Les associacions són persones jurídiques privades constituïdes per tres o més persones que s’uneixen de manera voluntària, lliure i solidària per aconseguir, sense afany de lucre, una finalitat comuna d’interès general o particular i es comprometen a posar en comú llurs coneixements, activitats o recursos econòmics amb caràcter temporal o indefinit. Es constitueixen per a realitzar una activitat col·lectiva d’una forma estable, organitzades democràticament i sense ànim de lucre.

A diferencia de les associacions, les cooperatives són societats constituïdes per una associació de persones que tenen l’objectiu de satisfer les seves necessitats econòmiques mitjançant la realització d’activitats empresarials on els interessos col·lectius estan per sobre de tota idea de benefici particular. El seu funcionament és lliure i democràtic, s’assegura la participació de tots els socis/es en condicions d’igualtat en la presa de decisions independentment del capital que hagi aportat.

Sovint hi ha associacions sense ànim de lucre que disposen d’una massa social o d’un patrimoni que, per tal de complir les finalitats fundacionals, promouen determinades línies d’activitat o serveis que, amb el temps, guanyen pes econòmic i generen llocs de treball.

És en aquest moment quan les associacions poden adoptar (per transformació o per constitució i externalització) la forma jurídica de cooperativa per donar forma empresarial a totes, o una part de les activitats.

A més, la cooperativa permet dur a terme una activitat de prestació de serveis mantenint el vincle amb les associacions que l’han promoguda.

L’entitat mare pot continuar tenint personalitat jurídica pròpia, i externalitzar l’esmentada línia d’activitat a una cooperativa. Seria una manera de professionalitzar aquests serveis, tot atorgant, per exemple, el pes de la gestió i la responsabilitat sobre les decisions empresarials a les persones treballadores. D’aquesta manera, els òrgans de govern es poden deslliurar de possibles situacions d’incompatibilitat o conflictes d’interessos amb la base social dels socis i les sòcies.

En general, la cooperativa és una fórmula molt adequada per a les associacions que necessiten adaptar tota l’activitat econòmica, o una part, a una estructura més empresarial sense perdre els principis, valors i objectius fundacionals.

En alguns casos, l’associació pot esdevenir sòcia col·laboradora de la cooperativa. D’aquesta manera, es pot visualitzar la complementarietat d’interessos i el suport a la cooperativa naixent.

Dins de la tipologia de socis que pot tenir una cooperativa, trobem la “Sòcia Col·laboradora”, que seria la persona física o jurídica que, sense dur a terme l’activitat principal de la cooperativa, col·labora en el compliment de l’objecte social per mitjà d’altres aportacions com ara el finançament, la tecnologia, l’expertesa, l’assessorament, etc.

L’experiència associativa pot servir per compartir projectes des d’iguals, treballar en equip, fer assemblees, compartir valors, entre d’altres. Seria com una fase prèvia per gestar els que seran els futurs socis de la cooperativa i una forma d’aprenentatge en la gestió cooperativa.

Per dur a terme una transformació d’una associació en societat cooperativa, tindrem en compte el següent marc legal: la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.

Cal tenir en compte una limitació molt important del procés de transformació d’una associació en cooperativa, determinada a l’article 324-3.2 de l’esmentada Llei 4/2008: «Les associacions es poden transformar només en una altra persona jurídica no lucrativa», i això implica que una associació sense ànim de lucre només es podrà transformar en una cooperativa sense ànim de lucre.

Un dels motius pels quals la cooperativa esdevé la fórmula que adopten molts projectes associatius que tenen una línia de negoci és que representa una oportunitat d’autoocupació per al grup promotor i pot mantenir en la majoria de casos la característica d’entitat sense ànim de lucre, així com el funcionament democràtic originari.

.

Fonts consultades:

http://aracoop.coop/guiescoop/wp-content/uploads/2019/01/Guiescoop-TRANSFORMACIO_web.pdf

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Vincles entre associacions i cooperatives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

En aquest casos, quines funcions i responsabilitats poden assumir els menors?

Habitualment, les associacions, als seus estatuts, regulen que els menors d’edat que tinguin entre 14 i 18 anys i no estiguin emancipats necessiten el consentiment dels pares o tutors per ser socis i sòcies de ple dret amb dret de vot a les assemblees. Una de les qüestions que sovint es limita és la possibilitat de ser membres de la junta directiva.

Quant als menors de 14 anys, normalment adquireixen i exerciten els drets que es deriven de la seva condició d’associats per mitjà dels seus representants legals.

Pel que fa a la junta directiva d’una entitat, les persones que la formen han de tenir el caràcter d’associades i han de tenir capacitat per exercir llurs drets socials.

Per aquest motiu s’existeix la possibilitat de crear associacions juvenils integrades per menors i, per tant, poden formar part de l’òrgan de govern de l’entitat. Però la llei tampoc limita la possibilitat de que en altres associacions no juvenils que hi hagi menors, puguin formar part de la Junta directiva.

Les persones menors d’edat poden incorporar-se com a voluntàries en una entitat sempre i quan ho facin en programes de voluntariat que s’adaptin a la seva edat i característiques.

L’entitat que tingui voluntaris i voluntàries menors d’edat ha de complir amb les obligacions que la Llei del Voluntariat preveu per a totes les persones voluntàries. Una d’elles és la signatura del Compromís del Voluntariat.

Associacions Juvenils:

Són associacions juvenils les que estan inscrites com a tal i els seus membres tenen edats compreses entre els 14 i els 30 anys.

L’associació pot tenir diferents objectius i interessos, com organitzar activitats culturals, lúdiques, esportives, socials… tenint en compte que aquestes activitats seran amb fonament social i sense comportar un benefici econòmic per als socis.

Per ser considerada una associació juvenil, en la seva denominació hi ha de constar juvenil o de joves o qualsevol altra referència similar.

Per pertànyer a una associació juvenil cal tenir entre 14 i 30 anys. Les persones que hi pertanyen i són fora d’aquests marges d’edat, tenen veu però no vot, encara que poden formar part de l’òrgan de govern. Els majors de 30 anys poden continuar formant part dels òrgans directius fins que finalitzi el seu mandat.

Un altre requisit és que si l’associació no té, com a mínim, dues persones majors d’edat o menors emancipades (*) en l’òrgan de govern, aquests ha de disposar del suport d’un Òrgan Adjunt que estigui constituït, com a mínim, per dues persones majors d’edat que poden tenir o no la condició d’associats de l’entitat i que tenen com a funció suplir la manca de capacitat d’obrar de l’òrgan de govern per aquells actes que no puguin dur a terme persones menors d’edat legal.

Els membres de l’òrgan adjunt són escollits d’acord al que s’estableixi en els estatuts de l’entitat o, en el seu defecte, per assemblea general, i sempre han d’actuar d’acord al text estatuari.

(*) Un jove d’entre 16 i 18 anys pot adquirir la condició de menor emancipat quan viu independentment dels seus pares i és autònom econòmicament. Les persones que tenen la seva pàtria potestat li concedeixen aquest benefici mitjançant una escriptura pública davant de notari i, posteriorment, s’inscriu així al Registre Civil del seu municipi. Existeixen altres casos per adquirir la condició de menor emancipat: per matrimoni o per concessió judicial.

Cens d’entitats juvenils de la secretaria de joventut

Quan l’associació estigui inscrita provisionalment al Registre, ja es pot iniciar la inscripció a aquest cens, que permet l’accés a les subvencions de la Secretaria de Joventut, a les seves accions de difusió i a rebre informació de totes les seves activitats.

La inscripció es realitza a través del web de la Secretaria de Joventut, omplint una sol·licitud i adjuntant documentació de l’associació. A aquest Cens s’hi poden inscriure:

• les associacions juvenils legalment constituïdes i amb personalitat jurídica pròpia
• les federacions o moviments d’associacions juvenils
• les seccions juvenils d’entitats, d’associacions, de partits polítics, de sindicats… reconegudes com a tals per l’entitat mare respectiva
• les entitats legalment constituïdes i amb personalitat jurídica pròpia que presten serveis a la joventut de forma estable Per tant, si formes part d’una entitat juvenil o ets de la secció juvenil d’una entitat més gran o algun dels altres casos, no t’ho pensis més i entra al Cens de la Secretaria de Joventut.

Fonts consultades:

https://xarxanet.org/juridic/recursos/paper-dels-menors-lentitat

http://jovecat.gencat.cat/ca/temes/participacio_i_solidaritat/associacionisme_juvenil/

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Les Associacions Juvenils i el paper dels menors d’edat first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Dins de les entitats sense ànim de lucre ens trobem:

• Les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública que han optat expressament per acollir-se a la Llei 49/2002, de règim fiscals de les entitats sense ànim de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge.
• Les associacions que no estan declarades d’utilitat pública.
• Les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública que no hagin optat expressament o que no compleixin els requisits per a això estableix la llei 49/2002, de règim fiscals de les entitats sense ànim de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge.

Els dos darrers supòsits, es regeixen pel règim fiscal de les entitats parcialment exemptes que s’estableix a la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost sobre Societats. En concret, el capítol XIV, en els articles 109, 110 i 111.

I el primer supòsit es regeix pel règim fiscal establert a la Llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats no lucratives i incentius al mecenatge. 

El càlcul de l’impost diferirà si l’entitat està sotmesa per un o un altre règim, perquè les normes que els conformen preveuen diferents tipus impositius, diferents exempcions per determinades rendes, etc.

Règim fiscal de les entitats parcialment exemptes:

Estaran exemptes les següents rendes:

Ingressos que procedeixin de la realització d’activitats que constitueixin el seu objecte social o finalitat específica, que no tinguin la consideració d’activitat econòmica, i també les que s’obtinguin causa de transmissions de béns per a la realització d’aquesta finalitat social, sempre que aquests beneficis es destinin a noves inversions també relacionades amb aquell objecte social en uns terminis determinats establerts per la llei.

Les rendes que procedeixin de la realització d’activitats que constitueixin el seu objecte o finalitat específica, podrien ser:

• Subvencions, ajudes o donacions.
• Les quotes satisfetes pels associats, col·laboradors o benefactors, sempre que no es corresponguin amb el dret a percebre una prestació derivada d’una activitat econòmica.
• Rendes procedents d’adquisicions i transmissions lucratives en compliment de l’objecte social.
• Rendes procedents de transmissions oneroses si es reinverteixen entre l’any anterior i els 3 posteriors i es manté l’actiu objecte d’inversió durant, almenys, 7 anys o període d’amortització.

Seran no deduïbles les següents despeses:

No seran deduïbles les despeses relacionades amb les rendes exemptes anteriorment esmentades. Per tant, no tenen la consideració de despeses fiscalment deduïbles els següents:

• Les despeses imputables exclusivament a les rendes exemptes.
• Les despeses parcialment imputables a les rendes no exemptes seran deduïbles en el percentatge que representen els ingressos obtinguts en l’exercici d’activitats econòmiques respecte dels ingressos totals de l’entitat.

Rendes no exemptes:

L’exempció no es podrà aplicar si els ingressos provenen d’una activitat econòmica (entesa com la intervenció de l’entitat en la producció i/o distribució de béns i/o serveis), encara que aquesta estigui relacionada amb el seu objecte social, i que el benefici obtingut es reinverteixi en la mateixa entitat.

No estaran exemptes les rendes per exemple derivades de:

• Les rendes derivades de l’adquisició i transmissió onerosa quan no reverteixin en el seu objecte social.
• Les rendes derivades de l’exercici d’explotacions econòmiques.
• Les rendes derivades del patrimoni, tant mobiliari (interessos) com immobiliari (lloguers).

A tall d’exemple:

• Cursos de formació
• La venda de participacions de loteria. La venda de participacions de loteria per part de l’associació, cobrant un recàrrec sobre el preu efectivament jugat, constitueix una explotació econòmica i les rendes que se’n deriven són, per tant, rendes subjectes i no exemptes en l’Impost sobre Societats de l’associació
• L’activitat d’un bar
• Etc.

Despeses deduïbles:

Seran deduïbles totes les despeses relacionades amb les rendes no exemptes.

Les despeses comuns són deduïbles en la prorrata que representin aquests en el quocient entre els ingressos no exempts sobre els ingressos totals (exempts i no exempts).

Les rendes no exemptes tributaran en aquest règim fiscal per un 25% del benefici obtingut.

El règim fiscal de la llei 49/2002

En aquest règim fiscal estan exempts els ingressos i les rendes que procedeixin de:

Activitat pròpia del seu objecte o finalitat estatutària. Sense explotació econòmica

• Donatius i donacions, i els ajuts econòmics procedents de convenis de col·laboració empresarial i de patrocini.
• Quotes d’associats, col·laboradors i benefactors que no corresponguin a serveis d’activitats econòmiques no exemptes.
• Les subvencions.
• Rendes procedents del seu patrimoni, com per exemple, interessos, dividends, lloguers.
• Rendes procedents d’explotacions econòmiques exemptes segons l’article 7 de la llei 49/2002, sempre que sigui activitat pròpia dels seu objecte o finalitat estatutària:
  • Assistència social
  • Serveis d’hospitalització o d’assistència sanitària.
  • Investigació científica i desenvolupament tecnològic.
  • Béns declarats d’interès cultural
  • Organització de representacions musicals, coreogràfiques, teatrals, cinematogràfiques o circenses.
  • Parcs i altres espais naturals protegits de característiques similars.
  • Ensenyament i de formació professional, en tots els nivells i graus del sistema educatiu.
  • Organització d’exposicions, conferències, col·loquis, cursos o seminaris.
  • Elaboració, edició, publicació i venda de llibres, revistes, fullets, material audiovisual i material multimèdia.
  • Prestació de serveis de caràcter esportiu a persones físiques que practiquin l’esport.
  • Les explotacions econòmiques d’escassa rellevància.

Els avantatges d’aquest règim fiscal especial és que gaudeixen d’un tipus impositiu més reduït, del 10%, en aquelles rendes que no estiguin exemptes.

Les entitats que estiguin sotmeses al règim fiscal de la llei 49/2002, hauran de presentar en tots els casosla declaració per l’Impost de Societats.

Assessoría a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Interpretació de les rendes exemptes i no exemptes en l’IMPOST de SOCIETATS en associacions i fundacions first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Com esmentàvem un altre blog anterior, qualsevol associació pot realitzar activitats econòmiques en compliment de les seves finalitats, i com a condició d’entitat sense ànim de lucre, els beneficis d’aquesta activitat es destinaran a les finalitats de l’associació i no es repartiran entre els socis.

Però volem aprofundir més en la idea de dur a terme una activitat econòmica per part d’una entitat que no te ànim de lucre.

Conceptualment, una activitat econòmica consisteix en qualsevol actuació en què es facin servir mitjans materials o personal de l’associació, amb la finalitat d’intervenir en la distribució de béns o serveis. Sempre que l’associació organitzi pel seu compte alguna activitat que suposi vendre alguna cosa o prestar algun servei i cobrar per aquest, estarà realitzant una activitat econòmica.

Res impedeix que les associacions desenvolupin activitats econòmiques per aconseguir la consecució del fi comú principal no lucratiu encara que, naturalment, el benefici obtingut mitjançant la realització de l’activitat econòmica s’hagi destinar íntegrament a la realització del fi comú associatiu.

La Llei prohibeix que es facin atribucions patrimonials als socis amb càrrec a allò obtingut en l’exercici de l’activitat econòmica necessària per a la consecució del fi comú.

Dit això però, no és apropiat constituir una associació per a desenvolupar una activitat mercantil amb caràcter principal, ja que aquestes entitats es pressuposa que han de perseguir una finalitat diferent a la merament lucrativa, tot i que naturalment no s’exclou la realització d’una activitat econòmica en règim d’accessorietat.

Es dona sovint que es constitueixi una associació i amb el temps canviïn els seus condicionants, sorgint al necessitat de donar-li un altre forma jurídica com pot ser una cooperativa.

A modus de pinzellada direm que la diferència fonamental entre associació i cooperativa, és que l’associació és un dret fonamental dels ciutadans per desenvolupar, afavorir o aconseguir una finalitat social col·lectiu, mentre que la cooperativa de treball és una forma jurídica societària, sota la qual es desenvolupa una activitat en la qual l’organització, els mitjans de producció i el treball el presta la mateixa persona sòcia.

Quines activitats estarien considerades com a activitats econòmiques, a modus d’exemple?

• La venda de material (samarretes, pins..), loteria, rifes, etc.
• L’arrendament de béns.
• L’edició una revista publicitària.
• L’organització d’una festa on es venen begudes.
• L’explotació un bar dins del seu local exclusivament per als seus socis.

Malgrat que l’objectiu és obtenir recursos per a la realització de les activitats socials, estem davant la realització d’activitats econòmiques i, per tant, davant la obligatorietat de complir amb els requisits fiscals pertinents, com per exemple:

• Presentar la corresponent declaració censal (model 036) per comunicar al Ministeri de l’inici de l’activitat i, si s’escau, les possibles modificacions o la baixa.
• Complir amb les obligacions corresponents relatives al model 347 i IVA.
• Complir, si escau, amb la presentació de l’Impost sobre Societats i, si escau, pagar la corresponent quota positiva.

A efectes de l’Impost de Societats, les rendes obtingudes per l’entitat estaran exemptes, sempre que procedeixin de la realització del seu objecte o finalitat específica i no derivin de l’exercici d’una activitat econòmica ni del seu patrimoni.

Les quotes que satisfacin els associats, generalment constituiran rendes exemptes.

Les subvencions d’organismes públics i ajudes rebudes, així com tot tipus de donacions d’empreses, col·laboradors particulars i entitats, per finançar les activitats que constitueixen el seu objecte social relatiu a l’organització i contractació d’actes festius, estaran subjectes i exempts de l’impost sobre societats sempre que no recaiguin en la realització d’una activitat econòmica.

Les altres rendes i ingressos derivats de d’una activitat econòmica, suposen l’ordenació per compte propi de mitjans materials o humans amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns o serveis, per la qual cosa els ingressos derivats de la prestació d’aquests serveis estaran subjectes i no exempts en l’Impost sobre Societats. Igualment les donacions, subvencions o quotes que s’utilitzin per finançar aquestes activitats, estaran subjectes i no exemptes a l’impost.

ASSESSORÍA A BARCELONA

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Activitat Econòmica duta a terme per Entitats Sense Ànim de Lucre first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Les entitats sense ànim de lucre que han d’efectuar determinats tràmits, principalment amb les administracions públiques, han de disposar del certificat digital, que els permet lliurar la documentació telemàticament, entre d’altres, i per tant, realitzar tràmits en línia amb plenes garanties jurídiques.

Mitjançant el certificat digital, es realitza la signatura electrònica que permet al receptor d’un missatge verificar l’autenticitat de l’emissor de la informació així com verificar que aquesta informació no ha estat modificada des de la seva generació.

Les entitats que inicien el seu CIF en G-, han de obtenir el que s’anomena el Certificat de Representant de Persona Jurídica. S’expedeix a les persones físiques com a representants de les persones jurídiques (generalment al President/a de l’entitat o aquella persona que ha estat designada com a representant en document públic) per al seu ús en les relacions amb les administracions públiques, entitats i organismes públics, vinculats o que en depenen.

Els tràmits a realitzar son els següents:

Primer s’ha de demanar al Registre d’Entitats el certificat de dades registrals:

http://justicia.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Certificacio-de-dades-registrals-duna-associacio-00001?category=72e9341a-a82c-11e3-a972-000c29052e2c

Un cop es rebi, s’ha de fer la sol·licitud del certificat digital a la FNMT (Important: s’ha de fer al mateix ordenador on després us descarregareu el certificat digital):

https://www.sede.fnmt.gob.es/ca/certificados/certificado-de-representante/persona-juridica

Al fer la sol·licitud us enviaran un e-mail amb número que guardar.

S’ha de demanar cita prèvia a l’Agència Tributària per acreditar identitat del representant:

https://www2.agenciatributaria.gob.es/wlpl/TOCP-MUTE/Identificacion

Amb la data i hora, s’ha d’anar amb el certificat de dades registrals, el número de sol·licitud i el NIF del/a President/a, a l’Agència Tributària a acreditar la seva identitat. Un cop completat el procés d’acreditació de la identitat de la persona representant, ja us podreu descarregar el certificat al mateix ordinador on vàreu fer la sol·licitud.

El certificat es pot instal·lar a més d’un ordinador i és important fer una còpia en un altre ordinador o suport extern, ja que en cas de que l’ordinador on està instal·lat es fes malbé, puguem recuperar-lo i fer l’exportació a un altre ordinador.

ASSESSORIA A BARCELONA

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Tràmits per a sol·licitar o renovar el certificat digital de les entitats first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

L’estudi sobre l’activitat desenvolupada en els clubs i entitats esportives sense ànim de lucre que va elaborar el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social al juliol de 2014, va suscitar l’obligatorietat d’adequar a les normes laborals vigents les prestacions desenvolupades per les persones vinculades a les entitats sempre que l’activitat tingui caràcter laboral.

.

Així, aquestes entitats han de determinar si els seus tècnics, auxiliars, col·laboradors i fins els mateixos esportistes han de cursar alta a la Seguretat Social o adherir-se a un contracte de voluntariat.

Quan té caràcter de laboral una activitat, prestació o tasca que realitza un monitor, entrenador o qualsevol persona vinculada a una entitat esportiva?

Segons l’Estatut dels Treballadors existeix relació laboral quan la prestació sigui voluntària, retribuïda, per compte d’altri i dependent.

.

Voluntarietat. L’activitat es desenvolupa amb el consentiment de la persona treballadora. Òbviament, aquest element també és propi de l’activitat de voluntariat, i és requisit comú a la prestació laboral i de voluntariat.

.

Retribució. És la totalitat de les percepcions econòmiques per la prestació laboral. Segons jurisprudència del Tribunal Suprem – sentència 2-4-2009-, el rellevant és si la causa del pagament és el treball realitzat, i no és rellevant que la quantia sigui o no elevada.

Quan la causa de l’abonament és la compensació de despeses generada pel desenvolupament de l’activitat, no serà considerada salari, no havent relació laboral i sent el vincle de voluntari. En aquest supòsit l’entitat haurà de poder acreditar les despeses concretes que han estat compensades a la persona voluntària. Sent necessari per a això, que l’entitat sol·liciti al voluntari els justificants de les despeses davant d’una eventual inspecció, ja que correspon a l´entitat la càrrega probatòria que el pagament obeeix a una compensació per despeses i no a la retribució del treball realitzat.

No té rellevància davant els tribunals per a la qualificació de l’activitat que:

– L’entitat no tingui ànim de lucre.

– Les quantitats abonades siguin insuficients per constituir mitjà de vida o que no arribin al Salari Mínim Interprofessional.

– Les persones que presten el servei tinguin altres ocupacions.

D’altra banda, serveixen com indici que són retribucions salarials, quan les compensacions es realitzen mensualment, ascendeixen a imports similars o es coneguin les quantitats prèviament a l’inici de l’activitat.

.

Prestació per compte d’altri

Això implica que els mitjans materials, infraestructura, capital, publicitat i captació d’esportistes són aportats per l’entitat i no per la persona que realitza la prestació. L’habitual és que siguin les entitats esportives les que assumeixin aquests riscos empresarials, estant en presència d’un altre dels elements requerits per qualificar la relació laboral.

.

Dependència

Existeix dependència quan l’activitat es presta amb submissió a les instruccions i direcció de l’entitat. Sent aquesta la que decideix sobre horaris, instal·lacions a utilitzar, composició d’equips, desplaçaments, organigrama, etc.

La dependència està estretament relacionada amb el treball per compte aliè, ja que normalment el treballador per compte d’altri estarà sota ordres i instruccions de l’entitat. Tenint el treballador per compte propi un major marge d’organització de la seva activitat, estant subjecta només a condicions generals pactades amb l’entitat.

.

Un cop analitzats els quatre punts anteriors, assenyalar que recull l’art. 1.3 de l’Estatut del Treballador com a supòsit exclòs de ser considerats relació laboral, els treballs realitzats a títol d’amistat, benevolència o bon veïnatge.

El voluntariat és un supòsit especial de treball benèvol que recull un conjunt d’activitats d’interès general, desenvolupades per persones físiques, que no es realitzen en virtut d’una relació laboral, funcionarial, mercantil o qualsevol altra retribuïda.

Així, queda exclosa de l’aplicació del Dret del Treball l’activitat desenvolupada per les persones voluntàries, sense que a l’entitat li siguin exigibles les obligacions i responsabilitats pròpies de l’ocupador.

A Catalunya la Llei 25/2015, de 30 de juliol regula el voluntariat i el foment de l’associacionisme. Que es va desenvolupar en una publicació anterior. VEURE

En el contracte de voluntariat entre l’entitat i la persona que presta el servei s’ha d’especificar entre altres punts, el compromís d’incorporació del voluntari a l’entitat, hauran de fixar-se el conjunt de drets i deures que corresponen a cada part, el contingut de les funcions , activitats, temps de dedicació i la durada del compromís.

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Relació laboral o contracte de voluntariat? first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.