– Al seu cost amortitzat

– A valor raonable amb canvis en patrimoni net

– A valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys.

Aquesta classificació es realitza sobre la base de dos aspectes:

– A les característiques dels fluxos d’efectiu contractuals de l’actiu financer

– Al model de negoci de l’entitat per gestionar els actius financers

En aquest bloc, tractarem concretament la valoració a cost amortitzat.

Els actius financers a cost amortitzat engloben els drets de cobrament i instruments de deute gestionats pels fluxos d’efectiu contractuals, amb la finalitat de cobrar fluxos d’efectiu certs en dates determinades.

Més col.loquialment  són els que s’originen per la venda o prestació de serveis d’operacions comercials, o el que hem rebut per la contraprestació lliurada.

Un actiu financer es valorarà al mètode de cost amortitzat si l´objectiu del model de negoci és mantenir un actiu financer per tal de cobrar fluxos d´efectiu contractuals i, segons les condicions del contracte, es reben fluxos d´efectiu en dates específiques que constitueixen exclusivament pagaments del principal més interessos sobre aquest principal.

Són aquells actius financers que apliquen el mètode del tipus d’interès efectiu (TIE), per calcular els interessos implícits, i se n’actualitza cada any el valor contra un ingrés financer, i posteriorment s’aplica el mètode de cost amortitzat.

Esquemàticament, el concepte de cost amortitzat d’un instrument financer és igual a:

Valoració inicial: pel valor raonable de la quantia integrada, és a dir preu de la transacció o contraprestació lliurada, amb els costos de transacció directament atribuïbles.

Els interessos, el deteriorament i les diferències de canvi es registren al compte de pèrdues i guanys.

Valoració posterior: pel cost amortitzat: el deteriorament i els interessos es valoren aplicant el mètode del tipus d’interès efectiu i es comptabilitzen al compte de pèrdues i guanys.

Al tancament de l´exercici: es faran les correccions valoratives per deteriorament. Es reconeixen al compte de pèrdues i guanys, minorant el valor. Aquest deteriorament no és deduïble, i la seva recuperació tampoc no tindrà impacte fiscal.

Exemples:

– Crèdits comercials (clients i altres deutors comercials)

– Crèdits no comercials (crèdits concedits a altres empreses, bestretes i crèdits al personal)

– Inversions mantingudes fins al venciment (obligacions, bons, imposicions a termini fix, fiances i dipòsits constituïts, dividends a cobrar i desemborsaments exigits sobre instruments de patrimoni)

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN 

The post Actius Financers a Cost Amortitzat first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Una societat hòlding està constituïda principalment per controlar una o més societats, mitjançant la possessió d’una part del capital d’aquestes societats, o bé aportant-hi participacions o bé adquirides per la mateixa societat holding. Crear una societat holding permet reestructurar l’entramat societari de manera definitiva i des del punt de vista personal dels socis, serveix per organitzar el seu patrimoni entorn d’una única societat.

Els requisits d’una empresa hòlding són els següents:

• Que el seu objecte social i principal sigui la tinença d´accions o participacions d altres societats.
• Que exerceixin una activitat econòmica; en cas contrari estaríem davant d’una societat patrimonial.
• Que tingui, almenys, el 5% dels drets de vot de les societats participades.

Que aquestes participacions hi siguin amb la finalitat de dirigir i gestionar la participació. Això s’entendrà que té lloc quan s’exerceixin els drets propis del soci com són, entre d’altres:

• Assistir a juntes.
• Exercir el dret de vot.
• Participar en les decisions relatives a la participació
• Que es disposi de la corresponent organització de mitjans materials i personals. És a dir, que compta amb una estructura pròpia i independent, amb un local i personal contractat, una persona com a mínim. D’altra banda, serà considerada com una societat forquilla de participacions, l’antiga societat patrimonial.

Alguns dels avantatges de les societats hòlding, poden ser:

• Permet una millor organització i facilita la diversificació d’activitat
• Una bona organització ajuda a optimitzar la comercialització de serveis i productes i simplifica la coordinació entre empreses de totes les activitats.
• Arribar a més sectors del mercat de manera més fàcil.
• Permet als propietaris organitzar el patrimoni entorn d’una única societat.
• Permet la centralització de tots els serveis des de la societat matriu. D’aquesta manera s’eviten duplicitats, s’optimitzen despeses.

Qui promou la societat hòlding ha de tenir més de la meitat de l’accionariat en propietat, i si es vol accedir al règim de consolidació fiscal, aquest percentatge en propietat ha de ser del 75%.

Un dels avantatges a nivell fiscal és la possibilitat que tingui la societat d’acollir-se al règim de consolidació fiscal. Cal que la societat matriu tingui un mínim del 75% de la participació accionarial, així passarà a ser tractada com un únic subjecte passiu de cara a l’impost sobre societats.

El règim de consolidació fiscal es configura com un règim tributari especial d´aplicació voluntària.

L’aplicació d’aquest règim especial suposa que les societats que integren el grup fiscal no tributen per l’impost de societats pel règim individual en la mesura que no estan obligades al pagament de la quota d’aquest impost que resulti del règim individual. S’integren en un altre contribuent que és el grup fiscal a qui correspon el compliment de les obligacions per l’impost de societats.

En un altre bloc tractarem més a fons el Règim de Consolidació Fiscal.

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN SL

The post Hòlding first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Aquest codi és global i únic, i s’utilitza per identificar les persones jurídiques que realitzen transaccions financeres en mercats financers mitjançant operacions de repos, derivats o valors i, sense el qual, les entitats financeres no permetran operar. Únic per persona jurídica i es farà servir independentment dels bancs, intermediaris financers o plataformes on operi amb instruments financers cotitzats.

El codi LEI serà obligatori per operar amb els productes dels mercats financers d’acord amb les següents dates:

• Des del 2017.11.01 per operar en derivats i Assegurances de canvi.
• Des del 2018.01.03 per operar en productes de renda variable i renda fixa (accions i altres instruments cotitzats)

.

L’òrgan acreditat per atorgar el LEI és el Registre Mercantil.

https://www.justicia.lei.registradores.org/

L’entitat jurídica que sol·liciti un codi LEI haurà de completar les dades necessàries (dades registrals i legals de l’empresa, domicilis de l’entitat, dades de la persona de contacte i representant legal) i un cop completades i gravades les dades, s’imprimirà el document de sol·licitud, que ha de signar el representant legal i presentar al Registre Mercantil de tramitació juntament amb el justificant de pagament dels corresponents honoraris per l’emissió del LEI.

Una vegada que el codi LEI és assignat a l’entitat, s’enviarà el certificat LEI a l’adreça de correu electrònic de la persona de contacte indicada en la sol·licitud. Des d’aquest moment el LEI està actiu.

El codi LEI és vàlid durant un any a partir de la data d’emissió o de la data de l’última renovació.

Serà obligació de l’entitat sol·licitar la renovació del codi LEI abans de la seva data de pròxima renovació i mantenir actualitzades les dades associades.

.

Sagarra i Montalvo Gestió BCN

Assessoria a Barcelona

The post Codi LEI (Legal Entity Identifier) first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

D’acord amb l’article 160 de la Llei de Societats de Capital, és competència de la Junta General deliberar i acordar sobre els següents assumptes:

1. L’aprovació dels comptes anuals, l’aplicació del resultat i l’aprovació de la gestió social.
2. El nomenament i separació dels administradors, dels liquidadors i, si s’escau, dels auditors de comptes, així com l’exercici de l’acció social de responsabilitat contra qualsevol d’ells.
3. La modificació dels estatuts socials.
4. L’augment i la reducció del capital social.
5. La supressió o limitació del dret de subscripció preferent i d’assumpció preferent.
6. L’adquisició, l’alienació o l’aportació a una altra societat d’actius essencials.
7. La transformació, la fusió, l’escissió o la cessió global d’actiu i passiu i el trasllat de domicili a l’estranger.
8. La dissolució de la societat.
9. L’aprovació del balanç final de liquidació.
10. Qualsevol altres assumptes que determinin la llei o els estatuts.

.

Les juntes generals de les societats mercantils, tant ordinàries com extraordinàries, són convocades pels administradors quan ho estimen necessari o convenient per als interessos socials i, en tot cas, en les dates que determinin la Llei o els estatuts socials.

La Junta General ordinària, prèviament convocada a l’efecte, es reunirà necessàriament dins dels sis primers mesos de cada exercici, per aprovar la gestió social, els comptes de l’exercici anterior i resoldre sobre l’aplicació del resultat.

D’altra banda, els administradors estan obligats a convocar la Junta quan ho sol·licitin un o diversos socis que representin almenys el 5% del capital social.

.

Amb caràcter general, es convoca mitjançant anunci que es publica a la pàgina web de la societat si existís i hagués estat inscrita i publicada en la forma establerta en l’article 11 bis de la Llei de societats de capital. En cas contrari, l’anunci es publicarà al Butlletí Oficial del Registre Mercantil i en un dels diaris de més circulació en la localitat del domicili social.

D’altra banda, els estatuts de la societat poden preveure en substitució del sistema de convocatòria anteriorment assenyalat, que aquesta convocatòria es faci per mitjà d’una comunicació individual i escrita, per un mitjà que asseguri la recepció de l’anunci, dirigida a tots els socis al domicili del soci que consti en la documentació de la societat.

L’article 176 de la Llei de societats de capital, estableix que entre la convocatòria i la data prevista per a la celebració de la reunió hi ha d’haver un termini de, almenys, un mes en les societats anònimes i quinze dies en les societats de responsabilitat limitada .

L’antelació de la convocatòria de la Junta General, fixa un marge temporal que té com a objecte procurar que el soci pugui obtenir la informació pertinent sobre les qüestions que es tractaran a la Junta.

L’anunci de convocatòria ha d’expressar el nom de la societat, la data i hora de la Junta, l’ordre del dia i el càrrec de la persona que fa la convocatòria.

.

D’acord amb l’article 192 de la Llei de societats de capital, abans d’entrar en l’ordre del dia es formarà la llista dels assistents, expressant el caràcter o representació de cadascun i el nombre de participacions o d’accions pròpies o alienes amb que hi concorrin.

Al final de la llista es determinarà el nombre de socis presents o representats, així com l’import del capital de què siguin titulars, especificant el que correspon als socis amb dret de vot.

En les societats de responsabilitat limitada la llista d’assistents s’inclourà necessàriament en l’acta.

D’acord amb l’article 97 del reglament del Registre Mercantil, L’acta és necessària per fer constar tots els acords socials adoptats en Junta General ordinària o extraordinària, universal o no universal.

La Junta General és universal si està present o representat tot el capital social i s’accepta per unanimitat la celebració de la reunió. En cas de no complir-se els requisits per celebrar una Junta Universal, la convocatòria prèvia és obligatòria.

Si la Junta es reuneix amb caràcter universal, en l’acta que s’aixequi de la mateixa ha de figurar, a continuació de la data i lloc i l’ordre del dia, el nom dels assistents seguit de la signatura de cada un d’ells, de conformitat amb el que disposa l’art. 97.1.4ª Reglament del Registre Mercantil. Si l’acord és inscriptible, en la certificació que s’expedeixi també s’ha de fer constar que l’acta ha estat rubricada per tots els assistents (art. 112.3.2ª).

.

Per evitar conflictes entre socis, en qualsevol acta de Junta de socis en la qual constin els acords presos, es pot fer constar la signatura de tots els socis.

.

Sagarra i Montalvo Gestió BCN

Assessoria a Barcelona

The post La Junta General d’una societat first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.