Arran de les modificacions normatives aprovades durant els darrers exercicis, s’han millorat les condicions d’aquesta reserva per als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2025, quedant de la següent manera:

Podran aplicar aquest incentiu fiscal els contribuents que tributin al tipus general del 25 per cent, al tipus del 23 per cent o al tipus del 30 per cent segons el previst a l’article 29.1 i 29.6 de la LIS.

També s’inclouen les entitats de nova creació que realitzin activitats econòmiques i que tributin al tipus del 15 per cent durant el primer període impositiu en què la base imposable resulti positiva i el següent.

Requisits

Els contribuents que apliquin la reserva de capitalització tindran dret a una reducció en la base imposable del 20 per cent sobre l’increment dels seus fons propis, sempre que compleixin els següents requisits.

Aquest percentatge podrà incrementar-se fins al 23 per cent, 26,5 per cent o 30 per cent quan la plantilla mitjana total del contribuent en el període impositiu hagi augmentat respecte de la corresponent a l’exercici anterior, en els termes previstos legalment.

Que l’import de l’increment dels fons propis de l’entitat es mantingui durant un termini de 3 anys des del tancament del període impositiu al qual correspongui aquesta reducció, llevat de l’existència de pèrdues comptables en l’entitat.

Als efectes de determinar el referit increment, no es tindran en compte com a fons propis a l’inici i al final del període impositiu, entre d’altres:

• Els resultats del mateix exercici i els resultats de l’exercici anterior.
• Les aportacions dels socis.
• Les ampliacions de capital o fons propis per compensació de crèdits.
• Les ampliacions de fons propis per operacions amb accions pròpies o de reestructuració.
• Les reserves de caràcter legal o estatutari.

Aquestes partides tampoc es tindran en compte per determinar el manteniment de l’increment de fons propis en cada període impositiu en què resulti exigible.

La reserva de capitalització dotada formarà part dels fons propis existents a l’inici i al final de l’exercici de la mateixa forma que la resta de partides integrants de tals fons no exclosos a l’efecte de determinar el seu increment i posterior manteniment.

Que es doti una reserva per l’import de la reducció, que haurà de figurar en el balanç amb absoluta separació i títol apropiat i serà indisponible durant 3 anys.

No es considerarà disposada la reserva, entre d’altres supòsits, quan un soci exerceixi el dret de separació, en determinades operacions de reestructuració empresarial o quan la seva aplicació vingui imposada per una obligació legal.

L’incompliment dels requisits previstos per a la reducció corresponent a la reserva de capitalització donarà lloc a la regularització de les quantitats indegudament reduïdes, així com dels interessos de demora corresponents. 

Límit de la reducció

La reducció de la base imposable en cap cas podrà superar l’import del 20 per cent de la base imposable positiva del període impositiu prèvia a aquesta reducció.

Per als contribuents l’import net de la xifra de negocis dels quals sigui inferior a 1 milió d’euros, aquest límit serà del 25 per cent. 

Insuficiència de la base imposable

En el supòsit que la base imposable sigui insuficient per aplicar la reducció, les quantitats pendents podran ser objecte d’aplicació durant els períodes impositius que finalitzin en els 2 anys immediats i successius al tancament del període impositiu en què s’hagi generat el dret a la reducció.

      Si aquesta informació ha estat del seu interès pot compartir-la. Si necessita informació més detallada pot contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Reserva de Capitalització first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Amb la publicació de la Llei 2/2023, del 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, les empreses i entitats amb 50 o més persones treballadores van quedar obligades a implementar un Sistema Intern d’Informació.

La Llei subratlla la importància de comptar amb sistemes interns que facilitin la gestió d´informació i assegurin el compliment dels estàndards ètics i legals.

Cronologia de l´obligació

Des de 13 de juny de 2023, estaven obligades a la seva implementación les empreses privades amb 250 o més persones treballadores, així com aquelles subjectes a regulacions específiques, com la Llei de Prevenció de Blanqueig de Capitals.

Des de l’1 de desembre del 2023, l’obligació es va ampliar a totes les empreses i entitats amb 50 o més persones treballadores.

La norma també s’aplica a les administracions públiques. 

Finalitat del sistema intern d’informació

L’objectiu principal del Sistema Intern és protegir les persones informants davant de possibles represàlies, enfortint:

• La cultura de la informació i la comunicació dins l’organització.
• Les infraestructures d´integritat de les entitats.
• La prevenció i la detecció d’actuacions irregulars.

Les organitzacions han de garantir que les comunicacions es puguin fer de forma anònima, tant per treballadors com per altres tercers vinculats a l’entitat que tinguin informació sobre infraccions en el context laboral o professional.

A la pràctica, els canals de denúncia solen permetre la comunicació de fets constitutius d’assetjament laboral, assetjament sexual o per raó de sexe i altres actes d’assetjament o discriminació.

Els nous sistemes d’informació intern han d’integrar tots els canals interns existents, incloent-hi els relacionats amb situacions d’assetjament.

Implementació i gestió

Implementar el sistema requereix d´una planificació i execució acurada per complir la normativa i evitar possibles sancions. Els passos principals inclouen:

1. Elecció del canal intern d’informació:
   • Ha de permetre comunicacions anònimes i garantir-ne la confidencialitat.
   • Respectar els principis de presumpció d’innocència i d’honor de les persones afectades.
   • Assegurar la confidencialitat durant tot el procés de recerca.
2. Terminis i recepció d’informació:
   • Acreditar rebut de les comunicacions en 7 dies.
   • Completar la investigació en un termini màxim de 3 mesos.
3. Consulta i formalització:
   • Sotmetre el canal a consulta de la Representació Legal dels Treballadors.
   • Formalitzar-lo mitjançant acta d´acords per l’òrgan d´administració.
   • Redactar la política interna, incloent-hi:
     • Principis de funcionament.
     • Designació de la persona responsable de la gestió.
     • Garanties per a totes les persones implicades en el procediment.
4. Comunicació interna i externa:
   • Informar treballadors i proveïdors sobre l’existència del sistema implementat i com fer-lo servir. 

Consideracions per a grups d’empreses

La normativa preveu la política general del Sistema Intern d’Informació per a grups d’empreses segons l’article 42 del Codi de comerç. L´extensió de polítiques internes a totes les societats del grup o el nomenament d´un responsable únic pot ser un indici de l´existència de grup d’empresa a efectes laborals, un aspecte rellevant a considerar en configurar el sistema.

Si aquesta informació ha estat del vostre interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada podeu contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN SL

The post Sistema Intern d’ Informació first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Aquest blog analitza el funcionament d’aquest incentiu fiscal i el seu impacte sobre la tributació de les pimes.

 Marc normatiu

La regulació es troba a la Llei 27/2014 de l’Impost sobre Societats.

Segons aquesta norma:

• Es consideren empreses de reduïda dimensió les que tenen una xifra de negocis inferior a 10 milions d’euros.
• Aquestes empreses poden aplicar diversos incentius fiscals específics.
• Entre aquests destaca la amortització accelerada dels elements nous de l’immobilitzat material, intangible i de les inversions immobiliàries, afectes a una activitat econòmica.

La norma permet aplicar el doble del coeficient d’amortització lineal màxim establert en les taules fiscals, cosa que permet deduir fiscalment una part més gran del cost de l’actiu durant els primers anys.

 Tractament comptable i diferències temporals

Des del punt de vista comptable, l’amortització es registra d’acord amb la vida útil estimada de l’actiu, seguint els criteris establerts al Pla General de Comptabilitat i, habitualment, utilitzant coeficients similars als de les taules d’amortització.

En canvi, la normativa fiscal permet que les pimes incrementin el coeficient d’amortització a efectes fiscals, aplicant l’amortització accelerada.

Aquesta diferència entre:

• l’amortització comptable, i
• l’amortització fiscalment deduïble

genera una diferència temporal entre el resultat comptable i la base imposable de l’impost.

Aquesta diferència és temporal perquè:

• en els primers anys la despesa fiscal és superior a la comptable
• en els anys posteriors la situació s’inverteix

En conseqüència, no es tracta d’una reducció definitiva de l’impost, sinó d’un diferiment temporal de la càrrega fiscal.

 Exemple pràctic

• Suposem una Pime que adquireix una màquina per valor de 100.000 €.
• Coeficient d’amortització segons taules: 10 % anual.
• Amortització comptable (normal)
• Amortització anual:
• 100.000 × 10 % = 10.000 €
• Durada: 10 anys
• Amortització fiscal accelerada
• Coeficient duplicat per a ERD: 20 %
• Amortització fiscal anual:
• 100.000 × 20 % = 20.000 €
• Durada aproximada: 5 anys
• Diferència temporal generada

Primer any:

Si el tipus de l’impost és del 24 %, la reducció temporal de l’impost serà:10.000 × 24 % = 2.400 €

Això implica que la Pime paga menys impost en els primers anys, millorant la seva liquiditat, encara que aquesta diferència es compensarà en el futur.

 L’amortització accelerada constitueix un dels incentius fiscals més importants del règim d’empreses de reduïda dimensió. Aquest mecanisme permet avançar la deducció fiscal del cost dels actius, fet que redueix la base imposable en els primers anys.

Tot i això, des del punt de vista econòmic i comptable, aquest incentiu genera diferències temporals entre el resultat comptable i la base imposable, ja que l’amortització comptable es calcula segons la vida útil de l’actiu mentre que la normativa fiscal permet aplicar coeficients superiors.

Per tant, l’amortització accelerada no redueix de manera permanent l’impost, sinó que permet diferir part de la càrrega fiscal, cosa que pot contribuir a millorar la capacitat d’inversió i la liquiditat de les pimes.

.

Si aquesta informació ha estat del seu interès pot compartir-la. Si necessita informació més detallada pot contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Possibilitat d’aplicar amortització accelerada a les Empreses de Reduïda Dimensió first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Una de les principals mesures adoptades és la pròrroga fins a l’exercici 2026 del règim de llibertat d’amortització aplicable a determinades inversions que utilitzin energia procedent de fonts renovables. Aquest incentiu fiscal permet que els elements de l’immobilitzat material afectes a aquestes inversions puguin amortitzar-se lliurement, sense quedar subjectes als coeficients i períodes màxims establerts amb caràcter general en la normativa de l’Impost sobre Societats. Des d’un punt de vista pràctic, aquesta mesura té un impacte significatiu en la determinació de la base imposable, ja que possibilita anticipar la deducció fiscal del cost de la inversió, reduint la càrrega tributària en els primers exercicis i millorant la liquiditat de les empreses inversores. Aquesta flexibilitat resulta especialment rellevant en projectes vinculats a la transició energètica, que acostumen a requerir elevades inversions inicials amb retorns a mitjà o llarg termini.

En la mateixa línia d’incentivar comportaments empresarials alineats amb objectius de sostenibilitat, el Reial decret llei amplia també fins a 2026 la llibertat d’amortització aplicable a determinats vehicles i a les noves infraestructures de recàrrega. Aquesta mesura afecta tant les empreses que renoven o electrifiquen les seves flotes com aquelles que realitzen inversions en punts de recàrrega, ja sigui per a ús intern o per a la seva explotació econòmica. Des del punt de vista fiscal, la llibertat d’amortització permet adaptar millor el ritme de deducció de la despesa al flux real de caixa generat per la inversió, minimitzant l’impacte de l’impost en les fases inicials i afavorint la viabilitat econòmica dels projectes. En el moment de tancar l’exercici 2025, aquestes pròrrogues resulten rellevants a efectes de planificació, ja que permeten anticipar decisions d’inversió amb certesa sobre el tractament fiscal aplicable en els exercicis immediatament posteriors.

D’altra banda, el Reial decret llei manté una mesura de gran transcendència societària amb incidència indirecta en l’Impost sobre Societats: la pròrroga de la suspensió del còmput de les pèrdues corresponents als exercicis 2020 i 2021 a efectes de determinar la concurrència de la causa legal de dissolució prevista a l’article 363.1.e) de la Llei de societats de capital. En concret, s’estableix que aquestes pèrdues no es tindran en compte fins al tancament de l’exercici que s’iniciï l’any 2026. Aquesta pròrroga aporta un marge temporal addicional perquè les empreses puguin restablir l’equilibri patrimonial mitjançant la generació de resultats positius, aportacions de socis o altres mesures de sanejament financer, sense que els administradors incorrin en responsabilitats per incompliment de les obligacions legals de dissolució.

En resum, les mesures introduïdes pel Reial decret llei 2/2026 en matèria d’Impost sobre Societats adquireixen una especial rellevància en el context del tancament de l’exercici 2025. Tant la pròrroga dels incentius a la inversió sostenible com el manteniment de mecanismes excepcionals de protecció patrimonial ofereixen a les empreses un marc de major seguretat jurídica i fiscal, que cal tenir present tant en el càlcul de l’impost com en la planificació dels exercicis futurs.

.

Si aquesta informació ha estat del vostre interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada podeu contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Tancament de l’exercici 2025: com afecten les noves mesures de l’Impost sobre Societats first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Ja s’ha publicat l’ Ordre HAC/1425/2025, de 9 de desembre , per la qual es desenvolupen per a l’exercici 2026 el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF i el règim especial simplificat de l’IVA.

En termes generals, l’Ordre manté els mateixos criteris que el 2025. No hi ha canvis rellevants ni en l’estructura normativa ni en les activitats incloses als dos règims, i es conserven tant les quanties dels mòduls com les instruccions per aplicar-les.

IRPF en estimació objectiva.

A l’àmbit de l’IRPF, continua aplicant-se la reducció general del 5 % sobre el rendiment net calculat pel mètode d’estimació objectiva. Aquesta reducció, vigent ja el 2024 i el 2025, contrasta amb els percentatges més elevats aplicats en exercicis anteriors (10 % el 2023 i 15 % el 2022). Convé recordar que aquesta reducció també es té en compte als efectes del càlcul dels pagaments fraccionats corresponents al 2026.

Així mateix, es mantenen els índexs de rendiment net reduïts per a determinades activitats agrícoles, en concret per al raïm de taula, així com per a les flors i plantes ornamentals, amb un índex del 0,32, i per al cultiu de tabac, amb un índex del 0,26.

També continuen vigents el 2026 els índexs correctors introduïts el 2023. A les activitats ramaderes, s’aplica un índex del 0,50 quan més del 50 % de l’alimentació del bestiar procedeix de pinsos i productes adquirits a tercers, valorats a preu de mercat. Per la seva banda, en els cultius realitzats totalment o parcialment a terres de regadiu que utilitzin energia elèctrica, l’índex aplicable és del 0,75, sempre que el contribuent o la comunitat de regants estiguin degudament inscrits al registre territorial corresponent.

Com a novetat negativa, desapareix la reducció extraordinària del 25% del rendiment net que es va aplicar el 2024 a les activitats desenvolupades a municipis afectats per la DANA ocorreguda entre el 28 d’octubre i el 4 de novembre del 2024.

IVA en règim simplificat.

Al règim simplificat de l’IVA, es mantenen els percentatges especials aplicables a determinades activitats ramaderes afectades per crisis sectorials. En concret, el percentatge per a la cria, guarda i engreix d’aus es fixa al 0,06625, mentre que per a l’apicultura es manté al 0,070.

Renúncia o revocació del règim de mòduls.

Els contribuents que desenvolupin activitats acollides a aquests règims i vulguin renunciar o revocar una renúncia per a l’exercici 2026 disposen de termini fins al 31 de desembre del 2025.

En el cas de l´IRPF, la renúncia a l´estimació objectiva s´entén efectuada quan el contribuent presenta en termini el pagament fraccionat del primer trimestre aplicant el mètode d´estimació directa. Si es tracta d´un inici d´activitat, la renúncia es produeix igualment en presentar el primer pagament fraccionat en estimació directa.

Per a lIVA, la renúncia al règim simplificat es materialitza amb la presentació en termini de la declaració del primer trimestre aplicant el règim general. En els supòsits d’inici d’activitat, només cal presentar la primera declaració d’IVA sota el règim general.

Límits excloents i pròrroga pendent.

Els anomenats límits excloents són els imports que determinen quins contribuents poden continuar tributant al règim de mòduls de l’IRPF i al règim simplificat de l’IVA. Des de l’exercici 2016 s’apliquen els mateixos límits, tot i que els previstos amb caràcter general a la normativa són inferiors, gràcies a successives pròrrogues aprovades mitjançant norma amb rang de llei.

La situació actual es pot resumir en la comparativa següent:

A més d’aquests límits generals, cal tenir en compte els límits específics establerts per a determinades activitats, que poden restringir l’accés al règim de mòduls amb independència dels imports anteriors.

La pròrroga dels límits superiors aplicables el 2026 continua sent el principal focus d’incertesa, ja que el manteniment exigeix l’aprovació d’una norma legal expressa. Fins que aquesta pròrroga es confirmi, no es pot donar per garantida la continuïtat dels límits actualment vigents.

Si aquesta informació ha estat del vostre interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada podeu contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Ordre de mòduls 2026. Què es manté i què canvia first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

El fons dotacional constitueix el patrimoni mínim, estable i afecte de manera permanent al compliment dels fins d’interès general d’una fundació. La configuració jurídica deriva tant de la normativa estatal com, en el cas de Catalunya, de la normativa autonòmica específica.

Les fundacions amb domicili a Catalunya es regeixen per la Llei 4/2008, del 24 d’abril, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya (CCC) . De l’esmentada norma destaquen els aspectes següents:

• Art. 331-5 CCC: la dotació està composta per béns o drets amb valor econòmic i ha de ser adequada per garantir la viabilitat de la fundació.
• Art. 331-6 CCC: les aportacions dotacionals (inicials o posteriors) tenen caràcter irrevocable i queden afectes de forma permanent als fins fundacionals.
• Arts. 333-1 i 333-2 CCC: el patrimoni dotacional només pot ser alienat amb autorització del Protectorat de la Generalitat, i el producte s’ha de reintegrar a la dotació o invertir-se novament en béns afectes.
• Art. 333-5 CCC: en cas d’extinció, els béns resultants s’han de destinar a altres entitats sense ànim de lucre amb fins d’interès general, sense possibilitat de revertir els fundadors o els aportants.

A nivell estatal, la Llei 50/2002, de Fundacions, aplicable a tot l’Estat i supletòria a Catalunya, coincideix en els principis essencials:

• La dotació ha de ser adequada i suficient (art. 12).
• Els béns dotacionals integren un patrimoni afecte amb caràcter permanent a les finalitats fundacionals.
• La seva alienació exigeix autorització del Protectorat (arts. 19–21).
• En cas dextinció, els béns shan de destinar a altres entitats del sector no lucratiu (art. 33).

Tractament fiscal de les aportacions a la dotació

La naturalesa jurídica de les aportacions, irrevocables i sense contraprestació, determina que, a efectes fiscals, es qualifiquin com a donatius o liberalitats. Aquesta interpretació ha estat reiterada per la Direcció General de Tributs en diverses consultes vinculants, en particular les V1828-06 (Impost sobre Societats) i V1672-06 (IRPF).

Impost sobre Societats (IS)

D’acord amb el criteri administratiu establert a la consulta V1828-06 , les aportacions a la dotació fundacional no constitueixen despesa fiscalment deduïble, en tractar-se d’aportacions realitzades a títol gratuït i sense correlació amb l’obtenció d’ingressos.
Tot i això, quan la fundació està acollida al règim fiscal especial de la Llei 49/2002, aquestes aportacions:

• es consideren donatius deduïbles,
• donen dret a una deducció en quota del 40%,
• amb un límit del 15% de la base imposable,
• i amb possibilitat d’aplicar l’excés als deu exercicis immediats i successius.

 IRPF (Llei 35/2006)

La consulta vinculant V1672-06 va analitzar la deduïbilitat de les aportacions realitzades per persones físiques al fons dotacional, concloent-ne la naturalesa de donatiu sempre que siguin irrevocables, pures i simples i es destinin de forma permanent als fins fundacionals.

El tractament actual a l’IRPF distingeix dos escenaris:

1. Fundació acollida a la Llei 49/2002

El donant pot aplicar les deduccions del règim estatal de mecenatge:

• 80% sobre els primers 250 euros.
• 40% sobre l’excés, o 45% en cas de recurrència de donacions.
• Límit conjunt: 10% de la base liquidable.

1. Fundació no acollida al règim especial

En aquest cas és aplicable el règim supletori previst a la Llei 35/2006:

• Art. 68.3. 2n.b ) LIRPF: es permet una deducció del 10% de les quantitats donades a fundacions legalment reconegudes que rendeixin comptes al Protectorat.
• Límit: 10% de la base liquidable (art. 69.1 LIRPF).

Requisits per aplicar les deduccions fiscals

Per a que les aportacions siguin fiscalment deduïbles s’han de complir:

1. Aportació irrevocable, pura i simple, sense contraprestacions.
2. Afectació permanent al fons dotacional.
3. Emissió del certificat de donació conforme a la normativa vigent.
4. Rendició de comptes al Protectorat corresponent.
5. Per al règim de la Llei 49/2002:
   • compliment dels requisits dels articles 2 i 3,
   • i opció expressa pel règim especial, que es comunica a través del model 036.

En resum

1. El fons dotacional constitueix un patrimoni permanent, inalienable i no retornable, tant sota la Llei 4/2008 de Catalunya com amb la Llei 50/2002 estatal.
2. Les aportacions al fons dotacional tenen naturalesa de donatiu o liberalitat, en ser irrevocables i sense contraprestació.
3. A l’impost sobre societats, les aportacions no són despesa deduïble, encara que poden generar deducció del 40% si la fundació està acollida a la Llei 49/2002.
4. A l’IRPF, les aportacions sempre són deduïbles, ja sigui sota el règim de mecenatge (80/40/45 %) o, si no, mitjançant la deducció del 10 % prevista a l’article 68.3. 2º.b ) LIRPF.
5. Les aportacions al fons dotacional constitueixen un instrument eficaç de finançament de les fundacions i un mecanisme fiscalment avantatjós per als aportants, sempre que es compleixin els requisits legals.

.

Si aquesta informació ha estat de la seva interès pot compartir-la . Si necessiteu informació més detallada pot contactar amb nosaltres

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Anàlisi sobre el fons dotacional d’una fundació i el tractament fiscal de les aportacions que s’hi han fet first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Ara que ens trobem a les portes de l’entrada en vigor del nou sistema Verifactu, és encara més rellevant tenir clares les implicacions d’emetre les factures de manera correcta, tant des del punt de vista formal com fiscal. Conèixer què, com i quan s’ha de facturar serà fonamental per adaptar-se a les noves exigències de control tributari i digitalització.

Quan és obligatori emetre factura

Segons el Reial decret 1619/2012, de 30 de novembre, els empresaris i professionals estan obligats a emetre factura en els casos següents:

• Quan realitzen lliuraments de béns o prestacions de serveis a altres empresaris o professionals.
• Quan el destinatari és una Administració pública o una persona jurídica, encara que no actuï com a empresari.
• Quan el client sol·licita expressament la factura.
• En exportacions o operacions intracomunitàries.
• En lliuraments a particulars si es tracta de vendes a distància o serveis prestats per via electrònica.

Tanmateix, hi ha operacions internes exemptes d’IVA en què no cal emetre factura, llevat que el client la demani. Entre aquestes trobem:

• Operacions financeres i asseguradores, com préstecs, crèdits o assegurances.
• Arrendaments d’habitatges destinats a ús residencial.
• Determinades activitats educatives exemptes, quan les imparteixen entitats no empresarials (p. ex. centres públics o fundacions).

Termini per emetre una factura

Les factures s’han d’expedir en el moment de realitzar l’operació o, com a màxim, fins al dia 15 del mes següent a aquell en què s’hagi produït el fet imposable o s’hagi rebut un pagament anticipat.

Detall dels diferents terminis d’expedició i enviament de les factures, en funció de la condició del destinatari o de la naturalesa de les operacions:

Tipus de factures

La normativa distingeix dos tipus principals:

1. Factura completa o ordinària: Inclou totes les dades exigides legalment: identificació completa de l’emissor i del destinatari, descripció de l’operació, base imposable, tipus i quota d’IVA, data, numeració correlativa i altres elements obligatoris.
2. Factura simplificada: Es pot emetre quan l’import total no supera 400 euros (IVA inclòs), o fins a 3.000 euros (IVA inclòs) en determinats sectors (hostaleria, comerç al detall, taxis, aparcaments, etc.).

En aquest tipus de factura no cal identificar el destinatari (nom, NIF o domicili), excepte si:

• El client és empresari o professional i vol deduir-se l’IVA.
• El client ho sol·licita expressament.

Per tant, és un format especialment útil per a operacions menors o vendes directes a consumidors finals, ja que simplifica el procés sense perdre validesa fiscal. Cal recordar que cal que hi consti la quota repercutida, consignant-se de forma separada.

La data d’operació i la seva importància fiscal

La data d’operació és el moment en què s’executa efectivament el lliurament del bé o la prestació del servei.

Aquesta data pot no coincidir amb la d’emissió de la factura, però és determinant per a:

• Fixar el moment del meritació de l’IVA, és a dir, quan neix l’obligació de repercutir-lo.
• Determinar el període de declaració en què s’ha d’incloure la factura (trimestral o mensual).
• Alinear ingressos i despeses dins del mateix exercici fiscal, garantint coherència comptable.

En operacions recurrents o de subministrament continuat (serveis mensuals, arrendaments, manteniments, etc.), la data d’operació correspon al darrer dia del període facturat, encara que la factura s’emeti posteriorment. En aquesta casos la meritació es posposa i es produeix al venciment.

En lliuraments puntuals o únics, la data d’operació coincideix amb el moment del lliurament del bé o la prestació del servei.

En definitiva, la data d’operació preval sobre la d’emissió a efectes fiscals i ha d’indicar-se sempre que no coincideixin.

.

Si aquesta informació ha estat del vostre interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada podeu contactar amb nosaltres

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Facturació: obligacions, terminis i tipologia first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

La reducció no és uniforme, sinó que es diferencia en funció de la mida de l’empresa, prenent com a principal criteri la xifra de negocis. S’estableixen categories específiques per a microempreses i pimes amb facturacions diferents, i els tipus impositius s’aniran reduint gradualment fins a l’any 2029.

Les empreses beneficiàries es classifiquen en dues categories:

• Microempreses: Facturació anual inferior a 1 milió d’euros, amb plantilla inferior a 10 treballadors.
• Entitats de reduïda dimensió (ERD): Facturació anual inferior a 10 milions d’euros.

A continuació, es detallen els tipus aplicables per categories d’empreses:

1. Microempreses (facturació inferior a 1 milió d’euros): Per a les empreses que facturen menys d’un milió d’euros, la reducció s’aplica progressivament sobre trams de la base imposable. Els tipus impositius són els següents:

• Exercici 2025:
  • Per als primers 50.000 € de base imposable: 21%
  • Per a la resta de la base imposable: 22%
• Exercici 2026:
  • Per als primers 50.000 € de base imposable: 19%
  • Per a la resta de la base imposable: 21%
• Exercici 2027:
  • Per als primers 50.000 € de base imposable: 17%
  • Per a la resta de la base imposable: 20%

2. Pimes (facturació entre 1 i 10 milions d’euros): Per a les pimes amb una xifra de negocis entre 1 i 10 milions d’euros, la reducció del tipus de gravamen s’aplica sobre la totalitat de la base imposable de manera esglaonada:

• Exercici 2025: 24%
• Exercici 2026: 23%
• Exercici 2027: 22%
• Exercici 2028: 21%
• Exercici 2029: 20%

És important destacar que l’aplicació d’aquests tipus reduïts no és automàtica i indefinida. Les empreses han de revisar cada exercici fiscal si compleixen amb les condicions de xifra de negocis i plantilla per poder beneficiar-se de les reduccions corresponents.

.

Tributació mínima adaptada:

Des de fa uns anys, existeix una ‘tributació mínima’ en l’Impost sobre Societats.

Per a la majoria d’empreses grans, aquesta tributació mínima és del 15%. Però les microempreses i les ERD tenen tipus reduïts (per exemple, 21%, 19%…), i no seria just aplicar-los un mínim del 15% igual que les grans.

Per adaptar la regla de tributació mínima als nous tipus aprovats per a les microempreses i ERD, s’estableix que el percentatge de tributació mínima no serà del 15% general, sinó que es calcularà aplicant quinze vint-i-cinquens al tipus impositiu corresponent, arrodonint per excés.

Per això, la norma ajusta el mínim de manera proporcional:

Tributació mínima ajustada = 15% × (tipus reduït / 25%)

Per exemple, si el tipus aplicable és del 21%:

15% × (21 / 25) = 12,6%

.

Exemple pràctic de tributació mínima:

Una microempresa amb resultat comptable ajustat de 40.000 €, tipus reduït del 21%:

– Quota calculada sense deduccions: 40.000 × 21% = 8.400 €

– Després d’aplicar deduccions, només hauria de pagar 4.000 €

– Tributació mínima ajustada: 40.000 × 12,6% = 5.040 €

Com que 4.000 € és inferior al mínim, haurà de pagar com a mínim 5.040 €.

.

En resum, la reducció del tipus impositiu de l’impost de societats és una mesura significativa que busca donar un impuls a les petites empreses, oferint un estalvi fiscal progressiu que s’anirà consolidant els propers anys.

.

Artículo 29 apartado 1 Ley 27/2014 , de 27 de noviembre de 2014 redacción DF 8 Ley 7/2024 .

Disposición transitoria 44 Ley 27/2014 , de 27 de noviembre de 2014 redacción Ley 7/2024, de 23 de diciembre .

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Reducció progressiva del tipus impositiu de l’Impost sobre Societats per a Microempreses i ERD first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

La relació entre aquestes dates i el nou Reglament Verifactu és molt directa i rellevant, ja que aquest reglament introdueix noves obligacions de registre i comunicació immediata de les factures emeses. Això implica una major exigència en quant a la precisió temporal de cada transacció.

En una factura emesa, la data de factura i la data de l’operació (ambdues considerades parts del contingut obligatori segons el Reglament de facturació) poden coincidir o no, i cada una compleix una funció diferent. Veiem les seves diferències:

La data d’emissió de la factura correspon al moment en què es genera formalment el comprovant fiscal. És la data que s’utilitza per a finalitats comptables i fiscals, com a determinació del període en què cal declarar l’ingrés o la despesa. A més, sol ser la base per calcular terminis de pagament, venciments i altres obligacions contractuals. En el context  Verifactu, aquesta data és clau per assegurar un control cronològic rigorós del sistema.

Per la seva part, la data de l’operació es refereix al dia en què es realitza realment la transacció: quan es lliura el bé o es presta el servei. Aquesta data és crucial perquè marca el moment en què es produeix el fet imposable (per exemple, per al càlcul de l’IVA), i pot influir en la deduïbilitat de la despesa o en la declaració fiscal corresponent. D’acord amb Verifactu, aquesta data s’ha de registrar de forma precisa, ja que reflecteix la realitat econòmica de l’operació i permet a l’Agencia Tributaria verificar que els ingressos declarats es corresponguin amb l’activitat efectivament realitzada.

Sota el nou reglament Verifactu, la diferenciació i la correcta consignació d’ambdues dates es torna essencial en els sistemes de facturació, ja que són elements clau per garantir la traçabilitat i el control fiscal automatitzat. Qualsevol incoherència entre ambdues podria generar alertes en els sistemes de l’Agencia Tributaria.

Aprofitem per fer un recordatori sobre el moment en què hem d’expedir les factures:

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Data de Factura i Data d’Operació: en què es diferencia? first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Les factures d’abonament feien referència als documents que s’emetien com a conseqüència d’una devolució. A partir de l’1 de gener del 2013, quan va entrar en vigor el nou reglament de facturació, aquest és reemplaçat per la factura rectificativa negativa.

Què és una factura rectificativa?:

La factura rectificativa està prevista per corregir o modificar una factura original que ja ha estat emesa, i respon al fet que, una vegada emesa, una factura no es pot alterar i s’ha de mantenir intacta. El Reglament de Facturació deixa clar que no és possible anul·lar una factura emesa generant-ne una altra que la substitueixi per a la mateixa operació.

En cas que l’original no compleixi els requisits establerts o es detecti algun tipus d’error, és obligatori emetre una factura rectificativa.

Com es fa una factura rectificativa?

La rectificació es realitzarà mitjançant l’emissió d’una factura nova on consti que es tracta d’una factura rectificativa i en què es facin constar les dades identificatives de la factura rectificada. Es pot fer la rectificació de diverses factures en un únic document de rectificació, sempre que s’identifiquin totes les factures rectificades.

Això no obstant, quan la modificació de la base imposable tingui el seu origen en la concessió de descomptes o bonificacions per volum d’operacions no és necessària la identificació de les factures, bastant amb la determinació del període a què es refereixen.

Les factures rectificatives poden ser positives o negatives:

• Positiva: és la factura rectificativa que s’emet quan ens deuen diners. Normalment això passa quan l’import que hem posat a la factura original és menor del que hem de cobrar.
• Negativa: s’emet quan hem de pagar. Aquest tipus de rectificació passa quan hem cobrat de més.

Quin és el contingut de la factura rectificativa?:

la informació continguda a la factura rectificativa ha de ser la mateixa que la continguda a la factura original, atenent als requisits i dades obligatòries en cada cas.

La factura rectificativa contindrà la informació següent:

• Número i, si s’escau, sèrie de la factura. Haurà de portar una numeració especial i una sèrie diferent de la de les factures ordinàries.
• Esmentar que es tracta d’una factura rectificativa amb tota claredat.

• Data d’expedició i operació: l’actual.

• Número d’identificació fiscal (NIF), així com nom i cognoms, raó o denominació social completa de l’obligat a expedir-lo.

• Identificació del tipus de béns lliurats o serveis prestats.
• Identificar de forma clara quina és la factura què rectifica, indicant-ne el número, la sèrie i la data.

• Tipus impositiu associat (opcionalment, també l’expressió IVA inclòs).

• Import total.
• Especificar el motiu de l’emissió i què es rectifica.

Moment d’expedició d’una factura rectificativa:

L’expedició de la factura rectificativa s’ha d’efectuar tan aviat com l’obligat a expedir-la tingui constància de les circumstàncies que obliguen a expedir-la, sempre que no hagin transcorregut quatre anys a partir del moment en què es va meritar l’impost o, si s’escau, es van produir les circumstàncies.

Finalitats, motius o causes per emetre una factura rectificativa:

• Completar o afegir informació imprescindible que va ser omesa per error.
• Corregir errors a les dades de la factura (número, data, sèrie; nom, raó o denominació social del destinatari o de l’emissor, NIF o CIF, domicili de qualsevol de les parts, descripció de les operacions…): la nova factura haurà de contenir la informació correcta i recollir un text en la descripció o concepte que indiqui que aquesta factura modifica la factura número X amb data X i que, en concret, corregeix les dades relatives a la dada de què es tracti.
• Corregir el client: dos passos diferents: emetre una factura rectificativa negativa amb les dades del client erroni, i emetre una factura ordinària o rectificativa positiva amb les dades correctes, adreçada al client real.
• Corregir l’import, el tipus impositiu o l’IVA: hi ha dues opcions:
  • que la factura rectificativa contingui simplement la informació correcta i que indiqui clarament què és el que s’està modificant.
  • Una altra opció és reflectir a la factura rectificativa tan sols la diferència entre la quantia correcta i l’errònia (sigui positiva o negativa). En aquest darrer cas, en estar relacionades ambdues factures, totes dues seran vàlides, mentre que en el primer cas la factura rectificativa anul·larà l’anterior.

A efectes pràctics i al nostre entendre, considerem com a bona opció emetre una factura rectificativa negativa que anul·li la factura original i emetre una factura rectificativa positiva correcta.

• Realitzar canvis en les condicions pactades (per exemple, aplicar un descompte, canviar la data de lliurament o de prestació del servei…). En aquest sentit, es poden emetre factures rectificatives negatives (quan, per exemple, es redueixi la mercaderia sol·licitada). Es pot fer servir aquest document per reflectir una renegociació de condicions (per exemple, una rebaixa en el preu, data de lliurament, etc.)

• Corregir un error fiscal: serà obligatòria l’expedició d’una factura rectificativa en els casos en què les quotes impositives repercutides s’hagin determinat incorrectament.

• Recuperar l’IVA abonat per una factura impagada: Quan el destinatari de les operacions subjectes a IVA no hagi fet efectiu el pagament de les quotes repercutides. En aquest cas, l’objectiu és recuperar l’IVA declarat en un trimestre anterior, corresponent a una factura impagada.

Excepcions:

En cas que aquesta hagi estat modificada per la devolució de mercaderies o embalatges, no cal crear una factura rectificativa. En canvi, cal canviar la factura que s’emeti posteriorment.

Quan la modificació de la base imposable sigui conseqüència de la devolució de mercaderies o d’envasos i embalatges que es facin en ocasió d’un subministrament posterior que tingui el mateix destinatari i per l’operació en què es van lliurar s’ha expedit factura, no és necessària l’expedició d’una factura rectificativa, sinó que es podrà practicar la rectificació a la factura que s’expedeixi per aquest subministrament, restant l’import de les mercaderies o dels envasos i embalatges retornats de l’import de la dita operació posterior. La rectificació es pot fer d’aquesta manera sempre que el tipus impositiu aplicable a totes les operacions sigui el mateix, amb independència que el resultat sigui positiu o negatiu.

Diferències entre una nota de crèdit i una factura rectificativa:

Una nota de crèdit, igual que la factura rectificativa, és un document que es fa servir per corregir factures ordinàries i totes dues són acceptades per l’Agència Tributària (AEAT). La diferència és que la factura rectificativa pot corregir una factura després de la declaració trimestral, és a dir, l’IVA de la qual ja ha estat liquidat.

Com informar una factura rectificativa al model 303 d’autoliquidació de l’IVA?:

A les caselles 14 i 15 del model 303 s’ha de fer constar amb el signe que correspongui (positiu o negatiu) la modificació de bases imposables i quotes d’operacions.

I, per tant, al llibre registre d’IVA constaran totes les factures, ordinàries o rectificatives, de manera correlativa en sèrie i numeració.

.

Si aquesta informació ha estat del vostre interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada podeu contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Factures Rectificatives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.