L’acció de Responsabilitat dels membres dels òrgans de govern de les associacions

.

Les persones físiques que formen part dels òrgans de govern han d’actuar en interès de l’associació. El fet que els càrrecs s’exerceixin de manera desinteressada i voluntària no exonera la responsabilitat de l’associació, entenent aquesta responsabilitat com l’obligació de respondre d’un dany davant la justícia.

En el marc català, la regla general és que les associacions responen pels danys que l’òrgan de govern, els membres d’aquest o altres representants, causin a terceres persones per acció o omissió, en el compliment de les funcions que tenen encomanades. Això sens perjudici de la responsabilitat directa i solidària per fet propi de la persona o les persones causants del dany.

L’article 322-17 del  Llibre III del Codi Civil,  estableix el règim de responsabilitat dels membres de les juntes directives, i regulen com responen personalment dels danys que causin a l’entitat, socis o tercers per incompliment de la llei, dels estatuts o per actes o omissions negligents en l’exercici de llurs funcions.

Els òrgans de les entitats poden delegar les funcions en alguns dels seus membres o en altres òrgans, amb els límits que estableixin la llei o els estatuts, sense que aquesta  delegació els eximeixi de responsabilitat.

 .

Supòsits bàsics de la responsabilitat dels membres dels òrgans de govern

Responsabilitat abans de la inscripció:

Els fundadors, els promotors, els membres de l’òrgan de govern o les altres persones encarregades de promoure la inscripció d’una persona jurídica responen personalment de les conseqüències derivades de la manca d’aquesta inscripció en cas de negligència o culpa.

Existència d’un dany

Quan el Llibre III del Codi Civil exigeix la producció d’un dany està pensant en la responsabilitat civil i patrimonial de l’entitat, és un dany que es pugui valorar en una reclamació de caire econòmic.

Actuació negligent

Cal que es produeixi un incompliment de la llei, dels estatuts o un acte o omissió negligent i aquesta actuació s’haurà de produir en exercici del càrrec i d’una manera poc diligent.

Existeix una relació directa entre el càrrec que un membre ocupa, les obligacions pròpies derivades d’aquest càrrec i la diligència que els resulta exigible.

La responsabilitat també es pot generar com a conseqüència d’una  conducta omissiva quan no es gestiona o no s’actua. S’entén que la inactivitat esdevé un incompliment de les obligacions quan prèviament existeix una obligació de fer.

L’actuació o la inactivitat s’ha de produir en qualitat de membre de l’òrgan de govern i dins de l’exercici de les seves funcions, ja que en cas contrari, estaríem parlant d’una responsabilitat individual dins del seu àmbit privat.

En tot cas, el dany ha d’estar ocasionat i produït com a conseqüència de l’actuació o inactivitat dels membres de l’òrgan de govern.

 . 

Causes d’exoneració de responsabilitat

Quan la responsabilitat no es pot imputar a una o més persones determinades de l’òrgan de govern, responen tots els membres de la junta o del patronat de manera solidària excepte:

–          Els que s’han oposat a l’acord i no han intervingut en la seva execució.

–          Els absents que no han intervingut en l’adopció ni en l’execució de l’acord i s’hi hagin oposat formalment en saber-ho.

Una de les maneres que tenen els membres dels òrgans de govern absents o dissidents de poder acreditar que s’ha fet tot el possible per evitar el dany o d’oposar-se a l’acord, és l’exercici de l’acció de responsabilitat contra la resta dels membres de l’òrgan de govern causants del dany.

 . 

L’Acció de Responsabilitat

L’exercici de l’acció de responsabilitat per danys a l’associació ha d’ésser acordat per l’assemblea general i per majoria simple.

Si en l’assemblea general es pretén tractar l’exercici de l’acció de responsabilitat contra membres de l’òrgan de govern o la separació d’aquests de llurs càrrecs, s’ha de convocar en el mateix acte una sessió extraordinària de l’assemblea general amb aquest punt com a únic punt de l’ordre del dia.

Un nombre d’associats que representin almenys el 10% dels vots socials o el percentatge que estableixin els estatuts, pot exercir l’acció de responsabilitat, en interès de l’associació en els casos següents:

a)      Si no es convoca l’assemblea general sol·licitada per acordar l’exercici de l’acció de responsabilitat.

b)      Si l’acord adoptat és contrari a l’exigència de responsabilitat.

c)       Si la pretensió no es formula judicialment en el termini d’un mes a comptar de l’adopció de l’acord.

L’acció de responsabilitat en interès de l’associació prescriu al cap de tres anys de la data en què els responsables cessen en el càrrec.

Cal que els membres dels òrgans de govern tinguin en compte que el fet d’haver presentat la seva dimissió o d’haver cessat en el càrrec no és cap garantia que no es pugui dirigir contra ells una acció d’aquest tipus.

L’exercici de l’acció de responsabilitat individual per danys a tercers dels associats o dels tercers per actes o omissions dels membres dels òrgans de govern que hagin lesionat llurs drets o interessos és independent de l’acció de responsabilitat per danys a l’associació. Aquesta acció prescriu també al cap de tres anys.

Cessament en el càrrec

A les associacions, l’acord de l’assemblea d’exercir l’acció de responsabilitat determina necessàriament la separació dels membres de l’òrgan de govern afectats. En tot cas, l’assemblea general pot acordar en qualsevol moment la separació de llurs funcions d’algun o de tots els membres de la junta directiva.

 .

.

Assessoria a Barcelona

Sagarra i Montalvo Gestió BCN

The post L’acció de Responsabilitat dels membres dels òrgans de govern de les associacions first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.

Fora dels mecanismes ordinaris de renovació, de vegades pot passar que la Junta Directiva hagi de dimitir en bloc, ja sigui per voluntat pròpia o per raons forçoses.

.

En tot cas és l’òrgan sobirà de les associacions, l’Assemblea General de socis, la qual ha de resoldre la transició cap a un nou òrgan de govern de forma urgent. El mecanisme seria a través de la seva convocatòria extraordinària, on l’ordre del dia fora la revocació de la Junta directiva actual i elecció d’una nova.

.

La convocatòria d’aquesta assemblea extraordinària s’ha de fer d’acord amb el que regulen els Estatuts i, d’existir, el Reglament de Règim interior. Moltes associacions inclouen clàusules d’assemblea necessària en el cas de la dimissió del president, de manera que la manca del ple de la Junta generaria un efecte similar.

A les associacions d’àmbit català, en cas de no estar regulat en els estatuts, la Llei 4/2008, preveu la possibilitat que es celebrin tantes assemblees extraordinàries com siguin necessàries, o bé perquè siguin convocades per la pròpia Junta Directiva o bé a petició d’un 10% dels socis de l’entitat (art. 322.3.2).

A les associacions d’àmbit estatal, l’article 12 de la Llei Orgànica 1/2002, disposa que aquesta assemblea extraordinària l’ha de convocar la Junta Directiva quan ho sol·liciti un nombre no inferior al 10% dels associats.

Per tant, els passos a seguir serien:

1. Revisar els Estatuts i veure si recullen els requisits per sol·licitar la convocatòria d’una Assemblea General Extraordinària. Si no s’expressa res concret, ens remetem a la llei.

2. El normal és que la Junta per se convoqui en forma una assemblea general extraordinària perquè es produiria un buit de poder a l’Associació.

3. Si no es dona el cas anterior, redactar un escrit dirigit al president/a en funcions de l’Associació, sol·licitant la convocatòria d’una Assemblea General Extraordinària, explicant els motius que impulsen a això, i sol·licitant que figuri en l’ordre del dia la renovació o revocació de l’actual junta i obertura d’un procés de nomenament d’una nova junta. Aquesta possibilitat admet la variant que si ho fan un 10% dels socis, ex lege s’ha de convocar aquesta assemblea.

.

.

Assessoria a Barcelona

Sagarra i Montalvo Gestió BCN

The post Dimissió de la Junta Directiva d’una associació first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Les associacions són persones jurídiques sense ànim de lucre. La norma bàsica és la Llei orgànica 1/2002, reguladora del dret d’associació en desenvolupament de l’article 22 de la Constitució espanyola de 1978, que afecta totes les entitats ja siguin d’àmbit estatal o autonòmic. A Catalunya, la normativa que desplega l’anterior LO és la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques (arts. 321-1 i següents). Es poden definir quatre nuclis essencials en el camp de la responsabilitat:

1. La responsabilitat penal derivada de la comissió d’un fet tipificat com a delicte i que pugui comportar una sanció penal per ser antijurídica i culpable.
2. La responsabilitat civil.
3. La responsabilitat administrativa, derivada de la potestat sancionadora de l’Administració.
4. La de tipus associatiu provinent de les accions contingudes en la LO 1/2002.

En el present document ens centrarem només en la primera. La profunda reforma del Codi Penal operada per la Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, així ho recomana.

Com a punt de partença s’ha de referir l’article 15 de la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació, que tracta sobre la responsabilitat de les associacions inscrites:

«1. Les associacions inscrites responen de les seves obligacions amb tots els seus béns presents i futurs.

2. Els associats no responen personalment dels deutes de l’associació.

3. Els membres o titulars dels òrgans de govern i representació, i les altres persones que obren en nom i representació de l’associació, respondran davant d’aquesta, davant dels associats i davant de tercers pels danys causats i els deutes contrets per actes dolosos, culpables o negligents.

4. Les persones a què es refereix l’apartat anterior respondran civil i administrativament pels actes i omissions realitzats en l’exercici de les seves funcions, i pels acords que hagin votat, davant de tercers, a l’associació i als associats.

5. Quan la responsabilitat no pugui ser imputada a cap membre o titular dels òrgans de govern i representació, respondran tots solidàriament pels actes i omissions a què es refereixen els apartats 3 i 4 d’aquest article, llevat que puguin acreditar que no han participat en la seva aprovació i execució o que expressament es van oposar a elles.

6. La responsabilitat penal es regeix pel que estableixen les lleis penals. “

Si bé no és un article que tanqui el cercle dels possibles responsables per presumptes delictes, és obvi que deixa al marge els associats. En conseqüència, la responsabilitat quedarà en general emmarcada dins de l’àmbit directiu polític (junta directiva, però no assemblea), encara que amb possibilitat d’incloure en el mateix determinats treballadors o la direcció executiva. S’ha de remarcar que les persones que integren la junta directiva o òrgans executius serien els principals responsables, sense excloure a aquells que puguin prendre decisions puntuals per la seva vinculació professional i / o laboral amb la Associació.

Des d’un punt de vista civil, la persona jurídica respondrà amb tots els seus béns presents i futurs. S’està fent referència només a associacions inscrites i a la responsabilitat civil patrimonial en el compliment de les seves obligacions, cosa que no serà compartida pels socis.

L’Associació actua a través dels seus representants. És a dir, mitjançant les persones físiques que formen els seus òrgans de govern i administració. Per tant, la responsabilitat civil i/o patrimonial de l’associació (contractual o extracontractual), serà conseqüència d’una actuació de persones físiques. Cal tenir present que tot il·lícit penal que generi condemna sol implicar una responsabilitat civil, com un instrument per reparar el dany causat (es desenvolupa en els articles 109 a 122 del Codi Penal).

Per la seva banda, el paràgraf 6 de l’article 15 de la Llei Orgànica 1/02 es remet de forma expressa a les lleis penals (com no podia ser d’una altra manera), com a jurisdicció prevalent per sobre de les altres en cas de presumptes delictes. Per això és molt important tenir en compte que sempre serà preferent per sobre del contingut d’aquest art. 15.6.

La responsabilitat penal en principi es predica de les persones físiques. L’article 31 del Codi Penal (CP en endavant), defineix les persones criminalment responsables dels delictes:

“El que actua com a administrador de fet o de dret d’una persona jurídica, o en nom o representació legal o voluntària d’un altre, respondrà personalment, encara que no concorrin en ell les condicions, qualitats o relacions que la corresponent figura de delicte requereixi per poder ser subjecte actiu del mateix, si aquestes circumstàncies es donen en l’entitat o persona en nom o representació obri. “

Es pot apreciar que és un concepte ampli més enllà del concepte formal. No es tracta només de ser el titular de la representació jurídica de l’entitat (president o equivalent) sinó que a més pot encausar-se (imputar-se) a qui de fet porti les regnes de la mateixa o que en un cas concret hagi tingut aquesta capacitat de decisió que s’hagi produït el possible delicte. S’ha de subratllar que és el responsable “de fet o de dret”. Aquest és el punt clau i sobre el qual els diferents agents associatius s’han de mostrar especialment cautes. Es tracta de l’autoria per actuació en nom d’un altre.

En aplicació d’aquest precepte del CP cabrà la possibilitat que la investigació s’estengui a l’òrgan col·legiat. D’aquesta manera, podria passar que els membres de l’òrgan de govern o representació d’una associació, incorregueren en tal responsabilitat penal, llevat que deixessin constància de la seva oposició a la presa de la mesura que després hagi pogut implicar la consumació de la conducta típica. S’observa, doncs, que l’expansió en taca d’oli de la culpabilitat arriba més enllà de la simple titularitat del càrrec. Tant pot ser punible la resolució expressa com la seva absència en un determinat supòsit (com en bona part dels delictes, s’admet la seva comissió per acció o per omissió). Igualment no només pot consumar per mala fe, sinó també per culpa en donar-se un desconeixement inexcusable per part d’un membre concret de la Junta o de l’staff tècnic o directiu.

Per si això fos poc, a partir de les reformes del CP de 2010 i la més recent de 2015, s’han introduït quatre articles més de número 31’CP ( de bis a quinquies). Aquests estableixen la possibilitat que la conducta delictiva es prediqui de la persona jurídica i no únicament de la física responsable, trencant la tradició jurídica recollida sota el principi de societas delinquere non potest. El legislador busca que l’ens jurídic no quedi impune i que fins i tot pugui sortir beneficiat per la comissió del delicte. Així, independentment del grau de culpabilitat dels gestors o dirigents de l’Associació, el 31 ter del CP resa:

«1. La responsabilitat penal de les persones jurídiques serà exigible sempre que es constati la comissió d’un delicte que hagi hagut de cometre per qui ostenti els càrrecs o funcions al·ludides en l’article anterior, tot i que la concreta persona física responsable no hagi estat individualitzada o no hagi estat possible dirigir el procediment contra ella. Quan com a conseqüència dels mateixos fets s’imposés a ambdues la pena de multa, els jutges o tribunals modularan les respectives quanties, de manera que la suma resultant no sigui desproporcionada en relació amb la gravetat d’aquells.

2. La concurrència, en les persones que materialment hagin realitzat els fets o en què els haguessin fet possibles per no haver exercit el degut control, de circumstàncies que afectin la culpabilitat de l’acusat o agreugin la seva responsabilitat, o el fet que aquestes persones hagin mort o s’hagin sostret a l’acció de la justícia, no exclourà ni modificarà la responsabilitat penal de les persones jurídiques, sense perjudici del que es disposa en l’article següent. “

S’obvia la transcripció del 31 bis‘CP per la seva extensió, però introdueix unes condicions per considerar que una persona jurídica pot consumar una conducta típica. En síntesi, estableix que l’associació en qüestió ha de resultar beneficiada per les conductes delictives dels seus dirigents o òrgans de govern, llevat que tingui plans de prevenció d’aquest tipus de situacions o que, per les seves reduïdes dimensions, això últim sigui impossible. Aconsellem la lectura d’aquest llarg i casuístic text perquè conté moltes excepcions a la regla general de conducta consumada en l’exercici de les accions pròpies o resoltes per l’Associació.

Finalment el 31 quinquies CP exclou de tota responsabilitat penal a l’Administració en general i altres gestors de caràcter públic en casos equivalents, incloses societats mercantils públiques en determinats supòsits.

En els tipus delictius contra els drets dels treballadors (contractar infringint drets bàsics dels mateixos, o sense donar d’alta a la seguretat social o a estrangers sense permís de residència) es contempla expressament la responsabilitat penal de persones físiques per actuar en representació d’una persona jurídica. L’article 318 CP estableix que: 

“Quan els fets que preveuen els articles d’aquest títol s’atribueixin a persones jurídiques, s’imposarà la pena assenyalada als administradors o encarregats del servei que hagin estat responsables dels mateixos i a qui, coneixent-los i podent-ho remeiar, no hagin adoptat mesures per a això . En aquests supòsits l’autoritat judicial pot decretar, a més, alguna o algunes de les mesures que preveu l’article 129 d’aquest Codi. “

I la remissió a l’article 129’CP s’explica per si mateixa:

«1. En cas de delictes comesos en el si, amb la col·laboració, a través o per mitjà d’empreses, organitzacions, grups o qualsevol altra classe d’entitats o agrupacions de persones que, per no tenir personalitat jurídica, no estiguin compreses en l’article 31 bis, el jutge o tribunal podrà imposar motivadament a aquestes empreses, organitzacions, grups, entitats o agrupacions una o diverses conseqüències accessòries a la pena que correspongui a l’autor del delicte, amb el contingut previst en les lletres c) a g) de l’apartat 7 de l’article 33. Podrà també acordar la prohibició definitiva de dur a terme qualsevol activitat, encara que sigui lícita.

2. Les conseqüències accessòries a què es refereix l’apartat anterior només es poden aplicar a les empreses, organitzacions, grups o entitats o agrupacions en ell esmentats quan aquest Codi ho prevegi expressament, o quan es tracti d’algun dels delictes pels quals el mateix permet exigir responsabilitat penal a les persones jurídiques.

3. La clausura temporal dels locals o establiments, la suspensió de les activitats socials i la intervenció judicial podran ser acordades també pel jutge instructor com a mesura cautelar durant la instrucció de la causa als efectes establerts en aquest article i amb els límits assenyalats en l’article 33.7.”

També es preveu penes sobre persones jurídiques en delictes contra el medi ambient (art. 325 i 328’CP), tot i que estan clarament pensades més per a empreses. Finalment en el cas de les anomenades associacions il·lícites, aquestes generen per si mateixes un tipus delictiu diferenciat que simplement deixem consignat (art. 515’CP).

Barcelona, 14 de Desembre de 2015

Text elaborat per l’Associació FDA (Fons Defensa Ambiental).

fda@fonsdefensaambiental.org

The post Responsabilitat penal de directius d’associacions first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.