Arran de les modificacions normatives aprovades durant els darrers exercicis, s’han millorat les condicions d’aquesta reserva per als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2025, quedant de la següent manera:

Podran aplicar aquest incentiu fiscal els contribuents que tributin al tipus general del 25 per cent, al tipus del 23 per cent o al tipus del 30 per cent segons el previst a l’article 29.1 i 29.6 de la LIS.

També s’inclouen les entitats de nova creació que realitzin activitats econòmiques i que tributin al tipus del 15 per cent durant el primer període impositiu en què la base imposable resulti positiva i el següent.

Requisits

Els contribuents que apliquin la reserva de capitalització tindran dret a una reducció en la base imposable del 20 per cent sobre l’increment dels seus fons propis, sempre que compleixin els següents requisits.

Aquest percentatge podrà incrementar-se fins al 23 per cent, 26,5 per cent o 30 per cent quan la plantilla mitjana total del contribuent en el període impositiu hagi augmentat respecte de la corresponent a l’exercici anterior, en els termes previstos legalment.

Que l’import de l’increment dels fons propis de l’entitat es mantingui durant un termini de 3 anys des del tancament del període impositiu al qual correspongui aquesta reducció, llevat de l’existència de pèrdues comptables en l’entitat.

Als efectes de determinar el referit increment, no es tindran en compte com a fons propis a l’inici i al final del període impositiu, entre d’altres:

• Els resultats del mateix exercici i els resultats de l’exercici anterior.
• Les aportacions dels socis.
• Les ampliacions de capital o fons propis per compensació de crèdits.
• Les ampliacions de fons propis per operacions amb accions pròpies o de reestructuració.
• Les reserves de caràcter legal o estatutari.

Aquestes partides tampoc es tindran en compte per determinar el manteniment de l’increment de fons propis en cada període impositiu en què resulti exigible.

La reserva de capitalització dotada formarà part dels fons propis existents a l’inici i al final de l’exercici de la mateixa forma que la resta de partides integrants de tals fons no exclosos a l’efecte de determinar el seu increment i posterior manteniment.

Que es doti una reserva per l’import de la reducció, que haurà de figurar en el balanç amb absoluta separació i títol apropiat i serà indisponible durant 3 anys.

No es considerarà disposada la reserva, entre d’altres supòsits, quan un soci exerceixi el dret de separació, en determinades operacions de reestructuració empresarial o quan la seva aplicació vingui imposada per una obligació legal.

L’incompliment dels requisits previstos per a la reducció corresponent a la reserva de capitalització donarà lloc a la regularització de les quantitats indegudament reduïdes, així com dels interessos de demora corresponents. 

Límit de la reducció

La reducció de la base imposable en cap cas podrà superar l’import del 20 per cent de la base imposable positiva del període impositiu prèvia a aquesta reducció.

Per als contribuents l’import net de la xifra de negocis dels quals sigui inferior a 1 milió d’euros, aquest límit serà del 25 per cent. 

Insuficiència de la base imposable

En el supòsit que la base imposable sigui insuficient per aplicar la reducció, les quantitats pendents podran ser objecte d’aplicació durant els períodes impositius que finalitzin en els 2 anys immediats i successius al tancament del període impositiu en què s’hagi generat el dret a la reducció.

      Si aquesta informació ha estat del seu interès pot compartir-la. Si necessita informació més detallada pot contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Reserva de Capitalització first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Aquest blog analitza el funcionament d’aquest incentiu fiscal i el seu impacte sobre la tributació de les pimes.

 Marc normatiu

La regulació es troba a la Llei 27/2014 de l’Impost sobre Societats.

Segons aquesta norma:

• Es consideren empreses de reduïda dimensió les que tenen una xifra de negocis inferior a 10 milions d’euros.
• Aquestes empreses poden aplicar diversos incentius fiscals específics.
• Entre aquests destaca la amortització accelerada dels elements nous de l’immobilitzat material, intangible i de les inversions immobiliàries, afectes a una activitat econòmica.

La norma permet aplicar el doble del coeficient d’amortització lineal màxim establert en les taules fiscals, cosa que permet deduir fiscalment una part més gran del cost de l’actiu durant els primers anys.

 Tractament comptable i diferències temporals

Des del punt de vista comptable, l’amortització es registra d’acord amb la vida útil estimada de l’actiu, seguint els criteris establerts al Pla General de Comptabilitat i, habitualment, utilitzant coeficients similars als de les taules d’amortització.

En canvi, la normativa fiscal permet que les pimes incrementin el coeficient d’amortització a efectes fiscals, aplicant l’amortització accelerada.

Aquesta diferència entre:

• l’amortització comptable, i
• l’amortització fiscalment deduïble

genera una diferència temporal entre el resultat comptable i la base imposable de l’impost.

Aquesta diferència és temporal perquè:

• en els primers anys la despesa fiscal és superior a la comptable
• en els anys posteriors la situació s’inverteix

En conseqüència, no es tracta d’una reducció definitiva de l’impost, sinó d’un diferiment temporal de la càrrega fiscal.

 Exemple pràctic

• Suposem una Pime que adquireix una màquina per valor de 100.000 €.
• Coeficient d’amortització segons taules: 10 % anual.
• Amortització comptable (normal)
• Amortització anual:
• 100.000 × 10 % = 10.000 €
• Durada: 10 anys
• Amortització fiscal accelerada
• Coeficient duplicat per a ERD: 20 %
• Amortització fiscal anual:
• 100.000 × 20 % = 20.000 €
• Durada aproximada: 5 anys
• Diferència temporal generada

Primer any:

Si el tipus de l’impost és del 24 %, la reducció temporal de l’impost serà:10.000 × 24 % = 2.400 €

Això implica que la Pime paga menys impost en els primers anys, millorant la seva liquiditat, encara que aquesta diferència es compensarà en el futur.

 L’amortització accelerada constitueix un dels incentius fiscals més importants del règim d’empreses de reduïda dimensió. Aquest mecanisme permet avançar la deducció fiscal del cost dels actius, fet que redueix la base imposable en els primers anys.

Tot i això, des del punt de vista econòmic i comptable, aquest incentiu genera diferències temporals entre el resultat comptable i la base imposable, ja que l’amortització comptable es calcula segons la vida útil de l’actiu mentre que la normativa fiscal permet aplicar coeficients superiors.

Per tant, l’amortització accelerada no redueix de manera permanent l’impost, sinó que permet diferir part de la càrrega fiscal, cosa que pot contribuir a millorar la capacitat d’inversió i la liquiditat de les pimes.

.

Si aquesta informació ha estat del seu interès pot compartir-la. Si necessita informació més detallada pot contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Possibilitat d’aplicar amortització accelerada a les Empreses de Reduïda Dimensió first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Una de les principals mesures adoptades és la pròrroga fins a l’exercici 2026 del règim de llibertat d’amortització aplicable a determinades inversions que utilitzin energia procedent de fonts renovables. Aquest incentiu fiscal permet que els elements de l’immobilitzat material afectes a aquestes inversions puguin amortitzar-se lliurement, sense quedar subjectes als coeficients i períodes màxims establerts amb caràcter general en la normativa de l’Impost sobre Societats. Des d’un punt de vista pràctic, aquesta mesura té un impacte significatiu en la determinació de la base imposable, ja que possibilita anticipar la deducció fiscal del cost de la inversió, reduint la càrrega tributària en els primers exercicis i millorant la liquiditat de les empreses inversores. Aquesta flexibilitat resulta especialment rellevant en projectes vinculats a la transició energètica, que acostumen a requerir elevades inversions inicials amb retorns a mitjà o llarg termini.

En la mateixa línia d’incentivar comportaments empresarials alineats amb objectius de sostenibilitat, el Reial decret llei amplia també fins a 2026 la llibertat d’amortització aplicable a determinats vehicles i a les noves infraestructures de recàrrega. Aquesta mesura afecta tant les empreses que renoven o electrifiquen les seves flotes com aquelles que realitzen inversions en punts de recàrrega, ja sigui per a ús intern o per a la seva explotació econòmica. Des del punt de vista fiscal, la llibertat d’amortització permet adaptar millor el ritme de deducció de la despesa al flux real de caixa generat per la inversió, minimitzant l’impacte de l’impost en les fases inicials i afavorint la viabilitat econòmica dels projectes. En el moment de tancar l’exercici 2025, aquestes pròrrogues resulten rellevants a efectes de planificació, ja que permeten anticipar decisions d’inversió amb certesa sobre el tractament fiscal aplicable en els exercicis immediatament posteriors.

D’altra banda, el Reial decret llei manté una mesura de gran transcendència societària amb incidència indirecta en l’Impost sobre Societats: la pròrroga de la suspensió del còmput de les pèrdues corresponents als exercicis 2020 i 2021 a efectes de determinar la concurrència de la causa legal de dissolució prevista a l’article 363.1.e) de la Llei de societats de capital. En concret, s’estableix que aquestes pèrdues no es tindran en compte fins al tancament de l’exercici que s’iniciï l’any 2026. Aquesta pròrroga aporta un marge temporal addicional perquè les empreses puguin restablir l’equilibri patrimonial mitjançant la generació de resultats positius, aportacions de socis o altres mesures de sanejament financer, sense que els administradors incorrin en responsabilitats per incompliment de les obligacions legals de dissolució.

En resum, les mesures introduïdes pel Reial decret llei 2/2026 en matèria d’Impost sobre Societats adquireixen una especial rellevància en el context del tancament de l’exercici 2025. Tant la pròrroga dels incentius a la inversió sostenible com el manteniment de mecanismes excepcionals de protecció patrimonial ofereixen a les empreses un marc de major seguretat jurídica i fiscal, que cal tenir present tant en el càlcul de l’impost com en la planificació dels exercicis futurs.

.

Si aquesta informació ha estat del vostre interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada podeu contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Tancament de l’exercici 2025: com afecten les noves mesures de l’Impost sobre Societats first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

El fons dotacional constitueix el patrimoni mínim, estable i afecte de manera permanent al compliment dels fins d’interès general d’una fundació. La configuració jurídica deriva tant de la normativa estatal com, en el cas de Catalunya, de la normativa autonòmica específica.

Les fundacions amb domicili a Catalunya es regeixen per la Llei 4/2008, del 24 d’abril, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya (CCC) . De l’esmentada norma destaquen els aspectes següents:

• Art. 331-5 CCC: la dotació està composta per béns o drets amb valor econòmic i ha de ser adequada per garantir la viabilitat de la fundació.
• Art. 331-6 CCC: les aportacions dotacionals (inicials o posteriors) tenen caràcter irrevocable i queden afectes de forma permanent als fins fundacionals.
• Arts. 333-1 i 333-2 CCC: el patrimoni dotacional només pot ser alienat amb autorització del Protectorat de la Generalitat, i el producte s’ha de reintegrar a la dotació o invertir-se novament en béns afectes.
• Art. 333-5 CCC: en cas d’extinció, els béns resultants s’han de destinar a altres entitats sense ànim de lucre amb fins d’interès general, sense possibilitat de revertir els fundadors o els aportants.

A nivell estatal, la Llei 50/2002, de Fundacions, aplicable a tot l’Estat i supletòria a Catalunya, coincideix en els principis essencials:

• La dotació ha de ser adequada i suficient (art. 12).
• Els béns dotacionals integren un patrimoni afecte amb caràcter permanent a les finalitats fundacionals.
• La seva alienació exigeix autorització del Protectorat (arts. 19–21).
• En cas dextinció, els béns shan de destinar a altres entitats del sector no lucratiu (art. 33).

Tractament fiscal de les aportacions a la dotació

La naturalesa jurídica de les aportacions, irrevocables i sense contraprestació, determina que, a efectes fiscals, es qualifiquin com a donatius o liberalitats. Aquesta interpretació ha estat reiterada per la Direcció General de Tributs en diverses consultes vinculants, en particular les V1828-06 (Impost sobre Societats) i V1672-06 (IRPF).

Impost sobre Societats (IS)

D’acord amb el criteri administratiu establert a la consulta V1828-06 , les aportacions a la dotació fundacional no constitueixen despesa fiscalment deduïble, en tractar-se d’aportacions realitzades a títol gratuït i sense correlació amb l’obtenció d’ingressos.
Tot i això, quan la fundació està acollida al règim fiscal especial de la Llei 49/2002, aquestes aportacions:

• es consideren donatius deduïbles,
• donen dret a una deducció en quota del 40%,
• amb un límit del 15% de la base imposable,
• i amb possibilitat d’aplicar l’excés als deu exercicis immediats i successius.

 IRPF (Llei 35/2006)

La consulta vinculant V1672-06 va analitzar la deduïbilitat de les aportacions realitzades per persones físiques al fons dotacional, concloent-ne la naturalesa de donatiu sempre que siguin irrevocables, pures i simples i es destinin de forma permanent als fins fundacionals.

El tractament actual a l’IRPF distingeix dos escenaris:

1. Fundació acollida a la Llei 49/2002

El donant pot aplicar les deduccions del règim estatal de mecenatge:

• 80% sobre els primers 250 euros.
• 40% sobre l’excés, o 45% en cas de recurrència de donacions.
• Límit conjunt: 10% de la base liquidable.

1. Fundació no acollida al règim especial

En aquest cas és aplicable el règim supletori previst a la Llei 35/2006:

• Art. 68.3. 2n.b ) LIRPF: es permet una deducció del 10% de les quantitats donades a fundacions legalment reconegudes que rendeixin comptes al Protectorat.
• Límit: 10% de la base liquidable (art. 69.1 LIRPF).

Requisits per aplicar les deduccions fiscals

Per a que les aportacions siguin fiscalment deduïbles s’han de complir:

1. Aportació irrevocable, pura i simple, sense contraprestacions.
2. Afectació permanent al fons dotacional.
3. Emissió del certificat de donació conforme a la normativa vigent.
4. Rendició de comptes al Protectorat corresponent.
5. Per al règim de la Llei 49/2002:
   • compliment dels requisits dels articles 2 i 3,
   • i opció expressa pel règim especial, que es comunica a través del model 036.

En resum

1. El fons dotacional constitueix un patrimoni permanent, inalienable i no retornable, tant sota la Llei 4/2008 de Catalunya com amb la Llei 50/2002 estatal.
2. Les aportacions al fons dotacional tenen naturalesa de donatiu o liberalitat, en ser irrevocables i sense contraprestació.
3. A l’impost sobre societats, les aportacions no són despesa deduïble, encara que poden generar deducció del 40% si la fundació està acollida a la Llei 49/2002.
4. A l’IRPF, les aportacions sempre són deduïbles, ja sigui sota el règim de mecenatge (80/40/45 %) o, si no, mitjançant la deducció del 10 % prevista a l’article 68.3. 2º.b ) LIRPF.
5. Les aportacions al fons dotacional constitueixen un instrument eficaç de finançament de les fundacions i un mecanisme fiscalment avantatjós per als aportants, sempre que es compleixin els requisits legals.

.

Si aquesta informació ha estat de la seva interès pot compartir-la . Si necessiteu informació més detallada pot contactar amb nosaltres

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Anàlisi sobre el fons dotacional d’una fundació i el tractament fiscal de les aportacions que s’hi han fet first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

La reducció no és uniforme, sinó que es diferencia en funció de la mida de l’empresa, prenent com a principal criteri la xifra de negocis. S’estableixen categories específiques per a microempreses i pimes amb facturacions diferents, i els tipus impositius s’aniran reduint gradualment fins a l’any 2029.

Les empreses beneficiàries es classifiquen en dues categories:

• Microempreses: Facturació anual inferior a 1 milió d’euros, amb plantilla inferior a 10 treballadors.
• Entitats de reduïda dimensió (ERD): Facturació anual inferior a 10 milions d’euros.

A continuació, es detallen els tipus aplicables per categories d’empreses:

1. Microempreses (facturació inferior a 1 milió d’euros): Per a les empreses que facturen menys d’un milió d’euros, la reducció s’aplica progressivament sobre trams de la base imposable. Els tipus impositius són els següents:

• Exercici 2025:
  • Per als primers 50.000 € de base imposable: 21%
  • Per a la resta de la base imposable: 22%
• Exercici 2026:
  • Per als primers 50.000 € de base imposable: 19%
  • Per a la resta de la base imposable: 21%
• Exercici 2027:
  • Per als primers 50.000 € de base imposable: 17%
  • Per a la resta de la base imposable: 20%

2. Pimes (facturació entre 1 i 10 milions d’euros): Per a les pimes amb una xifra de negocis entre 1 i 10 milions d’euros, la reducció del tipus de gravamen s’aplica sobre la totalitat de la base imposable de manera esglaonada:

• Exercici 2025: 24%
• Exercici 2026: 23%
• Exercici 2027: 22%
• Exercici 2028: 21%
• Exercici 2029: 20%

És important destacar que l’aplicació d’aquests tipus reduïts no és automàtica i indefinida. Les empreses han de revisar cada exercici fiscal si compleixen amb les condicions de xifra de negocis i plantilla per poder beneficiar-se de les reduccions corresponents.

.

Tributació mínima adaptada:

Des de fa uns anys, existeix una ‘tributació mínima’ en l’Impost sobre Societats.

Per a la majoria d’empreses grans, aquesta tributació mínima és del 15%. Però les microempreses i les ERD tenen tipus reduïts (per exemple, 21%, 19%…), i no seria just aplicar-los un mínim del 15% igual que les grans.

Per adaptar la regla de tributació mínima als nous tipus aprovats per a les microempreses i ERD, s’estableix que el percentatge de tributació mínima no serà del 15% general, sinó que es calcularà aplicant quinze vint-i-cinquens al tipus impositiu corresponent, arrodonint per excés.

Per això, la norma ajusta el mínim de manera proporcional:

Tributació mínima ajustada = 15% × (tipus reduït / 25%)

Per exemple, si el tipus aplicable és del 21%:

15% × (21 / 25) = 12,6%

.

Exemple pràctic de tributació mínima:

Una microempresa amb resultat comptable ajustat de 40.000 €, tipus reduït del 21%:

– Quota calculada sense deduccions: 40.000 × 21% = 8.400 €

– Després d’aplicar deduccions, només hauria de pagar 4.000 €

– Tributació mínima ajustada: 40.000 × 12,6% = 5.040 €

Com que 4.000 € és inferior al mínim, haurà de pagar com a mínim 5.040 €.

.

En resum, la reducció del tipus impositiu de l’impost de societats és una mesura significativa que busca donar un impuls a les petites empreses, oferint un estalvi fiscal progressiu que s’anirà consolidant els propers anys.

.

Artículo 29 apartado 1 Ley 27/2014 , de 27 de noviembre de 2014 redacción DF 8 Ley 7/2024 .

Disposición transitoria 44 Ley 27/2014 , de 27 de noviembre de 2014 redacción Ley 7/2024, de 23 de diciembre .

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Reducció progressiva del tipus impositiu de l’Impost sobre Societats per a Microempreses i ERD first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.