Per a comptabilitzar una subvenció prendrem com a base la Norma de Valoració 18 ª del Pla General de Comptabilitat .

“18a. Subvencions, donacions i llegats rebuts

1.Reconeixement
Les subvencions, donacions i llegats no reintegrables (o sigui, que no es poden retornar) es comptabilitzen inicialment i amb caràcter general, com a ingressos directament imputats al patrimoni net i s’han de reconèixer en el compte de resultats com a ingressos sobre una base sistemàtica i racional de forma correlacionada amb les despeses derivades de la subvenció, donació o llegat, d’acord amb els criteris que es detallen en l’apartat 3 d’aquesta norma.
[…..]
Les subvencions, donacions i llegats que tinguin caràcter de reintegrables (que es poden retornar) es registren com a passius de l’entitat fins que adquireixin la condició de no reintegrables.
[…..]

3.Criteris d’imputació a resultats
La imputació a resultats de les subvencions, donacions i llegats que tinguin el caràcter de no reintegrables s’efectua atenent a la seva finalitat.
[…..]

A efectes de la seva imputació en el compte de resultats, cal distingir entre els següents tipus de subvencions, donacions i llegats:

a) Quan es concedeixen per a assegurar una rendibilitat mínima o compensar els dèficits d’explotació: s’imputen com a ingressos de l’exercici en què es concedeixen, llevat si es destinen a finançar dèficits d’explotació d’exercicis futurs, cas en el qual s’imputaran en aquests exercicis.

b) Quan es concedeixen per a finançar despeses específiques: s’imputen com a ingressos en el mateix exercici en què es meriten les despeses que estiguin finançant.

c) Quan es concedeixen per a adquirir actius o cancel·lar passius, es poden distingir els següents casos:

– Actius de l’immobilitzat intangible, material i inversions immobiliàries: s’imputen com a ingressos de l’exercici en proporció a la dotació a l’amortització efectuada en aquest període per als elements esmentats o, si s’escau, quan es produeix la seva alienació, correcció valorativa per deteriorament o baixa en balanç.
[…..]

d) Els imports monetaris que es reben sense assignació a una finalitat específica s’imputen com a ingressos de l’exercici en què es reconeixen.
[…..]

D’acord doncs amb l’esmentada Norma de Valoració, les subvencions, donacions i llegats REINTEGRABLES es registren com passius de l’entitat fins que adquireixin la condició de NO REINTEGRABLES, per al que s’han de complir tres condicions:

• Que hi hagi un acord individualitzat de concessió de la subvenció, donació o llegat a favor de l’Entitat.
• Que s’hagin complert les condicions establertes per a la seva concessió.
• Que no hi hagi dubtes raonables sobre la seva recepció.

Un cop la subvenció tingui la consideració de no reintegrable es comptabilitzarà com ingrés directament imputat al patrimoni net, reconeixent-se en el compte de pèrdues i guanys com un ingrés seguint un mètode sistemàtic i racional.

Dit això, podem dir que les subvencions tenen tres moments:

1. El moment que es rep la resolució de concessió de l’ajut.
2. El moment o moments en que es cobra l’ajut.
3. El moment o moments en que s’executa (es realitza) la despesa.

Cada moment te el seu registre comptable, els quals detallem tot seguit:

Procediment pràctic de comptabilitzar una subvenció reintegrable:

Quan rebem resolució de la subvenció:

Quan cobrem la subvenció:

Quan iniciem el projecte, i per tant comencem a tenir despeses executades. Passem doncs a ingrés en funció de la despesa executada:

A fi d’any, els saldos reflectits en els balanços dels següents comptes seran:

Compte 4708: Import de les subvencions concedides per les administracions públiques pendents de cobrar. Si es tractés de subvencions concedides per entitats privades, usaríem els comptes 444.

Compte 522: Import de les subvencions concedides o ja cobrades, pendents d’executar, total o parcialment i que tenen caràcter reintegrable, a curt termini.

Compte 172: Import de les subvencions concedides o ja cobrades, pendents d’executar, total o parcialment i que tenen caràcter reintegrable, a llarg termini.

Compte 72: Ingressos traspassats al resultat de l’exercici de les subvencions concedides d’acord amb els criteris de la norma de valoració.

En el supòsit de que un cop feta la justificació del projecte, hi ha despeses que no s’accepten i, per tant, cal reemborsar-les, l’assentament a realitzar per l’import reintegrat seria:

En el moment que sigui exigible per l’incompliment:

En el moment que s’efectuï el reintegrament:

Procediment pràctic de comptabilitzar una subvenció no reintegrable:

Quan rebem la resolució o ingressem la subvenció:

Quan passem a ingrés en funció de la despesa executada:

L’import de les subvencions cobrades o resoltes que estan pendents d’executar al tancament de l’exercici romandran a patrimoni net, grup 13.

Compte 13: Import de les subvencions, donacions i llegats, no reintegrables, rebuts per l’entitat i altres ingressos i despeses comptabilitzats directament en el patrimoni net fins que  es produeixi, si s’escau, la seva transferència o imputació al compte de resultats, en el moment de l’execució de les despeses.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Comptabilització de les Subvencions Rebudes first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.

En aquest nou blog, i seguint dins de la mateixa temàtica, volem explicar que és un compte de resultats, altrament dit compte d’explotació o compte de pèrdues i guanys.

.

A diferència del balanç de situació, on es reflecteixen unes dades econòmiques en un moment determinat, el compte de resultats és un informe econòmic que resumeix en un període de temps determinat, que sovint es correspon amb l’any natural, tots els ingressos i totes les despeses de l’exercici comptable.

.

El compte de pèrdues i guanys també forma part dels comptes anuals i suma d’una banda tots els ingressos i d’altra banda totes les despeses que s’han produït en un exercici comptable.

.

La suma dels ingressos menys les despeses produïdes, ens reflectirà el resultat de l’exercici, és a dir, si tenim beneficis o pèrdues.

.

L’estructura del compte de pèrdues i guanys està format pels comptes de el pla comptable següents:

.

• Les de el grup 7 (vendes i ingressos), que sumen
• Les de el grup 6 (compres i despeses), que resten

.

Com hem dit, la diferència entre els dos grups ens ofereix el resultat de l’exercici (benefici o pèrdua). Però dins del resultat, tenim diferents tipus de resultats previs a l’obtenció del resultat final:

.

• Resultat d’explotació o EBIT: és el que produeix l’empresa habitualment.
• Resultat financer: és la diferència entre els ingressos de les inversions i les despeses que aquestes ocasionen.
• Resultat abans d’impostos: és la suma dels dos anteriors.
• Resultat de l’exercici: és el benefici o pèrdua total ja tenint en compte l’import corresponent a la despesa per impost de societats.

.

Quina informació ens proporciona el compte de pèrdues i guanys?

.

El compte de resultats reflecteix de manera agregada tots els ingressos i les despeses que s’han anat produint durant l’exercici comptable com a conseqüència de les operacions. Això, al seu torn, ens permet en qualsevol moment el càlcul del benefici brut o pèrdua en l’entitat.

.

Dit d’una altra manera, ens indica com els ingressos es transformen en benefici segons li anem restant les despeses. Ens ajuda a tenir una visió ràpida de quins han estat les despeses més importants per a l’empresa o entitat. D’aquesta manera podem veure on seria més fàcil retallar per estalviar costos innecessaris, o on hem d’aplicar mesures per incrementar el volum de facturació o ingressos.

.

Com hem comentat, la informació va des de l’1 de gener de cada any (si l’exercici és natural) fins al 31 de desembre. Podem analitzar la informació mes a mes, comparar-la amb exercicis anteriors i comparar-la amb el pressupost o Budget previst per a l’exercici en qüestió. D’aquesta manera ens permet analitzar les desviacions que s’estan produint i prendre les mesures oportunes.

.

D’altra banda, el compte de pèrdues i guanys ens mesura la rendibilitat de l’empresa de cara a potencials inversors.

.

En el compte de resultats podrem conèixer i analitzar els marges obtinguts (relació entre els vendes i beneficis) o l’evolució dels beneficis i de quines parts del negoci provenen aquests.

.

Assessoria a Barcelona 

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Què és un compte de pèrdues i guanys? first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.

Amb aquest blog, pretenem donar unes nocions pràctiques per entendre quina informació ens facilita el balanç de situació i per a què ens pot servir, tant per a empreses com a entitats sense ànim de lucre.

.

El Balanç de situació és un informe econòmic que ens reflecteix en un moment determinat del temps quina és la situació econòmica i financera de l’empresa o entitat.

Dit d’una altra manera, és una imatge fotogràfica o radiografia de l’empresa en un moment concret.

El balanç de situació és una eina que ens servirà de base per prendre decisions de futur. És a dir, reflecteix l’estat patrimonial de l’entitat i ens orienta en com invertir els recursos de què disposa i si aquests recursos són suficients per invertir.

En definitiva, el balanç de situació serveix per saber si l’empresa té una estructura sòlida o no.

Abans d’entrar a explicar de què ens informa el balanç de situació i de quina és la seva estructura, cal afegir que és un dels documents que formen els comptes anuals de l’empresa o entitat, les quals s’han de presentar anualment. De la mateixa manera la informació que ens dona el balanç de situació també es trasllada a l’Impost de Societats.

També el compte de pèrdues i guanys forma part dels estats financers que formen els Comptes Anuals i l’Impost de Societats, però parlarem d’aquest en un altre blog.

L’estructura del balanç, que s’ha d’ajustar als models oficials aprovats, ens informa, de forma separada i ordenada, de la composició de l’empresa o entitat en el seu actiu, passiu i patrimoni net.

El actiu recull tots els béns i drets que posseeix l’empresa o entitat . A l’actiu es recull a la data concreta, entre d’altres, de:  

• el valor net dels immobilitzats
• el valor de les existències que tenim al magatzem que seran objecte de venda
• els saldos al nostre favor dels nostres clients/deutors/usuaris, que serien els realitzables
• deutes de les diferents administracions públiques amb l’entitat
• préstecs concedits pendents de recuperar
• i el disponible que tenim a efectiu i en l as comptes bancaris

L’actiu mostra els mitjans econòmics de què disposa l’empresa o entitat per a realitzar la teva activitat o la possibilitat de convertir-los en diners a curt termini.

El passiu i el patrimoni net, que es mostren separadament en el balanç, reflecteixen els mitjans financers de què compta l’empresa o entitat per finançar-se i, i els deutes i obligacions que l’empresa o entitat ha de pagar.

En el patrimoni net es recull a la data concreta, entre d’altres, de:

• el capital o fons dotacional aportat pels socis o fundadors
• les reserves acumulades pels beneficis d’exercicis anteriors, així com, les pèrdues acumulades d’exercicis anteriors.
• Les subvencions i donacions de capital, pendents de traspassar a ingrés
• El resultat de l’exercici a la data concreta

En el passiu es recull a la data concreta, entre d’altres, de:

• Els deutes i obligacions a llarg i curt termini que té l’ empresa o entitat: deutes amb proveïdors i creditors, amb entitats bancàries, sous pendents de pagar o impostos no pagats a les administracions públiques, etc.
• Préstecs rebuts pendents de retornar
• Part de les subvencions no de capital pendents d’executar (gastar)

Per ajudar-nos en la lectura d’un balanç de situació és bo comparar-lo amb el que hem fet en mesos o anys anteriors, permetent observar com ha evolucionat l’estructura patrimonial de l’empresa o entitat .

.

Assessoria a Barcelona 

SAGARRA i  MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Què és un balanç de situació? first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Per aquest motiu, un cop realitzades aquestes tasques de voluntariat, les entitats es troben amb un seguit de moviments econòmics que han de reflectir en els seus llibres o estats comptables, cosa que sovint genera dubtes i confusions.

Aquest blog pretén ser una eina útil i pràctica per ajudar a aquestes entitats a intentar resoldre els seus dubtes i obrir un debat sobre dubtes que no exposarem. Per tant us animem a participar activament!

Les despeses vinculades a les activitats realitzades pels voluntaris, a priori son despeses de transport, allotjament i menjars.

Però com el ventall d’activitats potser ampli, genèricament les considerarem com a despeses produïdes pels voluntaris i altres col·laboradors com a conseqüència de les activitats desenvolupades per l’entitat.

Aquest tipus de despeses a nivell comptable es registren d’acord amb el Pla comptable d’entitats sense ànim de lucre d’àmbit estatal, com el Pla comptable de fundacions i associacions subjectes a la Generalitat de Catalunya, a un compte 653 “Compensació de despeses per prestacions de col·laboració”.

En aquest compte comptable es registren les despeses produïdes per voluntaris i altres col·laboradors com a conseqüència de les activitats desenvolupades a l’entitat, com per exemple les despeses de transport, menjar i vestuari.

Per tant, la compensació de despeses per el voluntari, te simplement l’objecte de rescabalar les despeses que li han originat l’exercici de la seva tasca com a voluntari.

La gestió del voluntariat comporta sovint altres despeses a l’entitat com per exemple:

• Procés de selecció de voluntaris: Normalment d’entrada es fa una entrevista prèvia a l’acceptació de la sol·licitud del voluntari, a fi efecte valorar la idoneïtat de la persona i de decidir a quin programa de voluntariat s’incorpora. Aquestes despeses si es duen a terme per professionals externs de l’entitat, comptablement es poden registrar com a despeses de gestió dins del grup 623 “Serveis de professionals independents”.
• Formació de voluntaris: La formació està pensada per a poder desenvolupar la tasca específica que se li encomani al voluntari. La formació és un dret del voluntari que pot ajudar a desenvolupar millor les seves tasques a banda de fer-lo créixer personalment. Aquesta formació es pot dur a terme també per personal extern i comptablement tindria ala mateixa consideració que l’apartat anterior. I el material emprat per a la formació, es pot registrar comptablement dins d’un compte 629, creant un subcompte com a material per a formació voluntaris
• Responsable de la coordinació dels voluntaris: sovint és personal intern de l’entitat qui gestiona aquesta coordinació. Per tant, si és el cas, seria com a més despesa de personal, grup 64.
• Assegurances: és un dret del voluntari el fet d’ésser cobert dels riscos derivats de l’activitat que du a terme com a voluntari i dels danys que, involuntàriament, podria causar a tercers per raó de la seva activitat. Aquests drets dels voluntaris comporten a la pràctica per a les entitats una doble obligació en relació amb les assegurances, la de disposar d’una assegurança d’accidents i d’una altra de responsabilitat civil. Les despeses d’assegurances, es registren comptablement al compte 625 “Primes d’assegurances”

El voluntari desenvoluparà les seves funcions de forma lliure i gratuïta i per tant no rebrà remuneració de cap tipus, ja sigui en diners o en espècie. Per tant, en aquest cas, no hi haurà cap moviment comptable a reflectir.

Un altra casuística que es dona sovint dins les entitats, es que les despeses de viatge van a càrrec del propi voluntari, però malgrat això, s’adquireixen els bitllets de transport de manera global per l’entitat i després cada voluntari retorna a l’entitat l’import del seu bitllet de transport.

En aquest cas, malgrat l’entitat anticipa uns diners, no és una despesa per l’entitat ja que posteriorment ho recupera.

Comptablement, aquesta sortida i entrada de diners es pot registrar a un compte 552 “compte corrent amb altres persones o entitats vinculades”. Es carregarà per l’import reemborsat pels bitllets de transport o lliuraments efectuats per l’entitat i s’abonarà per el retorn dels diners dels voluntaris o les recepcions a favor de l’entitat.

Per acabar, hi ha entitats que sol·liciten una taxa d’inscripció. Aquesta taxa cobreix despeses de transacció, gestió i documentació suportades per l’entitat i no sempre és reemborsable.

Comptablement aquest ingrés, malgrat el pla comptable no especifica un compte concret, ho podem registrar al compte 759 “Ingressos per serveis diversos”.

Us convidem a fer noves aportacions i a plantejar dubtes a fi efecte de fer més enriquidora aquesta informació del blog.

ASSESSORIA A BARCELONA

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Registre comptable ingressos i despeses del voluntariat first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

La Comptabilitat Analítica o per centres de cost és la comptabilitat ordenada amb el criteri de la naturalesa de la despesa o ingrés o el tipus de moviment econòmic en general (comptabilitat general), però a més amb el criteri de les diferents activitats o projectes que es desenvolupin en l’entitat (desglossament de la comptabilitat general). Amb aquest sistema podrem saber i analitzar les despeses i ingressos de cada un dels projectes o activitats que desenvolupi l’entitat, ja que de vegades la comptabilitat general no és suficient si volem saber com estan distribuïts els ingressos i despeses entre els diferents projectes, activitats o serveis.

És per això que la Comptabilitat Analítica determina en quina activitat, projecte o programa s’ha produït la despesa o l’ingrés, de manera que puguem portar un control amb idèntics criteris classificatoris als establerts en el pressupost i amb els que haurem de presentar els resultats o justificar les subvencions.

Portar una comptabilitat analítica és molt important per a la gestió de subvencions, i potser l’eina més adequada. D’aquesta manera podem saber en tot moment el marge econòmic que encara ens queda per a una activitat o si ens hem desviat respecte a les previsions; i és una eina molt útil també per a la justificació de les ajudes rebudes, atès que podem extreure la informació d’un projecte determinat, simplificant-nos les tasques de localitzar i preparar la documentació necessària per a la justificació.

De vegades resulta difícil saber quin percentatge d’un ingrés o d’una despesa s’ha d’imputar a cada projecte. Per exemple, quan dues activitats es desenvolupen en un mateix espai compartiran despeses de llum, Internet, telefonia, etc. i caldrà estimar que quantia imputar a cadascuna d’elles en funció d’un determinat criteri de repartiment definit per la mateixa entitat, si és el cas.

Per tant, després de l’exposat fins al moment, a través d’ella separarem ingressos i despeses per activitats i per projectes, de tal manera que ens reportarà resultats individualitzats que ens permetran reflectir aquests en el pla d’actuació, la memòria anual, càlcul d’impostos , entre d’altres.

En la memòria anual que forma part dels Comptes Anuals, s’ha d’informar de la distribució de l’import d’ingressos i despeses corresponent a les activitats ordinàries, per categories d’activitats, centres de treball i, si cal, per àrees geogràfiques d’actuació.

També ens ajuda a separar les activitats de cara a la confecció dels impostos (les activitats econòmiques que van subjectes a IVA i les que no, i al càlcul de l’impost de societats, per exemple) ja que podem establir una relació, entre comptabilitat i fiscalitat, on veurem la importància de la comptabilitat analítica a l’hora de liquidar impostos, ja que la mateixa ens pot determinar que ingressos i despeses pertanyen a una activitat exempta o una activitat no exempta de l’Impost sobre Societats.

Les entitats acollides al règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, Llei 49/2002, en el seu article 3.10º, imposa l’obligatorietat d’elaborar anualment una Memòria econòmica, si es vol gaudir d’aquest règim fiscal especial , en la qual s’especifiquin els ingressos i despeses de l’exercici, de manera que es puguin identificar per categories i per projectes.  

.

ASSESSORIA A BARCELONA

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Comptabilitat analítica en Fundacions i Associacions first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.Sovint, un dels problemes que es troben les entitats que gestionen subvencions, és identificar quin tipus de subvenció és per a saber quina és la manera correcte de comptabilitzar-la. Un cop identificat el tipus de subvenció, si és reintegrable o no, per exemple, s’ha de trobar el mètode més adequat per a fer el seguiment econòmic..

El control econòmic mitjançant la comptabilitat ve determinat per una sèrie de principis comptables i pel Pla General Comptable. En aquest cas la Comptabilitat Analítica pretén determinar en quina activitat, projecte o programa s’ha produït la despesa o l’ingrés, de manera que puguem portar un control amb idèntics criteris classificatoris als establerts en el pressupost i amb els que haurem de presentar els resultats.

Aquesta necessitat de portar una comptabilitat analítica és potser l’aspecte més important d’aquest apartat per a la gestió de subvencions, i l’eina més adequada. D’aquesta manera podrem saber en tot moment el marge econòmic que encara ens queda per a una activitat o si ens hem desviat respecte a les previsions.

Des del moment de la concessió d’una subvenció, fins el moment de justificació de la mateixa, ens podem trobar en diferents etapes i cal dur un control exhaustiu de cada una d’elles, i més quan l’entitat gestiona diferents subvencions.

Arribat el tancament de l’exercici, hem de tenir clar quina és la composició dels comptes relatius a subvencions i cal ampliar la informació necessària a la corresponent memòria econòmica.

Les subvencions es van traspassant a ingrés a mida que es va meritant la despesa; sigui be per amortitzacions (subvencions de capital) o be per execució de la despesa (subvencions d’explotació).

.

A continuació mostrem un petit exemple de com gestionar i com identificar les diferents partides d’un balanç amb el seguiment econòmic d’una subvenció:

Exemple:

Ens han concedit a l’any n-1, una subvenció per el projecte 1 d’explotació amb tres anualitats i que començarem a cobrar a partir del segon any. Primera anualitat: 25.000, segona anualitat: 35.000 i tercera anualitat: 50.000. Total subvenció 110.000.

A més, la despesa la comencem a executar dins el primer any (n-1) i a fi d’any hem executat despeses per 17.500. A l’any n executem despesa per 36.400.. .

(a) Subvencions concedides pendents de cobrar. No afecta al compte de pèrdues i guanys.

(b) Imports traspassats a ingrés en l’exercici actual de subvencions concedides en exercicis anteriors.

(c) Imports traspassats a ingrés en l’exercici actual de subvencions concedides aquest any.

(d) Import total de la subvenció pendent de traspassar a ingrés.

(e) Import de la subvenció de capital pendent de traspassar a ingrés.

(f) Import de la subvenció d’explotació pendent de traspassar a ingrés a curt termini.

(g) Import de la subvenció d’explotació pendent de traspassar a ingrés a llarg termini.

(h) Import de les subvencions d’anys anteriors pendents de traspassar a ingrés.

(i) Import de les subvencions de capital d’anys anteriors pendents de traspassar a ingrés.

(j) Import de les subvencions d’explotació d’anys anteriors pendents de traspassar a ingrés a curt termini.

(k) Import de les subvencions d’explotació d’anys anteriors pendents de traspassar a ingrés a llarg termini.

.

Des del nostre despatx els podem oferir de forma desinteressada fulls de càlcul ja preparats, per a una bona gestió econòmica de les subvencions.

.

 Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Comptabilitat. Gestió pràctica de les subvencions first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.