Les associacions són persones jurídiques privades constituïdes per tres o més persones que s’uneixen de manera voluntària, lliure i solidària per aconseguir, sense afany de lucre, una finalitat comuna d’interès general o particular i es comprometen a posar en comú llurs coneixements, activitats o recursos econòmics amb caràcter temporal o indefinit. Es constitueixen per a realitzar una activitat col·lectiva d’una forma estable, organitzades democràticament i sense ànim de lucre.

A diferencia de les associacions, les cooperatives són societats constituïdes per una associació de persones que tenen l’objectiu de satisfer les seves necessitats econòmiques mitjançant la realització d’activitats empresarials on els interessos col·lectius estan per sobre de tota idea de benefici particular. El seu funcionament és lliure i democràtic, s’assegura la participació de tots els socis/es en condicions d’igualtat en la presa de decisions independentment del capital que hagi aportat.

Sovint hi ha associacions sense ànim de lucre que disposen d’una massa social o d’un patrimoni que, per tal de complir les finalitats fundacionals, promouen determinades línies d’activitat o serveis que, amb el temps, guanyen pes econòmic i generen llocs de treball.

És en aquest moment quan les associacions poden adoptar (per transformació o per constitució i externalització) la forma jurídica de cooperativa per donar forma empresarial a totes, o una part de les activitats.

A més, la cooperativa permet dur a terme una activitat de prestació de serveis mantenint el vincle amb les associacions que l’han promoguda.

L’entitat mare pot continuar tenint personalitat jurídica pròpia, i externalitzar l’esmentada línia d’activitat a una cooperativa. Seria una manera de professionalitzar aquests serveis, tot atorgant, per exemple, el pes de la gestió i la responsabilitat sobre les decisions empresarials a les persones treballadores. D’aquesta manera, els òrgans de govern es poden deslliurar de possibles situacions d’incompatibilitat o conflictes d’interessos amb la base social dels socis i les sòcies.

En general, la cooperativa és una fórmula molt adequada per a les associacions que necessiten adaptar tota l’activitat econòmica, o una part, a una estructura més empresarial sense perdre els principis, valors i objectius fundacionals.

En alguns casos, l’associació pot esdevenir sòcia col·laboradora de la cooperativa. D’aquesta manera, es pot visualitzar la complementarietat d’interessos i el suport a la cooperativa naixent.

Dins de la tipologia de socis que pot tenir una cooperativa, trobem la “Sòcia Col·laboradora”, que seria la persona física o jurídica que, sense dur a terme l’activitat principal de la cooperativa, col·labora en el compliment de l’objecte social per mitjà d’altres aportacions com ara el finançament, la tecnologia, l’expertesa, l’assessorament, etc.

L’experiència associativa pot servir per compartir projectes des d’iguals, treballar en equip, fer assemblees, compartir valors, entre d’altres. Seria com una fase prèvia per gestar els que seran els futurs socis de la cooperativa i una forma d’aprenentatge en la gestió cooperativa.

Per dur a terme una transformació d’una associació en societat cooperativa, tindrem en compte el següent marc legal: la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.

Cal tenir en compte una limitació molt important del procés de transformació d’una associació en cooperativa, determinada a l’article 324-3.2 de l’esmentada Llei 4/2008: «Les associacions es poden transformar només en una altra persona jurídica no lucrativa», i això implica que una associació sense ànim de lucre només es podrà transformar en una cooperativa sense ànim de lucre.

Un dels motius pels quals la cooperativa esdevé la fórmula que adopten molts projectes associatius que tenen una línia de negoci és que representa una oportunitat d’autoocupació per al grup promotor i pot mantenir en la majoria de casos la característica d’entitat sense ànim de lucre, així com el funcionament democràtic originari.

.

Fonts consultades:

http://aracoop.coop/guiescoop/wp-content/uploads/2019/01/Guiescoop-TRANSFORMACIO_web.pdf

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Vincles entre associacions i cooperatives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Els llibres que obligatòriament han de portar les cooperatives, les seves federacions i les confederacions d’aquestes, han de ser legalitzats pel registre competent de cooperatives. Aquests llibres són:

• el llibre de registre de socis i sòcies i les seves aportacions.
• el llibre d’actes de l’assemblea general i el Consell Rector i, si s’escau, els llibres de les assemblees preparatòries o de secció o de la resta d’òrgans socials.
• els llibres de comptabilitat: llibre d’inventaris, de balanços i el llibre diari.

.

Els llibres s’han de legalitzar al registre, d’acord amb:

• Les cooperatives de primer grau hauran de portar a diligenciar els llibres al registre de cooperatives on consten inscrites.
• Les cooperatives de segon grau, les federacions de cooperatives i les confederacions hauran de portar a diligenciar els seus llibres al registre central de cooperatives de Catalunya.
• En el cas de cooperatives amb secció de crèdit, la legalització es pot fer pel registre on es troba inscrita la cooperativa corresponent.

.

Actualment el tràmit sols es pot fer presencialment, tot i que ens consta que s’està treballant per a poder fer la presentació telemàtica.

.

LLIBRES ACTES I REGISTRE DE SOCIS

Els llibres han d’estar enquadernats en blanc o fulls mòbils en blanc i s’han de legalitzar en el termini dels tres mesos següents a la inscripció de la constitució de la cooperativa. Cal que els fulls estiguin numerats, amb la capçalera (membrete) de l’entitat i indicant a quin tipus de llibre corresponen els folis.

.

LLIBRES DE COMPTABILITAT

Els fulls enquadernats han d’ésser legalitzats en el termini de 6 mesos a comptar de la data de tancament de l’exercici.

Les anotacions i assentaments del llibre d’inventaris, el llibre de balanços i el llibre diari es poden realitzar per procediments informàtics o mitjançant altres procediments adequats, i s’han de presentar per a la legalització enquadernats de manera que no sigui possible intercanviar-ne o substituir-ne els fulls que els componen.

.

Els llibres comptables han de tenir el primer full en blanc i els altres numerats correlativament i per l’ordre cronològic que correspongui als assentaments i anotacions fets. Els espais en blanc han d’estar convenientment anul·lats.

.
Per a més informació sobre els tràmits, podeu consultar el següent enllaç:

https://treball.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Legalitzacio-dels-llibres-de-cooperatives

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Legalització Llibres oficials Cooperatives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.

El Consell Rector es regula a la Llei 12/2015, del 9 de juliol, de cooperatives, en el seu article 53.

“L’òrgan d’administració de la cooperativa és el Consell Rector.

Correspon al Consell Rector:

• La representació i el govern de la societat cooperativa

• El control permanent i directe de la gestió de la direcció, quan s’escau.

• La competència per a establir les directrius general d’actuació de la cooperativa, amb subordinació a la política fixada per l’assemblea general.

El Consell Rector ha d’actuar d’acord amb el que estableix aquesta llei, els estatuts de la cooperativa, el reglament de règim intern, si escau, i la política general fixada per l’assemblea general.”

L’assemblea general de la cooperativa és l’òrgan sobirà d’expressió de la voluntat social i és aquesta qui delega en l’òrgan del Consell Rector el poder de governar. Per tant és amb l’assemblea de la cooperativa, amb qui el Consell Rector ha de rendir comptes.

El Consell Rector de la cooperativa pot estar format per persones físiques i també per persones jurídiques. En aquest cas, caldrà que una persona física n’exerceixi la representació legal davant de la cooperativa. Totes elles hauran estat escollides per l’assemblea general de la cooperativa.

La cooperativa fixarà el nombre mínim de membres del seu Consell Rector, en funció de els seves pròpies característiques. En tot cas, el nombre mínim es fixa en 3 membres (president/a, secretari/a i vocal), excepte en el cas de les cooperatives de 2 membres en què estarà fixat en 2. La presidència i la secretaria són els dos càrrecs que cal que es designin obligatòriament entre els membres del Consell Rector.

La major part dels membres del Consell Rector han de ser persones sòcies que duguin a terme l’activitat cooperativitzada principal, és a dir socis comuns. Per tant, les persones sòcies col·laborades, altres tipologies de socis i fins i tot persones no sòcies també poden ser escollits com a membres de l’òrgan.

A l’article 56 s’estableix que els membres del Consell Rector seran escollits per un període màxim de 5 anys i que, d’entrada, podran ser reelegits consecutivament una sola vegada; excepte si l’assemblea en decideix la reelecció per a més períodes. Cal que els estatuts socials estableixin el període pel qual són escollits els membres del Consell Rector, si aquests poden o no renovar com a membres i/o en el càrrec i quantes vegades.

Les competències del Consell Rector per a un bon funcionament, son bàsicament les següents:

• Representar l’entitat: Participar de projectes d’intercooperació, impulsar la gestió i resolució de compromisos intercooperatius. I en l’àmbit exterior personificar la cooperativa en les relacions d’aquesta amb altres agents o entitats, cooperatius o no.
• Governar la cooperativa: Han de dur una gestió empresarial ordenada. Tanmateix, assumir de forma proactiva la responsabilitat de mantenir i desenvolupar el patrimoni de la cooperativa, tant l’econòmic, com el social i el cultural. La presa de decisions es dur a terme de forma col·legiada sobre aquells temes que el consell rector no pot delegar i assumir les responsabilitats que comporta.

.

Els acords de Consell Rector s’adopten per majoria absoluta del membres presents i representats, els estatuts poden reforçar aquesta majoria.

Els acords de les reunions han de quedar recollits en una acta, que formarà part del llibre d’actes, i que signaran la presidència i la secretaria.

Pel que fa a la responsabilitat del Consell Rector, cal que exerceixin el càrrec amb diligència i lleialtat a aquells qui representen. Els membres del Consell Rector responen solidàriament, davant la cooperativa, davant els socis i davant els creditors socials, dels danys que causin per actes contraris a la llei o als estatuts o per actes duts a terme sense la diligència amb què han d’exercir el càrrec. Com la resta de socis o sòcies, no responen pels actes en què no han participat o si han votat en contra de l’acord i han fet constar a l’acta que s’hi oposen.

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

Fonts consultades:

https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&mode=single&documentId=698366&language=ca_ES

https://www.cooperativestreball.coop/sites/default/files/materials/eines_formacio_funcions_i_responsabilitats_del_cr_0.pdf

https://treball.gencat.cat/ca/ambits/economia_social/vols_crear_una_cooperativa_o_una/com_constituir_una_cooperativa_o/funcionament_d_una_cooperativa_i/funcionament_d_una_cooperativa/4_organs_socials/

https://gestiobcn.com/societat-cooperativa/

The post El Consell rector a les Cooperatives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.