Com explicàvem en un blog anterior, els donatius , purs i simples, és la manera més senzilla d’ajudar a fomentar l’activitat d’interès general de l’entitat per aconseguir les seves finalitats.

Les donacions en espècie són aquelles en què, en lloc d’aportar diners, el donant fa una aportació de béns. En aquests casos, sovint salta el dubte de quina és la manera correcta de documentar aquesta donació.

La Llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, ens indica que la base de la deducció és “en els donatius o donacions de béns o drets, el valor comptable que tinguessin al moment de la transmissió i, si no, el valor determinat conforme a les normes de l’impost sobre el patrimoni”.

El donant donarà un valor segons la seva comptabilitat a aquestes donacions realitzades el qual l’Administració Tributària podrà comprovar. En tot cas, la donació, en ser en espècie, sha de fer a valor de mercat acompanyat dun certificat o document.

Per a la seva justificació, és vàlid un document públic o un altre document autèntic que acrediti el lliurament en què consten dades fidedignes susceptibles de ser utilitzades com a mitjà de prova.

En qualsevol cas, l’avaluació, en última instància, de la suficiència i la valoració dels mitjans de prova en els procediments d’aplicació dels tributs és competència exclusiva de l’Administració tributària gestora.

La millor manera d’acreditar-ho seria un document públic o un document privat (un contracte, per exemple) però també serveix una factura o un albarà, indicant-ne el lliurament i les característiques i el valor d´aquest.

En un altre ordre de coses, l’IVA suportat per l’empresa donant s’ha de considerar autoconsum. L’empresa no podrà deduir-se l’IVA suportat per l’adquisició del material i el lliurament gratuït del material posterior a l’entitat sense ànim de lucre.

Els lliuraments gratuïts de béns corporals que integren el patrimoni empresarial del subjecte passiu tenen la consideració d’autoconsums (operacions assimilades a lliuraments de béns) i, per tant, estan subjectes a l’impost, l’empresari ha de fer constar a les seves declaracions-liquidacions l’IVA repercutit corresponent a aquest lliurament excepte en el supòsit que aquesta estigués emparada per una exempció.

En cas que l’empresa que efectua la donació emeti la factura corresponent amb l’IVA repercutit per aquesta venda, posteriorment condonarà el deute que té amb l’entitat per aquesta venda de producte, fent constància expressa en el contingut de la factura.

En tot cas, el donant com a subjecte passiu de l´IVA ha d´ingressar l´IVA repercutit pel lliurament del bé.

                                                                      Assessoria a Barcelona

                                                          SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN 

The post Justificació de les donacions en espècie first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.

Entenem per:

• Investigació: les activitats l’objectiu de les quals és descobrir nous coneixements que puguin resultar d’utilitat per a la creació de nous productes, processos o serveis, o contribuir a millorar considerablement els ja existents.

• Desenvolupament: és l’aplicació dels resultats de la investigació, que comprèn l’adquisició, combinació, configuració i ús de coneixements i tècniques ja existents, d’índole científica, tecnològica, empresarial o d’un altre tipus, amb vista a l’elaboració de plans i estructures o dissenys de productes, processos o serveis nous, modificats o millorats.

• Innovació: aplicació d’un mètode de producció o subministrament nou o significativament millorat, incloent canvis significatius pel que fa a tècniques i mètodes.

.

L’activació és un tractament comptable que permet reconèixer en el balanç de l’empresa, aquelles despeses empleats en R+D que han donat origen a un actiu del que l’empresa espera obtenir beneficis.

La norma de registre i valoració comptable núm 6 estableix que les despeses de recerca són despeses de l’exercici en què es realitzin. No obstant podran activar-se com a immobilitzat intangible des del moment en què es compleixin les següents condicions:

-Estar específicament individualitzades per projectes i el seu cost clarament establert perquè pugui ser distribuït en el temps.

-Tenir motius fundats d’èxit tècnic i de rendibilitat económico-comercial del projecte o projectes de què es tracti.

Les despeses de recerca que figuren en l’actiu s’han d’amortitzar durant la seva vida útil i sempre dins el termini de cinc anys. En el cas que hi hagi dubtes respecte al possible èxit del projecte, els actius acumulats fins al moment es passaran a pèrdues de l’exercici. L’amortització de les despeses d’investigació començarà a realitzar-se des del moment en que s’activin en el balanç de l’empresa.

Les despeses de desenvolupament, quan es compleixin les condicions indicades per a l’activació de les despeses de recerca, s’han de reconèixer en l’actiu i s’han d’amortitzar durant la seva vida útil que, en principi es presumeix, llevat de prova en contra, que no és superior a cinc anys. Les despeses de desenvolupament començaran a amortitzar-se una cop conclòs el projecte, el que farà que la base amortitzable sigui el cost total del projecte.

Tant en un cas com en l’altre, el període màxim d’amortització és de cinc anys.

En cap cas es podran activar els desemborsaments reconeguts inicialment com a despeses de l’exercici i que posteriorment compleixin les condicions esmentades per a la seva activació.

.

Deducció en l’impost sobre societats per activitats en R+D+I

Dins d’aquesta deducció podem distingir dos tipus d’activitats: investigació i desenvolupament (R+D) i innovació tecnològica (i). El conjunt d’aquestes activitats ve a denominar-se activitats R+D+I, i es defineixen a l’article 35 de la LIS.

Per a l’aplicació d’aquestes deduccions es requereix que les despeses d’R+D o d’innovació tecnològica (i), estiguin directament relacionades amb aquestes activitats i s’apliquin efectivament a la realització d’aquestes, i es refereixen a projectes individualment especificats.

A) Activitats de R+D

.

La base de la deducció estarà constituïda per l’import de les despeses d’R+D i per les inversions en elements de l’immobilitzat material i intangible exclosos els edificis i terrenys.

Es consideren despeses de recerca i desenvolupament les realitzades pel contribuent, incloses les amortitzacions dels béns afectes a les esmentades activitats, quan estiguin directament relacionades amb aquestes activitats i s’apliquin efectivament a la realització d’aquestes, constant específicament individualitzats per projectes.

Amb caràcter general, el percentatge de deducció serà del 25% de les despeses efectuades en el període impositiu per aquest concepte. No obstant això, si les despeses fossin superiors a la mitjana dels efectuats en els dos anys anteriors, s’aplicarà el 25% fins a aquesta mitjana i el 42% sobre les despeses que excedeixin d’aquesta mitjana.

Amb independència d’aquests percentatges de deducció, es pot practicar una altra deducció addicional del 17% sobre les despeses de personal de l’entitat corresponents a investigadors qualificats adscrits en exclusiva a activitats d’R+D.

A més, s’hi podrà aplicar una deducció del 8% de les inversions en elements d’immobilitzat material i intangible, exclosos els edificis i terrenys, sempre que es trobin afectes de manera exclusiva a les activitats d’R+D.

.

B) Activitats d’innovació tecnològica (i)

.

El percentatge de deducció serà el 12% aplicat sobre les despeses d’innovació tecnològica efectuades en el període impositiu.

A l’efecte de procedir a l’aplicació de la deducció, els contribuents poden aportar un informe motivat emès pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, o per un organisme adscrit a aquest, relatiu al compliment dels requisits científics i tecnològics exigits. Aquest informe té caràcter vinculant per a l’Administració tributària.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post L’activació de despeses d’Investigació i Desenvolupament (R+D) first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

             .

.

La DUP és el reconeixement administratiu que una associació està constituïda per assolir una finalitat d’interès general.

Podeu veure més informació sobre els requisits en el següent enllaç. VEURE

En aquest blog volem parlar del procediment a seguir per a sol·licitar el reconeixement.

.

Els passos a seguir son els següents:

.

Escrit de sol·licitud dirigit al Registre d’Entitats on s’especifiqui:

-Les dades d’identificació de l’entitat sol·licitant.

-Les raons per les quals l’associació vol ser declarada d’utilitat pública.

-Informe justificatiu dels objectius de l’associació per a que sigui considerada DUP, amb especial referència a les activitats que desenvolupa d’interès general.

.

La sol·licitud s’haurà d’acompanyar la següent documentació:

.

1.- Memòria de les activitats que hagi desenvolupat ininterrompudament l’associació durant els dos exercicis econòmics anuals anteriors a aquell en que es presenti la sol·licitud. A tals efectes existeix un model normalitzat. Aquesta memòria s’haurà de referir als següents punts:

.

-Organització dels diferents serveis, centres o funcions en què es diversifica l’activitat de l’associació

-Descripció de les activitats desenvolupades i dels serveis prestats durant els dos últims anys. (Aquestes activitats i aquests serveis no podran estar restringits exclusivament a beneficiar els seus associats, sinó que hauran d’estar oberts a qualsevol altre possible beneficiari que reuneixi les condicions i els caràcters exigits per l’índole dels fins de l’associació.)

-Consignació dels resultats obtinguts amb la realització d’aquestes activitats.

-Grau o nivell de compliment efectiu dels fins estatutaris

-Nombre total de beneficiaris o usuaris de les activitats o serveis que presta l’entitat, la classe i el grau d’atenció que reben i els requisits o circumstàncies que han de reunir per gaudir d’aquesta condició

-Mitjans personals de què disposa l’entitat, amb expressió de la plantilla de persona

-Mitjans materials i recursos amb què compta l’entitat, amb especial referència a les subvencions públiques i la seva aplicació

-Retribucions percebudes en els dos últims anys pels membres de l’òrgan de representació , sigui per raó del seu càrrec, sigui per la prestació de serveis diferents a les funcions que els corresponen com a tals membres de l’òrgan esmentat, amb especificació de la naturalesa laboral o mercantil de les retribucions i els fons amb càrrec als quals han estat abonades

-Nombre de socis -persones físiques o jurídiques- que integren l’associació.

-Aquesta memòria ha d’anar signada pels membres de la junta directiva

2.- Comptes anuals corresponent als dos últims exercicis tancats a l’exercici en curs, que reflecteixi la imatge fidel del patrimoni, la situació financera i els resultats de l’entitat, signats pel president i el secretari. La documentació comptable ha d’estar integrada pel balanç de situació, el compte de resultats i la memòria econòmica. Aquests documents han d’estar adaptats a les normes del Pla general de comptabilitat i les seves adaptacions sectorials.

3.- Certificat de l’Agència Tributària i de la Tresoreria de la Seguretat Social que acrediti que l’associació està al corrent de les seves obligacions fiscals i de la Seguretat Social.

4.- Certificat acreditatiu de l’acord de l’assemblea general pel qual s’ha aprovat la sol·licitud de la declaració d’utilitat pública, emès pel secretari amb el vistiplau del president.

5.- Certificat, subscrit pel secretari de la junta directiva amb el vistiplau del president, de la composició de la junta directiva actual, amb l’expressió del nom i cognoms de cada membre, el domicili, el càrrec que ocupa i la data del nomenament.

6.- Fotocòpia de la targeta acreditativa del NIF de l’associació.

La tramitació de la sol·licitud es farà al Registre d’associacions (Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya) i resoldrà el Ministeri de l’Interior. És un tràmit llarg però no difícil. Des de que es comença a preparar la informació i documentació, es presenta la sol·licitud, es respon als requeriments propis de la tramitació (normalment per a cada expedient s’assigna un tècnic de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques) i es resolt, pot passar tranquil·lament mig any.

.

Obligacions de les entitats DUP

.

Dins dels sis mesos següents a l’acabament de l’any, hauran de presentar al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya els comptes anuals i una memòria descriptiva de les activitats realitzades durant l’exercici.

La documentació és la següent:

1. Balanç de situació, compte de resultats i memòria econòmica, on ha de constar clarament la situació econòmica, financera i patrimonial de l’associació, firmada per tots els membres de la Junta Directiva.
2. Memòria expressiva de les activitats associatives firmada per tots els membres de la Junta Directiva.
3. Certificació expedida pel secretari amb el vistiplau del president de l’acord de l’assemblea general de socis que contingui l’aprovació de la documentació esmentada als punts anteriors.

Acolliment a la Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense afany de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge

Si l’entitat sol·licitant és Declarada d’Utilitat Pública i vol aplicar el règim fiscal especial de la Llei 49/2002 ha de complir els requisits següents:

1. Que l’entitat persegueixi finalitats d’interès general
2. Que es destini al menys el 70% de les seves rendes a la realització de les seves finalitats.
3. Que l’activitat realitzada no consisteixi en el desenvolupament d’explotacions econòmiques alienes a les seves finalitats estatutàries.
4. Que els fundadors, associats i membres de l’òrgan de govern no siguin els destinataris principals de les activitats que realitza l’entitat.
5. Que els càrrecs de membre de la Junta Directiva siguin gratuïts
6. Que en cas de dissolució de l’entitat, la totalitat del seu patrimoni s’ha de destinar a un altre entitat considerada beneficiària de mecenatge a efectes de la llei o a entitats que persegueixin finalitats d’interès general.

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Procediment per sol·licitar la Declaració Utilitat Pública d´una associació first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

..El reglament de règim intern, és un document propi que les entitats utilitzen per a desenvolupar matèries ja recollides als estatuts i on es recullen especificitats.

Un reglament intern ha de ser útil i s’ha de redactar a mida de les necessitats de l’entitat, buscant la simplicitat i cobrint les àrees que interessen, basant-se en els mateixos estatuts d’associació i donant més detalls sobre l’establert en ells.

Per aquest motiu s’entén que el reglament de règim intern és una norma complementària dels estatuts, que amplia i complementa en matèries no especificades en els mateixos o que no tenen un desenvolupament prou ampli. En cap cas el seu contingut podrà esser contrari al contingut estatutari.

L’existència d’aquest reglament no és obligatòria, però sí convenient, especialment en aquells casos en què la redacció estatutària està regida per un criteri minimalista.

Si per contra, el que indica el reglament o no consta o contradiu els estatuts, llavors s’hauria d’efectuar una modificació dels mateixos.

Hem de tenir clar doncs, que els estatuts i el reglament de règim intern es complementen i és el reglament el que s’adapta a allò que ja està prèviament regulat tant pels estatuts com per la llei vigent.

.

Procés a seguir per l’elaboració del reglament de règim intern

.

1. És la Junta Directiva qui executa la seva elaboració, o un grup de persones designat per la mateixa.
2. Posteriorment es presenta a totes les persones que formen part de la Junta Directiva a fi de poder revisar el text i fer les modificacions i incorporacions que es considerin adients.
3. S’acostuma a compartir impressions amb persones implicades a l’entitat (socis actius per exemple) amb l’objectiu de recollir també les seves propostes.
4. Finalment es defineix el contingut final i es redacta el text que recull tot el treballat fins el moment.
5. A continuació s’ha de convocar assemblea general per la seva aprovació. Una vegada aprovat, el reglament ha d’estar a disposició de totes les persones de l’entitat per a la seva consulta.
6. El reglament és un document intern de l’entitat, i no s’ha d’inscriure en cap registre.
7. Una vegada aprovat, totes les persones de l’entitat han de conèixer o tenir la possibilitat de consultar aquest reglament. Si es vol modificar, es pot fer sempre que es consideri convenient. Només caldrà l’aprovació de l’assemblea general de socis i sòcies.

.

Un dels avantatges de disposar d’un reglament de règim intern és que pot estalviar conflictes Tenint perfectament desenvolupat el funcionament de l’entitat respecte a diferents aspectes, quan succeeix la situació concreta només hi ha que acudir al que ja està regulat, estalviant-nos les discussions internes fruït de l’existència de diferents punts de vista i que són molt difícils de valorar i debatre en moments de crisi.

.

Assessoria Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post El reglament intern d´una associació first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

..Les entitats locals, com per exemple els ajuntaments, cedeixen voluntàriament i gratuïtament l’ús de béns immobles o equipaments de titularitat municipal o, àdhuc, de titularitat aliena sobre els quals ostenten algun dret, sempre que en ambdós casos,  sigui possible legal o contractualment transferir llur utilització a les entitats socials de la ciutat.

.

Les cessions d’ús tenen per finalitat proporcionar a les entitats socials sense ànim de lucre, siguin associacions o fundacions per exemple, una seu social o un espai on puguin desenvolupar llurs activitats i aconseguir els objectius estatutaris, o ambdues coses alhora, sempre amb certa vocació d’estabilitat o continuïtat, significant així un punt de referència per als seus membres i la ciutadania en general.

Tractant-se de béns de titularitat municipal, o aliens sobre els quals l’Ajuntament ostenta algun dret, correspon a l’exclusiva competència municipal decidir quines de les entitats interessades podran ser beneficiàries de les cessions, atenent a criteris objectius i de disponibilitat d’espais. Arribats en aquest punt, caldrà atorgar necessàriament l’oportú conveni.

Normalment l’entitat assumirà les despeses d’ocupació (neteja, climatització, utilització d’equipament informàtic i de megafonia, etc.) que s’indiquen per a cada espai i signarà l’acord de cessió temporal corresponent.

Sovint moltes entitats desconeixen quin és el procediment per a registrar comptablement aquestes cessions d’espais gratuïtes..

Posem un exemple:

Un ajuntament fa una cessió gratuïta d’espai a una fundació per a 50 anys.

D’entrada ens trobem amb que la Fundació ha rebut la cessió gratuïta d’un espai, sigui per exemple un edifici, del qual pot gaudir del seu ús gratuïtament durant 50 anys, per tant, tenim dos operacions a registrar comptablement:

• Donar d’alta com un actiu intangible el bé (208 – Drets sobre béns cedits en ús gratuïtament) , i en aquest cas amortitzar-lo en el període de 50 anys, que és el període d’ús assignat.

• Donar d’alta una subvenció de capital que anirem passant a ingrés en la mateixa raó que amortitzem el bé cedit en ús. (130 – Subvencions oficials de capital).

L’actiu intangible l’anirem amortitzant (680 – Amortització de l’immobilitzat intangible), i per el mateix import de l’amortització, anirem imputant al compte de pèrdues i guanys la subvenció de capital (725 – Subvencions oficials de capital traspassades al resultat de l’exercici).

Per a tots aquests moviments comptables, ens dirigirem al Pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya, establert en el Decret 259/2008.

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Béns Cedits en Ús Gratuïtament first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

A efectes d’IVA una entitat que ofereix un servei a canvi d’una contraprestació, estarà subjecte  a IVA. Per tant, emetrà factures per les seves vendes, i repercutirà en elles l’IVA corresponent. Igualment, l’entitat podrà desgravar l’IVA de les compres que faci i ingressarà o recuperarà la diferències entre l’IVA repercutit i el IVA suportat.

.

Però les entitats no lucratives tenen la possibilitat d’aplicar determinades exempcions.

Les dues principals exempcions específiques de les entitats no lucratives són:

• la de l’article 20.1.12é de la Llei de l’IVA, que s’aplica a les quotes d’associats.
• la de l’article 20.3, que implica el reconeixement del caràcter social de l’entitat. Quan l’entitat gaudeix d’aquest reconeixement, pot aplicar l’exempció en els serveis que es regulen als articles 20.1.8é (serveis d’assistència social), 20.1.13é (serveis esportius destinats a persones físiques) i 20.1.14é (serveis culturals) de la Llei de l’IVA.

A banda, hi ha determinats serveis que, per si mateixos, i independentment de qui els presti, estan exempts. Seria el cas, per exemple, dels serveis sanitaris o dels serveis d’ensenyament (si compleixen els requisits establerts a la normativa de l’IVA).

En aquest blog tractarem de l’Exempció que s’aplica a les quotes d’associats:.

El tractament a efectes de l’IVA de les quotes d’associats es va modificar amb efectes 1 de gener del 2013, a través de la Llei 17/2012 de 27 de desembre (Llei Pressupostos Generals de l’Estat pel 2013).

Fins el 31 de desembre del 2012 calia que per a gaudir de l’exempció en les prestacions de serveis i entregues de bens efectuades per entitats legalment reconegudes sense afany de lucre i realitzades per a la consecució de les seves activitats, requerís el previ reconeixement per l’orgue competent de l’Administració Tributaria.

A partir del 1 de gener de 2013 ja no cal aquest reconeixement previ i l’aplicació de l’exempció sols quedarà condicionada a que no sigui susceptible de produir distorsions de competència.

Les entitats afectades són les associacions en general, Col·legis professionals, Organitzacions patronals i sindicals, Gremis, entre d’altres..

Les condicions per a aplicar l’exempció són:

1. Que estigui legalment reconeguda i constituïda
2. Que no tingui finalitat lucrativa
3. Que els seus objectius siguin exclusivament de naturalesa política, sindical, religiosa, filantròpica o cívica.
4. Que les prestacions de serveis es realitzin per a la consecució de les finalitats de l’Entitat i amb interès col·lectiu dels socis.
5. Que la contraprestació de les prestacions de serveis exempts es fixi en els estatuts.
6. Que la prestació de serveis es realitzi directament per l’entitat

.

Hi ha diverses qüestions que s’han de tenir en compte a efectes d’estar exempt:.

• Els estatuts de l’entitat han de recollir clarament quines són les seves finalitats, quin és el seu règim econòmic, cóm es determinen les quotes obligatòries i quins drets atorguen, quines són les condicions per a perdre la condició d’associat i si hi ha quotes periòdiques i/o extraordinàries.
• En el supòsit que en els estatuts no es determinessin les quotes, també quedarien exemptes les fixades en l’Assemblea.
• L’exempció no és aplicable en el cas de prestacions de serveis en interès d’un o varis socis i no en interès col·lectiu.
• L’exempció és aplicable tant a les quotes periòdiques com a les extraordinàries.
• Queden exemptes totes les prestacions de serveis a les que tinguin dret el col·lectiu d’associats de l’entitat sempre que estiguin relacionades amb les seves finalitats, com per exemple, l’organització d’actes, serveis d’informació als socis, d’utilització d’espais pels socis.
• No queden exemptes, per exemple, operacions que no estiguin incloses dins les quotes associatives, com la formació, la venda de llibres o revistes i d’altres prestacions de serveis que s’efectuïn fora de les quotes d’associats.

.

Assessoria a Barcelona

Sagarra i Montalvo Gestió Bcn

The post Exempció d´IVA que s’aplica a les quotes d’associats first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

En l’actualitat és possible gaudir de beneficis fiscals per la realització de donacions a favor de fundacions i altres entitats no lucratives , així com per la subscripció de convenis de col·laboració empresarial en activitats d’interès general..
Per això és important que les persones físiques o jurídiques , coneguin el règim fiscal de les organitzacions no lucratives a les quals efectuen aportacions per col · laborar en el compliment de les finalitats d’interès general de l’entitat .

.
En primer lloc és important conèixer les diferents fonts d’ingressos de les entitats i el seu benefici fiscal..

. .

Les aportacions o rendes obtingudes més freqüents són :.

• Donacions (quan algú transmet gratuïtament una cosa que li pertany a favor d’una altra persona que ho accepta ) o Donatius ( regal o cessió amb fins benèfics o humanitaris) , tant dineraris , de béns o de drets.
• Quotes d’afiliació.
• Convenis de col·laboració empresarial en activitats d’interès general.
• Subvencions.
• Rendes obtingudes per entitats sense fins lucratius que procedeixin d’explotacions econòmiques desenvolupades en compliment del seu objecte o finalitat específica.

.

La implicació fiscal de cada aportació en línies generals és la següent :.

La realització de donatius , permet amb caràcter general , una deducció en la quota de l’Impost sobre Societats i una desgravació en l’ Impost sobre la Renda de les Persones Físiques .

La col·laboració econòmica en activitats d’interès general, permet amb caràcter general , descomptar com a despesa deduïble , en l’Impost sobre Societats , la quantia total de l’ajuda econòmica prestada .

D’acord amb l’article 17 de la Llei 49/2002 , de 23 de desembre , de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge , donaran dret a practicar les deduccions previstes als següents donatius , donacions i aportacions irrevocables , pures i simples , realitzades a favor de les entitats acollides a aquest règim especial :

a ) Donatius i donacions dineraris , de béns o de drets .
b ) Quotes d’afiliació a associacions que no es corresponguin amb el dret a percebre una prestació present o futura .
c ) La constitució d’un dret real d’usdefruit sobre béns , drets o valors , realitzada sense contraprestació .
d) Donatius o donacions de béns que formin part del Patrimoni Històric Espanyol , que estiguin inscrits en el Registre general de béns d’ interès cultural o inclosos en l’Inventari general a què es refereix la Llei 16/1985 , de 25 de juny , del Patrimoni Històric Espanyol.
e) Donatius o donacions de béns culturals de qualitat garantida en favor d’entitats que persegueixin entre les seves finalitats la realització d’ activitats museístiques i el foment i difusió del patrimoni històric artístic .

Deducció de la quota de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques:

D’acord amb l’article 19 de la Llei 49 /2002, Els contribuents de l’ Impost sobre la Renda de les Persones Físiques tenen dret a deduir de la quota íntegra el 25 per 100 de la base de la deducció .

Deducció de la quota de l’Impost sobre Societats :

D’acord amb l’article 20 , de la Llei 49 /2002, els subjectes passius de l’ Impost sobre Societats tindran dret a deduir de la quota íntegra , minorada en les deduccions i bonificacions previstes en els capítols II , III i IV del títol VI de la Llei 43/1995 , de 27 de desembre , de l’Impost sobre Societats , el 35 per 100 de la base de la deducció determinada . Les quantitats corresponents al període impositiu no deduïdes es poden aplicar en les liquidacions dels períodes impositius que concloguin en els 10 anys immediats i successius .

.

Justificació dels donatius , donacions i aportacions deduïbles :.

D’acord amb l’article 24 de la Llei 49/2002 , l’efectivitat dels donatius , donacions i aportacions deduïbles es justificarà mitjançant certificat expedit per l’entitat beneficiària , amb els requisits que s’estableixin reglamentàriament .

L’entitat beneficiària haurà de remetre a l’Administració Tributària , en la forma i en els terminis que s’estableixin reglamentàriament, la informació sobre les certificacions expedides .

La certificació a què es fa referència en els apartats anteriors ha de contenir, almenys, els següents extrems :

a) El número d’identificació fiscal i les dades d’identificació personal del donant i de l’entitat donatària .
b ) Menció expressa que l’entitat donatària es troba inclosa en les regulades a l’article 16 de Llei 49/2002 .
c) Data i import del donatiu quan aquest sigui dinerari .
d) Document públic o un altre document autèntic que acrediti el lliurament del bé donat quan no es tracti de donatius en diners .
e) Destinació que l’entitat donatària donarà a l’ objecte donat en el compliment de la seva finalitat específica .
f ) Menció expressa del caràcter irrevocable de la donació , sens perjudici del que estableixen les normes imperatives civils que regulen la revocació de donacions .

ASSESSORIA A BARCELONA

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Donacions a favor d´entitats no lucratives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

SOL.LICITUD.

–  Anirà dirigida al organisme públic encarregat del Registre d’Associacions on estigui inscrita l’entitat. En el cas d’associacions d’àmbit català serà a la Direcció General d’Entitats Jurídiques i de Dret. Veure aquí

–  Termini: Es pot sol·licitar en qualsevol moment, sempre que l’associació estigui constituïda, inscrita i en funcionament almenys durant els dos anys immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud.

 –   La Junta Directiva ha de constar inscrita en el Registre d’Associacions.

 –   S’han de pagar unes taxes que actualment són 19 euros.

–    Què ha de constar a la sol·licitud:

• Raons de la petició i informe justificatiu dels objectius de l’associació per a que sigui considerada DUP, amb especial referència a les seves activitats d’interès general.

• Els Comptes Anuals dels dos últims exercicis tancats també signats pels membres de la Junta Directiva. Cal fer especial èmfasi que si són associacions que fins ara no han estat obligades a dur comptabilitat, caldrà que preparin els estats financers dels dos últims anys forçosament.

• Certificació de l’Agència Tributària conforme està al corrent de les seves obligacions fiscals, i el mateix certificat de la Tresoreria de la Seguretat Social.

• Còpia compulsada del model 036 on consti l’alta al corresponent epígraf d’activitats econòmiques.

• Certificació de l’acord de la Junta on es sol·licita la DUP.

• S’adjuntarà una Memòria en la que es reflecteixin les activitats que hagi desenvolupat durant els dos exercicis econòmics precedents, signada pels membres de la Junta. Detalladament caldrà que hi consti:

1.  Número de socis (persones físiques o jurídiques) que integren l’associació
2.  Les activitats desenvolupades i els serveis prestats durant el temps a que fa referència la memòria, que no podran estar restringits exclusivament a beneficiar els seus associats, sinó oberts a qualsevol altre possible beneficiari que reuneixi les condicions i caràcters exigits pels fins de l’associació.
3.  Els resultats obtinguts amb la realització de les esmentades activitats.
4.  El grau o nivell de compliment efectiu de les finalitats estatutàries.
5.   Nombre de beneficiaris o usuaris de les activitats o serveis que presta l’entitat, la classe i grau d’atenció que reben i els requisits o circumstàncies que han de tenir per ostentar la condició.
6. Els mitjans personals de que disposi l’entitat, amb el detall del nombre d’empleats.
7. Mitjans materials i recursos amb els que compte l’entitat, amb especial referència a les subvencions públiques i a la seva aplicació.
8. Retribucions rebudes durant els dos últims anys pels membres de la Junta, ja siguin per raó del seu càrrec o per la prestació de serveis diferents a les funcions que li corresponen com a membres de la Junta, especificant la naturalesa laboral o mercantil de les retribucions, i els fons amb càrrec als quals s’han abonat les mateixes. No han de ser a càrrec de fons i subvencions públiques.
9. L’organització dels diferents serveis, centres  o funcions en que es diversifica l’activitat de l’associació.

.

 PROCEDIMENT..

–  Organisme competent de tramitar la sol·licitud: En el cas d’associacions d’àmbit català, la Direcció General d’Entitats Jurídiques i de Dret.

–   Organisme competent per resoldre la sol·licitud: El Ministeri de l’Interior, prèvia instrucció del procediment per l’òrgan anterior.

–   L’instructor del procediment realitzarà les comprovacions pertinents i incorporarà al expedient la documentació requerida, junt amb la còpia compulsada dels estatuts.

– L’òrgan informant valorarà en quina mesura considera que les finalitats estatutàries tendeixen a promoure l’interès general, i que l’activitat de l’Associació no està restringida exclusivament a beneficiar als seus associats, sinó oberta a qualsevol altre possible beneficiari.

–   El termini per a l’emissió dels informes serà d’un mes.

–   En el cas de que la proposta sigui negativa, abans de sotmetre-la al Ministeri de l’Interior es notificarà a l’Associació interessada, concedint un termini de 15 dies per a que pugui formular al·legacions i presentar els documents o informacions que estimi oportunes.

–    Quan l’ordre ministerial sigui favorable a la DUP, es publicarà al BOE. En aquest cas la Direcció General d’Entitats Jurídiques i de Dret, procedirà a inscriure la DUP en el registre d’associacions corresponent.

–    Si transcorre un termini de sis mesos des de la recepció de la sol·licitud i no s’ha notificat resolució expressa, es podrà entendre desestimada la sol·licitud de DUP.

–  Si es compleixen els requisits legals l’entitat sol·licitant rep al documentació següent:

• Ofici de notificació de la resolució del reconeixement DUP de l’entitat.
• Resolució de reconeixement DUP de l’entitat signada per la persona que està al capdavant del Departament de Justícia.
• Informació sobre la possibilitat de recórrer contra la resolució.

 PROCEDIMENT EN EL CAS DE FEDERACIONS, CONFEDERACIONS I UNIONS D’ASSOCIACIONS.

– En aquests casos, s’haurà d’especificar en la sol·licitud si la insten sols per a sí mateixes o també per a totes o algunes de les entitats que la integren.

–   Haurà   de   quedar   acreditat   que    les activitats   de les   federacions     tenen transcendència exterior i interès general, i que   són activitats  pròpies d’aquelles i no únicament activitats de les associacions integrants.

–    Particularitats:

• La sol·licitud deurà relacionar les associacions interessades.
• La pertinença a la federació deurà d’estar inscrita en el registre d’associacions competent amb caràcter previ.
• La documentació que acompanya a la sol·licitud, anirà referida a cada una de les associacions interessades, així com a la federació.
• Els requisits per a la DUP s’han de complir tant per la pròpia federació com per a cada una de les associacions integrades. En cas contrari el Ministeri de l’Interior formularà una proposta negativa de DUP.
• Les posteriors incorporacions d’associacions a la federació declarada DUP no comporta per a les noves associacions incorporades la atribució automàtica de l’esmentada condició, pel que les noves associacions hauran de sol·licitar per sí mateixes la DUP.

DRETS DE LES ASSOCIACIONS DUP.

–  Utilitzar la menció DUP en tota classe de documents, a continuació de la seva denominació.

–    Gaudir de les exempcions i els beneficis fiscals que les lleis reconeguin a favor seu, en els termes i les condicions que preveu la normativa vigent.

–    Gaudir dels beneficis econòmics que les lleis estableixin a favor seu.

–  Disposar d’assistència jurídica gratuïta en els termes que prevegi la legislació específica.

 OBLIGACIONS DE LES ASSOCIACIONS DUP.

–  Les entitats declarades DUP estaran obligades a formular els Comptes Anuals ajustats al Pla General de Comptabilitat i a rendir comptes en el termini dels sis mesos següents a la data de tancament a l’organisme pertinent, junt amb la corresponent memòria d’activitats. Aquesta obligació s’aplicarà als exercicis econòmics que s’iniciïn amb posterioritat a la data de DUP.

–   Facilitar a les administracions públiques els informes que aquestes els requereixin, en relació a les activitats realitzades en compliment de les seves finalitats.

ASSESSORIA A BARCELONA

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Associacions. Procediments per obtenir la Declaració d´Utilitat Pública first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

La Llei 10/2010, de 28 d’abril, “Prevenció del Blanqueig de Capitals i Finançament del Terrorisme” PBC i FT, inclou a les fundacions i associacions entre els “subjectes obligats” al compliment d’aquesta normativa, quan hi ha risc de blanqueig de capitals en canalitzar fons o recursos d’organitzacions terroristes.

Això significa realitzar mesures de control intern en compliment de la Llei PBC i FT i disposar de registres amb la identificació de totes les persones que aportin o rebin a títol gratuït fons o recursos de la fundació.

Segons la normativa, les obligacions específiques per a les fundacions i les associacions es concreten en:

1.- Elaborar un protocol o manual de mesures de diligència deguda en compliment de la Llei PBC i FT, que inclogui específicament:

• Identificació i comprovació de la identitat amb documents fefaents, de totes les persones físiques o jurídiques que, a títol gratuït, aportin o rebin fons o recursos de l’entitat, no acceptant o no lliurant fons a qui no hagi estat degudament identificat. Productes o operacions, per transferències dineràries al portador, per utilització de diners electrònics, per operacions o donacions sense presència física.

• Relacions amb entitats que resideixen en paradisos fiscals o jurisdiccions de risc.

• Operacions de les fundacions que no es corresponguin amb els objectius de l’entitat.

• Transaccions realitzades per intermediaris, en nom de grups d’individus potencialment associats, com a persones amb responsabilitat pública.

2.- Comunicar les operacions sospitoses al SEPBLAC (Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i infraccions monetàries).

3.- No revelar la informació a tercers.

4.- Realitzar controls interns i formació al personal.

 5.- Conservar durant el termini mínim de 10 anys, els registres amb la identificació de totes les persones que aportin o rebin a títol gratuït fons o recursos. Aquests registres estaran a disposició del Protectorat, de la Comissió de Vigilància d’Activitats de Consolidació del Terrorisme, de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries i altres organismes judicials i administratius amb competència en l’àmbit de la prevenció o persecució del blanqueig de capitals o del terrorisme.

6.- Avaluar per auditoria externa anual.

Les responsabilitats davant el compliment de la PBC i FT són les persones administradores de les fundacions i associacions: l’Òrgan de Govern (Patronat o Junta Directiva) i del personal amb responsabilitats en la gestió. Les responsabilitats legals són de caràcter administratiu i penal i les infraccions administratives són lleus, tenen una sanció d’amonestació privada i una multa de fins a 60.000 €.

La recomanació del SEPBLAC, d’abril del 2013, és que els procediments i mesures de control intern en matèria de PBC i FT s’han d’adaptar i estar d’acord amb el risc de l’activitat desenvolupada.

La normativa assenyala que cal observar qualsevol fet o operació que per la seva naturalesa estigui relacionada amb el blanqueig de capitals. Davant de qualsevol indici de blanqueig de capital, cal comunicar-ho al Servei Executiu de la Comissió.

La nostra Assessoria a través del seu equip professional li pot oferir un servei de consultoria i avaluació externa per a  fundacions i associacions.

Font: Montserrat Sagarra i Fitó, Experta en Prevenció del Blanqueig de Capitals i Finançament del Terrorisme.

.

ASSESSORIA A BARCELONA

 SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Fundacions i Associacions. Blanqueig de capitals. first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.  

Arrel de les importants modificacions introduïdes a La Llei 17/2012, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2013,  les excepcions d’IVA passen a ser automàtiques per a totes aquelles entitats que compleixin amb els requisits establerts.

. 

Anteriorment al 2013, les entitats que volien aplicar alguna de les exempcions específiques de les entitats no lucratives o bé per les quotes als socis o bé pel reconeixement del caràcter social, havien de demanar el reconeixement previ a l’Agència Tributària.

La nova normativa suprimeix el requisit de reconeixement previ del caràcter social de l’entitat per part de l’Administració Tributària.

Per tant, estaran exemptes de forma automàtica totes les entitats que compleixin els requisits necessaris per ser considerades entitats de caràcter social.

Aquests requisits són:

• No haurà de tenir finalitat lucrativa. Els beneficis que es puguin obtenir, caldrà que els reinverteixin en les mateixes finalitats socials.
• Els càrrecs de president, patró o representant legal hauran d’ésser gratuïts i no podran tenir interès en els resultats econòmics de l’explotació per ells mateixos o mitjançant altres persones.
• Els socis o partícips, els seus cònjuges o parents consanguinis, fins al segon grau inclòs, no podran ser els destinataris principals de les activitats exemptes ni gaudir de condicions especials en la prestació dels serveis (aquest requisit, però, no s’exigeix en tots els casos, només en el dels serveis culturals).

Les entitats que compleixin amb aquestes condicions, hauran d’aplicar la exempció a:

• Tots els serveis d’ assistència social regulats a l’article 20.1.8 Llei IVA com ara la protecció a la infància i la joventut, l’assistència a la tercera edat, l’educació especial i assistència a persones amb minusvàlues, l’assistència a minories ètniques, a refugiats i asilats, a transeünts, a persones amb càrregues familiars no compartides, l’acció social comunitària i familiar, l’assistència a ex-reclusos, la reinserció social i prevenció de la delinqüència, l’assistència a alcohòlics i toxicòmans i la cooperació al desenvolupament.
• Els serveis prestats a persones físiques que practiquen l’esport o l’educació física, esmentats a l’article 20.1.13 llei IVA, independentment de qui sigui el destinatari de la factura.
• Els serveis prestats de caire cultural regulats a l’article 20.1.14 de la Llei de l’IVA. Dins d’aquesta exempció s’inclouen tots aquells serveis culturals relacionats amb les activitats de biblioteca i arxius, visites a museus, galeries d’art, pinacoteques, jardins botànics, parcs zoològics i parcs naturals, representacions teatrals, musicals, coreogràfiques, audiovisuals i cinematogràfiques, i finalment a les exposicions i similars.

Pel que fa a l’exempció per els serveis prestats als socis, l’exempció automàtica s’haurà d’aplicar per les quotes d’associats que tinguin establertes estatutàriament les entitats no lucratives amb objectius socials de naturalesa política, sindical, religiosa, patriòtica, filosòfica, filantròpica o cívica, sempre que els socis no percebin a canvi prestacions de serveis diferents a les fixades en els seus estatuts (article 20.1.12 de la Llei de l’IVA).

. 

Entitats que tinguin part de les seves activitats exemptes – Llei de la Prorrata

La Llei de l’IVA estableix que els subjectes passius d’aquest impost, només es podran deduir l’IVA suportat a les compres de béns i serveis quan aquests s’utilitzin en vendes o serveis en les quals s’hi repercutirà l’IVA. Per tant, si part dels seu ingressos o operacions estan exempts, apareix una restricció en el dret de deducció de l’IVA suportat que s’aplica quan una entitat repercuteix l’IVA només en una part dels béns i serveis que lliura.

La quantificació de la part d’IVA que podrà deduir vindrà donada pel que s’anomena “regla de prorrata”.

 Per calcular-la, s’haurà de fer una fracció a on es posarà:

• Al numerador, la base imposable de totes les operacions que donen dret a deducció, és a dir, de les factures que l’entitat emeti subjectes a IVA.
• Al denominador, la base imposable de totes les operacions, tan les subjectes com les exemptes (per exemple, quotes i altres ingressos exempts).

D’aquesta fracció obtindrem el percentatge a aplicar, el qual s’haurà de multiplicar pel total de quotes d’IVA suportades, per saber quin import es podrà incloure com a deduïble en les  liquidacions d’IVA.

Les entitats que no facturin cap servei que quedi fora de l’àmbit d’aquestes exempcions, o sigui, que tot el que facturen és exempt d’IVA, passaran a ser consumidors finals i no tindran cap possibilitat de recuperar o deduir-se l’IVA suportat a les seves compres.

.

ASSESSORIA A BARCELONA

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Exempció d´IVA a les entitats no lucratives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.