Amb la publicació de la Llei 2/2023, del 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, les empreses i entitats amb 50 o més persones treballadores van quedar obligades a implementar un Sistema Intern d’Informació.

La Llei subratlla la importància de comptar amb sistemes interns que facilitin la gestió d´informació i assegurin el compliment dels estàndards ètics i legals.

Cronologia de l´obligació

Des de 13 de juny de 2023, estaven obligades a la seva implementación les empreses privades amb 250 o més persones treballadores, així com aquelles subjectes a regulacions específiques, com la Llei de Prevenció de Blanqueig de Capitals.

Des de l’1 de desembre del 2023, l’obligació es va ampliar a totes les empreses i entitats amb 50 o més persones treballadores.

La norma també s’aplica a les administracions públiques. 

Finalitat del sistema intern d’informació

L’objectiu principal del Sistema Intern és protegir les persones informants davant de possibles represàlies, enfortint:

• La cultura de la informació i la comunicació dins l’organització.
• Les infraestructures d´integritat de les entitats.
• La prevenció i la detecció d’actuacions irregulars.

Les organitzacions han de garantir que les comunicacions es puguin fer de forma anònima, tant per treballadors com per altres tercers vinculats a l’entitat que tinguin informació sobre infraccions en el context laboral o professional.

A la pràctica, els canals de denúncia solen permetre la comunicació de fets constitutius d’assetjament laboral, assetjament sexual o per raó de sexe i altres actes d’assetjament o discriminació.

Els nous sistemes d’informació intern han d’integrar tots els canals interns existents, incloent-hi els relacionats amb situacions d’assetjament.

Implementació i gestió

Implementar el sistema requereix d´una planificació i execució acurada per complir la normativa i evitar possibles sancions. Els passos principals inclouen:

1. Elecció del canal intern d’informació:
   • Ha de permetre comunicacions anònimes i garantir-ne la confidencialitat.
   • Respectar els principis de presumpció d’innocència i d’honor de les persones afectades.
   • Assegurar la confidencialitat durant tot el procés de recerca.
2. Terminis i recepció d’informació:
   • Acreditar rebut de les comunicacions en 7 dies.
   • Completar la investigació en un termini màxim de 3 mesos.
3. Consulta i formalització:
   • Sotmetre el canal a consulta de la Representació Legal dels Treballadors.
   • Formalitzar-lo mitjançant acta d´acords per l’òrgan d´administració.
   • Redactar la política interna, incloent-hi:
     • Principis de funcionament.
     • Designació de la persona responsable de la gestió.
     • Garanties per a totes les persones implicades en el procediment.
4. Comunicació interna i externa:
   • Informar treballadors i proveïdors sobre l’existència del sistema implementat i com fer-lo servir. 

Consideracions per a grups d’empreses

La normativa preveu la política general del Sistema Intern d’Informació per a grups d’empreses segons l’article 42 del Codi de comerç. L´extensió de polítiques internes a totes les societats del grup o el nomenament d´un responsable únic pot ser un indici de l´existència de grup d’empresa a efectes laborals, un aspecte rellevant a considerar en configurar el sistema.

Si aquesta informació ha estat del vostre interès pot compartir-la. Si necessiteu informació més detallada podeu contactar amb nosaltres.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN SL

The post Sistema Intern d’ Informació first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

El fons dotacional constitueix el patrimoni mínim, estable i afecte de manera permanent al compliment dels fins d’interès general d’una fundació. La configuració jurídica deriva tant de la normativa estatal com, en el cas de Catalunya, de la normativa autonòmica específica.

Les fundacions amb domicili a Catalunya es regeixen per la Llei 4/2008, del 24 d’abril, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya (CCC) . De l’esmentada norma destaquen els aspectes següents:

• Art. 331-5 CCC: la dotació està composta per béns o drets amb valor econòmic i ha de ser adequada per garantir la viabilitat de la fundació.
• Art. 331-6 CCC: les aportacions dotacionals (inicials o posteriors) tenen caràcter irrevocable i queden afectes de forma permanent als fins fundacionals.
• Arts. 333-1 i 333-2 CCC: el patrimoni dotacional només pot ser alienat amb autorització del Protectorat de la Generalitat, i el producte s’ha de reintegrar a la dotació o invertir-se novament en béns afectes.
• Art. 333-5 CCC: en cas d’extinció, els béns resultants s’han de destinar a altres entitats sense ànim de lucre amb fins d’interès general, sense possibilitat de revertir els fundadors o els aportants.

A nivell estatal, la Llei 50/2002, de Fundacions, aplicable a tot l’Estat i supletòria a Catalunya, coincideix en els principis essencials:

• La dotació ha de ser adequada i suficient (art. 12).
• Els béns dotacionals integren un patrimoni afecte amb caràcter permanent a les finalitats fundacionals.
• La seva alienació exigeix autorització del Protectorat (arts. 19–21).
• En cas dextinció, els béns shan de destinar a altres entitats del sector no lucratiu (art. 33).

Tractament fiscal de les aportacions a la dotació

La naturalesa jurídica de les aportacions, irrevocables i sense contraprestació, determina que, a efectes fiscals, es qualifiquin com a donatius o liberalitats. Aquesta interpretació ha estat reiterada per la Direcció General de Tributs en diverses consultes vinculants, en particular les V1828-06 (Impost sobre Societats) i V1672-06 (IRPF).

Impost sobre Societats (IS)

D’acord amb el criteri administratiu establert a la consulta V1828-06 , les aportacions a la dotació fundacional no constitueixen despesa fiscalment deduïble, en tractar-se d’aportacions realitzades a títol gratuït i sense correlació amb l’obtenció d’ingressos.
Tot i això, quan la fundació està acollida al règim fiscal especial de la Llei 49/2002, aquestes aportacions:

• es consideren donatius deduïbles,
• donen dret a una deducció en quota del 40%,
• amb un límit del 15% de la base imposable,
• i amb possibilitat d’aplicar l’excés als deu exercicis immediats i successius.

 IRPF (Llei 35/2006)

La consulta vinculant V1672-06 va analitzar la deduïbilitat de les aportacions realitzades per persones físiques al fons dotacional, concloent-ne la naturalesa de donatiu sempre que siguin irrevocables, pures i simples i es destinin de forma permanent als fins fundacionals.

El tractament actual a l’IRPF distingeix dos escenaris:

1. Fundació acollida a la Llei 49/2002

El donant pot aplicar les deduccions del règim estatal de mecenatge:

• 80% sobre els primers 250 euros.
• 40% sobre l’excés, o 45% en cas de recurrència de donacions.
• Límit conjunt: 10% de la base liquidable.

1. Fundació no acollida al règim especial

En aquest cas és aplicable el règim supletori previst a la Llei 35/2006:

• Art. 68.3. 2n.b ) LIRPF: es permet una deducció del 10% de les quantitats donades a fundacions legalment reconegudes que rendeixin comptes al Protectorat.
• Límit: 10% de la base liquidable (art. 69.1 LIRPF).

Requisits per aplicar les deduccions fiscals

Per a que les aportacions siguin fiscalment deduïbles s’han de complir:

1. Aportació irrevocable, pura i simple, sense contraprestacions.
2. Afectació permanent al fons dotacional.
3. Emissió del certificat de donació conforme a la normativa vigent.
4. Rendició de comptes al Protectorat corresponent.
5. Per al règim de la Llei 49/2002:
   • compliment dels requisits dels articles 2 i 3,
   • i opció expressa pel règim especial, que es comunica a través del model 036.

En resum

1. El fons dotacional constitueix un patrimoni permanent, inalienable i no retornable, tant sota la Llei 4/2008 de Catalunya com amb la Llei 50/2002 estatal.
2. Les aportacions al fons dotacional tenen naturalesa de donatiu o liberalitat, en ser irrevocables i sense contraprestació.
3. A l’impost sobre societats, les aportacions no són despesa deduïble, encara que poden generar deducció del 40% si la fundació està acollida a la Llei 49/2002.
4. A l’IRPF, les aportacions sempre són deduïbles, ja sigui sota el règim de mecenatge (80/40/45 %) o, si no, mitjançant la deducció del 10 % prevista a l’article 68.3. 2º.b ) LIRPF.
5. Les aportacions al fons dotacional constitueixen un instrument eficaç de finançament de les fundacions i un mecanisme fiscalment avantatjós per als aportants, sempre que es compleixin els requisits legals.

.

Si aquesta informació ha estat de la seva interès pot compartir-la . Si necessiteu informació més detallada pot contactar amb nosaltres

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Anàlisi sobre el fons dotacional d’una fundació i el tractament fiscal de les aportacions que s’hi han fet first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

La norma esmentada defineix el voluntariat con el conjunt d´activitats d’interès general desenvolupades per persones físiques, sempre que reuneixin els requisits següents:

• Que tinguin caràcter solidari.
• Que la seva realització sigui lliure, sense que tinguin la causa en una obligació personal o deure jurídic i sigui assumida voluntàriament.
• Que es duguin a terme sense contraprestació econòmica o material, sense perjudici de l’abonament de les despeses reemborsables que l’acompliment de l’acció voluntària ocasioni als voluntaris.
• Que es desenvolupin a través d’entitats de voluntariat d’acord amb programes concrets i dins o fora del territori espanyol, sense perjudici de la promoció del voluntariat des de les empreses o universitats.

Són ja moltes les sentències que aclareixen que la realització de funcions per part dels voluntaris amb submissió a un horari, a una jornada o a les ordres i directrius d’una entitat, no constitueix un element diferencial respecte a la relació laboral. Sí adquirint especial rellevància, l’existència o no d’una contraprestació econòmica com a criteri fonamental per distingir les dues relacions.

Atès que els voluntaris tenen dret a el reemborsament de les despeses realitzades en l’exercici de la seva activitat, en ocasions es generaran certs dubtes sobre si la compensació econòmica percebuda a aquests efectes té com a finalitat exclusiva la de compensar les despeses o pot considerar-salari per la feina realitzat. Per això, resulta fonamental que les despeses abonades al ‘voluntari es trobin directament relacionats amb l’exercici de la seva activitat i amb l’àmbit d’actuació de el projecte, siguin proporcionats i s’ajustin al que disposa l’acord d’incorporació.

És de vital importància l’acord d’incorporació, la formalització per escrit és obligatòria d’acord amb el que preveu l’article 12 de norma. Sent l’instrument principal de regulació i definició de la relació de voluntariat.

Els aspectes més rellevants que ha de contenir l’acord:

• Drets i deures de les parts.
• Descripció de funcions, activitats i temps de dedicació de la voluntària.
• Règim de despeses reemborsables.
• Formació requerida per al desenvolupament de les funcions.
• Durada del compromís, causes i forma de desvinculació per ambdues parts.
• Canvi d’adscripció a el programa de voluntariat o qualsevol altra circumstància que modifiqui el règim d’actuació inicialment convingut.

Dins el règim d’incompatibilitats, tant en l’àmbit privat com en el públic, interessa destacar que la realització de les activitats de voluntariat es circumscriu, per als treballadors per compte aliè i els empleats públics, a el temps lliure, és a dir, es duran a terme fora de la jornada laboral, i això sense perjudici que per a exercir aquestes tasques de voluntariat es puguin adoptar mesures de reducció o adaptació de la jornada laboral, suspensions de la relació laboral amb reserva de lloc de treball o interrupcions de la prestació retribuïdes o no.

Regula l’art. 8 de Llei que els voluntaris hauran de signar una declaració responsable per la qual consti que no tenen antecedents penals i que els voluntaris que desenvolupin activitats que comporti contacte habitual amb menors, serà requisit que portin un certificat negativa del Registre central de penats en el qual consti que no ha estat condemnat per sentència ferma.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Què han de tenir en compte les entitats que treballen amb personal voluntari first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Un problema freqüent és la manca de diversificació d’aquestes fonts de finançament. Si es depèn massa d’una d’elles, per exemple, de les fonts públiques, és possible que algun factor extern, com ara un canvi de Govern o un canvi de polítiques, pugui posar en perill la viabilitat de l’entitat.

En aquest blog volem donar una pinzellada a la promoció d’actes o esdeveniments com a font de finançament generada per la mateixa entitat, donat que dependre bàsicament d’un sol tipus de finançament no és massa aconsellable. Amb aquest tipus de promocions, es cerca dependre el màxim possible de les fonts de finançament generades per la pròpia entitat.

La promoció d’esdeveniments solidaris persegueix captar recursos de persones pròximes a l’entitat, sòcies o no, simpatitzants, persones implicades o sensibles als projectes que es desenvolupen, usuàries, familiars, etc.

Organitzar un esdeveniment per a l’entitat com a canal per captar fons, és a dia d’avui una tècnica de fundraising altament recomanada i de gran importància per al tercer sector.

Triar aquest tipus d’estratègia requereix una reflexió prèvia en relació als ingressos i costos esperats de la mateixa a fi efecte de que el cost de l’activitat no superi la previsió d’ingressos. L’organització d’aquest tipus d’accions implica cert risc econòmic per la despesa que cal anticipar.

Requereix una planificació i organització prèvia, així com la dedicació de temps i esforç a la preparació de l’activitat. L’entitat promotora ha de tenir especial cura en què l’esdeveniment estigui d’acord amb els principis i valors de l’organització. És a dir, l’esdeveniment ha de guardar coherència amb la raó de ser de l’entitat, i ha de projectar una imatge adequada de la mateixa.

Alguns exemples de promocions podrien ser:

• organitzar esdeveniments solidaris per captar fons i guanyar visibilitat com a institució sobre la problemàtica que volem donar a conèixer i sensibilitzar a la gent, ampliant així el capital social i aliats estratègics.
• Organitzar un repte esportiu, on per cada kilòmetre corregut pels empleats d’una empresa, aquestes fan una donació determinada, per exemple. És una generació de valor de marca per les empreses que hi participen, a banda de les deduccions fiscals que es poden aplicar i la responsabilitat social corporativa generada.
• Campanyes amb estratègies digitals mitjançant una landing page per rebre donacions, per donar-se d’alta com a soci, sms solidaris, etc. que es difonen a través de les xarxes socials.
• Campanyes de donació d’aliments, roba, donacions al comprar un producte (via arrodoniments)
• Signatura per causes
• Concerts, sopars benèfics..
• Venda de loteria
• Organització de concerts, exposicions, esdeveniments esportius

A efectes comptables, d’acord amb la normativa vigent, els ingressos derivats de campanyes per a la captació de recursos en les seves diverses modalitats es registraran al compte 722 “Promocions per a captació de recursos”.

A aquest efecte, es poden crear comptes de quatre xifres o més per a campanyes i modalitats diferents.

Les normes d’adaptació del Pla General de Comptabilitat per les entitats sense fins lucratius, regulen en la norma de registre i valoració 8a el tractament comptable dels ingressos propis de les entitats no lucratives, com segueix:

“En la comptabilització dels ingressos en compliment dels fins de l’entitat es tindran en compte les següents regles:

1. els ingressos per lliuraments de béns o prestació de serveis es valoren per l’import acordat.
2. Les quotes d’usuaris o afiliats es reconèixer com a ingressos en el període a què corresponguin.
3. Els ingressos procedents de promocions per a captació de recursos, de patrocinadors i de col·laboracions es reconeixeran quan les campanyes i actes es produeixin.
4. En tot cas, s’han de fer les periodificacions necessàries. “

En quant a les implicacions fiscals, cada promoció tindrà la seva particularitat. La majoria dels recursos obtinguts es consideraran donacions i per tant estaran exempts de tributar per Impost de Societats.

Altres, com la venda de loteria, els ingressos nets generats amb la venda es consideraran com un rendiment derivat de l’exercici d’explotacions econòmiques, i per tant, en una entitat no acollida a la Llei d’Incentius Fiscals al Mecenatge, Llei 49/2002, tributarà per impost de societats.

Per a les entitats acollides, si el servei per captar fons està contemplat a l’article 7 de la Llei 49/20020 d’Incentius Fiscals al Mecenatge, sabem que:

“es consideraran explotacions econòmiques exemptes les rendes obtingudes per entitats sense fins lucratius que procedeixin de les següents explotacions econòmiques, sempre que siguin desenvolupades en compliment del seu objecte o finalitat específica:

1. Les explotacions econòmiques de prestació de serveis de promoció i gestió de l’acció social, així com els d’assistència social i inclusió social que s’indiquen a continuació, incloent les activitats auxiliars o complementàries d’aquells, com són els serveis accessoris d’alimentació , allotjament o transport:

1. 1. Protecció de la infància i de la joventut.
   2. Assistència a la tercera edat.
   3. Assistència a persones en risc d’exclusió o dificultat social o víctimes de maltractaments.
   4. Assistència a persones amb discapacitat, inclosa la formació ocupacional, la inserció laboral i l’explotació de granges, tallers i centres especials en què desenvolupin la seva feina.
   5. Assistència a minories ètniques.
   6. Assistència a refugiats i asilats.
   7. Assistència a emigrants, immigrants i transeünts.
   8. Assistència a persones amb càrregues familiars no compartides.
   9. Acció social comunitària i familiar.
   10. Assistència a exreclusos.
   11. Reinserció social i prevenció de la delinqüència.
   12. Assistència a alcohòlics i toxicòmans.
   13. Cooperació per al desenvolupament.
   14. Inclusió social de les persones a què es refereixen els paràgrafs anteriors.

2. Les explotacions econòmiques de prestació de serveis d’hospitalització o assistència sanitària, incloent les activitats auxiliars o complementàries dels mateixos, com són el lliurament de medicaments o els serveis accessoris d’alimentació, allotjament i transport.
3. Les explotacions econòmiques d’investigació científica i desenvolupament tecnològic.
4. Les explotacions econòmiques dels béns declarats d’interès cultural d’acord amb la normativa del Patrimoni Històric de l’Estat i de les comunitats autònomes, així com de museus, biblioteques, arxius i centres de documentació, sempre que es compleixin les exigències establertes en aquesta normativa, en particular respecte dels deures de visita i exposició pública dels béns esmentats.
5. Les explotacions econòmiques consistents en l’organització de representacions musicals, coreogràfiques, teatrals, cinematogràfiques o circenses.
6. Les explotacions econòmiques de parcs i altres espais naturals protegits de característiques similars.
7. Les explotacions econòmiques d’ensenyament i de formació professional, en tots els nivells i graus de el sistema educatiu, així com les d’educació infantil fins als tres anys, inclosa la guarda i custòdia de nens fins a aquesta edat, les d’educació especial, les d’educació compensatòria i les d’educació permanent i d’adults, quan estiguin exemptes de l’Impost sobre el valor afegit, així com les explotacions econòmiques d’alimentació, allotjament o transport realitzades per centres docents i col·legis majors pertanyents a entitats sense fins lucratius.
8. Les explotacions econòmiques consistents en l’organització d’exposicions, conferències, col·loquis, cursos o seminaris.
9. Les explotacions econòmiques d’elaboració, edició, publicació i venda de llibres, revistes, fullets, material audiovisual i material multimèdia.
10. Les explotacions econòmiques de prestació de serveis de caràcter esportiu a persones físiques que practiquin l’esport o l’educació física, sempre que aquests serveis estiguin directament relacionats amb aquestes pràctiques i amb excepció dels serveis relacionats amb espectacles esportius i dels prestats a esportistes professionals.
11. Les explotacions econòmiques que tinguin un caràcter merament auxiliar o complementari de les explotacions econòmiques exemptes o de les activitats encaminades a complir les finalitats estatutàries o l’objecte de l’entitat sense finalitats lucratives. No es considera que les explotacions econòmiques tenen un caràcter merament auxiliar o complementari quan l’import net de la xifra de negocis de l’exercici corresponent al conjunt passi de el 20 per 100 dels ingressos totals de l’entitat.
12. Les explotacions econòmiques d’escassa rellevància. Es consideren com a tals aquelles l’import net de la xifra de negocis de l’exercici no superi en conjunt 20. 000 euros.”

En quant a la tributació de l’IVA no existeixen exempcions subjectives. En conseqüència, sempre que el servei per captar fons no es trobi exempt, d’acord amb el que estableix l’article 20 de l’IVA, les prestacions de serveis efectuades estaran subjectes i no exemptes a tributació per aquest impost.

Sagarra i Montalvo Gestió BCN

Assessoria a Barcelona

The post Promocions per a Captació de Recursos en Entitats sense Ànim de Lucre first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.

La Fundació ha de garantir davant dels seus Patrons, el Protectorat i la resta d’operadors que posseeix un patrimoni afecte a tals fins que fa factible el compliment de les obligacions que li són exigibles, i amb aquesta finalitat la Llei de Fundacions regula la figura de la “Dotació Fundacional”.

La Llei estableix una quantia mínima de 30.000 euros aplicable a totes les fundacions, entenent per tal una quantia suficient per al degut compliment dels fins fundacionals. Però no passa el mateix a efectes reglamentaris en el cas d’una eventual reducció de la Dotació a una quantia inferior a la dotada en el moment constitutiu i, com a màxim, fins al mínim legal de 30.000 euros.

En segons quins moments o situacions, una fundació que compta amb un cert patrimoni dotacional, que tot just produeix rendes, s’observa que s’està esgotant la seva liquiditat. També succeeix quan l’entitat ha suportat resultats negatius no compensables amb altres partides dels seus fons propis esperant tornar a captar donacions, superar la crisi, o ser rescatada pels seus patrons o per tercers, per seguir desenvolupant la seva activitat.

En la mesura que no arribin aportacions econòmiques externes que solucionin estructuralment la situació financera o retardin substancialment la data crítica en què els impagaments seran inevitables, el Patronat de l’entitat haurà d’afrontar decisions transcendentals, que no han de perdre de vista el respecte a la normativa aplicable, els interessos de treballadors i tercers, i la responsabilitat dels seus patrons.

A aquest efecte, el patronat ha d’adoptar un acord de reducció de xifra de dotació, consistent en l’aplicació dels excedents negatius acumulats a la xifra de dotació, per netejar-la i tal acord ha de sotmetre-ho a l’autorització de Protectorat.

Aquesta opció està prevista i admesa concisament en el Pla General Comptable per a entitats sense ànim de lucre i constitueix, per tant, una sortida per a una situació que sobre el paper no la té.

Una reducció procediria quan:

1r) Segons l’exigència marcada en l’art. 12 LF, la Dotació resulti igualment adequada per al bon compliment dels fins fundacionals i l’acte mateix de la reducció no situï la seva quantia per sota del mínim marcat pel precepte, és a dir, per sota dels 30.000 euros.

2n) L’acord del Patronat pel qual es disposi l’eventual reducció de la Dotació haurà de respectar els principis bàsics:

• l’existència d’una circumstància que ho faci convenient
• que es faci en interès de la Fundació
• i que no es posin en risc els fins de la Fundació

3r) El Protectorat emeti, en els termes descrits, la corresponent autorització. Per tant serà necessari acreditar l’autorització prèvia del Protectorat per realitzar l’acte de disposició que hagi donat lloc a la mateixa.

Una disminució de la Dotació, ha de constar necessàriament en escriptura pública.

Fonts consultades:

https://jorgegarciaherrero.com/intangibilidad-de-la-dotacion-fundacional-derecho-de-fundaciones/

https://idibe.org/cuestiones-de-interes-juridico/derecho-de-fundaciones-algunas-reflexiones-sobre-la-dotacion-fundacional/

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Reducció de la Dotació Fundacional first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Dins de les entitats sense ànim de lucre ens trobem:

• Les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública que han optat expressament per acollir-se a la Llei 49/2002, de règim fiscals de les entitats sense ànim de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge.
• Les associacions que no estan declarades d’utilitat pública.
• Les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública que no hagin optat expressament o que no compleixin els requisits per a això estableix la llei 49/2002, de règim fiscals de les entitats sense ànim de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge.

Els dos darrers supòsits, es regeixen pel règim fiscal de les entitats parcialment exemptes que s’estableix a la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost sobre Societats. En concret, el capítol XIV, en els articles 109, 110 i 111.

I el primer supòsit es regeix pel règim fiscal establert a la Llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats no lucratives i incentius al mecenatge. 

El càlcul de l’impost diferirà si l’entitat està sotmesa per un o un altre règim, perquè les normes que els conformen preveuen diferents tipus impositius, diferents exempcions per determinades rendes, etc.

Règim fiscal de les entitats parcialment exemptes:

Estaran exemptes les següents rendes:

Ingressos que procedeixin de la realització d’activitats que constitueixin el seu objecte social o finalitat específica, que no tinguin la consideració d’activitat econòmica, i també les que s’obtinguin causa de transmissions de béns per a la realització d’aquesta finalitat social, sempre que aquests beneficis es destinin a noves inversions també relacionades amb aquell objecte social en uns terminis determinats establerts per la llei.

Les rendes que procedeixin de la realització d’activitats que constitueixin el seu objecte o finalitat específica, podrien ser:

• Subvencions, ajudes o donacions.
• Les quotes satisfetes pels associats, col·laboradors o benefactors, sempre que no es corresponguin amb el dret a percebre una prestació derivada d’una activitat econòmica.
• Rendes procedents d’adquisicions i transmissions lucratives en compliment de l’objecte social.
• Rendes procedents de transmissions oneroses si es reinverteixen entre l’any anterior i els 3 posteriors i es manté l’actiu objecte d’inversió durant, almenys, 7 anys o període d’amortització.

Seran no deduïbles les següents despeses:

No seran deduïbles les despeses relacionades amb les rendes exemptes anteriorment esmentades. Per tant, no tenen la consideració de despeses fiscalment deduïbles els següents:

• Les despeses imputables exclusivament a les rendes exemptes.
• Les despeses parcialment imputables a les rendes no exemptes seran deduïbles en el percentatge que representen els ingressos obtinguts en l’exercici d’activitats econòmiques respecte dels ingressos totals de l’entitat.

Rendes no exemptes:

L’exempció no es podrà aplicar si els ingressos provenen d’una activitat econòmica (entesa com la intervenció de l’entitat en la producció i/o distribució de béns i/o serveis), encara que aquesta estigui relacionada amb el seu objecte social, i que el benefici obtingut es reinverteixi en la mateixa entitat.

No estaran exemptes les rendes per exemple derivades de:

• Les rendes derivades de l’adquisició i transmissió onerosa quan no reverteixin en el seu objecte social.
• Les rendes derivades de l’exercici d’explotacions econòmiques.
• Les rendes derivades del patrimoni, tant mobiliari (interessos) com immobiliari (lloguers).

A tall d’exemple:

• Cursos de formació
• La venda de participacions de loteria. La venda de participacions de loteria per part de l’associació, cobrant un recàrrec sobre el preu efectivament jugat, constitueix una explotació econòmica i les rendes que se’n deriven són, per tant, rendes subjectes i no exemptes en l’Impost sobre Societats de l’associació
• L’activitat d’un bar
• Etc.

Despeses deduïbles:

Seran deduïbles totes les despeses relacionades amb les rendes no exemptes.

Les despeses comuns són deduïbles en la prorrata que representin aquests en el quocient entre els ingressos no exempts sobre els ingressos totals (exempts i no exempts).

Les rendes no exemptes tributaran en aquest règim fiscal per un 25% del benefici obtingut.

El règim fiscal de la llei 49/2002

En aquest règim fiscal estan exempts els ingressos i les rendes que procedeixin de:

Activitat pròpia del seu objecte o finalitat estatutària. Sense explotació econòmica

• Donatius i donacions, i els ajuts econòmics procedents de convenis de col·laboració empresarial i de patrocini.
• Quotes d’associats, col·laboradors i benefactors que no corresponguin a serveis d’activitats econòmiques no exemptes.
• Les subvencions.
• Rendes procedents del seu patrimoni, com per exemple, interessos, dividends, lloguers.
• Rendes procedents d’explotacions econòmiques exemptes segons l’article 7 de la llei 49/2002, sempre que sigui activitat pròpia dels seu objecte o finalitat estatutària:
  • Assistència social
  • Serveis d’hospitalització o d’assistència sanitària.
  • Investigació científica i desenvolupament tecnològic.
  • Béns declarats d’interès cultural
  • Organització de representacions musicals, coreogràfiques, teatrals, cinematogràfiques o circenses.
  • Parcs i altres espais naturals protegits de característiques similars.
  • Ensenyament i de formació professional, en tots els nivells i graus del sistema educatiu.
  • Organització d’exposicions, conferències, col·loquis, cursos o seminaris.
  • Elaboració, edició, publicació i venda de llibres, revistes, fullets, material audiovisual i material multimèdia.
  • Prestació de serveis de caràcter esportiu a persones físiques que practiquin l’esport.
  • Les explotacions econòmiques d’escassa rellevància.

Els avantatges d’aquest règim fiscal especial és que gaudeixen d’un tipus impositiu més reduït, del 10%, en aquelles rendes que no estiguin exemptes.

Les entitats que estiguin sotmeses al règim fiscal de la llei 49/2002, hauran de presentar en tots els casosla declaració per l’Impost de Societats.

Assessoría a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Interpretació de les rendes exemptes i no exemptes en l’IMPOST de SOCIETATS en associacions i fundacions first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Els Comptes Anuals (CCAA) estan formats pels estats financers d’informació comptable de l’entitat al tancament de l’exercici (normalment el 31 de desembre), i comprenen:

1. El Balanç de Situació: comprèn els béns i drets que constitueixen l’actiu, i les obligacions, els deutes i els fons propis que formen el passiu.
2. El Compte de Resultats o Compte de Pèrdues i Guanys: comprèn els ingressos i les despeses de l’exercici.
3. La Memòria, amplia la informació inclosa en el balanç de situació i el compte de resultats entre d’altres.

Tots aquests documents han de ser redactats amb claredat i presentar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’entitat.

A efectes de terminis, els CCAA es formulen dins dels tres primers mesos després de la data del tancament, s’aproven a l’assemblea de socis dins dels tres mesos següents a la formulació i es presenten a la Direcció general de Dret i d’Entitats Jurídiques dins dels 30 dies següents a la data d’aprovació.

Els models a utilitzar els podeu consultar en el següent enllaç: https://gestiobcn.com/limits-per-a-lelaboracio-dels-comptes-anuals-i-lauditoria/

Pel que fa a la Memòria, aquesta amplia i comenta la informació continguda en els altres documents que integren els Comptes Anuals. És a dir, afegeix informació explicativa a les xifres que apareixen en altres documents. A més, ens ofereix dades numèriques addicionals als inclosos en altres estats comptables.

És el document més extens i que cal treballar-hi a fons, a fi efecte de donar la suficient informació complementària i aclaridora als balanços. El seu contingut mínim és el següent:

1. Activitat de l’entitat
2. Bases de presentació dels comptes anuals

•            Imatge fidel.
•            Principis comptables no obligatoris aplicats.
•            Comparació de la informació.
•            Agrupació de partides.
•            Elements recollits en diverses partides.
•            Canvis en criteris comptables.
•            Correcció d’errors.

3. Aplicació de resultats
4. Normes de registre i valoració
5. Immobilitzat material
6. Inversions immobiliàries
7. Béns del patrimoni cultural
8. Immobilitzat intangible
9. Arrendaments i altres operacions de naturalesa similar

•  Arrendaments financers
•  Arrendaments operatius

10. Actius financers
11. Passius financers
12. 12. Fons propis
13. Subvencions, donacions i llegats
14. Situació fiscal

•  Impostos sobre beneficis
•  Altres tributs

15. Ingressos i despeses
16. Provisions i contingències
17. Aplicació d’elements patrimonials i d’ingressos a finalitats estatutàries
18. Fets posteriors al tancament
19. Operacions amb parts vinculades
20. Informació segmentada
21. Altra informació

1. • El nombre mitjà de persones ocupades.
   • Canvis dels components de l’òrgan de govern.
   • Relació de les operacions de l’exercici per a les quals s’ha tramitat una autorització.
   • Operacions en què hi hagi algun tipus de garantia.
   • Qualsevol altra qüestió no inclosa en els apartats anteriors. 

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Comptes Anuals de les Entitats first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

D’aquí la importància de dur a terme una precisa previsió de tresoreria, on tindrem en consideració els pagaments i cobraments previstos en un moment determinat i d’aquesta manera anticipar-nos a situacions de manca de liquiditat i millorar alhora la presa de decisions futures tant a curt termini com a llarg termini.

La previsió generalment es realitza amb un document, sovint en format Excel, on s’especifiquen els cobraments previstos (cobraments clients, cobraments d’ajuts, subvencions, donacions, quotes socis, etc..) i els pagaments previstos (a proveïdors, impostos, sous, subministraments, lloguers, etc..). Partint d’un romanent inicial, calcularem els diners que estan previstos entrar i els que estan previstos sortir, tant de caixeta com dels bancs, per arribar a saber el romanent disponible o la manca de liquiditat en un moment determinat.

Quan parlem de previsió de tresoreria, concretament de cobraments i pagaments, cal tenir clar que no sempre la data de la factura (emesa o rebuda) coincideix amb la data de cobrament o pagament prevista. Aquesta darrera data o moment, és el que hem de considerar a efectes del càlcul de la previsió de tresoreria, ja que és la garantia de disposar dels diners suficients per fer front als pagaments.

La previsió de tresoreria generalment s’elabora a nivell mensual, fent una relació de cobraments i pagaments previstos cada mes, arribant a un romanent disponible a final de mes, que s’arrossegarà a l’inici del mes següent. Aquesta informació es va actualitzant a fi efecte de partir d’un romanent inicial real, i es van ajustant les previsions a mida que disposem de més informació. El més habitual es fer una previsió mes a mes, però també és important tenir una estimació anual o bianual, de cara a valorar la viabilitat de projectes i inversions futures.

Vist el moment en que no disposarem de la suficient liquiditat per a fer front als pagaments, caldrà prendre les mesures necessàries mitjançant la negociació amb clients o proveïdors, o mitjançant l’obtenció de finançament extern. Caldrà analitzar si es tracta d’un moment puntual o no, ja que d’això dependrà la possibilitat de sol·licitar ajut puntual (utilitzar una pòlissa de crèdit, etc..) o plantejar-nos la necessitat d’obtenir més fonts de finançament o generar noves activitats que ens generin nous fluxes d’efectiu.

Sagarra i Montalvo Gestio BCN

Assessoria a Barcelona

The post La importància d’una previsió de tresoreria first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Com esmentàvem un altre blog anterior, qualsevol associació pot realitzar activitats econòmiques en compliment de les seves finalitats, i com a condició d’entitat sense ànim de lucre, els beneficis d’aquesta activitat es destinaran a les finalitats de l’associació i no es repartiran entre els socis.

Però volem aprofundir més en la idea de dur a terme una activitat econòmica per part d’una entitat que no te ànim de lucre.

Conceptualment, una activitat econòmica consisteix en qualsevol actuació en què es facin servir mitjans materials o personal de l’associació, amb la finalitat d’intervenir en la distribució de béns o serveis. Sempre que l’associació organitzi pel seu compte alguna activitat que suposi vendre alguna cosa o prestar algun servei i cobrar per aquest, estarà realitzant una activitat econòmica.

Res impedeix que les associacions desenvolupin activitats econòmiques per aconseguir la consecució del fi comú principal no lucratiu encara que, naturalment, el benefici obtingut mitjançant la realització de l’activitat econòmica s’hagi destinar íntegrament a la realització del fi comú associatiu.

La Llei prohibeix que es facin atribucions patrimonials als socis amb càrrec a allò obtingut en l’exercici de l’activitat econòmica necessària per a la consecució del fi comú.

Dit això però, no és apropiat constituir una associació per a desenvolupar una activitat mercantil amb caràcter principal, ja que aquestes entitats es pressuposa que han de perseguir una finalitat diferent a la merament lucrativa, tot i que naturalment no s’exclou la realització d’una activitat econòmica en règim d’accessorietat.

Es dona sovint que es constitueixi una associació i amb el temps canviïn els seus condicionants, sorgint al necessitat de donar-li un altre forma jurídica com pot ser una cooperativa.

A modus de pinzellada direm que la diferència fonamental entre associació i cooperativa, és que l’associació és un dret fonamental dels ciutadans per desenvolupar, afavorir o aconseguir una finalitat social col·lectiu, mentre que la cooperativa de treball és una forma jurídica societària, sota la qual es desenvolupa una activitat en la qual l’organització, els mitjans de producció i el treball el presta la mateixa persona sòcia.

Quines activitats estarien considerades com a activitats econòmiques, a modus d’exemple?

• La venda de material (samarretes, pins..), loteria, rifes, etc.
• L’arrendament de béns.
• L’edició una revista publicitària.
• L’organització d’una festa on es venen begudes.
• L’explotació un bar dins del seu local exclusivament per als seus socis.

Malgrat que l’objectiu és obtenir recursos per a la realització de les activitats socials, estem davant la realització d’activitats econòmiques i, per tant, davant la obligatorietat de complir amb els requisits fiscals pertinents, com per exemple:

• Presentar la corresponent declaració censal (model 036) per comunicar al Ministeri de l’inici de l’activitat i, si s’escau, les possibles modificacions o la baixa.
• Complir amb les obligacions corresponents relatives al model 347 i IVA.
• Complir, si escau, amb la presentació de l’Impost sobre Societats i, si escau, pagar la corresponent quota positiva.

A efectes de l’Impost de Societats, les rendes obtingudes per l’entitat estaran exemptes, sempre que procedeixin de la realització del seu objecte o finalitat específica i no derivin de l’exercici d’una activitat econòmica ni del seu patrimoni.

Les quotes que satisfacin els associats, generalment constituiran rendes exemptes.

Les subvencions d’organismes públics i ajudes rebudes, així com tot tipus de donacions d’empreses, col·laboradors particulars i entitats, per finançar les activitats que constitueixen el seu objecte social relatiu a l’organització i contractació d’actes festius, estaran subjectes i exempts de l’impost sobre societats sempre que no recaiguin en la realització d’una activitat econòmica.

Les altres rendes i ingressos derivats de d’una activitat econòmica, suposen l’ordenació per compte propi de mitjans materials o humans amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns o serveis, per la qual cosa els ingressos derivats de la prestació d’aquests serveis estaran subjectes i no exempts en l’Impost sobre Societats. Igualment les donacions, subvencions o quotes que s’utilitzin per finançar aquestes activitats, estaran subjectes i no exemptes a l’impost.

ASSESSORÍA A BARCELONA

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Activitat Econòmica duta a terme per Entitats Sense Ànim de Lucre first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Les entitats sense ànim de lucre que han d’efectuar determinats tràmits, principalment amb les administracions públiques, han de disposar del certificat digital, que els permet lliurar la documentació telemàticament, entre d’altres, i per tant, realitzar tràmits en línia amb plenes garanties jurídiques.

Mitjançant el certificat digital, es realitza la signatura electrònica que permet al receptor d’un missatge verificar l’autenticitat de l’emissor de la informació així com verificar que aquesta informació no ha estat modificada des de la seva generació.

Les entitats que inicien el seu CIF en G-, han de obtenir el que s’anomena el Certificat de Representant de Persona Jurídica. S’expedeix a les persones físiques com a representants de les persones jurídiques (generalment al President/a de l’entitat o aquella persona que ha estat designada com a representant en document públic) per al seu ús en les relacions amb les administracions públiques, entitats i organismes públics, vinculats o que en depenen.

Els tràmits a realitzar son els següents:

Primer s’ha de demanar al Registre d’Entitats el certificat de dades registrals:

http://justicia.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Certificacio-de-dades-registrals-duna-associacio-00001?category=72e9341a-a82c-11e3-a972-000c29052e2c

Un cop es rebi, s’ha de fer la sol·licitud del certificat digital a la FNMT (Important: s’ha de fer al mateix ordenador on després us descarregareu el certificat digital):

https://www.sede.fnmt.gob.es/ca/certificados/certificado-de-representante/persona-juridica

Al fer la sol·licitud us enviaran un e-mail amb número que guardar.

S’ha de demanar cita prèvia a l’Agència Tributària per acreditar identitat del representant:

https://www2.agenciatributaria.gob.es/wlpl/TOCP-MUTE/Identificacion

Amb la data i hora, s’ha d’anar amb el certificat de dades registrals, el número de sol·licitud i el NIF del/a President/a, a l’Agència Tributària a acreditar la seva identitat. Un cop completat el procés d’acreditació de la identitat de la persona representant, ja us podreu descarregar el certificat al mateix ordinador on vàreu fer la sol·licitud.

El certificat es pot instal·lar a més d’un ordinador i és important fer una còpia en un altre ordinador o suport extern, ja que en cas de que l’ordinador on està instal·lat es fes malbé, puguem recuperar-lo i fer l’exportació a un altre ordinador.

ASSESSORIA A BARCELONA

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Tràmits per a sol·licitar o renovar el certificat digital de les entitats first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.