l’empresa col·laboradora rep la difusió del seu nom associat a l’esdeveniment que resulta finançat. Ara bé, en cap cas està rebent béns o serveis en profit propi susceptibles de ser qualificats com de consum. I, tot i que aquesta difusió pugui arribar a reportar a l’empresa un increment en el volum de negocis, no és aquesta la finalitat perseguida amb la formalització del conveni.

-La circumstància que determina la no subjecció d’aquestes quantitats al’IVA és que l’ajuda realitzada per l’empresa no és el pagament d’un preu per la prestació d’un servei, sinó el lliurament de diners amb ànim de liberalitat.

El benefici fiscal establert per als convenis de col·laboració resulta incompatible amb la resta d’incentius regulats en la Llei 49/2002. Una única aportació no pot generar el dret a gaudir de diferents incentius fiscals.

 .

Altres aspectes dels convenis de col·laboració empresarial:

.

El conveni de col·laboració empresarial es configura com un acord entre dues parts, el beneficiari de l’aportació econòmica i l’entitat col·laboradora.

Aquest acord es formula mitjançant un pacte escrit a través del qual determinades entitats reben una ajuda econòmica destinada a la realització del seu objecte social o dels seus fins específics comprometent, a canvi, a la difusió de la participació del col·laborador.

Aquest ajut econòmic pot materialitzar-se a través de béns, de diners o de la prestació de serveis. Res impedeix que puguin subscriure convenis en els quals l’empresa col·laboradora posi a disposició de l’entitat no lucrativa personal propi o mitjans tecnològics, productes per ella fabricats, etc.

Aquesta ajuda s’ha de destinar íntegrament a la realització de les activitats que les entitats donatàries desenvolupen en compliment de les finalitats d’interès general.

Com ja hem dit en repetides ocasions, l’entitat donatària es compromet a difondre la participació del col·laborador en l’activitat d’interès general desenvolupada per aquella. Aquest compromís ha de constar per escrit i l’objecte es concreta en la difusió de la col·laboració prestada a través de la posada en coneixement del públic d’aquesta contribució, admetent a aquest efecte la validesa de qualsevol mitjà de difusió, ja sigui oral o escrit.

En el compromís escrit entre ambdues parts han de constar com a mínim els següents aspectes:

-Expressió del consentiment del donant i donatari

-Import de l’ajut econòmic

-Condicions i mitjans a través dels quals s’ha d’efectuar la difusió de la col·laboració

-La destinació que hagi de rebre l’aportació realitzada

No caldria cap certificat destinada a acreditar l’efectivitat de l’aportació.

Com a obligació adquirida per l’entitat donatària, aquesta està obligada a destinar les rendes i els béns rebuts per a finançar les activitats d’interès general desenvolupades per la mateixa, i a divulgar el nom de l’entitat col·laboradora associada a l’esdeveniment finançat.

 .

Consideracions finals dels convenis de col·laboració empresarial:

.

Les empreses que desitgen col·laborar en la realització de fins d’interès general ho fan majoritàriament a través de la formalització d’un conveni de col·laboració amb una entitat no lucrativa, més que amb actuacions de mecenatge en sentit estricte.

El benefici fiscal d’acord amb l’art. 25 de la Llei 49/2002 resulta més beneficiós que el previst per al supòsit de donacions desinteressades, previst en l’art 17 de l’esmentada Llei. Això és perquè, enfront de la deducció en quota previstes per a les donacions, les quanties lliurades mitjançant un conveni de col·laboració a l’entitat no lucrativa en els termes previstos en l’art. 25 de l’esmentada Llei, són deduïbles de la base imposable del col·laborador sense cap límit.

L’ajuda es configura com una despesa deduïble de cara a la determinació del rendiment net de l’activitat exercida, en canvi la donació s’articula mitjançant l’aplicació d’una deducció en la quota reconeguda per a les actuacions de mecenatge en sentit estricte.

En relació amb les aportacions desinteressades, per aplicar les quanties no deduïdes en aquest concepte per excedir els límits previstos, l’empresa col·laboradora tindrà els deu anys immediats i successius al període impositiu. D’aquesta manera es persegueix facilitar la distribució del benefici al llarg de diversos exercicis.

Una mateixa quantitat aportada no pot servir al mateix temps per a la deduïbilitat com a despesa en l’IS i per generar una deducció per donatius. Però sí que és perfectament possible aplicar la deduïbilitat de la despesa per convenis de col·laboració empresarial respecte de les quantitats destinades a aquesta finalitat i aplicar la deducció per donatius respecte d’altres quantitats satisfetes per l’entitat.

 .

Assessoria a Barcelona

 SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Convenis de Col·laboració Empresarial en activitats d’interès general com a instrument de Mecenatge first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.L’aportació privada a entitats declarades d’utilitat pública, en activitats d’interès general mitjançant el mecenatge, inclouen les donacions i altres formes de mecenatge com els patrocinis i els convenis de col·laboració. Totes elles es contemplen dins del règim fiscal de les entitats beneficiàries del mecenatge, on els incentius fiscals es regulen en la Llei 49/2002.

L’impacte tributari sobre el desemborsament realitzat redueix considerablement la factura fiscal de qui efectua aquestes aportacions. Les empreses que efectuen aquests desemborsaments són les que han de tenir ben clar quines són les seves conseqüències fiscals tant si inverteixen diners en un contracte de patrocini, o bé mitjançant un donatiu o a través d’un conveni de col·laboració empresarial.

A continuació explicarem breument en què consisteix cada un d’ells:

.

Els Donatius:

Purs i simples, és la forma més senzilla d’ajudar a fomentar l’activitat d’interès general de l’entitat.

En aquest cas l’entitat beneficiària ha d’expedir un certificat on s’expressi:

• Que és una entitat beneficiària de mecenatge segons la Llei 49/2002
• Data i import del donatiu en efectiu
• Document públic que acrediti la donació en béns o drets
• Destinació que l’entitat donarà al bé o dret aportat
• Menció expressa del caràcter irrevocable de la donació

Com a obligació formal davant l’Agència Tributària l’entitat beneficiària ha de presentar la declaració informativa model 182 durant el mes de gener.

A efectes de l’empresa donant, els donatius a entitats acollides a la Llei 49/2002, no constitueixen una despesa deduïble en l’Impost sobre Societats, però si una deducció en la quota.

El Patrocini:

En aquest cas l’empresa efectua el pagament d’un ajut a l’entitat per a la realització de les seves activitats d’interès general amb el compromís per part d’aquesta de col·laborar en la publicitat del patrocinador com a contrapartida, essent doncs una despesa de publicitat en tota regla.

L’operativa es regula contractualment ja que l’entitat presta un servei publicitari que li empresa paga, esperant obtenir un elevat rendiment de la inversió publicitària.

Fiscalment es contempla la següent manera:

• Es considera una prestació de serveis subjecta a IVA.
• És una despesa deduïble en l’Impost sobre Societats per al patrocinador.
• Per a l’entitat beneficiària té caràcter de renda exempta en l’Impost sobre societats.

El Conveni de Col·laboració Empresarial:

S’entén com el lliurament d’una ajuda econòmica a una entitat beneficiària de mecenatge per al compliment i realització de les seves activitats que efectuï en compliment dels seus fins previstos, a canvi de difondre per qualsevol mitjà, la participació del col·laborador en aquestes activitats, sense que en cap cas pugui consistir en el lliurament de percentatges de participació en vendes o beneficis.

La difusió de la participació del col·laborador no constitueix una prestació de serveis i fiscalment es contemplen de la següent manera:

• Les quantitats satisfetes seran despesa deduïble a efectes de l’Impost sobre Societats.
• A l’efecte d’IVA estem davant d’una operació no subjecta a aquest, no podent repercutir, encara tractant-se d’una prestació de servei publicitari però que, segons la Direcció General de Tributs, no es dóna el requisit de consum gravable ni onerós per part de les entitats beneficiàries.

En aquest blog hem resumit conceptualment en què consisteixen tres tipus d’aportacions privades de mecenatge.

En breu publicarem amb més detall les característiques de cadascuna d’elles.

Assessoria a Barcelona

Sagarra i Montalvo Gestió BCN

The post Mecenatge: Donatius, Patrocinis i Convenis de Col·laboració first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

SOL.LICITUD.

–  Anirà dirigida al organisme públic encarregat del Registre d’Associacions on estigui inscrita l’entitat. En el cas d’associacions d’àmbit català serà a la Direcció General d’Entitats Jurídiques i de Dret. Veure aquí

–  Termini: Es pot sol·licitar en qualsevol moment, sempre que l’associació estigui constituïda, inscrita i en funcionament almenys durant els dos anys immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud.

 –   La Junta Directiva ha de constar inscrita en el Registre d’Associacions.

 –   S’han de pagar unes taxes que actualment són 19 euros.

–    Què ha de constar a la sol·licitud:

• Raons de la petició i informe justificatiu dels objectius de l’associació per a que sigui considerada DUP, amb especial referència a les seves activitats d’interès general.

• Els Comptes Anuals dels dos últims exercicis tancats també signats pels membres de la Junta Directiva. Cal fer especial èmfasi que si són associacions que fins ara no han estat obligades a dur comptabilitat, caldrà que preparin els estats financers dels dos últims anys forçosament.

• Certificació de l’Agència Tributària conforme està al corrent de les seves obligacions fiscals, i el mateix certificat de la Tresoreria de la Seguretat Social.

• Còpia compulsada del model 036 on consti l’alta al corresponent epígraf d’activitats econòmiques.

• Certificació de l’acord de la Junta on es sol·licita la DUP.

• S’adjuntarà una Memòria en la que es reflecteixin les activitats que hagi desenvolupat durant els dos exercicis econòmics precedents, signada pels membres de la Junta. Detalladament caldrà que hi consti:

1.  Número de socis (persones físiques o jurídiques) que integren l’associació
2.  Les activitats desenvolupades i els serveis prestats durant el temps a que fa referència la memòria, que no podran estar restringits exclusivament a beneficiar els seus associats, sinó oberts a qualsevol altre possible beneficiari que reuneixi les condicions i caràcters exigits pels fins de l’associació.
3.  Els resultats obtinguts amb la realització de les esmentades activitats.
4.  El grau o nivell de compliment efectiu de les finalitats estatutàries.
5.   Nombre de beneficiaris o usuaris de les activitats o serveis que presta l’entitat, la classe i grau d’atenció que reben i els requisits o circumstàncies que han de tenir per ostentar la condició.
6. Els mitjans personals de que disposi l’entitat, amb el detall del nombre d’empleats.
7. Mitjans materials i recursos amb els que compte l’entitat, amb especial referència a les subvencions públiques i a la seva aplicació.
8. Retribucions rebudes durant els dos últims anys pels membres de la Junta, ja siguin per raó del seu càrrec o per la prestació de serveis diferents a les funcions que li corresponen com a membres de la Junta, especificant la naturalesa laboral o mercantil de les retribucions, i els fons amb càrrec als quals s’han abonat les mateixes. No han de ser a càrrec de fons i subvencions públiques.
9. L’organització dels diferents serveis, centres  o funcions en que es diversifica l’activitat de l’associació.

.

 PROCEDIMENT..

–  Organisme competent de tramitar la sol·licitud: En el cas d’associacions d’àmbit català, la Direcció General d’Entitats Jurídiques i de Dret.

–   Organisme competent per resoldre la sol·licitud: El Ministeri de l’Interior, prèvia instrucció del procediment per l’òrgan anterior.

–   L’instructor del procediment realitzarà les comprovacions pertinents i incorporarà al expedient la documentació requerida, junt amb la còpia compulsada dels estatuts.

– L’òrgan informant valorarà en quina mesura considera que les finalitats estatutàries tendeixen a promoure l’interès general, i que l’activitat de l’Associació no està restringida exclusivament a beneficiar als seus associats, sinó oberta a qualsevol altre possible beneficiari.

–   El termini per a l’emissió dels informes serà d’un mes.

–   En el cas de que la proposta sigui negativa, abans de sotmetre-la al Ministeri de l’Interior es notificarà a l’Associació interessada, concedint un termini de 15 dies per a que pugui formular al·legacions i presentar els documents o informacions que estimi oportunes.

–    Quan l’ordre ministerial sigui favorable a la DUP, es publicarà al BOE. En aquest cas la Direcció General d’Entitats Jurídiques i de Dret, procedirà a inscriure la DUP en el registre d’associacions corresponent.

–    Si transcorre un termini de sis mesos des de la recepció de la sol·licitud i no s’ha notificat resolució expressa, es podrà entendre desestimada la sol·licitud de DUP.

–  Si es compleixen els requisits legals l’entitat sol·licitant rep al documentació següent:

• Ofici de notificació de la resolució del reconeixement DUP de l’entitat.
• Resolució de reconeixement DUP de l’entitat signada per la persona que està al capdavant del Departament de Justícia.
• Informació sobre la possibilitat de recórrer contra la resolució.

 PROCEDIMENT EN EL CAS DE FEDERACIONS, CONFEDERACIONS I UNIONS D’ASSOCIACIONS.

– En aquests casos, s’haurà d’especificar en la sol·licitud si la insten sols per a sí mateixes o també per a totes o algunes de les entitats que la integren.

–   Haurà   de   quedar   acreditat   que    les activitats   de les   federacions     tenen transcendència exterior i interès general, i que   són activitats  pròpies d’aquelles i no únicament activitats de les associacions integrants.

–    Particularitats:

• La sol·licitud deurà relacionar les associacions interessades.
• La pertinença a la federació deurà d’estar inscrita en el registre d’associacions competent amb caràcter previ.
• La documentació que acompanya a la sol·licitud, anirà referida a cada una de les associacions interessades, així com a la federació.
• Els requisits per a la DUP s’han de complir tant per la pròpia federació com per a cada una de les associacions integrades. En cas contrari el Ministeri de l’Interior formularà una proposta negativa de DUP.
• Les posteriors incorporacions d’associacions a la federació declarada DUP no comporta per a les noves associacions incorporades la atribució automàtica de l’esmentada condició, pel que les noves associacions hauran de sol·licitar per sí mateixes la DUP.

DRETS DE LES ASSOCIACIONS DUP.

–  Utilitzar la menció DUP en tota classe de documents, a continuació de la seva denominació.

–    Gaudir de les exempcions i els beneficis fiscals que les lleis reconeguin a favor seu, en els termes i les condicions que preveu la normativa vigent.

–    Gaudir dels beneficis econòmics que les lleis estableixin a favor seu.

–  Disposar d’assistència jurídica gratuïta en els termes que prevegi la legislació específica.

 OBLIGACIONS DE LES ASSOCIACIONS DUP.

–  Les entitats declarades DUP estaran obligades a formular els Comptes Anuals ajustats al Pla General de Comptabilitat i a rendir comptes en el termini dels sis mesos següents a la data de tancament a l’organisme pertinent, junt amb la corresponent memòria d’activitats. Aquesta obligació s’aplicarà als exercicis econòmics que s’iniciïn amb posterioritat a la data de DUP.

–   Facilitar a les administracions públiques els informes que aquestes els requereixin, en relació a les activitats realitzades en compliment de les seves finalitats.

ASSESSORIA A BARCELONA

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Associacions. Procediments per obtenir la Declaració d´Utilitat Pública first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Un dels aspectes més complexos que afecten a les organitzacions no lucratives és que tenen un règim fiscal especial previst en la Llei 49/2002.

Aquesta Llei té per objecte regular el règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i regular els incentius fiscals al mecenatge. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per mecenatge la participació privada en la realització d’activitats d’interès general.

També és important conèixer el règim fiscal que s’aplica a les aportacions que altres persones, físiques i jurídiques, destinen a les organitzacions no lucratives per col·laborar en el compliment de fins d’interès general.

Les entitats que tinguin dret a acollir-se poden triar fer-ho o no. En cas de no voler acollir-se al règim fiscal especial, els és aplicable la normativa fiscal general i, pel que fa a l’impost sobre societats, la de les “entitats parcialment exemptes”.

.

Qui es pot acollir?

En línies generals:

• Les fundacions.

• Les associacions declarades d’utilitat pública.

• Federacions esportives espanyoles, les d’àmbit autonòmic.

• Algunes organitzacions no governamentals de desenvolupament

• Les federacions i associacions de les entitats sense finalitats lucratives a què es refereixen els paràgrafs anteriors.

.

Quins requisits han de complir?

• Que persegueixin finalitats d’interès general, com ara, entre altres, els de defensa dels drets humans, de les víctimes del terrorisme i actes violents, els d’assistència social i inclusió social, cíviques, educatives, culturals, científiques, esportives, sanitàries, laborals.

• Que hi dediquin a la realització de les esmentades finalitats almenys el 70 per 100 dels seus ingressos.

• Que l’activitat realitzada no consisteixi en el desenvolupament d’explotacions econòmiques alienes al seu objecte o finalitat estatutària.

• Que els fundadors, associats, patrons, entre d’altres, no siguin els destinataris principals de les activitats.

• Que els càrrecs de l’entitat siguin gratuïts.

• Que, en cas de dissolució, el seu patrimoni es destini a una entitat d’igual naturalesa.

• Que estiguin inscrites en el registre corresponent.

• Que compleixin les obligacions comptables.

• Que compleixin les obligacions de rendició de comptes que estableixi la seva legislació específica.

• Que elaborin anualment una memòria econòmica.

.

Com es sol·licita?

L’acolliment a la Llei s’ha de sol·licitar per escrit a Hisenda.

El requisit comú i previ per acollir-se als beneficis fiscals en tots els impostos serà la presentació de declaració censal (model 036) en l’Agència Estatal d’Administració Tributària..

.

BENEFICIS FISCALS

Quines rendes estan exemptes de l’Impost sobre Societats?

Estan exempts els ingressos i les rendes que procedeixin de:

Activitat pròpia del seu objecte o finalitat estatutària. Sense explotació econòmica

• Els donatius rebuts.

• Les quotes d’associats, col·laboradors o benefactors.

• Les subvencions.

• Les procedents del seu patrimoni, com per exemple, interessos, dividends, lloguers.

Activitat pròpia dels seu objecte o finalitat estatutària. Amb explotació econòmica

• Assistència social.

• Serveis d’hospitalització o d’assistència sanitària.

• Investigació científica i desenvolupament tecnològic.

• Béns declarats d’interès cultural

• Organització de representacions musicals, coreogràfiques, teatrals, cinematogràfiques o circenses.

• Parcs i altres espais naturals protegits de característiques similars.

• Ensenyament i de formació professional, en tots els nivells i graus del sistema educatiu.

• Organització d’exposicions, conferències, col·loquis, cursos o seminaris.

• Elaboració, edició, publicació i venda de llibres, revistes, fullets, material audiovisual i material multimèdia.

• Prestació de serveis de caràcter esportiu a persones físiques que practiquin l’esport.

• Les explotacions econòmiques d’escassa rellevància.

.

En aquelles rendes que no estiguin exemptes, el tipus impositiu serà reduït del 10%.

Si bé aquest règim especial ofereix més avantatges fiscals, com a contrapartida també té un nivell molt més exigent pel que fa a les obligacions de l’entitat, com ara la obligació de confeccionar i presentar, una memòria econòmica a on es detalli l’origen de les rendes i l’aplicació de les despeses.

Les entitats que estiguin sotmeses al règim fiscal de la llei 49/2002, hauran de presentar en tots els casos la declaració per l’Impost de Societats.

.

Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP i AJD):

Estaran exemptes:

• Les transmissions oneroses d’elements patrimonials.

• Les operacions societàries.

• Els actes jurídics documentats.

Impost sobre Béns Immobles (IBI):

Estaran exempts de l’impost els béns, amb l’excepció dels afectes a explotacions econòmiques no exemptes de l’Impost de Societats.

.

Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE):

Les entitats estaran exemptes de l’impost per les explotacions econòmiques a què fa referència l’article 7 de la Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i d’incentius fiscals al mecenatge.

.

.

BENEFICIS FISCALS PER A LES APORTACIONS I DONACIONS A LES ENTITATS:

.

En l’àmbit de l’IRPF:

Dona dret a una deducció del 25% sobre les quantitats donades.

Els donatius realitzat a entitats no incloses en la Llei 49/02 donen dret a un 10% de les quantitats donades.

.

En l’àmbit de l’IS:

Dona dret a una deducció del 35% sobre les quantitats donades.

Per a poder aplicar aquestes deduccions cal acreditar l’efectivitat de la donació  realitzada mitjançant un certificat expedit per l’entitat beneficiària.

La Llei de pressupostos generals de l’Estat pot establir una relació d’activitats prioritàries de mecenatge en l’àmbit de les finalitats d’interès general, així com les entitats beneficiàries,

En relació amb aquestes activitats i entitats, la Llei de pressupostos generals de l’Estat pot elevar en cinc punts percentuals, com a màxim, els percentatges i límits de les deduccions establertes en la llei.

.

.

ASSESSORIA A BARCELONA

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Llei 49/2002, Règim Fiscal Entitats sense afany de lucre first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.