A efectes de l’impost de societats es pot practicar una deducció en la quota íntegra per realitzar activitats de recerca i desenvolupament (R+D+i) i activitats d’innovació tecnològica (IT).

En aquest blog tractarem les deduccions per activitats d’innovació tecnològica, que les anomenarem deduccions IT, les quals tenen un tractament fiscal diferent de les deduccions per R+D+i.

Es considera innovació tecnològica (IT) aquella activitat el resultat de la qual sigui un avenç tecnològic en l’obtenció de nous productes o processos de producció o millores substancials dels ja existents.

La principal diferència entre les activitats d’R+D+i i les activitats d’IT és la seva finalitat: mentre que les activitats de R+D+i estan destinades a la generació de coneixement a nivell científic i tecnològic o a ampliar coneixements ja existents, les activitats d’IT es destinen a la introducció de nous o millorats productes, processos i canvis significatius des del punt de vista tecnològic.

Es poden establir els criteris següents pel que fa al concepte d’innovació tecnològica:

1. Novetat o millora substancial. El producte o procés obtingut o que es vol obtenir ha de ser nou o incorporar una millora substancial. La novetat no ha de ser merament formal o accessòria, sinó que ha de suposar l´existència d´un canvi essencial, una modificació en alguna de les característiques bàsiques i intrínseques del producte o procés, que atribueixin una nova naturalesa a l´element modificat.
2. Des del punt de vista tecnològic. La novetat s´ha de produir en l´àmbit tecnològic del procés o producte.
3. Des d’un punt de vista subjectiu. No es requereix l’obtenció d’un nou producte o procés inexistent al mercat, sinó el desenvolupament d’un nou producte o procés que no hagi desenvolupat fins ara l’entitat que el duu a terme, en línia amb la definició d’innovació continguda al Manual d’Oslo, en la nova versió elaborada l’any 2005.

El tractament fiscal és el següent:

La base de la deducció estarà constituïda per l’import de les despeses del període en activitats d’innovació tecnològica, considerant aquestes les realitzades pel contribuent quan estiguin directament relacionats amb les activitats concretes, s’apliquin efectivament a la realització d’aquestes i constin específicament individualitzats per projectes.

A més, perquè es puguin incloure les despeses a la base de la deducció, aquestes han de correspondre a activitats realitzades a Espanya o a qualsevol estat membre de la UE o de l’Espai Econòmic Europeu.

Les inversions en immobilitzat material i intangible (excepte terrenys i immobles) en el cas d’IT no es reflecteix aquest concepte, de manera que no permet la seva inclusió a la base de la deducció.

Per determinar la base de la deducció l’import de les despeses d’innovació tecnològica es minorarà en l’import de les subvencions rebudes per al foment de les activitats esmentades i imputables com a ingrés en el període impositiu.

La deducció que es pot aplicar per aquestes activitats és del 12% sobre les despeses d´innovació tecnològica efectuades en el període impositiu per aquest concepte.

Aquesta deducció no pot superar el 25% de la quota íntegra una vegada descomptades les deduccions per doble imposició internacional i les bonificacions, però aquest límit puja fins al 50% quan les deduccions per R+D+i o IT superen el 10% d’aquesta quota . A més, les quantitats no deduïdes en cada exercici, per insuficiència de quota o per superar-se els límits, es poden aplicar a les liquidacions dels períodes impositius que concloguin en els 18 anys següents.

L´import de la deducció aplicada o abonat en el cas d´activitats d´IT no pot superar conjuntament l´import d´un  milió d´euros anuals.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN 

The post Deducció per Innovació Tecnològica (IT) a l’Impost de Societats first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.