Els llibres que obligatòriament han de portar les cooperatives, les seves federacions i les confederacions d’aquestes, han de ser legalitzats pel registre competent de cooperatives. Aquests llibres són:

• el llibre de registre de socis i sòcies i les seves aportacions.
• el llibre d’actes de l’assemblea general i el Consell Rector i, si s’escau, els llibres de les assemblees preparatòries o de secció o de la resta d’òrgans socials.
• els llibres de comptabilitat: llibre d’inventaris, de balanços i el llibre diari.

.

Els llibres s’han de legalitzar al registre, d’acord amb:

• Les cooperatives de primer grau hauran de portar a diligenciar els llibres al registre de cooperatives on consten inscrites.
• Les cooperatives de segon grau, les federacions de cooperatives i les confederacions hauran de portar a diligenciar els seus llibres al registre central de cooperatives de Catalunya.
• En el cas de cooperatives amb secció de crèdit, la legalització es pot fer pel registre on es troba inscrita la cooperativa corresponent.

.

Actualment el tràmit sols es pot fer presencialment, tot i que ens consta que s’està treballant per a poder fer la presentació telemàtica.

.

LLIBRES ACTES I REGISTRE DE SOCIS

Els llibres han d’estar enquadernats en blanc o fulls mòbils en blanc i s’han de legalitzar en el termini dels tres mesos següents a la inscripció de la constitució de la cooperativa. Cal que els fulls estiguin numerats, amb la capçalera (membrete) de l’entitat i indicant a quin tipus de llibre corresponen els folis.

.

LLIBRES DE COMPTABILITAT

Els fulls enquadernats han d’ésser legalitzats en el termini de 6 mesos a comptar de la data de tancament de l’exercici.

Les anotacions i assentaments del llibre d’inventaris, el llibre de balanços i el llibre diari es poden realitzar per procediments informàtics o mitjançant altres procediments adequats, i s’han de presentar per a la legalització enquadernats de manera que no sigui possible intercanviar-ne o substituir-ne els fulls que els componen.

.

Els llibres comptables han de tenir el primer full en blanc i els altres numerats correlativament i per l’ordre cronològic que correspongui als assentaments i anotacions fets. Els espais en blanc han d’estar convenientment anul·lats.

.
Per a més informació sobre els tràmits, podeu consultar el següent enllaç:

https://treball.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Legalitzacio-dels-llibres-de-cooperatives

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Legalització Llibres oficials Cooperatives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.

El FEPC no es pot repartir entre els socis ni es pot embargar. Aquest fons pot ésser gestionat directament per la cooperativa o bé, indirectament, aportant-lo sota qualsevol títol, totalment o parcialment, a una entitat pública o privada que tingui per objecte la realització d’activitats afins als d’aquesta reserva.

L’assemblea general ha de fixar les línies bàsiques d’aplicació del FEPC, les dotacions del qual han de figurar en el passiu del balanç separadament d’altres partides.

A efectes comptables es tracta d’una partida del passiu i no una partida de fons propis, i això es deu a que la finalitat d’aquest fons és la formació, educació i promoció de la cooperativa i dels seus membres. Per tant, té una finalitat molt específica que no té cap relació directa amb l’activitat ordinària d’aquestes societats. Es tracta d’un fons gestionat per la mateixa cooperativa per fomentar activitats que l’afecten. Per aquest motiu els fons te la consideració com un passiu. Es tracta de fons que s’han generat per a ser gastats, i existeix una obligació actual, originada per successos passats, de dotar aquests fons i aplicar-los a la realització de determinades activitats. Això suposa que, per a extingir-los, s’han de sacrificar recursos econòmics.

.

El FEPC es destina a:

1.  La formació dels socis i dels treballadors en els principis i tècniques cooperatius, empresarials, econòmics i professionals.
2.  La promoció de les relacions intercooperatives.
3.  La promoció d’activitats culturals, professionals i assistencials per als socis de la cooperativa, els seus treballadors, l’entorn local i la comunitat en general, i també la difusió del cooperativisme.
4.  L’atenció a objectius d’incidència social i de lluita contra l’exclusió social.
5.  El pagament de les quotes de la federació a la qual pertany, si escau, la cooperativa.
6.  Les accions que fomenten la responsabilitat social empresarial, incloses les de foment d’una igualtat de gènere efectiva.
7.  La promoció de la creació de noves empreses cooperatives i el creixement de les cooperatives ja constituïdes mitjançant aportacions dineràries a les federacions de cooperatives o a entitats sense ànim de lucre dedicades al foment del cooperativisme, perquè aquestes els ofereixin vies de finançament.

.

El FEPC, que és irrepartible entre els socis i és inembargable, es constitueix amb:

1.  Els percentatges sobre els excedents cooperatius i els beneficis extracooperatius. Sobre l’aplicació dels excedents comptabilitzats del resultat cooperatiu es destina amb caràcter general el 10% dels excedents al FEPC.
2.  Les sancions de caràcter econòmic que per via disciplinària la cooperativa imposi als socis.
3.  Les subvencions, les donacions i tota mena d’ajut rebut dels socis o de terceres persones per al compliment dels fins propis d’aquest fons.

.

Destinar els recursos corresponents al fons de reserva obligatori i al FEPC de manera diferent a l’establerta per llei, pels estatuts o per un acord de l’assemblea general, suposa una infracció lleu.

No destinar els recursos corresponents al fons de reserva obligatori i al FEPC, en els casos i per l’import establerts per llei, pels estatuts o per un acord de l’assemblea general, suposa una infracció molt greu.

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Fons d’Educació i Promoció de les Cooperatives a Catalunya first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.

Com esmentàvem en un blog anterior sobre l’impost de Societats a les Cooperatives, el resultat total de la cooperativa s’ha de dividir en dues parts:

• Excedent cooperatiu: L’obtingut en les operacions corresponents a la finalitat pròpia de la cooperativa. Serien els rendiments obtinguts per diferència entre els ingressos cooperatius i les despeses deduïbles relacionats: rendiments de l’activitat cooperativitzada com ara ingressos per l’exercici de l’activitat, quotes, subvencions, interessos o ingressos financers.

• Excedent no cooperatiu: A causa de altres operacions diferents de la seva finalitat pròpia, com ara els obtinguts d’activitats econòmiques o fonts alienes als fins específics de la cooperativa, i els increments i disminucions de patrimoni.
En l’aplicació del resultat també cal diferenciar entre Excedent cooperatiu i Excedent no cooperatiu.

Dels excedents cooperatius, un cop deduïdes les pèrdues d’exercicis anteriors i abans de la consideració de l’impost de societats, s’han de destinar amb caràcter mínim:

• 20% al Fons de Reserva Obligatori (FRO)
• 10% al Fons d’Educació i Promoció Cooperatives (FEPC)
• Si hi ha excedents procedents de regularització de balanços, el 50% al FRO
• Si hi ha plusvàlues per l’alienació d’elements de l’immobilitzat, el 100% al FRO
• L’assemblea general pot decidir destinar un % a Fons de Reserva Voluntari (FRV)

Dels beneficis no cooperatius, un cop deduïdes les pèrdues d’exercicis anteriors i abans de considerar l’impost de societats, s’ha de destinar:

• 50% al FRO

Les dotacions a fons obligatoris, si bé la llei estableix aquests imports com a dotació mínima, la cooperativa voluntàriament pot augmentar les dotacions a fons obligatoris, establint-ho als estatuts o mitjançant l’acord de l’assemblea general.

Quan s’han fet les dotacions obligatòries i s’ha calculat el cost de l’impost sobre societats corresponent als excedents (tant els procedents dels resultats cooperatius com dels beneficis extracooperatius) la cooperativa disposa d’uns excedents que ha de distribuir, ja que així ho estableix la Llei de cooperatives, de conformitat amb el que es determini en els estatuts o acordi l’assemblea general, de la manera següent:

• Retorn al soci: es pot incorporar al capital social o satisfer directament a la persona. Aquest retorn s’acredita en proporció de les operacions, serveis o activitats realitzats amb la cooperativa, és a dir en funció de l’activitat cooperativitzada.
• Dotació de reserves voluntàries o obligatòries
• Retribució dels treballadors assalariats

En breu farem un blog amb un exemple pràctic sobre el tema.

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Aplicació dels resultats a les Cooperatives (part I) first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.

El Consell Rector es regula a la Llei 12/2015, del 9 de juliol, de cooperatives, en el seu article 53.

“L’òrgan d’administració de la cooperativa és el Consell Rector.

Correspon al Consell Rector:

• La representació i el govern de la societat cooperativa

• El control permanent i directe de la gestió de la direcció, quan s’escau.

• La competència per a establir les directrius general d’actuació de la cooperativa, amb subordinació a la política fixada per l’assemblea general.

El Consell Rector ha d’actuar d’acord amb el que estableix aquesta llei, els estatuts de la cooperativa, el reglament de règim intern, si escau, i la política general fixada per l’assemblea general.”

L’assemblea general de la cooperativa és l’òrgan sobirà d’expressió de la voluntat social i és aquesta qui delega en l’òrgan del Consell Rector el poder de governar. Per tant és amb l’assemblea de la cooperativa, amb qui el Consell Rector ha de rendir comptes.

El Consell Rector de la cooperativa pot estar format per persones físiques i també per persones jurídiques. En aquest cas, caldrà que una persona física n’exerceixi la representació legal davant de la cooperativa. Totes elles hauran estat escollides per l’assemblea general de la cooperativa.

La cooperativa fixarà el nombre mínim de membres del seu Consell Rector, en funció de els seves pròpies característiques. En tot cas, el nombre mínim es fixa en 3 membres (president/a, secretari/a i vocal), excepte en el cas de les cooperatives de 2 membres en què estarà fixat en 2. La presidència i la secretaria són els dos càrrecs que cal que es designin obligatòriament entre els membres del Consell Rector.

La major part dels membres del Consell Rector han de ser persones sòcies que duguin a terme l’activitat cooperativitzada principal, és a dir socis comuns. Per tant, les persones sòcies col·laborades, altres tipologies de socis i fins i tot persones no sòcies també poden ser escollits com a membres de l’òrgan.

A l’article 56 s’estableix que els membres del Consell Rector seran escollits per un període màxim de 5 anys i que, d’entrada, podran ser reelegits consecutivament una sola vegada; excepte si l’assemblea en decideix la reelecció per a més períodes. Cal que els estatuts socials estableixin el període pel qual són escollits els membres del Consell Rector, si aquests poden o no renovar com a membres i/o en el càrrec i quantes vegades.

Les competències del Consell Rector per a un bon funcionament, son bàsicament les següents:

• Representar l’entitat: Participar de projectes d’intercooperació, impulsar la gestió i resolució de compromisos intercooperatius. I en l’àmbit exterior personificar la cooperativa en les relacions d’aquesta amb altres agents o entitats, cooperatius o no.
• Governar la cooperativa: Han de dur una gestió empresarial ordenada. Tanmateix, assumir de forma proactiva la responsabilitat de mantenir i desenvolupar el patrimoni de la cooperativa, tant l’econòmic, com el social i el cultural. La presa de decisions es dur a terme de forma col·legiada sobre aquells temes que el consell rector no pot delegar i assumir les responsabilitats que comporta.

.

Els acords de Consell Rector s’adopten per majoria absoluta del membres presents i representats, els estatuts poden reforçar aquesta majoria.

Els acords de les reunions han de quedar recollits en una acta, que formarà part del llibre d’actes, i que signaran la presidència i la secretaria.

Pel que fa a la responsabilitat del Consell Rector, cal que exerceixin el càrrec amb diligència i lleialtat a aquells qui representen. Els membres del Consell Rector responen solidàriament, davant la cooperativa, davant els socis i davant els creditors socials, dels danys que causin per actes contraris a la llei o als estatuts o per actes duts a terme sense la diligència amb què han d’exercir el càrrec. Com la resta de socis o sòcies, no responen pels actes en què no han participat o si han votat en contra de l’acord i han fet constar a l’acta que s’hi oposen.

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

Fonts consultades:

https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&mode=single&documentId=698366&language=ca_ES

https://www.cooperativestreball.coop/sites/default/files/materials/eines_formacio_funcions_i_responsabilitats_del_cr_0.pdf

https://treball.gencat.cat/ca/ambits/economia_social/vols_crear_una_cooperativa_o_una/com_constituir_una_cooperativa_o/funcionament_d_una_cooperativa_i/funcionament_d_una_cooperativa/4_organs_socials/

https://gestiobcn.com/societat-cooperativa/

The post El Consell rector a les Cooperatives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

La integració dels socis treballadors de les cooperatives de treball associat a la Seguretat Social es troba regulada en l’Art. 14, Llei General de la Seguretat Social.    

Poden optar entre dues modalitats de cotització:  

• Com a assimilats a treballadors per compte aliè. Quedant integrades en el règim general o en algun dels règims especials de la Seguretat Social, segons escaigui, d’acord amb la seva activitat.      
• Com a treballadors autònoms en el règim especial corresponent.    

Les cooperatives han d’exercir l’opció en els Estatuts.  

Els socis treballadors de Cooperatives de treball associat, inclosos en el règim general de la Seguretat Social o en algun dels règims especials que protegeixen la contingència de desocupació, que reuneixin els requisits exigits en l’article cinquè de la Llei 31/1984, de 2 d’agost, tindran dret a les prestacions per desocupació que preveu la mateixa, en les condicions establertes en el Reial Decret 1043/1985 de 19 de juny.      

Es consideraran en situació legal d’atur dels socis treballadors de cooperatives de treball associat que es trobin en algun dels següents supòsits:  

1-Els que hagin cessat, amb caràcter definitiu, en la prestació de treball a la cooperativa, perdent els drets econòmics derivats directament d’aquesta prestació, per alguna de les següents causes:    

              a) Per expulsió improcedent de la Cooperativa.    

              b) Per causes econòmiques, tecnològiques o de força major.  

2-Els aspirants a socis que hagin cessat en la prestació de treball durant el període de prova per decisió unilateral del Consell Rector de la Cooperativa.  

D’altra banda, els socis treballadors de les cooperatives de treball associat que hagin optat per la seva enquadrament en el Règim Especial dels Treballadors per Compte Propi o Autònoms o en el règim especial dels treballadors de la Mar i tinguin concertada la cobertura per accidents de treball i malalties professionals tindran dret a les prestacions per cessament d’activitat sempre que es compleixin les condicions establertes per a l’accés a la mateixa en la Llei 32/2010, de 5 d’agost, per la qual s’estableix un sistema específic de protecció per cessament d’ activitat dels treballadors autònoms.        

Les prestacions del Fons de Garantia Salarial no estan previstes per als socis de les cooperatives de treball associat.        

Estableix l’Ordre TMS / 83/2019, de 31 de gener, per la qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat Social en la seva l’Art. 41, les bases mínimes de cotització respecte d’aquests socis en el supòsit de contracte a temps parcial. En aquest sentit hem d’advertir, a nivell de gestió laboral, que en el moment de donar d’alta al soci pel qual es vol cotitzar a temps parcial a la Seguretat Social no es podrà realitzar l’anotació del percentatge de parcialitat, havent de ser directament la Tresoreria General de la Seguretat Social qui hagi de realitzar aquesta anotació. Per justificar la parcialitat haurà d’aportar còpia dels estatuts, del reglament de règim intern o certificació d’acord de l’Assemblea o del Consell Rector, en què figuri el nombre d’hores de treball i la seva distribució horària.                

RETENCIONS

En el supòsit de socis de Cooperatives de Treball Associat i també dels socis de treball de qualsevol altra cooperativa i segons regula l’Art. 28 de la Llei 20/1990 de 19 de desembre, s’han de distingir els rendiments que procedeixin de la feina personal de els corresponents al capital mobiliari.      

Són considerats rendiments de la feina l’import de les bestretes laborals, en quantia no superior a les retribucions normals a la zona per al sector d’activitat corresponent. En el cas d’aquests socis-treballadors hem de distingir entre bestreta societari i retorn cooperatiu.            

• Avançament societari (quantitat percebut pel soci treballador en relació a la feina efectuat) amb el mateix tractament que les nòmines dels treballadors per compte aliè existint l’obligació de practicar sobre el mateix el percentatge de retenció corresponent, en funció de la retribució bruta anual , les circumstàncies personals i familiars del cooperativista, etc. A les quantitats que no excedeixi de les retribucions normals de mercat a la zona per al sector d’activitat corresponent.    

• Retorn cooperatiu (part de l’excedent disponible que per acord de l’Assemblea General pot ser adjudicat als socis en proporció a les operacions, activitats o serveis cooperativitzats realitzats per cada un d’ells a la Cooperativa) no es considera rendiment de capital mobiliari i, per tant, no estaran subjectes a retenció en els següents supòsits:                                                            .           
• Quan s’incorporin a el capital social, incrementant les aportacions del soci a aquest.    
• Quan s’apliquin a compensar les pèrdues socials d’exercicis anteriors.  
• Quan s’incorporin a un fons especial, regulat per l’Assemblea General, fins que no transcorri el termini de devolució al soci, es produeixi la baixa d’aquest o els destini a satisfer pèrdues o a realitzar aportacions a el capital social.    

Els Retorns Cooperatius que s’assignen als socis a partir de l’excedent net de la cooperativa i, la part de la bestreta societari que excedeixi de les retribucions normals de mercat, estaran subjectes a l’oportuna retenció per part de la cooperativa.    

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN  

The post Relació de cooperatives de treball associat i els seus socis treballadors. Cotització i Retencions. first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

A efectes comptables, es considera una partida dels fons propis, dintre del Patrimoni Net.

El FRO és constitueix per:

a) L’aplicació dels excedents:

Dels excedents comptabilitzats del resultat cooperatiu, un cop deduïdes les pèrdues de qualsevol naturalesa d’exercicis anteriors, i abans de la consideració de l’impost de societats, s’han de destinar, almenys, en els percentatges següents :

1.  Amb caràcter general, el 20% al FRO i el 10% al fons d’educació i promoció cooperatives (en parlarem en un proper blog).
2. El 50% dels excedents procedents de la regularització de balanços al FRO.
3. El 100% dels excedents procedents de les plusvàlues obtingudes per l’alienació dels elements de l’immobilitzat material o de l’immobilitzat intangible, segons l’article 79.2.f, al FRO, amb la limitació del resultat cooperatiu procedent de les plusvàlues de l’exercici.                                  

Dels beneficis extracooperatius, una vegada deduïdes les pèrdues de qualsevol naturalesa d’exercicis anteriors i abans de la consideració de l’impost sobre societats, s’ha de destinar almenys un 50% al FRO.

b) Les deduccions sobre les aportacions obligatòries en el cas de baixa injustificada o expulsió dels socis.

c) Les quotes d’ingrés o periòdiques.

Destinació i disponibilitat del FRO

1. El FRO, destinat a la consolidació, el desenvolupament i la garantia de la cooperativa, no es pot repartir entre els socis, excepte en els supòsits en què els estatuts socials estableixin que té un caràcter parcialment repartible. El repartiment en cap cas no pot superar el 50% del fons repartible a què fa referència l’apartat 2. En les cooperatives sense ànim de lucre en cap cas no es pot preveure el caràcter repartible del FRO.
2. El caràcter repartible del FRO només és aplicable amb relació als fons de reserva generats a partir de la inscripció en el Registre de Cooperatives de la modificació d’estatuts que estableixi aquest caràcter.
3. El repartiment del FRO només pot tenir lloc en el moment de la liquidació de la cooperativa o en el cas de la transformació d’aquesta en un altre tipus de societat. Tanmateix, en el cas de la transformació, el fons només es pot repartir en forma de participacions o accions de la nova societat en funció de l’activitat cooperativitzada.
4. Aprovat el caràcter repartible o no repartible del FRO, aquest no es pot modificar de nou fins passats cinc anys de l’anterior acord i, en cap cas, no té efectes jurídics el canvi de criteri de no repartible a repartible quan s’acordi la liquidació o transformació de la cooperativa dins els tres anys següents a l’última modificació.
5. Tanmateix, quan una cooperativa acordi transformar-se en una entitat sense ànim de lucre d’interès general, el seu patrimoni, inclòs el FRO, es pot traspassar en bloc al patrimoni de la nova persona jurídica, un cop els socis disconformes han exercit llur dret de separació. En tot cas, la nova entitat s’ha de dedicar a finalitats anàlogues a les de la cooperativa que ha acordat la transformació.

L’objectiu de la dotació del FRO és fer possible que l’import d’aquest fons sigui l’adequat per a aconseguir empreses sòlides, però no sigui un element desincentivador per a constituir cooperatives.

Per aquest motiu i per a fomentar que voluntàriament les cooperatives dotin més el FRO, s’ha previst que la imputació de pèrdues a aquest fons es pugui incrementar, en la mateixa proporció que s’hagi dotat el FRO, en un percentatge superior al mínim previst legalment.

Imputació de pèrdues

1. Els estatuts han de fixar els criteris per a la compensació de les pèrdues. És vàlid imputar-les a un compte especial per a amortitzar-les amb càrrec a futurs resultats positius, dins el termini màxim que permeti la legislació tributària específica.
2. En la imputació de les pèrdues, cooperatives o extracooperatives, fins el 50% de les pèrdues es poden imputar al FRO. Aquest percentatge es pot incrementar en el cas, i en la mateixa proporció, que s’hagi dotat el FRO en un percentatge superior al mínim legalment establert. Si per a la imputació de pèrdues s’ha utilitzat, totalment o parcialment, el FRO, no s’han d’aplicar, imputar o repartir els retorns cooperatius o altres resultats positius repartibles fins que aquest fons hagi recuperat la quantia d’abans d’haver-lo utilitzat.

Destinar els recursos corresponents al FRO i al fons d’educació i promoció cooperatives de manera diferent a l’establerta per llei, pels estatuts o per un acord de l’assemblea general, és una infracció lleu.

Tanmateix, no destinar els recursos corresponents al FRO i al fons d’educació i promoció cooperatives, en els casos i per l’import establerts per llei, pels estatuts o per un acord de l’assemblea general, són infraccions molt greus.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Fons de Reserva Obligatori a les Cooperatives de Catalunya first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

A les cooperatives si bé el Capital no és essencial per a la seva concepció i identitat, donat que cada persona te un vot i tots els vots tenen el mateix valor, és sens dubte necessari per a l’eficaç i eficient exercici de les seves activitats amb la intenció de satisfer les necessitats dels seus associats.

El Capital cooperatiu no està lligat a drets polítics i això fa que les aportacions siguin més un component de finançament, que d’una estructura de poder.

El Capital Social d’una societat cooperativa està constituït per totes aquelles aportacions, obligatòries i voluntàries, de caràcter dinerari o no dinerari, ja sigui en el moment de la seva constitució o en un altre posterior, bé per la incorporació de nous socis o bé a conseqüència de posteriors acords d’augment de Capital o aportacions voluntàries, independentment de si es classifica com a fons propis o com a passiu.

D’acord amb la Llei 12/2015 de Cooperatives de Catalunya, La cooperativa es constitueix amb un Capital Social mínim de 3.000 euros, o d’una quantitat superior establerta pels estatuts socials. Les aportacions dels socis, incloses les relatives al capital social mínim, poden ser dineràries o no dineràries. Les aportacions no dineràries han de ser expressades en béns o drets patrimonials susceptibles de valoració econòmica.

Pel que fa a la classificació entre aportacions obligatòries o voluntàries, direm el següent:

• Aportacions obligatòries: Estatutàriament es fixarà l’aportació obligatòria mínima al Capital Social per ser soci, que podrà ser diferent per a les diferents classes de socis o per a cada soci en proporció al compromís o ús potencial que cada un d’ells assumeixi de l’activitat cooperativitzada. Les aportacions obligatòries poden ser:
  • Aportació mínima per ser soci. Un 25% almenys s’ha de desemborsar per ser soci i la resta en el termini que s’estableixi pels Estatuts o per l’Assemblea General.
  • Noves aportacions obligatòries. Segons es fixi en l’Assemblea.
  • Aportacions dels nous socis. Segons es fixi en l’Assemblea. Import no inferior a l’aportació obligatòria mínima ni superior a les efectuades pels socis actuals.

Si per la imputació de pèrdues de la cooperativa als socis, l’aportació al Capital Social d’algun d’ells quedés per sota de l’import fixat com a aportació obligatòria mínima per mantenir la condició de soci, el soci afectat haurà de realitzar l’aportació necessària fins a aconseguir dit import (en termini fixat pel Consell Rector, no inferior a dos mesos ni superior a un any).

Els socis que s’incorporin amb posterioritat a la cooperativa han d’efectuar l’aportació obligatòria al Capital Social (establerta per l’Assemblea General per adquirir tal condició de soci). El seu import, per a cada classe de soci, no pot superar el valor actualitzat, segons l’IPC de les aportacions obligatòries inicial i successives, efectuades pel soci de major antiguitat en la cooperativa.

• Aportacions voluntàries: L’Assemblea General i el Consell Rector, si els Estatuts ho preveuen, pot acordar l’admissió d’aportacions voluntàries al Capital Social per part dels socis, tot i que la retribució que s’estableixi no pot ser superior a la de les últimes aportacions voluntàries al Capital acordada per l’Assemblea General o la de les aportacions obligatòries.

Aquestes aportacions hauran de desemborsar totalment en el moment de la subscripció i passen a formar part del Capital Social.

Referent a això el Consell Rector podrà decidir, a requeriment del seu titular:

• La conversió d’aportacions voluntàries en obligatòries,
• La transformació d’aportacions obligatòries en voluntàries.

Pel que fa a la consideració de fons propis o passiu, en funció de les característiques de les aportacions dels socis, el Capital Social de les cooperatives es classificarà en:

• Fons propis: totes aquelles aportacions al Capital Social que el reemborsament pugui ser refusat pel Consell Rector i que no obliguin al pagament d’una remuneració per les aportacions o a retorns obligatoris.
• Passius financers: són totes aquelles aportacions que siguin exigibles pels socis, ja sigui per baixa del mateix o per arribar a una data determinada. Al contrari del que passa amb els fons propis, aquests passius financers porten lligats a ells el dret de remuneració o retorn.

La variabilitat del Capital permet que l’entrada de nous socis requereixi de menys procediments legals fent més àgils els tràmits. De la mateixa manera, la sortida dels socis amb el corresponent rescat de les aportacions efectuades sense dret d’oposició també forma part d’aquest variabilitat.

Assessoría a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post El Capital Social en una Cooperativa first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

En primer lloc, hem de diferenciar entre les cooperatives de treball associat i la resta.

La cooperativa de treball associat és aquella que té per objecte proporcionar als seus socis llocs de treball, mitjançant el seu esforç personal i directe, a temps parcial o complet, a través de l’organització en comú de la producció de béns o serveis per a tercers. També podran comptar amb socis col·laboradors. La relació dels socis treballadors amb la cooperativa és societària.

Qui pot ser socis treballadors?

• Els treballadors que legalment tinguin capacitat per a contractar la prestació del seu treball. Els estrangers podran ser socis treballadors d’acord amb el que preveu la legislació específica sobre la prestació del seu treball a Espanya.
• La pèrdua de la condició de soci treballador provocarà el cessament definitiu de la prestació de treball a la cooperativa.

Admissió de nous socis  

Si els Estatuts ho preveuen, l’admissió pel Consell Rector d’un nou soci serà en situació de prova, i pot ser reduït o suprimit el període de prova per mutu acord.

Aquest període de prova no excedirà de sis mesos i serà fixat pel Consell Rector. No obstant això, per ocupar els llocs de treball que fixi el Consell Rector, llevat atribució estatutària d’aquesta facultat a l’Assemblea General, el exercici dels quals exigeixi condicions professionals, el període de prova podrà ser de fins a divuit mesos. El nombre dels referits llocs de treball no pot excedir el 20% del total de socis treballadors de la cooperativa.

Els nous socis, durant el període en què es trobin en situació de prova, tindran els mateixos drets i obligacions que els socis treballadors, amb les següents particularitats:

• Podran resoldre la relació per lliure decisió unilateral, facultat que també es reconeix al Consell Rector.
• No podran ser elegits per als càrrecs dels òrgans de la societat.
• No podran votar en l’Assemblea General cap punt que els afecti personalment i directament.
• No estaran obligats ni facultats per fer aportacions al capital social ni per desemborsar la quota d’ingrés.
• No els poden imputar les pèrdues que es produeixin en la cooperativa durant el període de prova, ni tindran dret al retorn cooperatiu.

Contractació de personal assalariat

.

El nombre d’hores / any realitzades per treballadors amb contracte de treball per compte d’altri no pot ser superior al 30% del total d’hores / any realitzades pels socis treballadors. No es computarà en aquest percentatge:

• Els treballadors integrats en la cooperativa per subrogació legal, així com aquells que s’incorporin a activitats sotmeses a aquesta subrogació.
• Els treballadors que es neguessin explícitament a ser socis treballadors.
• Els treballadors que substitueixen socis treballadors no assalariats en situació d’excedència o incapacitat temporal, baixa per naixement, adopció o acolliment.
• Els treballadors que prestin els seus treballs en centres de treball de caràcter subordinat o accessori, entenent com a tal els serveis prestats directament a l’Administració Pública i entitats que coadjuvin a l’interès general, quan són realitzats en locals de titularitat pública.
• Els treballadors contractats per ser posats a disposició d’empreses usuàries quan la cooperativa actua com a empresa de treball temporal.
• Els treballadors amb contractes de treball en pràctiques i per a la formació.
• Els treballadors contractats en virtut de qualsevol disposició de foment de l’ocupació de disminuïts físics o psíquics.

L’accés de treballadors assalariats a socis

.

Els Estatuts podran fixar el procediment pel qual els treballadors assalariats puguin accedir a la condició de socis. En les cooperatives que superin el límit de treball assalariat establert, el treballador amb contracte de treball per temps indefinit i amb més de dos anys d’antiguitat, ha de ser admès com a soci treballador si ho sol·licita en els sis mesos següents des que va poder exercitar aquest dret , sense necessitat de superar el període de prova cooperativa i si reuneix els altres requisits estatutaris.

Jornades, vacances i permisos

.

Els Estatuts, el Reglament de règim intern o, si no, l’Assemblea de regular la durada de la jornada de treball, el descans mínim setmanal, les festes i les vacances anuals, respectant, en tot cas, com a mínim, les següents normes:

• Entre el final d’una jornada i el començament de la següent, haver com a mínim dotze hores.
• Els menors de 18 anys no poden fer més de quaranta hores de treball efectiu a la setmana.
• S’han de respectar, almenys, com festes, la de la Nativitat del Senyor, Cap d’Any, 1 de maig i 12 d’octubre, excepte en els supòsits excepcionals que ho impedeixi la naturalesa de l’activitat empresarial que desenvolupi la cooperativa.
• Les vacances anuals i, almenys, les festes expressades en el paràgraf anterior seran retribuïdes a l’efecte de bestreta societari
• Les vacances anuals dels menors de 18 anys i dels majors de 60 anys tindran una durada mínima d’un mes.

El soci treballador, previ avís i justificació, tindrà dret a absentar-se del treball per algun dels motius i pel temps següent:

• Quinze dies naturals en cas de matrimoni.
• Dos dies en els casos de naixement de fill o malaltia greu o mort de parents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat. Quan, per aquest motiu, el soci treballador necessiti fer un desplaçament a l’efecte, el termini serà de quatre dies.
• Un dia per trasllat del domicili habitual.
• Pel temps indispensable per al compliment d’un deure inexcusable de caràcter públic i personal.
• Per a realitzar funcions de representació en el moviment cooperatiu.

Els Estatuts, el Reglament de règim intern o, si no, l’Assemblea General podran ampliar els supòsits de permís i el temps de durada dels mateixos i, en tot cas, hauran de fixar si els permisos, a efectes de la percepció dels bestretes societàries, tenen o no el caràcter de retribuïts o la proporció en què són retribuïts.

Règim d’enquadrament en la Seguretat Social:

.

Els socis treballadors de les cooperatives de treball associat gaudiran dels beneficis de la Seguretat Social, es podrà optar la cooperativa entre les modalitats següents:

• Com a assimilats a treballadors per compte aliè. Aquestes cooperatives quedaran integrades en el règim general o en algun dels règims especials de la Seguretat Social, segons escaigui, d’acord amb la seva activitat.
• Com a treballadors autònoms en el règim especial corresponent. Les cooperatives han d’exercir l’opció en els Estatuts.

La resta de les cooperatives poden contractar treballadors, tant per temps indefinit com per durada determinada, als quals s’aplica la normativa laboral. Així mateix, la norma preveu que els estatuts socials de les cooperatives de primer grau (excepte les de treball associat) i les de segon grau poden determinar el reconeixement de la qualitat de socis de treball als treballadors que ho sol·licitin. Als socis de treball se’ls han d’aplicar les mateixes normes que als socis treballadors de les cooperatives de treball associat.

Com remunerar el treball dels socis d’una cooperativa:

Les persones sòcies cobren per diferents conceptes.

Per la feina que realitzen: quan una mateixa persona té la doble condició de persona sòcia i persona treballadora (soci treballador en una cooperativa de treball, o soci de treball a la resta de les cooperatives), percep una remuneració segons la seva qualificació i tasca, en correspondència al temps treballat. Per tant, aquesta remuneració ha de ser similar a la que percebria si fos un treballador assalariat en una empresa convencional del mateix sector i entorn geogràfic.

Les persones sòcies, a més, han de percebre dels beneficis (excedents) el que els correspongui segons la seva aportació a l’activitat de la cooperativa i d’acord amb els estatuts socials:

– En el cas de les cooperatives agràries, de serveis, de consum i altres similars, els excedents es reparteixen en funció dels lliuraments, consums o serveis realitzats.

– Els socis treballadors de les cooperatives de treball i els socis de treball de la resta de tipus de cooperatives reben el benefici segons el treball realitzat, la qualificació que els correspon i la responsabilitat inherent a l’activitat que desenvolupi.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post La contractació en les cooperatives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.