La reducció no és uniforme, sinó que es diferencia en funció de la mida de l’empresa, prenent com a principal criteri la xifra de negocis. S’estableixen categories específiques per a microempreses i pimes amb facturacions diferents, i els tipus impositius s’aniran reduint gradualment fins a l’any 2029.

Les empreses beneficiàries es classifiquen en dues categories:

• Microempreses: Facturació anual inferior a 1 milió d’euros, amb plantilla inferior a 10 treballadors.
• Entitats de reduïda dimensió (ERD): Facturació anual inferior a 10 milions d’euros.

A continuació, es detallen els tipus aplicables per categories d’empreses:

1. Microempreses (facturació inferior a 1 milió d’euros): Per a les empreses que facturen menys d’un milió d’euros, la reducció s’aplica progressivament sobre trams de la base imposable. Els tipus impositius són els següents:

• Exercici 2025:
  • Per als primers 50.000 € de base imposable: 21%
  • Per a la resta de la base imposable: 22%
• Exercici 2026:
  • Per als primers 50.000 € de base imposable: 19%
  • Per a la resta de la base imposable: 21%
• Exercici 2027:
  • Per als primers 50.000 € de base imposable: 17%
  • Per a la resta de la base imposable: 20%

2. Pimes (facturació entre 1 i 10 milions d’euros): Per a les pimes amb una xifra de negocis entre 1 i 10 milions d’euros, la reducció del tipus de gravamen s’aplica sobre la totalitat de la base imposable de manera esglaonada:

• Exercici 2025: 24%
• Exercici 2026: 23%
• Exercici 2027: 22%
• Exercici 2028: 21%
• Exercici 2029: 20%

És important destacar que l’aplicació d’aquests tipus reduïts no és automàtica i indefinida. Les empreses han de revisar cada exercici fiscal si compleixen amb les condicions de xifra de negocis i plantilla per poder beneficiar-se de les reduccions corresponents.

.

Tributació mínima adaptada:

Des de fa uns anys, existeix una ‘tributació mínima’ en l’Impost sobre Societats.

Per a la majoria d’empreses grans, aquesta tributació mínima és del 15%. Però les microempreses i les ERD tenen tipus reduïts (per exemple, 21%, 19%…), i no seria just aplicar-los un mínim del 15% igual que les grans.

Per adaptar la regla de tributació mínima als nous tipus aprovats per a les microempreses i ERD, s’estableix que el percentatge de tributació mínima no serà del 15% general, sinó que es calcularà aplicant quinze vint-i-cinquens al tipus impositiu corresponent, arrodonint per excés.

Per això, la norma ajusta el mínim de manera proporcional:

Tributació mínima ajustada = 15% × (tipus reduït / 25%)

Per exemple, si el tipus aplicable és del 21%:

15% × (21 / 25) = 12,6%

.

Exemple pràctic de tributació mínima:

Una microempresa amb resultat comptable ajustat de 40.000 €, tipus reduït del 21%:

– Quota calculada sense deduccions: 40.000 × 21% = 8.400 €

– Després d’aplicar deduccions, només hauria de pagar 4.000 €

– Tributació mínima ajustada: 40.000 × 12,6% = 5.040 €

Com que 4.000 € és inferior al mínim, haurà de pagar com a mínim 5.040 €.

.

En resum, la reducció del tipus impositiu de l’impost de societats és una mesura significativa que busca donar un impuls a les petites empreses, oferint un estalvi fiscal progressiu que s’anirà consolidant els propers anys.

.

Artículo 29 apartado 1 Ley 27/2014 , de 27 de noviembre de 2014 redacción DF 8 Ley 7/2024 .

Disposición transitoria 44 Ley 27/2014 , de 27 de noviembre de 2014 redacción Ley 7/2024, de 23 de diciembre .

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Reducció progressiva del tipus impositiu de l’Impost sobre Societats per a Microempreses i ERD first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Verifactu és un sistema impulsat per l’Agència Tributària que té l’objectiu de lluitar contra el frau fiscal i impulsar la digitalització i l’automatització dels processos de fiscalitat empresarial.

Per situar-nos; la Llei 11/2021 de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, va néixer amb l’objectiu d’evitar la manipulació de dades comptables que permetin una doble comptabilitat o l’alteració de registres de les operacions realitzades. Aquesta llei obliga als productors, comercialitzadors i usuaris, que els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos comptables, de facturació o de gestió dels que desenvolupin activitats econòmiques, garanteixin la integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat de els registres, sense interpolacions, omissions o alteracions de les quals no quedi la deguda anotació en els mateixos sistemes. Amb això es pretén prohibir el que es coneix com a programari de doble ús.

El ”Reglament Verifactu” estableix els requisits que han d’adoptar aquests sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d’empresaris i professionals, i l’estandardització de formats dels registres de facturació.

Un Sistema Informàtic de Facturació (SIF) és aquell sistema que tota empresa o professional, que no realitza la facturació manualment, utilitza per generar i emetre les factures.

I un sistema VeriFactu, és un sistema d’emissió de factures verificables que pugui enviar-ho a l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT).

Aquells Sistemes Informàtics de Facturació (SIF) que remetin de manera electrònica tots els registres de factures a l’AEAT, i que compleixin els principis d’integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat dels registres de factures es consideraran sistemes VeriFactu.

Les aplicacions informàtiques de facturació han de disposar d’una declaració responsable i han de confirmar que compleixen el que disposa el Reglament de requisits per a solucions informàtiques de facturació.

Els obligats tributaris que utilitzin aplicacions informàtiques per al compliment de l’obligació de facturació, aquests podran remetre voluntàriament a l’Agència Estatal d’Administració Tributària tots els registres de facturació generats pels sistemes informàtics esmentats complint amb les especificacions tècniques que s’estableixin per a la remissió. També les aplicacions han de poder enviar aquests registres si l’AEAT els sol·licita.

La comunicació dels registres de facturació a l’AEAT de manera voluntària es pot fer de dues formes:

• Enviament automàtic de cada registre de facturació a l´Administració Tributària (Sistema d’emissió de factures verificables o sistema Verifactu). És l´opció més còmoda i la recomanada per l´Administració.
• Registre sense tramesa de les factures: cada registre ha d’estar signat digitalment i ha d’estar a disposició de l’AEAT en qualsevol moment.

Com funciona el sistema Verifactu?

• Genera un registre de facturació per a cada nova factura emesa, així com en cas d’anul·lació o de rectificació.
• Garanteix la integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat i inalterabilitat dels registres de facturació.
• Permet enviar de forma automàtica cada registre de facturació a Hisenda. Es tracta de l’opció més còmoda i recomanada per l’Administració, i és la que s’anomena Sistema Verifactu. En cas que no es vulgui fer enviament automàtic a l’AEAT, les aplicacions hauran de desar de manera segura els registres de facturació. L’AEAT podrà requerir que es considerin complerts tots els requisits anteriors i podrà obtenir còpia de la informació conservada a demanda.
• Registra determinats esdeveniments per permetre la traçabilitat de l’activitat al programa de facturació. Aquest registre d´esdeveniments no podrà ser alterat i haurà de conservar-se fins que prescriguin les obligacions tributàries.

Entrada en vigor Verifactu

Els obligats tributaris que utilitzin sistemes informàtics de facturació (empreses, empresaris, professionals, etc.) hauran de tenir operatius els sistemes informàtics adaptats a les característiques i requisits que s’estableixen al reglament i a la seva normativa de desenvolupament abans de l’1 de gener de 2027 si tributen a l’Impost de Societats, i 1 de juliol de 2027 per a la resta.

A qui afecta Verifactu?

El nou sistema Verifactu afectarà a tots els contribuents que desenvolupin activitats econòmiques, tant si estan subjectes a IRPF com si ho estan a l’impost sobre societats a excepció dels contribuents obligats a presentar el subministrament immediat d’informació (SII).

Característiques dels registres de facturació

Els sistemes informàtics de facturació que s’utilitzin hauran de generar automàticament un registre de facturació d’alta de manera simultània o immediatament anterior a l’expedició de cada factura, detallant-ne el contingut mínim a generar. Cada registre de facturació d’alta haurà d’incloure:

• NIF, nom i cognoms, raó o denominació de l’obligat a expedir la factura.
• Número i, si escau, sèrie de la factura; així com la data de la seva expedició i aquella en què s’hagin efectuat les operacions que es documenten o s’hagi rebut el pagament anticipat, si escau.
• El tipus de factura expedida, indicant si és completa o simplificada, i, si s’escau, el detall addicional que sigui procedent per a la correcta identificació del tipus de factura expedida.
• La descripció general de les operacions i l´import total de la factura.
• La indicació del règim o règims aplicats a les operacions documentades als efectes de l’IVA, o d’altres operacions amb transcendència tributària.
• La indicació de si el destinatari de la factura és el subjecte passiu de l´IVA.
• La base imposable de les operacions, la quota de l’IVA, el tipus d’IVA o els tipus del recàrrec d’equivalència aplicats i la quota del recàrrec d’equivalència.
• Si l’operació no està subjecta a l’IVA, l’import que correspon a aquesta operació i la causa de la no-subjecció a l’impost.
• La data, hora, minut i segon en què es generi el registre de facturació d’alta.

Quan s’hagi emès erròniament una factura i sigui necessari anul·lar el registre de facturació d’alta corresponent, s’haurà de generar un registre de facturació d’anul·lació, amb la informació necessària per efectuar correctament l’anul·lació. D’altra banda, el reglament incorpora mecanismes de seguretat per garantir que no s’alterin els registres de facturació com la petjada o el hash i la signatura electrònica.

Com s’identifiquen les factures Verifactu?

Hi ha determinades característiques que permetran identificar les factures Verifactu. Són les següents:

• Codi QR: Les factures Verifactu hauran d’incorporar necessàriament un codi QR que contindrà una sèrie de dades identificatives.
• Referència al sistema Verifactu: Les factures també hauran d’indicar expressament que s’han generat mitjançant un sistema d’emissió de factures verificables, mitjançant l’expressió “Veri*Factu”.
• Enviament d’informació a Hisenda: La factura Verifactu permetrà enviar-lo a l’Agència Tributària a través d’un dispositiu de lectura per a codi QR.
• Registre d’esdeveniments: A més de tot això, haurà d’existir com a suport un registre de cada factura i esdeveniment.

Amb aquesta normativa, no es prohibeix la realització de factures de manera manual, encara que la majoria dels autònoms i les pimes fan servir algun programa de facturació ja que agilitza molt els temps i garanteix que tot es faci correctament. Tot i això, aquells que encara opten per la confecció de les factures de manera manual posant especial atenció que no falti ni una de les dades obligatòries d’una factura, un document d’aquest tipus fet a mà té la mateixa validesa legal que un altre generat amb un programari especialitzat.

Si aquesta informació ha estat del vostre interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada podeu contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Sistemes informàtics de facturació i Verifactu first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Parlem de la cessió d’instal·lacions o espais gratuïts, efectuada per empreses a entitats sense ànim de lucre, que estan acollides a la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.

De vegades ens trobem amb empreses o entitats que disposen d’un local o espai que, d’una manera altruista i voluntària, decideixen posar-lo a disposició d’una associació o fundació perquè aquestes puguin dur a terme les seves activitats en compliment de l’objecte o finalitat específica de la mateixa, de manera gratuïta.

La cessió d’un local sense cobrar un preu o renunciant al cobrament de la mateixa constitueix una donació per part de l’empresa o entitat cessionària.

Amb la reforma esmentada, es fa una menció expressa a la cessió com a tipologia específica de donatiu que pot generar la deducció prevista a la Llei d’Incentius Fiscals.

Pel que fa a la valoració de la cessió d’ús de bens mobles i immobles, tenim el següent:

• Valoració pel donant: s’han de tenir en compte les despeses incorregudes pel cedent durant cada any de cessió, les quals han estat fiscalment deduïbles si s’hagués cedit l’ús de manera onerosa. Aquestes despeses han d’estar degudament comptabilitzades quan s’hi estigui obligat. En cap cas no formaran part de la base de la deducció, els interessos dels capitals aliens invertits en l’adquisició o millora del bé i altres despeses de finançament. Resumint es prendrà com a base de la deducció les despeses deduïbles que hagués tingut si l’hagués llogat, tret dels tributs i interessos d’un préstec vinculat a l’immoble.
• Valoració pel donatari: es registrarà com a ingrés (qualificació comptable de subvenció) i com a despesa (comptablement una despesa d’explotació) alhora, el valor raonable de l’operació com a valor normal de mercat del bé o dret en el moment de la seva transmissió.

Formalment la cessió es pot formular de dues maneres diferents:

1.Establir un contracte amb un preu per la cessió i la renúncia al seu cobrament en concepte de donació irrevocable per part del cedent.

A efectes de l’Impost sobre Societats, la empresa propietària declararà l’ingrés per la cessió i d’altra banda reconeixerà una despesa per a la renúncia al cobrament. L’esmentada renúncia serà l’import del donatiu.

Però d’acord amb la Llei de l’Impost sobre Societats, s’estableix que les despeses per donatius no seran fiscalment deduïbles, i en conseqüència s’ha d’efectuar un ajust positiu en la base imposable.

D’altra banda, les donacions efectuades amb caràcter irrevocable a favor d’entitats sense ànim de lucre, acollides a la Llei 49/2002, tindran dret a aplicar una deducció en l´Impost sobre Societats.

L’entitat, per la seva banda, ha d’emetre un certificat especificant entre d’altres el caràcter pur i irrevocable del donatiu.

2.Una altra opció seria subscriure un conveni de col·laboració.

En aquest cas, a efectes de l’Impost sobre Societats, les quantitats satisfetes o les despeses realitzades en aquest cas, tenen la consideració de despeses deduïbles per determinar la base imposable de l’Impost sobre Societats de l’empresa.

A efectes d’IVA, l’operació no està subjecta atès que la difusió de la participació del col·laborador en el marc dels convenis de col·laboració no constitueix una prestació de servei. L’empresa no haurà d’emetre factura per la cessió.

Per la seva banda, l’entitat es compromet per escrit a difondre, per qualsevol mitjà, la participació del col·laborador en aquestes activitats.

Si aquesta informació ha estat del vostre interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada podeu contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Cessió d’espais gratuïts a entitats sense ànim de lucre first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Hi ha deduccions i incentius tant a nivell estatal com autonòmic els quals tractarem tot seguit.

Per a les entitats declarades d’utilitat pública i acollides als incentius fiscals de la Llei 49/2002, d’acord amb l’article 17, donen dret a practicar deduccions, entre d’altres:

• Els donatius i donacions en efectiu i en espècie
• les quotes d´ afiliació a associacions que no es corresponguin amb el dret a percebre una prestació present o futura.

Les deduccions a nivell estatal des del 2024 son:

• A efectes del IRPF:

Les persones físiques que efectuïn donacions i aportacions a aquests tipus d’entitats, tindran dret a deduir de la quota íntegra els següents percentatges de deducció:

• Fins a 250 euros …………………….. 80 % de deducció
• Resta base de deducció ………….. 40 % de deducció

Si en els dos exercicis anteriors s’haguessin efectuat donatius amb dret a deducció a favor d’una mateixa entitat per import igual o superior, en cada un d’ells, al de l’exercici anterior, el percentatge de deducció aplicable a la base de la deducció a favor d’aquest mateixa entitat que excedeixi de 250 euros, serà d’un 45 %.

• A efectes del IS:

La deducció de la quota íntegra és del 40 % i, si en els dos períodes impositius immediatament anteriors s’haguessin realitzat donatius a favor d’una mateixa entitat per import igual o superior, en cada un d’ells, al del període impositiu anterior, el percentatge de deducció aplicable a la base de deducció a favor d’aquesta mateixa entitat serà del 50 %.

En resum seria:

A efectes de l’empresa donant, els donatius a entitats acollides a la Llei 49/2002, no constitueixen una despesa deduïble en l’Impost sobre Societats, però si una deducció en la quota.

Quan l’entitat beneficiària rep una donació, ha d’emetre un certificat on s’expressi:

• Que és una entitat beneficiària de mecenatge segons la Llei 49/2002
• Data i import del donatiu en efectiu
• Document públic que acrediti la donació en béns o drets
• Destinació que l’entitat donarà al bé o dret aportat
• Menció expressa del caràcter irrevocable de la donació

Com a obligació formal davant l’Agència Tributària, l’entitat beneficiària ha de presentar la declaració informativa model 182 durant el mes de gener on s’informa de les dades del donant, l’import de la donació i la deducció a aplicar.

 A nivell autonòmic, es poden aplicar altres deduccions per donatius a entitats com:

• Entitats que fomenten l’ús de la llengua catalana. La deducció és un 15% de les quantitats donades (amb el límit del 10% de la quota íntegra autonòmica) a favor de l’Institut d’Estudis Catalans i a altres fundacions i associacions que tinguin com a finalitat el foment de la llengua catalana i que constin en el cens d’entitats de foment de la llengua catalana.

• Entitats que fomenten la recerca científica i el desenvolupament i la innovació tecnològics. La deducció és d’un 15% (amb el límit del 10% de la quota íntegra autonòmica) de les quantitats donades a favor de centres de recerca adscrits a universitats catalanes i a favor dels que promou, o en els quals participa, la Generalitat de Catalunya.

• Entitats en benefici del medi ambient, la conservació del patrimoni natural i de custòdia del territori. La deducció és del 15% (amb el límit del 5% de la quota íntegra autonòmica) de les quantitats donades a favor de fundacions o associacions que consten en el cens del Registre d’Entitats de Medi Ambient i Sostenibilitat.

En aquest cas també l’aplicació de les deduccions està condicionada a la justificació documental adequada.

Tant mateix, les entitats beneficiaries dels donatius estan obligades a comunicar la relació de les persones físiques que han efectuat donatius a l’Agència Tributària Catalana.

Si aquesta informació ha estat del seu interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada, podeu contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Donatius i col·laboracions a entitats no lucratives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

En relació amb l’IRPF

Amb relació amb l’IRPF les principals novetats son:

• Augment del mínim per tributar, que passa de 14.000 a 15.000 euros.

• Reducció en els rendiments de treball sobre sous bruts entre 15.000 i 21.000 euros.

• Millora de la deducció fiscal para autònoms. El rendiment net dels autònoms que tributen pel sistema de mòduls es redueix en 5 punts percentuals i els costos de difícil justificació augmentarà fins als 7 punts per a tots els treballadors per compte pròpia.

En relació amb el sistema de mòduls

Recordem la tributació per al 2023. Els requisits que havia que complir per poder tributar en aquest sistema eren:

• L´ IAE de l’activitat ha d’estar inclòs a la llista que apareix en l’ordre de mòduls i sols aplicables a persones físiques.
• No s’ha de superar els següents límits de rendiments integrats a l’any anterior.

• 250.000 euros per al conjunt de les activitats econòmiques, excepte les agrícoles, ramaders i forestals, amb independència de si existeix o no l’obligació d’expedir factura.
• 125.000 euros per a les operacions en les que hi hagi obligació d’expedir factura quan el destinatari sigui un empresari.
• 250.000 euros per al conjunt d’activitats agrícoles, ramaderes i forestals

• No superar un volum de compres en béns i serveis, excluides les adquisicions d’inmovilitzat en l’exercici anterior de 150.000 euros anuals, tenint en compte les obres o serveis subcontratats .
• L’activitat s’ha de realitzar al territori d’aplicació de l’impost.
• No tributar per estimació directa a l’IRPF en cap activitat.
• Tampoc queden inclosos si alguna de les activitats tributa a l’IVA, en el règim general o determinats règims especials incompatibles.

Per al 2024 a l’IRPF:

• Es manté per a l’exercici la quantia dels signes, índex o mòduls, així com les instruccions d’aplicació aplicables l’any 2023.
• El percentatge de reducció general del rendiment net dels mòduls serà del 5% (10% el 2023)per a tots els contribuents que determinen el mateix pel mètode d’estimació objectiu l’any 2024 (tant per a activitats agrícolas, ganaderas i forestals com per al resta de les activitats) i aquesta reducció tindrà en compte per quantificar el rendiment net a efectes dels pagaments fraccionats.
• Es manté les reduccions dels índexs de rendiment net aplicables en el mètode d’estimació objectiu de l’IRPF per a les següents activitats agrícoles: raïm de taula (0,32), flors i plantes ornamentals (0,32) i tabac (0,26) .
• També es mantén les mesures excepcionals per a activitats agrícolas i ramaderes.

Podeu reduir el rendiment net anterior en el:

• 35% del preu de l’adquisició del gasoil necessari per al desenvolupament de les activitats, debidament documentat a les factures expedides amb el motiu de la compra.
• 15% del preu de l’adquisició dels fertilitzants necessaris per al desenvolupament de les activitats, debidament documentat a les factures expedides amb el motiu de l’adquisició.

Per al 2024 a l’IVA:

• Es manté per a l’exercici els mòduls, així com les instruccions per a la seva aplicació, aplicables al règim especial simplificat l’any 2023.
• Redueix, com en anys anteriors, el percentatge aplicable el 2023 per al càlcul de la quota meritada per operacions corrents en el règim simplificat de l’IVA per a determinades activitats ganaderes afectades per crisi sectorials, en concret per a les activitats d’apicultura (0,070) i de serveis. de cría, guarda i engorde de aves (0,06625).

Cal recordar que, si desitja renunciar a aquest sistema de tributació, se ha de presentar una declaració censal al desembre o exercir la seva renúncia presentant l’IVA del primer trimestre de 2024 en règim general (model 303) i el pagament fraccionat de l’IRPF en règim. d’estimació directa (model 130).

En relació a Franquícia d´ IVA

El nou règim de franquicia de l´IVA eximeix als autònoms de incloure l´ IVA a les seves factures si facturen menys de 85.000 euros (100.000 euros, si estan en activitats intracomunitàries). Els autònoms sols tindran que presentar una declaració anual de les seves vendes per demostrar que compleixen els límits per no estar subjectes a aquest impost indirecte.

Encara que està previst que entri en vigor el 2025, l’any 2024 és important.

La implantació d’aquest nou sistema és obligatòria al nostre país per la Directiva europea 2020/285. Va entrar en vigor el 18 de febrer de 2020 i obliga als països de la UE a posar-la en marxa amb data límit de l’1 de gener de 2025.

El règim de franquícia de l´ IVA vindria a substituir al règim de l’IVA simplificat i al recàrrec d’equivalència i previsiblement molts autònoms podran acollir-se a aquest règim.

Els canvis legals necessaris haurien de materialitzar-se el proper 2024 per poder entrar en vigor l’any 2025. Està previst un règim transitori.

Si aquesta informació ha estat del seu interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada, podeu contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Algunes novetats fiscals per a autònoms per l’any 2024 first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

L’ Impost sobre Societats és un tribut que grava les rendes obtingudes per les empreses o entitats jurídiques ubicades a Espanya. El fet imposable és el benefici obtingut, és a dir, ingressos menys despeses, obtenint el resultat comptable que pot ser un benefici o una pèrdua. En cas de pèrdues, no s’haurà de pagar res per aquest impost, si bé s’ha de presentar igualment la declaració, sempre que s’hi estigui obligat.

Amb l’entrada en vigor de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2023, s’introdueixen novetats que afecten l’Impost sobre Societats, entre les quals hi ha una baixada del tipus de tributació introduint les modificacions següents a la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’I Impost sobre Societats.

Partint que el tipus general de gravamen per als contribuents d’aquest impost és del 25%, amb efectes des de l’1 de gener del 2023 i vigència indefinida, s’introdueix un tipus de gravamen reduït del 23 per cent per a les entitats que  l’import net de la xifra de negocis del període impositiu immediat anterior sigui inferior a 1 milió d´euros.

Els tipus de gravamen del 23% no són aplicables a les entitats que tinguin la consideració d’entitat patrimonial.

Aquesta mesura tampoc no afecta entitats que el seu exercici s’iniciï el 2022 i finalitzi el 2023 (22/23). La mesura s’entén que afecta els exercicis que inicien des de l’1 de gener de 2023. Per tant, els afectarà a partir de l’exercici 23/24.

L´import net de la xifra de negocis és un indicador que recull els ingressos d´una empresa per venda de béns o prestació de serveis durant un període de temps determinat. No s’hi inclou l’IVA i es considera en negatiu les devolucions de vendes, els ràpels i els descomptes atorgats. Tampoc no s’hi inclouen les vendes d’actius, les subvencions per fer inversions ni els ingressos financers.

Pel que fa als crèdits per pèrdues activats d’exercicis passats, s’hauran d’actualitzar al 23%, ja que estaran calculats i registrats al tipus del 25%. D’aquesta manera la seva compensació el 2023 i els exercicis següents serà la correcta.

Si aquesta informació ha estat del vostre interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada podeu contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN 

The post Nou tipus de gravamen reduït a partir del 2023 per a l’Impost sobre Societats first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

El passat 1 de gener de 2023, va entrar en vigor aquest tribut de naturalesa indirecta que recau sobre la utilització en territori espanyol (no a la resta de països) d’envasos no reutilitzables que continguin plàstic, tant si es presenten buits com si es presenten contenint, protegint, manipulant, distribuint i presentant mercaderia.

L’impost no s’aplica quan venem a un tercer país o quan venem a la Unió Europea; per tant, si ens apliquen aquest impost podem demanar la devolució. Només es liquida quan es ven dins del territori nacional.

S’hi inclouen els envasos no reutilitzables que continguin plàstic en la mesura que estiguin dissenyats per contenir, protegir, manipular, distribuir i presentar mercaderies, tant si es presenten buits com si es presenten prestant la funció per a la qual van ser dissenyats. L´impost no grava el plàstic reciclat que continguin els envasos.

L’Agència Tributària ha publicat un dossier amb exemples de productes per poder consultar-ne la possible afectació:

https://sede.agenciatributaria.gob.es/static_files/Sede/Tema/II_especiales/envases_plasticos/Ayuda/PREGUNTAS_RESPUESTASdic22.pdf

La llei entén que no és reutilitzable quan no ha estat dissenyat per ser reutilitzat i amb la mateixa finalitat diverses vegades.

Està subjecte a l’impost:

• la fabricació
• l’adquisició intracomunitària
• la importació

Entenem per fabricació l’elaboració de productes objecte de l’impost. No és fabricació l’elaboració d’envasos no reutilitzables que continguin plàstic quan exclusivament s’utilitzin productes plàstics semielaborats per obtenir-los, productes que continguin plàstic destinats al tancament, comercialització o presentació o productes que no continguin plàstic.

A la fabricació el contribuent és el fabricant i la meritació de l’impost es produeix amb el primer lliurament o posada a disposició, en territori espanyol, dels productes fabricats. Si un fabricant espanyol ven el producte a l’exportació o a la Unió Europea, no haurà de liquidar l’impost, però s’haurà de demostrar que el producte va destinat fora d’Espanya.

És adquisició intracomunitària l´obtenció del poder de disposició de productes objecte de l´impost transportats o expedits amb origen des d´un altre Estat Membre de la Unió Europea i amb destinació a Península o Balears.

El contribuent és l’adquirent intracomunitari i la meritació de l’impost es produeix el dia 15 del mes següent al que s’iniciï el transport o l’expedició amb destinació a l’adquirent o en el moment de l’expedició de la factura, si és anterior. L’adquirent intracomunitari ha de liquidar l’impost independentment de si el producte objecte de l’impost es queda a Espanya o marxa fora. En cas que marxi fora d’Espanya el producte, l’adquirent intracomunitari tindrà dret a la devolució.

És importació l´obtenció del poder de disposició de productes objecte de l´impost transportats o expedits des de territori no comprès a la Unió Europea amb destinació a Península, Balears quan doni lloc al despatx a lliure pràctica.

Si la destinació és Canàries, Ceuta o Melilla, es considera importació si els productes objecte de l’impost procedeixen d’un altre territori diferent de la Península o les Balears i dona lloc, o hagués donat lloc, a un despatx a lliure pràctica.

El contribuent és l’importador i la meritació de l’impost es produeix en el moment que es meriten els drets d’importació d’acord amb la legislació duanera. L’impost es liquidarà juntament amb el DUA. L’importador liquidarà l’impost independentment de si el producte objecte de l’impost es queda a Espanya o marxa fora. En el cas que marxi fora d’Espanya el producte, l’importador tindrà dret a la devolució.

La base imposable per al càlcul de l’impost serà la quantitat de plàstic no reciclat, expressat en quilograms, que conté els productes que formen part de l’àmbit objectiu de l’impost, multiplicat per 0,45 eur/kg.

Si es tracta d’un envàs reutilitzable, aquest no està subjecte a l’impost i, per tant, no hi haurà res a liquidar ni declarar. Si el producte és de plàstic reciclat, estarà exempt de l’impost, però si s’haurà de declarar.

En un proper bloc publicarem més informació sobre els tràmits a realitzar.

https://sede.agenciatributaria.gob.es/Sede/impuestos-especiales-medioambientales/impuesto-especial-sobre-envases-plastico-reutilizables.html

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN 

The post Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables (part I) first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

El Kit Digital és un ajut econòmic que s’ha de destinar a una o diverses solucions digitals ofertes pels agents digitalitzadors, com ara una pàgina web, comerç electrònic, gestió de xarxes socials, factura electrònica, gestió de clients, ciberseguretat, etc.

En tractar-se d’una subvenció, en aquest cas no reintegrable, ho hem de reflectir comptablement tant en el moment de la concessió, com en el moment de la seva aplicació, com en el moment del cobrament, si n’hi hagués.

D’acord amb el Pla General Comptable, les subvencions no reintegrables es comptabilitzaran inicialment, amb caràcter general, com a ingressos directament imputats al patrimoni net i es reconeixeran al compte de pèrdues i guanys com a ingressos sobre una base sistemàtica i racional de forma correlacionada amb els despeses derivades de la subvenció.

En el moment de la concessió comptablement reflectirem el deute de l´administració pública envers  l´ empresa (4708) contra un compte de patrimoni net en tractar-se d´una subvenció no reintegrable (130).

A l’hora de rebre la factura de l’agent digitalitzador, en el cas del Kit Digital ens podem trobar amb dos supòsits:

• Ajuda concedida per serveis rebuts registrats com a despeses de l’exercici: en aquest cas la subvenció s’imputarà com a ingressos en el mateix exercici en què es meriten les despeses subvencionades.
• Ajut concedit per a l’adquisició d’immobilitzat: aquí la subvenció s’imputarà com a ingressos de l’exercici en proporció a la dotació a l’amortització realitzada en aquest període per als béns adquirits. 

En el cas del Kit Digital, els agents digitalitzadors són els encarregats de desenvolupar les solucions digitals i d’emetre la factura als seus clients. Factures que no inclouran ni el cost del servei ni el bé lliurat atès que aquests queden coberts per la subvenció concedida. Si que inclouran un IVA que suportarà el client el qual haurà d’abonar a l’agent i que alhora serà deduïble íntegrament o en aplicació de la seva prorrata.

En ambdós casos la factura la registrarem amb normalitat, registrada la despesa realitzada o bé adquirida, encara que no consti específicament a la factura de l’agent digitalitzador.

Però en el moment del pagament a l’agent, atès que el proveïdor ens ha fet la factura només amb l’IVA suportat, comptablement liquidarem el saldo del proveïdor contra el pagament de l’IVA i el deute que té l’administració pública amb l’empresa.

En el moment d’imputar a la subvenció al resultat de l’exercici, aquest moment serà a la data de registre de la despesa pel servei, o bé, la despesa per l’amortització del bé. Per aquests imports carregarem al compte de patrimoni net (130) amb abonament a un ingrés per subvencions (746).

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN 

The post Reflex comptable del Kit Digital first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Es formalitza mitjançant un contracte en què els involucrats acorden l’import i els terminis per fer els pagaments. Mitjançant el contracte s’emmarca l’entorn legal en què el propietari d’una marca, producte o invent decideix, després d’uns primers anys de vida, no seguir explotant el seu negoci i autoritza un tercer que ho faci a canvi d’un pagament periòdic , augmentant així el potencial econòmic del producte, servei o projecte.

El seu tractament fiscal:

La tributació dels drets d’autor a efectes d’IRPF, es va tractar a un blog anterior.

A efectes de l’Impost de Societats, d’acord amb l’article 60 del Reglament de l’Impost sobre Societats, les rendes sotmeses a retenció són aquelles que tenen la consideració de rendiments del capital mobiliari a efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques i, segons s’estableix a l’article 25.4 de la LIRPF són rendiments del capital mobiliari els procedents de la propietat industrial que no estigui afecta activitats econòmiques realitzades pel contribuent.

Per tant, en la mesura que la cessió d´ús dels dissenys es realitzi en el marc d´una activitat econòmica, les rendes procedents de la cessió no estaran subjectes a retenció a compte de l´Impost de Societats.

Quan els drets d´autor o royalties són cobrats per una societat mercantil o un altre tipus de persona jurídica s´ haurà d´aplicar un IVA del 21%.

El seu tractament comptable:

Els royalties es paguen quan es lloguen els drets d ús; per tant si estem pagant un royalty no tenim la capacitat de vendre aquest dret, ja que aquest no ens pertany.

El royalty es farà constar com un ingrés a la comptabilitat del propietari de la patent i quan nosaltres siguem els pagadors, ha de constar com una despesa de la nostra empresa.

El valor de l’actiu intangible en què consisteix la patent es registra en el compte (203) propietat industrial que es carrega amb abonament a les despeses d’obtenció d’aquesta patent a través de la investigació i el desenvolupament o de la compra a altres.

Quan aquestes patents, models d´utilitat, dissenys, know how, etc. tinguin una vida útil definida seran susceptibles d´amortització.

El pagament de royalties per propietat industrial, per al pagador, seran tractats com un arrendament (compte 621).

Per a qui els cobra també, existint a aquest efecte el compte (753) d’ingressos de propietat industrial cedit en explotació.

Assesoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN 

The post Royalties first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

A efectes de l’impost de societats es pot practicar una deducció en la quota íntegra per realitzar activitats de recerca i desenvolupament (R+D+i) i activitats d’innovació tecnològica (IT).

En aquest blog tractarem les deduccions per activitats d’innovació tecnològica, que les anomenarem deduccions IT, les quals tenen un tractament fiscal diferent de les deduccions per R+D+i.

Es considera innovació tecnològica (IT) aquella activitat el resultat de la qual sigui un avenç tecnològic en l’obtenció de nous productes o processos de producció o millores substancials dels ja existents.

La principal diferència entre les activitats d’R+D+i i les activitats d’IT és la seva finalitat: mentre que les activitats de R+D+i estan destinades a la generació de coneixement a nivell científic i tecnològic o a ampliar coneixements ja existents, les activitats d’IT es destinen a la introducció de nous o millorats productes, processos i canvis significatius des del punt de vista tecnològic.

Es poden establir els criteris següents pel que fa al concepte d’innovació tecnològica:

1. Novetat o millora substancial. El producte o procés obtingut o que es vol obtenir ha de ser nou o incorporar una millora substancial. La novetat no ha de ser merament formal o accessòria, sinó que ha de suposar l´existència d´un canvi essencial, una modificació en alguna de les característiques bàsiques i intrínseques del producte o procés, que atribueixin una nova naturalesa a l´element modificat.
2. Des del punt de vista tecnològic. La novetat s´ha de produir en l´àmbit tecnològic del procés o producte.
3. Des d’un punt de vista subjectiu. No es requereix l’obtenció d’un nou producte o procés inexistent al mercat, sinó el desenvolupament d’un nou producte o procés que no hagi desenvolupat fins ara l’entitat que el duu a terme, en línia amb la definició d’innovació continguda al Manual d’Oslo, en la nova versió elaborada l’any 2005.

El tractament fiscal és el següent:

La base de la deducció estarà constituïda per l’import de les despeses del període en activitats d’innovació tecnològica, considerant aquestes les realitzades pel contribuent quan estiguin directament relacionats amb les activitats concretes, s’apliquin efectivament a la realització d’aquestes i constin específicament individualitzats per projectes.

A més, perquè es puguin incloure les despeses a la base de la deducció, aquestes han de correspondre a activitats realitzades a Espanya o a qualsevol estat membre de la UE o de l’Espai Econòmic Europeu.

Les inversions en immobilitzat material i intangible (excepte terrenys i immobles) en el cas d’IT no es reflecteix aquest concepte, de manera que no permet la seva inclusió a la base de la deducció.

Per determinar la base de la deducció l’import de les despeses d’innovació tecnològica es minorarà en l’import de les subvencions rebudes per al foment de les activitats esmentades i imputables com a ingrés en el període impositiu.

La deducció que es pot aplicar per aquestes activitats és del 12% sobre les despeses d´innovació tecnològica efectuades en el període impositiu per aquest concepte.

Aquesta deducció no pot superar el 25% de la quota íntegra una vegada descomptades les deduccions per doble imposició internacional i les bonificacions, però aquest límit puja fins al 50% quan les deduccions per R+D+i o IT superen el 10% d’aquesta quota . A més, les quantitats no deduïdes en cada exercici, per insuficiència de quota o per superar-se els límits, es poden aplicar a les liquidacions dels períodes impositius que concloguin en els 18 anys següents.

L´import de la deducció aplicada o abonat en el cas d´activitats d´IT no pot superar conjuntament l´import d´un  milió d´euros anuals.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN 

The post Deducció per Innovació Tecnològica (IT) a l’Impost de Societats first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.