No pot consistir exclusivament en el nom d’un territori i no pot incloure expressions dotades de valor oficial o institucional ni contraries a la llei, a l’ordre públic o als bons costums. Tampoc no pot coincidir amb la d’una altra persona jurídica preexistent, tant si és del mateix tipus jurídic com si no ho és, ni assemblar-s’hi tant que indueixi a confusió sobre llur identitat respectiva, ni tampoc coincidir o induir a confusió́ amb marques o noms comercials notoris o de renom. Se n’exceptua el cas en què l’ús d’elements identificatius aliens es faci amb el consentiment exprés de llur titular o de la persona afectada.

La denominació d’una persona jurídica no pot coincidir amb la traducció́ de la denominació d’una altra persona jurídica a una altra llengua oficial de Catalunya.

No es pot incloure en la denominació d’una persona jurídica el nom o el pseudònim d’una persona física sense el seu consentiment exprés o sense l’autorització de les persones legitimades, després de la seva mort, per a exercir accions de protecció́ del seu honor, intimitat o imatge.

Es pot fer una reserva temporal de denominació. Els registres de persones jurídiques dependents de la Generalitat, poden certificar, a sol·licitud de la persona interessada, que una denominació no figura en el registre corresponent al tipus de persona jurídica que es pretén constituir i poden atribuir reserves temporals de denominació amb una durada màxima de quinze mesos.

La denominació de la fundació ha de contenir la paraula fundació i des de l’aprovació de la Llei 7/2012, es va establir que no cal fer constar en la denominació de la fundació si aquesta és pública o privada.

En el supòsit de canvis en la denominació, cal tenir en compte de que es tracta d’una modificació estatutària que ha d’aprovar el patronat amb les majories exigides pels estatuts. En l’acord de modificació han de constar el compliment dels quòrums exigits estatutàriament, la conveniència del canvi per a l’interès de la fundació, com s’hi ha tingut en compte la voluntat dels fundadors i la nova redacció de l’article estatutari relatiu a la denominació. L’acord del Patronat s’ha d’elevar a escriptura pública, de la qual s’ha de presentar una còpia autèntica en el Registre de Fundacions.

.

En el cas de les fundacions estatals s’ha de sol·licitar un certificat de denominació que té una durada màxima de tres mesos, renovables per un únic període més de la mateixa durada, amb un total de sis mesos. Aquest certificat de denominació se sol·licita en el Registre únic de fundacions d’àmbit estatal. El Registre receptor de la sol·licitud haurà de consultar als altres registres de fundacions, tant estatals com autonòmics, si els consta inscrita o reservada una denominació idèntica o similar a la sol·licitada.

D’acord amb la Llei 50/2002, de 26 de desembre, de fundacions, a l’hora de triar el nom de la fundació, s’ha de tenir en compte que:

1. Haurà de figurar la paraula Fundació, i no podrà coincidir o assemblar-se de manera que pugui crear confusió amb cap altra prèviament inscrita en els registres de fundacions.
2. No podran incloure termes o expressions que resultin contraris a les lleis o que puguin vulnerar els drets fonamentals de les persones.
3. No podrà formar-se exclusivament amb el nom d’Espanya, de les comunitats autònomes o de les entitats locals, ni utilitzar el nom d’organismes oficials o públics, tant nacionals com internacionals, llevat que es tracti del propi de les entitats fundadores.
4. La utilització del nom o pseudònim d’una persona física o de la denominació o acrònim d’una persona jurídica diferents del fundador haurà de comptar amb el seu consentiment exprés, o, en cas de ser incapaç, amb el del seu representant legal.
5. No es poden adoptar denominacions que facin referència a activitats que no es corresponguin amb els fins fundacionals, o indueixin a error o confusió respecte de la naturalesa o activitat de la fundació.
6. S’han d’observar les prohibicions i reserves de denominació previstes en la legislació vigent.

Sagarra i Montalvo Gestió BCN

Assessoria a Barcelona

The post Denominació d’una Fundació first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Llei 39/2015, de 1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP) i la  Llei 40/2015, de 1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), que succeeixen a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú (LRJAPPAC).

Aquesta dicotomia de lleis recupera la divisió preconstitucional prèvia a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, entre Llei de procediment administratiu de 17 de juliol de 1958 i la Llei de règim jurídic de l’administració de l’Estat de 26 de juliol de 1957. Nogensmenys, la primera fa un important esforç per aplicar de forma definitiva tots els aspectes relacionats amb l’administració electrònica, tant en les seves relacions amb els administrats, com en aspectes de transparència i coordinació interadministrativa. La segona encunya el tractament unificat de tot el sector públic, en la línia de la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP). En aquest text ens cenyirem als aspectes que semblen més rellevants en quant a la relació entre les persones jurídiques privades i les Administracions públiques (AAPP), que es tracten a la primera de les dues normes. A grans trets, la Llei facilita formalment la relació entre els ciutadans i les AAPP, però conté tímids avenços en el camp dels drets i en alguns aspectes concrets és certament regressiva. De fet, ara hi ha un llistat de drets de les persones (que no dels ciutadans) a l’art. 13[1] que oblida els drets com a usuaris de serveis públics. No és un mal llistat però podria ser més clar en avançar cap a promoure la llibertat i igualtat dels individus i els grups en què s’integra en seu formal d’acord amb l’art. 9.2’CE. Entre els punts que empitjoren l’art. 18 conté un inusual imperatiu per a les persones de facilitar els informes, inspeccions i altres actes d’investigació en relació a afers de blanqueig de capitals i finançament d’activitats terroristes. Igualment , hi ha el deure de comunicar altres interessats que no hagin comparegut a un expedients per part dels que sí que ho hagin fet. Són textos d’aparença autoritària impropis d’un règim democràtic, sobre tot perquè no hi intervé un jutge.

Segons l’art. 2 de la Llei, l’àmbit subjectiu inclou administració local, amb totes les seves entitats, així com totes les entitats de dret públic quan en tot cas exerceixin potestats administratives. Si no s’estarà a la seva normativa pròpia.

L’art. 4 conté el concepte d’interessat, substancialment idèntic a la regulació de la LRJAPPAC[2], però afegeix que també ho són les entitats representatives d’interessos legítims col·lectius. Una mica en la línia de l’art. 105.a’CE, constitueix una millora per a col·lectius en matèries d’interessos difosos (medi ambient, salut, drets socials, etc.) perquè la llei els reconeix directament aquesta condició i no poden ser ignorats en determinades tramitacions que comprometin els drets que defensin. També admet explícitament que poden haver-hi persones jurídiques que actuïn en representació d’altres persones jurídiques (art. 5).

Totes les AAPP (art. 6.1) tindran un Registre general electrònic d’apoderaments per poder actuar davant de les AAPP (6.4), cosa que entronca directament amb les entitats. Els poders hauran d’estar bastantejats[3]. No obstant, cada organisme pot tenir el seu propi registre particular d’apoderaments, però la Llei exigeix que siguin plenament interoperables entre ells.

El punt més rellevant s’estableix a l’art. 14. Si bé les persones físiques poden elegir com volen relacionar-se amb l’Administració, sigui electrònicament o no (i poden canviar quan vulguin d’un sistema a un altre, sempre que ho comuniquin de forma clara), les persones jurídiques no. Així l’art. 14.2 estableix que els subjectes obligats a relació electrònica són: persones jurídiques, entitats sense personalitat jurídica, professionals, els que representin subjectes obligats i els empleats públics per a tràmits propis[4]. D’aquesta forma, les associacions, fundacions i altres col·lectius en sentit ampli (àdhuc no tinguin personalitat jurídica) no tenen alternativa a la relació electrònica amb l’administració. No hi ha cap mena de diferència entre col·lectius, atès que s’aplica  el criteri formal, for a del què es comenta a la tercera nota al peu.

Per això cada AAPP té un registre electrònic general, així com els dependents que poden tenir el seu propi, plenament interoperable amb els de l’organisme. (art. 16). Els documents originals poden presentar-se en format paper al registre, correus, oficines diplomàtiques o consulars, oficines de suport i altres, però han de ser digitalitzats. La relació d’oficines on es prestarà assistència tècnica per a la presentació de documents electrònicament  haurà de ser pública (art. 16.7).

La Disp. Final 7a fixa l’entrada en vigor el 2 d’octubre de 2017 de les previsions relatives al registre electrònic d’apoderaments, registre electrònic, registre d’empleats públics habilitats, punt d’accés general d’accés i arxiu únic electrònic. En conseqüència, ens podem trobar que malgrat les previsions de l’art. 14.2 siguin plenament vigents i aplicables, la pròpia AAPP davant la qual hàgim d’intervenir no necessàriament hagi desplegat les bases i sistemes operatius per possibilitar-ho perquè encara té termini per implementar-les. Per aquest motiu cal estar amatent a l’hora de presentar documents, sobre tot si tenen termini i aquests corren risc d’exhaurir-se.

Abans d’aprovar un reglament (art. 133), a través del portal web cal recavar l’opinió dels “subjectes i organitzacions més representatives” sobre: els problemes que pretenen solucionar.-se amb la norma, la necessitat i oportunitat de la seva aprovació, els objectius de la norma i solucions alternatives regulatòries i no regulatòries. Quan la norma afecti a drets i interessos legítims, caldrà publicar el text al web per donar tràmit d’audiència als afectats. Igualment es pot recavar-se directament l’opinió de les organitzacions o associacions reconegudes per llei que agrupin o representin a les persones els drets dels quals guardin relació directa amb el seu objecte. Torna a ser expressió d’allò que conté l’art. 105.a’CE.

 .

Lluís Xavier Toldrà i Bastida

Advocat Ambientalista

Membre de DEPANA i Fons de Defensa Ambiental

.

[1] Art. 13: “a) A comunicarse con las Administraciones Públicas a través de un Punto de Acceso General electrónico de la Administración. b) A ser asistidos en el uso de medios electrónicos en sus relaciones con las Administraciones Públicas. c) A utilizar las lenguas oficiales en el territorio de su Comunidad Autónoma, de acuerdo con lo previsto en esta Ley y en el resto del ordenamiento jurídico. d) Al acceso a la información pública, archivos y registros, de acuerdo con lo previsto en la Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno y el resto del Ordenamiento Jurídico. e) A ser tratados con respeto y deferencia por las autoridades y empleados públicos, que habrán de facilitarles el ejercicio de sus derechos y el cumplimiento de sus obligaciones. f) A exigir las responsabilidades de las Administraciones Públicas y autoridades, cuando así corresponda legalmente. g) A la obtención y utilización de los medios de identificación y firma electrónica contemplados en esta Ley. h) A la protección de datos de carácter personal, y en particular a la seguridad y confidencialidad de los datos que figuren en los ficheros, sistemas y aplicaciones de las Administraciones Públicas. i) Cualesquiera otros que les reconozcan la Constitución y las leyes.”

[2] De forma genèrica l’art. 4.1 recull: “a) Quienes lo promuevan como titulares de derechos o intereses legítimos individuales o colectivos. b) Los que, sin haber iniciado el procedimiento, tengan derechos que puedan resultar afectados por la decisión que en el mismo se adopte. c) Aquellos cuyos intereses legítimos, individuales o colectivos, puedan resultar afectados por la resolución y se personen en el procedimiento en tanto no haya recaído resolución definitiva.”

[3] El bastanteig de poders en l’àmbit judicial va desaparèixer amb la Llei 1/2000, d’enjudiciament civil. Segueix vigent en determinats àmbits administratius com el de la contractació. Senzillament és una diligència subjecta a taxa en determinats òrgans de verificació de suficiència jurídica dels poders per part d’un funcionari públic.

[4] L’art. 14.3 admet que reglamentàriament les AAPP puguin establir l’obligació de relacionar-se  amb elles per mitjans electrònics per a determinats procediments i per a certs col·lectius de persones físiques que per raó de la seva capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o altres motius quedi acreditat que tenen accés i disponibilitat dels mitjans electrònics necessaris.

Sagarra i Montalvo gestió BCN

Assessoria a Barcelona

The post Els canvis per a les persones jurídiques en la nova Llei de Procediment Administratiu first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Aquesta nova Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del Sector Públic regula la multiplicitat de tipologies d’ens públics que modernament han anat apareixent. Ve a tancar les zones grises que s’havien generat sobre la diversitat de persones jurídiques de caràcter públic que de vegades dificultava la gestió de l’interès públic. D’aquesta manera, la norma relaciona les següents categories d’entitats: organismes públics, que comprèn els organismes autònoms i les entitats públiques empresarials; les autoritats administratives independents; les societats mercantils estatals; les fundacions del sector públic estatal; els consorcis; i els fons sense personalitat jurídica. En els capítols corresponents a cada tipus es defineix el seu règim jurídic, econòmic-financer, pressupostari, de contractació, i de personal.

En aquest blog ens aturarem a la regulació que fa sobre les fundacions de caràcter públic estatal (capítol VII de la Llei). Les defineix com aquelles que reuneixin algun dels següents requisits (art. 128):

“a) Que es constitueixi de forma inicial, amb una aportació majoritària, directa o indirecta, de l’Administració General de l’Estat o qualsevol dels subjectes integrants del sector públic institucional estatal, o bé reben aquesta aportació amb posterioritat a la seva constitució.

b) Que el patrimoni de la fundació estigui integrat en més d’un 50 per cent per béns o drets aportats o cedits per subjectes integrants del sector públic institucional estatal amb caràcter permanent. c) La majoria de drets de vot en el seu patronat correspongui a representants del sector públic institucional estatal.”

En la denominació de les fundacions del sector públic estatal ha de figurar necessàriament la indicació «fundació del sector públic» o la seva abreviatura «FSP».

Són activitats pròpies de les fundacions del sector públic estatal les realitzades, sense ànim de lucre, “per al compliment de fins d’interès general, amb independència que el servei es presti de forma gratuïta o mitjançant contraprestació”. Molt important recalcar que “les fundacions no podran exercir potestats públiques.”

Per al finançament de les seves activitats i el manteniment de la fundació, s’ha d’haver previst la possibilitat que “en el patrimoni de les fundacions del sector públic pugui existir aportació del sector privat de forma no majoritària.

Aquesta nova Llei acaba amb els problemes que de vegades hi ha hagut amb les fundacions públiques i el seu règim de contractació quan l’art. 131 de la mateixa disposa que: “La contractació de les fundacions del sector públic estatal s’ajustarà al que disposa la legislació sobre contractació del sector públic.” Això implicarà que s’hagi de fer una regulació equivalent en seu autonòmica.

Sobre règim pressupostari, de comptabilitat, de control econòmic-financer i de personal l’article 132 no varia en excés l’actual regulació, però aclareix la seva estreta vinculació amb el Dret públic en aquesta matèria, apart de la situació del personal de les mateixes:

«1. Les fundacions del sector públic estatal elaboraran anualment un pressupost d’explotació i capital, que s’integraran amb el Pressupost General de l’Estat i de formular i presentaran els seus comptes d’acord amb els principis i normes de comptabilitat recollits en l’adaptació del Pla General de Comptabilitat a les entitats sense fins lucratius i disposicions que el despleguen, així com la normativa vigent sobre fundacions.

 2. Les fundacions del sector públic estatal aplicaran el règim pressupostari, econòmic financer, de comptabilitat, i de control establert per la Llei 47/2003, de 26 de novembre, i sense perjudici de les competències atribuïdes al Tribunal de Comptes, estaran sotmeses al control de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat.

3. El personal de les fundacions del sector públic estatal, inclòs el que tingui condició de directiu, es regirà pel Dret laboral, així com per les normes que li siguin d’aplicació en funció de la seva adscripció al sector públic estatal, incloent entre les mateixes la normativa pressupostària així com el que s’estableixi en les lleis de pressupostos generals de l’Estat. “

El Protectorat de les fundacions del sector públic serà exercit per l’òrgan de l’Administració d’adscripció que tingui atribuïda aquesta competència, que vetllarà pel compliment de les obligacions establertes en la normativa sobre fundacions, sense perjudici del control d’eficàcia i la supervisió contínua al que estan sotmeses d’acord amb el que preveu aquesta Llei.

La disposició final quarta modifica la Llei 50/2002, de 26 de desembre, de fundacions, de manera que l’article 34.2 de la Llei 50/2002, de 26 de desembre, de fundacions, queda redactat en els següents termes: «Les funcions de Protectorat respecte de les fundacions de competència estatal seran exercides per l’Administració General de l’Estat a través d’un únic òrgan administratiu, en la forma que es determini. ». A més, es deroguen els articles 44, 45 i 46 de la mateixa Llei 50/2002, de Fundacions.

Malgrat que la Llei entrarà en vigor d’aquí a un any (disp. Final 18), la disposició transitòria segona estipula que:

«1. Tots els organismes i entitats integrants del sector públic estatal en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es continuen regint per la seva normativa específica, inclosa la normativa pressupostària que els resultava d’aplicació, fins a la seva adaptació al que disposa la Llei d’acord amb que preveu la disposició addicional quarta [que dóna un límit de 3 anys].

2. No obstant això, mentre no resulti contrari a la seva normativa específica:

 a) Els organismes públics existents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i des d’aquest moment d’aplicar els principis que estableix el capítol I del títol II, el règim de control que preveu l’article 85 i 92.2, i el que disposen els articles 87, 94, 96, 97 si es transformaren fusionessin, dissolen o liquidaran després de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

b) Les societats mercantils estatals, els consorcis, fundacions i fons sense personalitat jurídica existents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’apliquen des d’aquest moment, respectivament, el que preveu el capítol V, Capítol VI, Capítol VII i Capítol VIII del Títol II. “

Lluís Xavier Toldrà i Bastida

Advocat Ambientalista

Membre de DEPANA i Fons de Defensa Ambiental

Assessoria a Barcelona

Sagarra i Montalvo Gestió BCN

The post El règim jurídic de les fundacions públiques estatals que preveu la Llei 40/2015, d’1 d’octubre first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.

Font d’informació: Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural

.

La Transparència és un Valor que han de compartir totes les persones que formen una entitat, i per això cal que tothom hi estigui d’acord i segueixi la mateixa línia.

És una Actitud que han d’incorporar les persones que gestionen o tenen responsabilitats de comunicació; aquelles que decideixen què es publica.

És un Principi que apliquem a la informació que explica com es governa i gestiona una entitat i què requereix. Cal avaluar quan es fa o no una comunicació transparent.

Val a dir que la Transparència ja feta i en funcionament, millora la gestió interna de les entitats i, alhora, fa pedagogia entre els membres de la mateixa. Els fluxos d’informació a les entitats ha de funcionar molt bé, i sinó, cal resoldre els desajustos. La Transparència aporta rigor i, per tant, millora la gestió.

 .

A l’any 2013 es va aprovar a nivell estatal la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, la qual va entrar en vigor el proppassat mes de desembre.

http://www.boe.es/buscar/pdf/2013/BOE-A-2013-12887-consolidado.pdf

Al 2014 es va promulgar la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i neix de la necessitat de regular a nivell autonòmic conceptes bàsics relacionats precisament amb la Transparència.

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6780/1395384.pdf

D’acord amb el seu article 2.a, s’entén per Transparència com “l’acció proactiva de l’Administració de donar a conèixer la informació relativa als seus àmbits d’actuació i les seves obligacions, amb caràcter permanent (ha d’estar sempre disponible) i actualitzat (s’ha d’anar modificant permanentment), de la manera que resulti més comprensible per a les persones i per mitjà dels instruments de difusió que els permetin un accés ampli i fàcil a les dades i els facilitin la participació en els assumptes públics.”

.

.

Quines son les entitats sense ànim de lucre que la Llei obliga?

• Fundacions del sector públic
• Persones jurídiques que percebin fons públics per funcionar o per a dur a terme llurs activitats.
• Entitats privades que rebin ajuts o subvencions per més de 100.00,00 € anuals
• Entitats privades que rebin ajuts o subvencions per més de 5.000,00 € anuals i que al menys el 40% dels seus ingressos anuals procedeixi de subvencions o ajuts públics.
• Entitats adjudicatàries de contractes del sector públic.

.

Sobre quins aspectes cal informar?

• Quina és la missió, cal entendre els objectius, els valors…
• Quins són els òrgans de govern.
• Quines persones ocupen aquests càrrecs.
• Cóm es gestiona: cal publicar documents i explicar-ho de forma entenedora.
• Cóm es facilita la informació: S’ha de propiciar la participació a les entitats.

.

Alguns temes clars a publicitar seria, per exemple:

• Quan l’entitat rep subvencions o un ajut públic s’ha de publicar a la web i explicar a fi i efecte de facilitar-ne la comprensió.
• Explicar el cost i el benefici tant econòmic com social que representa el treball dels voluntaris.
• De quina manera cobrim la manca de tresoreria.
• Donar a conèixer els comptes anuals i el pla estratègic: cal donar informació de què pensem fer, què hem fet, i analitzar si hem assolit els objectius.

Cal tenir en compte que la gent i especialment els associats cada cop volen disposar de més informació.

 .

La Transparència aporta beneficis clars en diferents àmbits:

• Genera coneixement: podem accedir a informacions, es poden contrastar… Millora la confiança interna (els qui hi treballen o col·laboren) i externa (els que ho veuen des de fora).
• Fomenta la democràcia: si sabem, podem participar. Fa possible la participació i el diàleg en condicions d’igualtat.
• Ajuda al desenvolupament: Hi ha una relació directe entre els països desenvolupats i les polítiques de transparència. La Transparència millora la percepció de possibles donants, inversors, voluntaris…
• Fomenta l’adhesió a les entitats perquè la seva feina i valors són públics i notoris.

 .

Com ha de ser la informació que volem transmetre?

• Completa i amb dades primàries: estatuts i altre normativa essencial associada.
• Intel·ligible: explicar els estatuts, destacant els punts més importants i després un enllaç al document complert.
• Presentada en diferents nivells d’aprofundiment: En funció de l’activitat de l’entitat.
• Oportuna: publicada en el moment adient.
• Adequada: per explicar correctament la gestió i l’entitat en si mateixa.
• Fàcilment accessible: ben organitzada.
• Accessible de forma no discriminatòria: universal.
• Presentada en formats estandarditzats, reutilitzables i lliures de llicència: Els documents penjats han d’estar totalment disponibles.
• Adaptada per ser consultada en diferents tipus de plataformes.
• Humanitzada: mirem d’evitar figures genèriques; les decisions les prenen “persones”.
• Contextualitzada: explicar per què hem pensat o hem arribat a aquella decisió, d’acord amb la missió de l’entitat.
• Contrastada: s’ha de verificar amb tècnics i assessors.
• Contrastable: que qualsevol pugui contrastar la informació.

 .

És important que les entitats vagin treballant en el tema de la Transparència i que es vagin preparant, atès que la normativa està en vigor des de juny de 2015.

Des del “Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural (LPCCP)”, grup de recerca reconegut per la Universitat Autònoma de Barcelona, han elaborat un manual i una guia d’autoavaluació per a les entitats. Aquest material ha estat elaborat gràcies a les opinions i propostes de membres de diferents entitats, el qual us enllacem per si és del vostre ajut.

http://labcompublica.info/wp-content/uploads/2014/12/Guia%20autoavaluacio%20ESAL_LPCCP-UAB.pdf

 .

.

Assessoria a Barcelona

Sagarra i Montalvo Gestió BCN

The post La Transparència en l’àmbit de les Entitats Catalanes i la seva regulació first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.

Cal diferenciar dues formes diferents de mecenatge:

1. El mecenatge en sentit estricte conegut com les donacions. Són aportacions altruistes i desinteressades dutes a terme per col·laborar esporàdicament amb entitats no lucratives, i l’objectiu és la mera liberalitat del donant.
2. El mecenatge empresarial formulat mitjançant convenis de col·laboració empresarials en activitats d’interès general. Són acords, en virtut dels quals, les entitats referides a l’art.16 de la Llei 49/2002, a canvi de l’obtenció d’una ajuda econòmica per a la realització de les activitats que efectuen en compliment de la seva finalitat específica, es comprometen per escrit a difondre la participació del col·laborador en el desenvolupament d’aquestes activitats, reportant al donant un benefici addicional obtingut mitjançant la promoció de la seva pròpia imatge.

Dins del mecenatge empresarial ens trobem amb dues figures:

• El conveni de col·laboració en activitats d’interès general
• Els contractes de patrocini publicitari

Tot i que les dues figures mostren un paral·lelisme en la seva configuració jurídica, i es troben subjectes a un mateix règim tributari en l’àmbit de l’impost personal de l’aportant, les dues modalitats d’actuacions presenten importants elements diferenciadors, entre els quals hi ha el tractament fiscal diferent a efectes de l’IVA

En aquest blog ens centrarem en les principals característiques dels convenis de col·laboració empresarials, tractant en un futur blog les característiques dels contractes de patrocini publicitari.

.

ELS CONVENIS DE COL·LABORACIÓ EMPRESARIAL

.

Els convenis de col·laboració empresarial constitueixen una figura de caràcter intermedi entre el patrocini publicitari i el pur ànim de liberalitat, que caracteritza les aportacions integrades en el mecenatge en el sentit estricte.

Els convenis de col·laboració empresarial, integrats per les aportacions econòmiques realitzades per les empreses a favor de fundacions i associacions declarades d’utilitat pública a canvi de la difusió d’aquesta col·laboració, són objecte de regulació en l’art. 25 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense ànim de lucre.

“S’entendrà per conveni de col·laboració empresarial en activitats d’interès general, als efectes que preveu d’aquesta Llei, aquell pel qual les entitats a què es refereix l’article 16, a canvi d’una ajuda econòmica per a la realització de les activitats que efectuïn en compliment de l’objecte o finalitat específica de l’entitat, es comprometen per escrit a difondre, per qualsevol mitjà, la participació del col·laborador en aquestes activitats “

Resumint, es podria dir que són una modalitat d’aportació de caràcter altruista que permet als empresaris col·laborar amb entitats la qual raó de ser no és altra que la realització d’activitats d’interès general.

 .

Principals característiques dels convenis de col·laboració empresarial:

.

a)      Subjecte beneficiari de l’aportació:

-El receptor de l’aportació ho és en tot cas una entitat sense fins lucratius.

-Els convenis de col·laboració no poden ser realitzats a entitats que no estiguin acollides a la Llei 49/2002.

b)      Objectius perseguits per l’acció de l’empresa:

-L’objectiu perseguit per aquests convenis se centra a col·laborar amb els fins d’interès general de les entitats no lucratives perceptores de l’ajut econòmic.

-Dins del mecenatge empresarial la publicitat es derivarà de la pròpia notorietat de l’acció i del prestigi social que per a l’empresa representa l’aportació realitzada, essent aquesta distant de l’entorn característic de la publicitat convencional.

-El marc del conveni de col·laboració està presidit per un esperit de cooperació amb les activitats d’una determinada entitat sense ànim de lucre, sense perjudici que a través de l’esmentat conveni pugui perseguir també la difusió de la imatge del col·laborador.

c)       Naturalesa jurídica del contracte

-Els convenis de col·laboració empresarials es presenten com actes unilaterals gratuïts, atesa la condició de liberalitat que presenta l’ajuda econòmica, que no representa el pagament d’una contraprestació.

-L’aportació econòmica realitzada per l’empresa en el si d’un conveni de col·laboració no és el pagament d’un preu per la prestació d’un servei, sinó del lliurament de diners, amb ànim de liberalitat, que va més enllà de l’interès particular del col·laborador.

-La difusió de la participació del col·laborador en el marc dels convenis de col·laboració no constitueix una prestació de serveis. En conseqüència l’ajuda rebuda no pot ser entesa com un pagament en contraprestació de la difusió rebuda.

d)      Tractament tributari

–          En virtut del caràcter gratuït de l’aportació que caracteritza els convenis de col·laboració empresarial, resultaran aplicables les regles pròpies de les donacions.

–          En l’àmbit de l’aplicació de l’Impost sobre Societats:

-En el marc vigent de la Llei 49/2002, amb caràcter general, les aportacions rebudes per l’entitat donatària es declaren expressament exemptes de tributació en l’IS per l’art 6.1.a).

-La Llei 49/2002 qualifica les aportacions realitzades en el marc del conveni de col·laboració, com a despeses íntegrament deduïbles a fi de determinar la base imposable de l’impost sobre societats, tot i tractar-se de donatius i liberalitats.

–          En l’àmbit de l’aplicació de l’IVA:   

-Les rendes obtingudes a través de la celebració de convenis de col·laboració, quedarien exemptes d’IVA. No es considera aquesta activitat com una prestació de serveis, i per tant es troba plenament exempta de tributació de l’IVA al tractar-se d’unes aportacions que van destinades a la satisfacció de fins d’interès general i que constitueixen un benefici per a tota la col·lectivitat. A aquests efectes els indiquem la consulta vinculant nº V2725-10 del 16/12/2010 de la Direcció general de Tributs amb més informació per a la seva ajuda:http://petete.minhap.es/Scripts/know3.exe/tributos/CONSUVIN/texto.htm?NDoc=18612&Consulta=convenio+colaboracion+empresarial&Pos=18

-A priori, l’empresa col·laboradora rep la difusió del seu nom associat a l’esdeveniment que resulta finançat. Ara bé, en cap cas està rebent béns o serveis en profit propi susceptibles de ser qualificats com de consum. I, tot i que aquesta difusió pugui arribar a reportar a l’empresa un increment en el volum de negocis, no és aquesta la finalitat perseguida amb la formalització del conveni.

-La circumstància que determina la no subjecció d’aquestes quantitats al’IVA és que l’ajuda realitzada per l’empresa no és el pagament d’un preu per la prestació d’un servei, sinó el lliurament de diners amb ànim de liberalitat.

El benefici fiscal establert per als convenis de col·laboració resulta incompatible amb la resta d’incentius regulats en la Llei 49/2002. Una única aportació no pot generar el dret a gaudir de diferents incentius fiscals.

 .

Altres aspectes dels convenis de col·laboració empresarial:

.

El conveni de col·laboració empresarial es configura com un acord entre dues parts, el beneficiari de l’aportació econòmica i l’entitat col·laboradora.

Aquest acord es formula mitjançant un pacte escrit a través del qual determinades entitats reben una ajuda econòmica destinada a la realització del seu objecte social o dels seus fins específics comprometent, a canvi, a la difusió de la participació del col·laborador.

Aquest ajut econòmic pot materialitzar-se a través de béns, de diners o de la prestació de serveis. Res impedeix que puguin subscriure convenis en els quals l’empresa col·laboradora posi a disposició de l’entitat no lucrativa personal propi o mitjans tecnològics, productes per ella fabricats, etc.

Aquesta ajuda s’ha de destinar íntegrament a la realització de les activitats que les entitats donatàries desenvolupen en compliment de les finalitats d’interès general.

Com ja hem dit en repetides ocasions, l’entitat donatària es compromet a difondre la participació del col·laborador en l’activitat d’interès general desenvolupada per aquella. Aquest compromís ha de constar per escrit i l’objecte es concreta en la difusió de la col·laboració prestada a través de la posada en coneixement del públic d’aquesta contribució, admetent a aquest efecte la validesa de qualsevol mitjà de difusió, ja sigui oral o escrit.

En el compromís escrit entre ambdues parts han de constar com a mínim els següents aspectes:

-Expressió del consentiment del donant i donatari

-Import de l’ajut econòmic

-Condicions i mitjans a través dels quals s’ha d’efectuar la difusió de la col·laboració

-La destinació que hagi de rebre l’aportació realitzada

No caldria cap certificat destinada a acreditar l’efectivitat de l’aportació.

Com a obligació adquirida per l’entitat donatària, aquesta està obligada a destinar les rendes i els béns rebuts per a finançar les activitats d’interès general desenvolupades per la mateixa, i a divulgar el nom de l’entitat col·laboradora associada a l’esdeveniment finançat.

 .

Consideracions finals dels convenis de col·laboració empresarial:

.

Les empreses que desitgen col·laborar en la realització de fins d’interès general ho fan majoritàriament a través de la formalització d’un conveni de col·laboració amb una entitat no lucrativa, més que amb actuacions de mecenatge en sentit estricte.

El benefici fiscal d’acord amb l’art. 25 de la Llei 49/2002 resulta més beneficiós que el previst per al supòsit de donacions desinteressades, previst en l’art 17 de l’esmentada Llei. Això és perquè, enfront de la deducció en quota previstes per a les donacions, les quanties lliurades mitjançant un conveni de col·laboració a l’entitat no lucrativa en els termes previstos en l’art. 25 de l’esmentada Llei, són deduïbles de la base imposable del col·laborador sense cap límit.

L’ajuda es configura com una despesa deduïble de cara a la determinació del rendiment net de l’activitat exercida, en canvi la donació s’articula mitjançant l’aplicació d’una deducció en la quota reconeguda per a les actuacions de mecenatge en sentit estricte.

En relació amb les aportacions desinteressades, per aplicar les quanties no deduïdes en aquest concepte per excedir els límits previstos, l’empresa col·laboradora tindrà els deu anys immediats i successius al període impositiu. D’aquesta manera es persegueix facilitar la distribució del benefici al llarg de diversos exercicis.

Una mateixa quantitat aportada no pot servir al mateix temps per a la deduïbilitat com a despesa en l’IS i per generar una deducció per donatius. Però sí que és perfectament possible aplicar la deduïbilitat de la despesa per convenis de col·laboració empresarial respecte de les quantitats destinades a aquesta finalitat i aplicar la deducció per donatius respecte d’altres quantitats satisfetes per l’entitat.

 .

Assessoria a Barcelona

 SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Convenis de Col·laboració Empresarial en activitats d’interès general com a instrument de Mecenatge first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

El micromecenatge basat en la cooperació, atenció i confiança col·lectiva, és un sistema que consisteix en “petites donacions”, com a nova forma de recaptar fons per a qualsevol incipient projecte empresarial, cultural, social o esportiu.

Aquesta estratègia per sensibilitzar i implicar la ciutadania entorn de projectes, cada cop agafa més força al nostre país.

Amb la nova reforma fiscal, s’incrementa els incentius al mecenatge, especialment de la figura del micromecenatge.

Amb efectes des del 1 de gener de 2015, i mitjançant les lleis recentment aprovades, Llei 26/2014, de 27 de novembre que reforma l’actual Llei del IRPF i la Llei 27/2014, de 27 de novembre del IS, s’introdueixen modificacions a la Llei 49/2002 relativa al règim fiscal de les entitats sense afany de lucre, Fundacions i Associacions declarades d’Utilitat Pública, modificant la deducció per donatius com segueix:

.

• A efectes del IRPF:

.

Les persones físiques que efectuïn donacions i aportacions a aquests tipus d’entitats, tindran dret a deduir de la quota íntegra els següents percentatges de deducció:

–          Fins a 150 euros …………………….. 75 % de deducció

–          Resta base de deducció ………….. 30 % de deducció

Si en els dos exercicis anteriors s’haguessin efectuat donatius amb dret a deducció a favor d’una mateixa entitat per import igual o superior, en cada un d’ells, al de l’exercici anterior, el percentatge de deducció aplicable a la base de la deducció a favor d’aquest mateixa entitat que excedeixi de 150 euros, serà d’un 35%.

Per el període impositiu del 2015, aquest percentatges esmentats anteriorment per a la base de deducció fins a 150 euros serà del 50%, el 27,5 % aplicable a la resta de la base de deducció, i el 32,5 % en els casos esmentats en el paràgraf anterior.

 .

• A efectes del IS:

.

Es manté la deducció de la quota íntegra del 35% sobre la base de deducció però per a els períodes impositius a partir del 1 de gener de 2015, s’afegeix el següent:

–          Si en els dos períodes impositius immediatament anteriors s’haguessin realitzat donatius a favor d’una mateixa entitat per import igual o superior, en cada un d’ells, al del període impositiu anterior, el percentatge de deducció aplicable a la base de deducció a favor d’aquesta mateixa entitat serà del 40%.

–          En els exercicis iniciats a l’any 2015, aquest percentatge de deducció serà del 37,5 %.

Aquestes mesures representen un avanç, encara que no suficient, en el reconeixement de la col·laboració privada en la realització d’activitats d’interès general.

.

.

 Sagarra i Montalvo Gestió BCN

Assessoria a Barcelona

The post Incentius fiscals al Mecenatge a partir del 2015 first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

El passat 29 d’agost, el Govern de l’Estat va aprovar l’Avantprojecte de Llei de Fundacions

 .

.

L’avantprojecte de Llei de Fundacions està cridat a substituir la vigent Llei 50/2002, de 26 de desembre. Segons el Govern l’objectiu és garantir un millor exercici del dret de fundació i del compliment de les obligacions que se’n deriven, tant respecte de la societat (a través dels fins que justifiquen la seva existència), com de les administracions públiques (en supervisar la seva actuació) i atorgar, quan correspongui, beneficis fiscals.

Sobre aquest avantprojecte han sorgit moltes veus crítiques al·ludint que restringeix la participació de la societat civil, s’allunya dels països europeus en matèria de desgravacions fiscals, i que estableix un règim sancionador per a patrons i secretaris no patrons que pot resultar dissuasiu per a aquelles persones que estan per un mer interès de solidaritat sense més, sense cerca d’un benefici personal.

El nou text suposa l’aplicació d’un model intervencionista per part dels poders públics en el funcionament de les fundacions.

Encara que a Catalunya, el règim de les fundacions està regulat al títol III del llibre tercer del Codi civil català, hi ha determinats articles d’aquest text proposat pel Govern espanyol que estableixen que són d’aplicació general i que faran que les fundacions ja constituïdes, quan sigui procedent, hagin d’adaptar els seus estatuts a la futura legislació.

Els principals aspectes que aquest avantprojecte introdueix són:

.

• El text pretén simplificar el procés constitutiu: es preveu que garanteixi l’agilització de la constitució de les fundacions mitjançant l’assessorament que proporcionarà el Protectorat únic en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat. L’interessat en crear una fundació es dirigirà al Protectorat per demanar un informe d’idoneïtat, adequació, suficiència i viabilitat que haurà de ser resolt en el termini màxim de tres mesos. El notari constituirà la fundació i en demanarà la inscripció en el Registre únic de Fundacions, que depèn del Ministeri de Justícia a través de la Direcció general dels Registres i del Notariat.

• Al Registre de Fundacions, que serà públic i el contingut del qual es presumeix exacte i vàlid, constaran els actes rellevants relatius a totes les fundacions que operin en territori espanyol, la qual cosa permetrà complir amb les necessitats de publicitat i transparència que proporcionen un major control del ús que es fa de les subvencions i beneficis fiscals que rebin. La seva administració s’atribuirà al Registre Mercantil.

• Dotació: L’avantprojecte reforça els requisits relatius a la dotació i elimina la possibilitat de desemborsament successiu.

• Fomenta les pràctiques de bon govern i transparència: regula uns principis de bon govern que han de regir l’actuació dels membres del patronat i estableix el deure d’impulsar l’aprovació i difusió de codis de bon govern. A la web es publicaran les dades més rellevants sobre la seva activitat: comptes anuals i càrrecs del patronat, així com subvencions i ajudes públiques rebudes.

• Incorpora la possibilitat d’extinció de les que es trobin inactives o no compleixin els seus fins: A les causes d’extinció ja previstes actualment a la normativa, s’afegeix la d’incomplir les obligacions de presentar comptes anualment o plans d’actuació durant tres exercicis continuats. Amb aquesta mesura es pretén reduir el percentatge significatiu de fundacions inscrites que estan inactives.

• Introdueix mesures de lluita contra el frau: Per lluitar contra el frau i evitar la utilització instrumental de la fundació per al desenvolupament d’activitats que no guardin relació amb els fins que la justifiquen, la norma aprovada diferencia entre les activitats pròpies, que la fundació exerceix per al compliment dels seus fins, i les mercantils, que es poden realitzar com a forma de finançament de la fundació. Només les fundacions que compleixin amb les exigències legals es beneficiaran de les subvencions i beneficis fiscals que sovint reben les entitats sense ànim de lucre. En aquest sentit es clarifica l’obligació que ja estableix la Llei de 2002 de destinar a les finalitats fundacionals com a mínim el 70% dels rendiments obtinguts per la fundació.

• La contractació de persones o entitats vinculades a la fundació. La regulació de la contractació amb persones o entitats vinculades a la fundació, pretén concretar l’àmbit personal de l’autocontractació, superant les llacunes existents i incloent aquells supòsits en què pot donar-se conflicte d’interessos. Aquest conjunt de supòsits als quals és aplicable el nou règim s’engloba en l’expressió genèrica “persones o entitats vinculades a la fundació”. Tanmateix, es presumeix que no tots els processos de contractació amb persones o entitats vinculades han de ser objecte d’autorització prèvia. Es considera que serà suficient amb la comunicació de les contractacions, en aquells casos en què el conjunt de les dutes a terme per la fundació no superin anualment una quantitat determinada o un percentatge dels ingressos previstos.

• S’introdueix un règim sancionador que correspon aplicar al Protectorat. Els subjectes possiblement responsables seran els patrons i el secretari del patronat que no es trobi entre els primers, si es determina la seva responsabilitat individual en la infracció comesa. Aquestes es dividiran entre lleus, greus i molt greus i seran sancionades amb mesures que oscil·len des de l’amonestació a multes d’entre 1.000 i 30.000 euros, pèrdua del càrrec de patró o de l’òrgan de govern que ocupi i inhabilitació per  ocupar aquests llocs de entre cinc i deu anys.

.

Assessoria a Barcelona

Sagarra i Montalvo Gestió BCN

The post Avantprojecte estatal de la Llei de Fundacions first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

La nova llei apareix en un moment en què el debat social contra la corrupció i l’opacitat en l’administració pública necessita resposta. .

Aquesta llei regula determinades obligacions de transparència, no només per a les administracions públiques, sinó també per a entitats privades que percebin durant un any subvencions o ajuts públics. Per tant, aquesta llei obliga igualment a les entitats no lucratives a ser transparents i a facilitar a la ciutadania l’accés a la seva informació sobre la gestió que fan del diner públic.

Val a dir, que hi ha moltes entitats finançades amb fons públics, que pel que fa a les pràctiques de bon govern i transparència, ja estan anant molt més lluny del que va la llei. .

L’organisme estatal encarregat de controlar la transparència, és l’òrgan depenent del Consell de Transparència i de Bon Govern adscrit al Ministeri d’Hisenda. .

Aquesta llei no ha entrat en vigor en la seva totalitat. De moment només ho està el Títol II, que fa referència al bon govern i als principis generals i principis d’actuació que les entitats han d’atendre.

A partir del mes de desembre de 2014, entraran en vigor els títols I i III de la llei, relatius a la Transparència de l’Activitat Pública i Consell de Transparència i Bon Govern respectivament. És a dir, a partir d’aquest mes de desembre, estarà en vigor la llei en la seva totalitat.

Per tant, quan la llei entri en vigor, algunes entitats quedaran obligades a fer públiques una sèrie d’informacions relatives a la seva entitat i a la gestió del diner rebut. .

Des del punt de vista tècnic, la llei es remet a un posterior reglament que regularà el procediment sancionador. 

.

Quines són les entitats que han d’aplicar la llei?

• Entitats que compten amb més d’un 50% de patrimoni fundacional públic (Entitats Públiques)
• Entitats privades que durant un any reben:

1. Subvencions o ajudes públiques de més de 100.000 euros.
2. Subvencions o ajuts públics que representen, almenys, el 40% del total dels ingressos anuals que percebin i sempre que el seu abast superi els 5.000 euros.

 .

A què estan obligades?

S’ha de publicar de forma clara, accessible, estructurada i comprensible la informació institucional i organitzativa de l’entitat, així com la informació econòmica, pressupostària i estadística:

• Informació institucional i organitzativa comprèn les funcions que desenvolupa l’entitat, la normativa que li és d’aplicació a aquestes funcions que desenvolupa i la seva estructura organitzativa a modus d’organigrama dels responsables dels diferents òrgans.
• Informació estadística comprèn el percentatge en volum pressupostari de contractes adjudicats i el grau de compliment i qualitat dels serveis públics.
• Sobre les subvencions i ajudes públiques cal informar:

1. Objecte de la subvenció concedida
2. Pressupost presentat
3. Durada i data d’inici de l’execució
4. Obligacions econòmiques contretes
5. Subcontractacions realitzades per a dur a terme l’activitat
6. Procediment i import de la subvenció

• Sobre la informació econòmica de l’entitat cal informar:

1. Els comptes anuals
2. Les retribucions percebudes anualment per el màxims responsables de l’entitat

 .

Aquesta norma està encaminada a adquirir especial rellevància en els procediments de licitació i adjudicació de contractes públics, així com en el posterior seguiment dels mateixos.

• Sobre els contractes subscrits amb l’administració pública cal indicar:

1. L’objecte pel qual s’ha subscrit el contracte
2. La durada del contracte
3. Import de licitació
4. Els instruments a través del qual s’ha publicitat
5. Modificacions produïdes durant la vigència del contracte
6. Desistiments i renúncies.

• Sobre els convenis subscrits amb l’administració pública cal informar:

1. Parts que han signat el conveni
2. Objecte del conveni i prestacions
3. La durada prevista
4. Les modificacions realitzades
5. Les persones que realitzen les prestacions
6. Les obligacions econòmiques acordades entre les parts

Amb aquesta llei es pretén incrementar i reforçar la transparència en l’activitat pública, obligant les administracions i entitats públiques, i a aquelles que són privades però ofereixen serveis finançats amb fons públics, a fer publicitat activa sobre la forma en què aquests fons es gestionen.

Tanmateix les entitats no lucratives també poden sol·licitar la informació que necessitin a l’Administració mitjançant el mateix procediment fixat per al ciutadà. .

Paral·lelament, el Parlament de Catalunya està treballant sobre la futura llei catalana de transparència, però que fins que no s’aprovi, les entitats catalanes s’hauran de regir únicament per la llei espanyola de transparència.

.

                                              .Assessoria a Barcelona

                                               SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

 .

The post La nova Llei de Transparència a les Entitats del Tercer Sector first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Com ja vàrem comentar en un blog anterior, cal diferenciar dues formes diferents de mecenatge:

1. El mecenatge en sentit estricte conegut com les donacions. Són aportacions altruistes i desinteressades dutes a terme per col·laborar esporàdicament amb entitats no lucratives, i l’objectiu és la mera liberalitat del donant.
2. El mecenatge empresarial formulat mitjançant convenis de col·laboració empresarials en activitats d’interès general. Són acords, en virtut dels quals, les entitats referides a l’art.16 de la Llei 49/2002, a canvi de l’obtenció d’una ajuda econòmica per a la realització de les activitats que efectuen en compliment de la seva finalitat específica, es comprometen per escrit a difondre la participació del col·laborador en el desenvolupament d’aquestes activitats, reportant al donant un benefici addicional obtingut mitjançant la promoció de la seva pròpia imatge.

Dins del mecenatge empresarial ens trobem amb dues figures:

–          El conveni de col·laboració en activitats d’interès general

–          Els contractes de patrocini publicitari

Tot i que les dues figures mostren un paral·lelisme en la seva configuració jurídica, i es troben subjectes a un mateix règim tributari en l’àmbit de l’impost personal de l’aportant, les dues modalitats d’actuacions presenten importants elements diferenciadors, entre els quals hi ha el tractament fiscal diferent a efectes de l’IVA.

En aquest blog ens centrarem en les principals característiques dels contractes de patrocini publicitari.

ELS CONTRACTES DE PATROCINI PUBLICITARI

El  contracte de patrocini publicitari és aquell per el qual el patrocinat, a canvi d’una ajuda econòmica per a la realització de la seva activitat esportiva, benèfica, cultural, científica o d’un altre mena, es compromet a col·laborar en la publicitat del patrocinador.

Els contractes de patrocini publicitari tenen un marcat caràcter publicitari, ja que el seu objectiu és la consecució d’un determinat benefici comercial a través de la promoció publicitària dels seus productes i serveis de l’empresa que actua com a patrocinador.

El règim jurídic del patrocini publicitari es regula en la Llei General de Publicitat.

Respecte del conveni de col·laboració empresarial, el contracte de patrocini publicitari presenta determinades característiques comuns, però importants diferències com per exemple el subjecte beneficiari de l’aportació, les finalitats perseguides per l’acció de l’empresa, la naturalesa jurídica del contracte i, especialment en la figura impositiva del IVA, on el seu règim tributari és considerablement diferent.

Principals característiques dels Contractes de Patrocini Publicitari:

a)      Beneficiaris de les aportacions:

• Mentre que en els convenis de col·laboració empresarials el receptor de l’aportació ha de ser en tot cas una entitat sense afany de lucre acollida a la Llei 49/2002, en els contractes de patrocini publicitari, aquest requisit no és imprescindible.
• Per aquest motiu el marc tributari va més enllà la Llei 49/2002, estenent-se com a actuacions de patrocini publicitari.
• Per tant, respecte de les aportacions efectuades a entitats acollides a la Llei 49/2002, cal que ens atenguem  als elements distintius necessaris per a identificar si ens trobem davant d’una actuació de patrocini publicitari o si estem davant d’un conveni de col·laboració.

b)      Finalitats perseguides:

• El contracte de patrocini publicitari te un objectiu essencialment publicitari, essent la raó del mateix la obtenció directe i immediata d’una publicitat associada al esdeveniment finançat, procedint-se a avaluar els riscos econòmics derivats de l’acció així com les probabilitats d’èxit amb les que compta la mateixa.
• Com l’objectiu principal de l’empresa és fer publicitat dels seus productes i serveis,  junt al nom del patrocinador de l’esdeveniment, poden aparèixer referències expresses dels patrocinadors o d’algun dels seus productes comercials.
• La raó de ser del patrocini publicitari és purament mercantil i consisteix en l’atorgament d’una determinada quantitat de diners a canvi de publicitat.

c)       Naturalesa jurídica dels contractes:

• El patrocini publicitari, amb caràcter general, constitueix un acte bilateral de caràcter onerós, en la mesura en que la prestació de cada una de les parts es causa per a la prestació de l’altre.
• El pagament d’un ajut no representa sinó el pagament d’un servei o el preu d’una activitat pròpia del patrocinat.
• El pagament d’aquesta aportació econòmica per part de l’empresa es concreta en el pagament de la publicitat rebuda per l’acció duta a terme, originant-se així el naixement d’una obligació per part del patrocinat consistent a transmetre el nom i productes del patrocinador associats al desenvolupament de l’activitat.

d)      Tractament tributari de les aportacions realitzades:

 A nivell del Impost sobre Societats:

• Les aportacions en concepte de patrocini publicitari tindran la consideració de despesa de publicitat, propaganda i relacions públiques, i resultaran íntegrament deduïbles.
• En tots aquells casos que una empresa realitzi una aportació a qualsevol entitat acollida a la Llei 49/2002, rebent a canvi la difusió de l’esmentada col·laboració, l’aportació efectuada rebrà el mateix tractament tributari en l’àmbit del donant, amb independència de si es tracta d’un patrocini publicitari com d’un conveni de col·laboració.

 A nivell del IVA:

• En el contracte de patrocini publicitari el patrocinador persegueix la obtenció d’un benefici empresarial consistent a difondre el seu nom comercial o els seus productes a través d’una publicitat lligada a la promoció d’una activitat d’interès general, o sigui, persegueix obtenir una rendibilitat a la inversió efectuada.
• En aquest cas, doncs, les aportacions rebudes per l’entitat no lucrativa mitjançant un contracte publicitari estan subjectes al IVA.
• La reciprocitat de les obligacions nascudes en el si d’un contracte de Patrocini Publicitari per a el patrocinador i per a el patrocinat, junt amb el caràcter lucratiu de l’operació, justifiquen la subjecció i no exempció al impost.

Com a reflexió final, val a dir que des de el punt de vista estrictament tributari, tant els convenis de col·laboració com els contractes de patrocini publicitari difereixen tan sols en l’aspecte relatiu a la seva subjecció o no al IVA. I es que, si be, les esmentades aportacions reben el mateix tractament fiscal en l’àmbit del impost del donant, a efectes de IVA els convenis de col·laboració estan totalment exempts de IVA al no tenir la consideració de prestació de serveis, els contractes de patrocini publicitari estan subjectes a IVA.

.

Assessoria a Barcelona

 SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Contractes de Patrocini Publicitari en Activitats d’Interès General com a Instrument de Mecenatge first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.L’aportació privada a entitats declarades d’utilitat pública, en activitats d’interès general mitjançant el mecenatge, inclouen les donacions i altres formes de mecenatge com els patrocinis i els convenis de col·laboració. Totes elles es contemplen dins del règim fiscal de les entitats beneficiàries del mecenatge, on els incentius fiscals es regulen en la Llei 49/2002.

L’impacte tributari sobre el desemborsament realitzat redueix considerablement la factura fiscal de qui efectua aquestes aportacions. Les empreses que efectuen aquests desemborsaments són les que han de tenir ben clar quines són les seves conseqüències fiscals tant si inverteixen diners en un contracte de patrocini, o bé mitjançant un donatiu o a través d’un conveni de col·laboració empresarial.

A continuació explicarem breument en què consisteix cada un d’ells:

.

Els Donatius:

Purs i simples, és la forma més senzilla d’ajudar a fomentar l’activitat d’interès general de l’entitat.

En aquest cas l’entitat beneficiària ha d’expedir un certificat on s’expressi:

• Que és una entitat beneficiària de mecenatge segons la Llei 49/2002
• Data i import del donatiu en efectiu
• Document públic que acrediti la donació en béns o drets
• Destinació que l’entitat donarà al bé o dret aportat
• Menció expressa del caràcter irrevocable de la donació

Com a obligació formal davant l’Agència Tributària l’entitat beneficiària ha de presentar la declaració informativa model 182 durant el mes de gener.

A efectes de l’empresa donant, els donatius a entitats acollides a la Llei 49/2002, no constitueixen una despesa deduïble en l’Impost sobre Societats, però si una deducció en la quota.

El Patrocini:

En aquest cas l’empresa efectua el pagament d’un ajut a l’entitat per a la realització de les seves activitats d’interès general amb el compromís per part d’aquesta de col·laborar en la publicitat del patrocinador com a contrapartida, essent doncs una despesa de publicitat en tota regla.

L’operativa es regula contractualment ja que l’entitat presta un servei publicitari que li empresa paga, esperant obtenir un elevat rendiment de la inversió publicitària.

Fiscalment es contempla la següent manera:

• Es considera una prestació de serveis subjecta a IVA.
• És una despesa deduïble en l’Impost sobre Societats per al patrocinador.
• Per a l’entitat beneficiària té caràcter de renda exempta en l’Impost sobre societats.

El Conveni de Col·laboració Empresarial:

S’entén com el lliurament d’una ajuda econòmica a una entitat beneficiària de mecenatge per al compliment i realització de les seves activitats que efectuï en compliment dels seus fins previstos, a canvi de difondre per qualsevol mitjà, la participació del col·laborador en aquestes activitats, sense que en cap cas pugui consistir en el lliurament de percentatges de participació en vendes o beneficis.

La difusió de la participació del col·laborador no constitueix una prestació de serveis i fiscalment es contemplen de la següent manera:

• Les quantitats satisfetes seran despesa deduïble a efectes de l’Impost sobre Societats.
• A l’efecte d’IVA estem davant d’una operació no subjecta a aquest, no podent repercutir, encara tractant-se d’una prestació de servei publicitari però que, segons la Direcció General de Tributs, no es dóna el requisit de consum gravable ni onerós per part de les entitats beneficiàries.

En aquest blog hem resumit conceptualment en què consisteixen tres tipus d’aportacions privades de mecenatge.

En breu publicarem amb més detall les característiques de cadascuna d’elles.

Assessoria a Barcelona

Sagarra i Montalvo Gestió BCN

The post Mecenatge: Donatius, Patrocinis i Convenis de Col·laboració first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.