Les associacions són persones jurídiques privades constituïdes per tres o més persones que s’uneixen de manera voluntària, lliure i solidària per aconseguir, sense afany de lucre, una finalitat comuna d’interès general o particular i es comprometen a posar en comú llurs coneixements, activitats o recursos econòmics amb caràcter temporal o indefinit. Es constitueixen per a realitzar una activitat col·lectiva d’una forma estable, organitzades democràticament i sense ànim de lucre.

A diferencia de les associacions, les cooperatives són societats constituïdes per una associació de persones que tenen l’objectiu de satisfer les seves necessitats econòmiques mitjançant la realització d’activitats empresarials on els interessos col·lectius estan per sobre de tota idea de benefici particular. El seu funcionament és lliure i democràtic, s’assegura la participació de tots els socis/es en condicions d’igualtat en la presa de decisions independentment del capital que hagi aportat.

Sovint hi ha associacions sense ànim de lucre que disposen d’una massa social o d’un patrimoni que, per tal de complir les finalitats fundacionals, promouen determinades línies d’activitat o serveis que, amb el temps, guanyen pes econòmic i generen llocs de treball.

És en aquest moment quan les associacions poden adoptar (per transformació o per constitució i externalització) la forma jurídica de cooperativa per donar forma empresarial a totes, o una part de les activitats.

A més, la cooperativa permet dur a terme una activitat de prestació de serveis mantenint el vincle amb les associacions que l’han promoguda.

L’entitat mare pot continuar tenint personalitat jurídica pròpia, i externalitzar l’esmentada línia d’activitat a una cooperativa. Seria una manera de professionalitzar aquests serveis, tot atorgant, per exemple, el pes de la gestió i la responsabilitat sobre les decisions empresarials a les persones treballadores. D’aquesta manera, els òrgans de govern es poden deslliurar de possibles situacions d’incompatibilitat o conflictes d’interessos amb la base social dels socis i les sòcies.

En general, la cooperativa és una fórmula molt adequada per a les associacions que necessiten adaptar tota l’activitat econòmica, o una part, a una estructura més empresarial sense perdre els principis, valors i objectius fundacionals.

En alguns casos, l’associació pot esdevenir sòcia col·laboradora de la cooperativa. D’aquesta manera, es pot visualitzar la complementarietat d’interessos i el suport a la cooperativa naixent.

Dins de la tipologia de socis que pot tenir una cooperativa, trobem la “Sòcia Col·laboradora”, que seria la persona física o jurídica que, sense dur a terme l’activitat principal de la cooperativa, col·labora en el compliment de l’objecte social per mitjà d’altres aportacions com ara el finançament, la tecnologia, l’expertesa, l’assessorament, etc.

L’experiència associativa pot servir per compartir projectes des d’iguals, treballar en equip, fer assemblees, compartir valors, entre d’altres. Seria com una fase prèvia per gestar els que seran els futurs socis de la cooperativa i una forma d’aprenentatge en la gestió cooperativa.

Per dur a terme una transformació d’una associació en societat cooperativa, tindrem en compte el següent marc legal: la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.

Cal tenir en compte una limitació molt important del procés de transformació d’una associació en cooperativa, determinada a l’article 324-3.2 de l’esmentada Llei 4/2008: «Les associacions es poden transformar només en una altra persona jurídica no lucrativa», i això implica que una associació sense ànim de lucre només es podrà transformar en una cooperativa sense ànim de lucre.

Un dels motius pels quals la cooperativa esdevé la fórmula que adopten molts projectes associatius que tenen una línia de negoci és que representa una oportunitat d’autoocupació per al grup promotor i pot mantenir en la majoria de casos la característica d’entitat sense ànim de lucre, així com el funcionament democràtic originari.

.

Fonts consultades:

http://aracoop.coop/guiescoop/wp-content/uploads/2019/01/Guiescoop-TRANSFORMACIO_web.pdf

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Vincles entre associacions i cooperatives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Seguint amb el blog publicat sobre els aspectes a tenir en compte per l’aplicació dels resultats de les cooperatives, tot seguit us indiquem un exemple fàcil a fi efecte de fer-ho més entenedor.

.

Quan la cooperativa aconsegueix excedents positius, cal procedir en aquest ordre:

1er. Absorbir pèrdues d’exercicis anteriors
2n. Dotar el FRO (mínim 20%) i el FEPC (mínim 10%). Si és superior, s’ha d’establir als estatuts.
3r. Es destina el 100% al FRO els excedents de plusvàlues per vendes d’immobilitzat i el 50% dels resultats extracooperatius.

Exemple:

Tenim una cooperativa que presenta les següents dades:

L’assemblea acorda que l’excedent disponible es distribueix de la següent manera:

Amb tota aquesta informació els assentaments comptables serien els següents:

Per finalitzar, afegim un breu comentari sobre el criteri possible a seguir pel retorn cooperatiu a pagar. Habitualment el càlcul del retorn a cada soci es calcula sobre el percentatge que representa la seva bestreta laboral bruta sobre el total de les bestretes brutes del socis treballadors.

Però això no treu que es poden usar altres criteris: una percentual a parts iguals i la resta en proporció a la bestreta laboral, hores treballades, etc.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Aplicació dels resultats a les Cooperatives (part II) first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Des del nostre despatx professional considerem que és una fórmula empresarial que fomentar. Per a elles s’han desenvolupat una sèrie de normes fiscals que les beneficien i en aquest blog intentarem exposar en línies generals, les característiques del seu sistema fiscal.     

En primer lloc, destacar que constitueixen la normativa estatal reguladora de les Cooperatives, la Llei 20/1990, de 19 de desembre, sobre Règim fiscal de les cooperatives i la Llei 27/1999, de 16 de juliol, de Cooperatives.     

Atenent als seus beneficis fiscals, les cooperatives es poden classificar en:    

1.- Cooperatives protegides.

Seran considerades com Cooperatives protegides aquelles entitats que, sigui quina sigui la data de la seva constitució, s’ajustin als principis i disposicions de la Llei General de Cooperatives o de les Lleis de Cooperatives de les comunitats autònomes que tinguin competència en aquesta matèria i no incorrin en cap de les causes de pèrdua de la condició de cooperativa protegida, les quals s’enumeren més endavant.    

2.- Cooperatives especialment protegides

Esquema general:

Podran accedir la Cooperatives protegides de primer grau que compleixin determinats requisits.      

– Cooperatives de treball associat.

– Cooperatives Agràries.

– Cooperatives d’Explotació comunitària de la Terra.

– Cooperatives del Mar.

– Cooperatives de Consumidors y Usuaris.

Podran accedir les cooperatives protegides de segon i ulterior grau:    

– Que associïn exclusivament a cooperatives Especialment protegides.

– Que associïn parcialment a cooperatives Especialment protegides. En aquest cas els beneficis fiscals són menors.

3.- Cooperatives no protegides:

Són aquelles cooperatives que incompleixin algun precepte dels establerts en l’art. 13 de la Llei 20/1990:

1. No efectuar les dotacions corresponents al Fons de Reserva Obligatori i al Fons d’Educació i Promoció.

2. Repartir entre els socis els Fons de Reserva que tinguin caràcter d’irrepartibles i l’actiu sobrant en el moment de la seva liquidació.

3. Aplicar quantitats del Fons d’Educació i Promoció a finalitats diferents de les previstes per la Llei.

4. Incomplir les normes reguladores de la destinació del resultat de la regularització del balanç o de l’actualització de les aportacions dels socis al capital social.

5. Retribuir les aportacions dels socis o associats al Capital Social amb interessos superiors als màxims autoritzats en les normes legals o superar aquests límits en l’abonament d’interessos de demora en el supòsit de reemborsament de les participacions o pels retorns cooperatius meritats i no repartits per incorporar-se a un Fons

6. Quan els retorns socials es distribueixen en proporció diferent als lliuraments, activitats o serveis realitzats amb la cooperativa o siguin distribuïts a tercers no socis.

7. No imputar les pèrdues de l’exercici econòmic o imputar-vulnerant les normes establertes en la Llei, els Estatuts o els acords de l’Assemblea General.

8. Quan les aportacions al Capital Social dels socis o associats excedeixin dels límits legals autoritzats.

9. Participació de la cooperativa, en quantia superior al 10%, al Capital Social d’entitats no cooperatives. No obstant això, aquesta participació podrà arribar fins al 40% quan es tracti d’entitats que realitzen activitats preparatòries, complementàries o subordinades a les de la mateixa cooperativa. El conjunt d’aquestes participacions no podrà superar el 50% dels recursos propis de la cooperativa. El Ministeri d’Economia i Hisenda pot autoritzar participacions superiors.

10. La realització d’operacions cooperativitzades amb tercers no socis fora dels casos permesos en les lleis, així com l’incompliment de les normes sobre la comptabilització separada de les esmentades operacions i destinació al Fons de Reserva Obligatori dels resultats obtinguts en la realització.Cap cooperativa, qualsevol que sigui la seva classe, podrà realitzar un volum d’operacions amb tercers no socis superior al 50% del total de la cooperativa, sense perdre la condició de cooperativa fiscalment protegida.Aquesta tramitació no serà aplicable a les cooperatives agràries respecte de les operacions de distribució al detall de productes petrolífers a tercers no socis. A aquests efectes, s’assimilen a les operacions amb socis els ingressos obtinguts per les seccions de crèdit de les cooperatives procedents de cooperatives de crèdit, inversions en fons públics i en valors emesos per empreses públiques.   

11. L’existència de treballadors assalariats en nombre superior al que autoritzin les normes legals per a les cooperatives respecte de les quals hi hagi aquesta limitació.

12. L’existència d’un nombre de socis inferior al previst en les normes legals, sense que es restableixi en un termini de sis mesos.

13. La paralització de l’activitat cooperativitzada o la inactivitat dels òrgans socials durant dos anys, sense causa justificada.

14. La conclusió de l’empresa que constitueix el seu objecte o la impossibilitat manifesta de desenvolupar l’activitat cooperativitzada.

15. La manca d’auditoria externa en els casos assenyalats en les normes legals.

Principals beneficis tributaris a les cooperatives protegides

Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats

• Exempció dels actes de constitució, ampliació de capital, fusió i escissió.
• Exempció en les adquisicions de béns i drets que s’integrin en el Fons d’Educació i Promoció per al compliment dels seus fins.
• Exempció en la constitució i cancel·lació de préstecs, fins i tot els representats per obligacions.

 Impost sobre Societats 

• Se’ls aplicarà el tipus de gravamen del 20% a la base imposable, positiva o negativa, corresponent als resultats cooperatius.
• Se’ls aplicarà el tipus general a la base imposable, positiva o negativa, corresponent als resultats extra-cooperatius.
• Llibertat d’amortització dels elements d’actiu fix nou adquirits en el termini de tres anys des de la data de la inscripció en el Registre de Cooperatives. Les quantitats fiscalment deduïbles en concepte de llibertat d’amortització, un cop practicada l’amortització normal en quantia no inferior a la mínima, no podran excedir de l’import del saldo del compte de resultats cooperatius disminuït en les aplicacions obligatòries al Fons de Reserva Obligatori i participacions de personal assalariat.
• Les Cooperatives de Treball Associat fiscalment protegides que integrin, almenys, un 50% de socis minusvàlids i que acreditin que, en el moment de constituir-se la cooperativa es trobaven en situació d’atur, gaudiran d’una bonificació del 90% de la quota íntegra de l’ Impost sobre Societats durant els cinc primers anys d’activitat social, sempre que mantinguin aquest percentatge.

Impost sobre Activitats Econòmiques 

• Bonificació del 95% de la quota, i dels recàrrecs exigible

Impost sobre Béns Immobles  

• Bonificació del 95% de la quota i dels recàrrecs exigibles en els béns de naturalesa rústica de les Cooperatives Agràries i d’Explotació Comunitària de la Terra.

Beneficis per a cooperatives especialment protegides:

Aquestes cooperatives accedir a més dels següents beneficis:

Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats:

• Exempció les operacions d’adquisició de béns i drets destinats directament al compliment dels seus fins socials i estatutaris.

Impost sobre Societats:

• Regla general: bonificació del 50% de la quota íntegra.
• Bonificació del 90% de la quota íntegra durant els cinc primers anys per a les Cooperatives de Treball Associat que integrin almenys un 50% de socis minusvàlids i que acreditin que en el moment de constituir-se es trobaven en situació d’atur.
• Bonificació del 80% de la quota íntegra per a les explotacions associatives prioritàries que siguin cooperatives agràries especialment protegides.

Beneficis per a unions, federacions i confederacions de cooperatives:

• Exempció en l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats per als mateixos actes, contractes i operacions que les cooperatives especialment protegides.
• Exempció en l’Impost sobre Societats, per a les activitats necessàries per al compliment dels seus fins.
• Bonificació del 95% de la quota i, si escau, dels recàrrecs de l’Impost sobre Activitats Econòmiques.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Règim fiscal de les societats cooperatives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Com esmentàvem un altre blog anterior, qualsevol associació pot realitzar activitats econòmiques en compliment de les seves finalitats, i com a condició d’entitat sense ànim de lucre, els beneficis d’aquesta activitat es destinaran a les finalitats de l’associació i no es repartiran entre els socis.

Però volem aprofundir més en la idea de dur a terme una activitat econòmica per part d’una entitat que no te ànim de lucre.

Conceptualment, una activitat econòmica consisteix en qualsevol actuació en què es facin servir mitjans materials o personal de l’associació, amb la finalitat d’intervenir en la distribució de béns o serveis. Sempre que l’associació organitzi pel seu compte alguna activitat que suposi vendre alguna cosa o prestar algun servei i cobrar per aquest, estarà realitzant una activitat econòmica.

Res impedeix que les associacions desenvolupin activitats econòmiques per aconseguir la consecució del fi comú principal no lucratiu encara que, naturalment, el benefici obtingut mitjançant la realització de l’activitat econòmica s’hagi destinar íntegrament a la realització del fi comú associatiu.

La Llei prohibeix que es facin atribucions patrimonials als socis amb càrrec a allò obtingut en l’exercici de l’activitat econòmica necessària per a la consecució del fi comú.

Dit això però, no és apropiat constituir una associació per a desenvolupar una activitat mercantil amb caràcter principal, ja que aquestes entitats es pressuposa que han de perseguir una finalitat diferent a la merament lucrativa, tot i que naturalment no s’exclou la realització d’una activitat econòmica en règim d’accessorietat.

Es dona sovint que es constitueixi una associació i amb el temps canviïn els seus condicionants, sorgint al necessitat de donar-li un altre forma jurídica com pot ser una cooperativa.

A modus de pinzellada direm que la diferència fonamental entre associació i cooperativa, és que l’associació és un dret fonamental dels ciutadans per desenvolupar, afavorir o aconseguir una finalitat social col·lectiu, mentre que la cooperativa de treball és una forma jurídica societària, sota la qual es desenvolupa una activitat en la qual l’organització, els mitjans de producció i el treball el presta la mateixa persona sòcia.

Quines activitats estarien considerades com a activitats econòmiques, a modus d’exemple?

• La venda de material (samarretes, pins..), loteria, rifes, etc.
• L’arrendament de béns.
• L’edició una revista publicitària.
• L’organització d’una festa on es venen begudes.
• L’explotació un bar dins del seu local exclusivament per als seus socis.

Malgrat que l’objectiu és obtenir recursos per a la realització de les activitats socials, estem davant la realització d’activitats econòmiques i, per tant, davant la obligatorietat de complir amb els requisits fiscals pertinents, com per exemple:

• Presentar la corresponent declaració censal (model 036) per comunicar al Ministeri de l’inici de l’activitat i, si s’escau, les possibles modificacions o la baixa.
• Complir amb les obligacions corresponents relatives al model 347 i IVA.
• Complir, si escau, amb la presentació de l’Impost sobre Societats i, si escau, pagar la corresponent quota positiva.

A efectes de l’Impost de Societats, les rendes obtingudes per l’entitat estaran exemptes, sempre que procedeixin de la realització del seu objecte o finalitat específica i no derivin de l’exercici d’una activitat econòmica ni del seu patrimoni.

Les quotes que satisfacin els associats, generalment constituiran rendes exemptes.

Les subvencions d’organismes públics i ajudes rebudes, així com tot tipus de donacions d’empreses, col·laboradors particulars i entitats, per finançar les activitats que constitueixen el seu objecte social relatiu a l’organització i contractació d’actes festius, estaran subjectes i exempts de l’impost sobre societats sempre que no recaiguin en la realització d’una activitat econòmica.

Les altres rendes i ingressos derivats de d’una activitat econòmica, suposen l’ordenació per compte propi de mitjans materials o humans amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns o serveis, per la qual cosa els ingressos derivats de la prestació d’aquests serveis estaran subjectes i no exempts en l’Impost sobre Societats. Igualment les donacions, subvencions o quotes que s’utilitzin per finançar aquestes activitats, estaran subjectes i no exemptes a l’impost.

ASSESSORÍA A BARCELONA

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Activitat Econòmica duta a terme per Entitats Sense Ànim de Lucre first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.