La norma esmentada defineix el voluntariat con el conjunt d´activitats d’interès general desenvolupades per persones físiques, sempre que reuneixin els requisits següents:

• Que tinguin caràcter solidari.
• Que la seva realització sigui lliure, sense que tinguin la causa en una obligació personal o deure jurídic i sigui assumida voluntàriament.
• Que es duguin a terme sense contraprestació econòmica o material, sense perjudici de l’abonament de les despeses reemborsables que l’acompliment de l’acció voluntària ocasioni als voluntaris.
• Que es desenvolupin a través d’entitats de voluntariat d’acord amb programes concrets i dins o fora del territori espanyol, sense perjudici de la promoció del voluntariat des de les empreses o universitats.

Són ja moltes les sentències que aclareixen que la realització de funcions per part dels voluntaris amb submissió a un horari, a una jornada o a les ordres i directrius d’una entitat, no constitueix un element diferencial respecte a la relació laboral. Sí adquirint especial rellevància, l’existència o no d’una contraprestació econòmica com a criteri fonamental per distingir les dues relacions.

Atès que els voluntaris tenen dret a el reemborsament de les despeses realitzades en l’exercici de la seva activitat, en ocasions es generaran certs dubtes sobre si la compensació econòmica percebuda a aquests efectes té com a finalitat exclusiva la de compensar les despeses o pot considerar-salari per la feina realitzat. Per això, resulta fonamental que les despeses abonades al ‘voluntari es trobin directament relacionats amb l’exercici de la seva activitat i amb l’àmbit d’actuació de el projecte, siguin proporcionats i s’ajustin al que disposa l’acord d’incorporació.

És de vital importància l’acord d’incorporació, la formalització per escrit és obligatòria d’acord amb el que preveu l’article 12 de norma. Sent l’instrument principal de regulació i definició de la relació de voluntariat.

Els aspectes més rellevants que ha de contenir l’acord:

• Drets i deures de les parts.
• Descripció de funcions, activitats i temps de dedicació de la voluntària.
• Règim de despeses reemborsables.
• Formació requerida per al desenvolupament de les funcions.
• Durada del compromís, causes i forma de desvinculació per ambdues parts.
• Canvi d’adscripció a el programa de voluntariat o qualsevol altra circumstància que modifiqui el règim d’actuació inicialment convingut.

Dins el règim d’incompatibilitats, tant en l’àmbit privat com en el públic, interessa destacar que la realització de les activitats de voluntariat es circumscriu, per als treballadors per compte aliè i els empleats públics, a el temps lliure, és a dir, es duran a terme fora de la jornada laboral, i això sense perjudici que per a exercir aquestes tasques de voluntariat es puguin adoptar mesures de reducció o adaptació de la jornada laboral, suspensions de la relació laboral amb reserva de lloc de treball o interrupcions de la prestació retribuïdes o no.

Regula l’art. 8 de Llei que els voluntaris hauran de signar una declaració responsable per la qual consti que no tenen antecedents penals i que els voluntaris que desenvolupin activitats que comporti contacte habitual amb menors, serà requisit que portin un certificat negativa del Registre central de penats en el qual consti que no ha estat condemnat per sentència ferma.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Què han de tenir en compte les entitats que treballen amb personal voluntari first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

La figura del socis col·laborador que sols aporta capital, és una bona eina d’entrada de finançament a les cooperatives i es podria anomenar també com a col·laborador financer.

Els estatuts socials d’una cooperativa poden establir que aquesta tingui, a banda dels socis comuns, socis de treball, socis col·laboradors i socis temporals. En aquest blog volem resumir els aspectes principals a tenir en compte per aquesta important figura de SOCI COL.LABORADOR dins de les cooperatives.

Qui pot ser soci col·laborador?

Poden ser les persones físiques o jurídiques, públiques o privades.

Qualsevol soci que formi part del projecte cooperatiu, que per causa justificada no pugui dur a terme definitivament l’activitat cooperativitzada que en va motivar l’ingrés i no sol·liciti la baixa ni la declaració de situació d’excedència, pot passar a tenir la condició de soci col·laborador si així ho estableixen els estatuts socials.

En cas de situació d’excedència per als socis que han deixat de dur a terme temporalment, per causa justificada, l’activitat cooperativitzada a la cooperativa, poden passar a la condició de soci col·laborador, sempre que estigui previst en els estatuts.

Les baixes de socis motivades perquè deixin de complir els requisits establerts pels estatuts o exigits per la Llei per a mantenir-ne la condició, i també els socis treballadors i els socis de treball, poden passar a tenir la condició de socis col·laboradors en els supòsits i amb els requisits exigits estatutàriament.

De quina manera poden col·laborar?

Els socis col·laboradors poden participar en activitats de caràcter auxiliar, secundari, accessori o complementari a l’activitat cooperativitzada. O be, sols aportar capital.

Tràmits per entrar a formar part de la cooperativa:

És competència de l’assemblea l’admissió d’aportacions dels socis col·laboradors.

En els estatuts es pot establir el següent procediment: La sol·licitud d’admissió com a persona sòcia col·laboradora ha de ser formulada per escrit i avalada al Consell Rector, i ha de comptar amb l’aval de, com a mínim, una de les persones sòcies treballadores.

Aportacions al capital social:

Les aportacions es determinen en els estatuts o en l’acord d’assemblea.

No se’ls pot obligar a subscriure noves aportacions al capital social o a incrementar les que van aportar obligatòriament en adquirir la condició de soci.

Les seves aportacions s’han de comptabilitzar de forma separada usant el compte “Capital subscrit cooperatiu: Socis col·laboradors (1002…)”

Remuneració per les aportacions:

Els estatuts socials han d’establir si les aportacions al capital social poden meritar interès. Les aportacions dels socis col·laboradors que sols aporten capital, poden percebre una remuneració en forma d’interès pactat, d’acord amb l’establert per les aportacions voluntàries.

En el cas de cooperatives sense ànim de lucre, les aportacions dels socis al capital social, tant les obligatòries com les voluntàries, no poden meritar un interès superior a l’interès legal del diner.

Drets i obligacions dels socis col·laboradors:

Es regulen als estatuts o, per allò no establert en els mateixos, pel que acordi l’assemblea.

Tenen dret de vot a l’assemblea general amb el límit del 40% de la totalitat dels vots socials, o en el límit establert en els estatuts.

Els socis col·laboradors l’aportació dels quals és només de capital, es pot establir en els estatuts que no tinguin dret a vot.

Els socis col·laboradors amb dret a vot, tenen dret a formar part dels altres òrgans socials, amb les limitacions legalment establertes. En cap cas, no poden ser titulars de la presidència del consell rector.

Participació en la distribució dels excedents

En els estatuts es pot atribuir fins a un 45 % dels excedents anuals, un cop dotats els fons obligatoris, a la distribució entre els socis col·laboradors, proporcionalment al capital que hagin desemborsat, fent-se càrrec, si s’escau, de les pèrdues de l’exercici en la mateixa proporció fins al límit de llur aportació.

Baixa de la cooperativa

La persona sòcia col·laboradora pot sol·licitar la baixa de la cooperativa en qualsevol moment, seguint els estatus, quant a permanència i preavís. Un cop rebuda la sol·licitud, la baixa es considera feta.

En els estatuts es pot establir un període mínim de permanència des de la data de la seva admissió i un termini de preavís.

.

Sagarra i Montalvo Gestió BCN, SL

Assessoria a Barcelona

The post Socis Col·laboradors a les Cooperatives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Les associacions són persones jurídiques privades constituïdes per tres o més persones que s’uneixen de manera voluntària, lliure i solidària per aconseguir, sense afany de lucre, una finalitat comuna d’interès general o particular i es comprometen a posar en comú llurs coneixements, activitats o recursos econòmics amb caràcter temporal o indefinit. Es constitueixen per a realitzar una activitat col·lectiva d’una forma estable, organitzades democràticament i sense ànim de lucre.

A diferencia de les associacions, les cooperatives són societats constituïdes per una associació de persones que tenen l’objectiu de satisfer les seves necessitats econòmiques mitjançant la realització d’activitats empresarials on els interessos col·lectius estan per sobre de tota idea de benefici particular. El seu funcionament és lliure i democràtic, s’assegura la participació de tots els socis/es en condicions d’igualtat en la presa de decisions independentment del capital que hagi aportat.

Sovint hi ha associacions sense ànim de lucre que disposen d’una massa social o d’un patrimoni que, per tal de complir les finalitats fundacionals, promouen determinades línies d’activitat o serveis que, amb el temps, guanyen pes econòmic i generen llocs de treball.

És en aquest moment quan les associacions poden adoptar (per transformació o per constitució i externalització) la forma jurídica de cooperativa per donar forma empresarial a totes, o una part de les activitats.

A més, la cooperativa permet dur a terme una activitat de prestació de serveis mantenint el vincle amb les associacions que l’han promoguda.

L’entitat mare pot continuar tenint personalitat jurídica pròpia, i externalitzar l’esmentada línia d’activitat a una cooperativa. Seria una manera de professionalitzar aquests serveis, tot atorgant, per exemple, el pes de la gestió i la responsabilitat sobre les decisions empresarials a les persones treballadores. D’aquesta manera, els òrgans de govern es poden deslliurar de possibles situacions d’incompatibilitat o conflictes d’interessos amb la base social dels socis i les sòcies.

En general, la cooperativa és una fórmula molt adequada per a les associacions que necessiten adaptar tota l’activitat econòmica, o una part, a una estructura més empresarial sense perdre els principis, valors i objectius fundacionals.

En alguns casos, l’associació pot esdevenir sòcia col·laboradora de la cooperativa. D’aquesta manera, es pot visualitzar la complementarietat d’interessos i el suport a la cooperativa naixent.

Dins de la tipologia de socis que pot tenir una cooperativa, trobem la “Sòcia Col·laboradora”, que seria la persona física o jurídica que, sense dur a terme l’activitat principal de la cooperativa, col·labora en el compliment de l’objecte social per mitjà d’altres aportacions com ara el finançament, la tecnologia, l’expertesa, l’assessorament, etc.

L’experiència associativa pot servir per compartir projectes des d’iguals, treballar en equip, fer assemblees, compartir valors, entre d’altres. Seria com una fase prèvia per gestar els que seran els futurs socis de la cooperativa i una forma d’aprenentatge en la gestió cooperativa.

Per dur a terme una transformació d’una associació en societat cooperativa, tindrem en compte el següent marc legal: la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.

Cal tenir en compte una limitació molt important del procés de transformació d’una associació en cooperativa, determinada a l’article 324-3.2 de l’esmentada Llei 4/2008: «Les associacions es poden transformar només en una altra persona jurídica no lucrativa», i això implica que una associació sense ànim de lucre només es podrà transformar en una cooperativa sense ànim de lucre.

Un dels motius pels quals la cooperativa esdevé la fórmula que adopten molts projectes associatius que tenen una línia de negoci és que representa una oportunitat d’autoocupació per al grup promotor i pot mantenir en la majoria de casos la característica d’entitat sense ànim de lucre, així com el funcionament democràtic originari.

.

Fonts consultades:

http://aracoop.coop/guiescoop/wp-content/uploads/2019/01/Guiescoop-TRANSFORMACIO_web.pdf

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Vincles entre associacions i cooperatives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Els llibres que obligatòriament han de portar les cooperatives, les seves federacions i les confederacions d’aquestes, han de ser legalitzats pel registre competent de cooperatives. Aquests llibres són:

• el llibre de registre de socis i sòcies i les seves aportacions.
• el llibre d’actes de l’assemblea general i el Consell Rector i, si s’escau, els llibres de les assemblees preparatòries o de secció o de la resta d’òrgans socials.
• els llibres de comptabilitat: llibre d’inventaris, de balanços i el llibre diari.

.

Els llibres s’han de legalitzar al registre, d’acord amb:

• Les cooperatives de primer grau hauran de portar a diligenciar els llibres al registre de cooperatives on consten inscrites.
• Les cooperatives de segon grau, les federacions de cooperatives i les confederacions hauran de portar a diligenciar els seus llibres al registre central de cooperatives de Catalunya.
• En el cas de cooperatives amb secció de crèdit, la legalització es pot fer pel registre on es troba inscrita la cooperativa corresponent.

.

Actualment el tràmit sols es pot fer presencialment, tot i que ens consta que s’està treballant per a poder fer la presentació telemàtica.

.

LLIBRES ACTES I REGISTRE DE SOCIS

Els llibres han d’estar enquadernats en blanc o fulls mòbils en blanc i s’han de legalitzar en el termini dels tres mesos següents a la inscripció de la constitució de la cooperativa. Cal que els fulls estiguin numerats, amb la capçalera (membrete) de l’entitat i indicant a quin tipus de llibre corresponen els folis.

.

LLIBRES DE COMPTABILITAT

Els fulls enquadernats han d’ésser legalitzats en el termini de 6 mesos a comptar de la data de tancament de l’exercici.

Les anotacions i assentaments del llibre d’inventaris, el llibre de balanços i el llibre diari es poden realitzar per procediments informàtics o mitjançant altres procediments adequats, i s’han de presentar per a la legalització enquadernats de manera que no sigui possible intercanviar-ne o substituir-ne els fulls que els componen.

.

Els llibres comptables han de tenir el primer full en blanc i els altres numerats correlativament i per l’ordre cronològic que correspongui als assentaments i anotacions fets. Els espais en blanc han d’estar convenientment anul·lats.

.
Per a més informació sobre els tràmits, podeu consultar el següent enllaç:

https://treball.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Legalitzacio-dels-llibres-de-cooperatives

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Legalització Llibres oficials Cooperatives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.

El FEPC no es pot repartir entre els socis ni es pot embargar. Aquest fons pot ésser gestionat directament per la cooperativa o bé, indirectament, aportant-lo sota qualsevol títol, totalment o parcialment, a una entitat pública o privada que tingui per objecte la realització d’activitats afins als d’aquesta reserva.

L’assemblea general ha de fixar les línies bàsiques d’aplicació del FEPC, les dotacions del qual han de figurar en el passiu del balanç separadament d’altres partides.

A efectes comptables es tracta d’una partida del passiu i no una partida de fons propis, i això es deu a que la finalitat d’aquest fons és la formació, educació i promoció de la cooperativa i dels seus membres. Per tant, té una finalitat molt específica que no té cap relació directa amb l’activitat ordinària d’aquestes societats. Es tracta d’un fons gestionat per la mateixa cooperativa per fomentar activitats que l’afecten. Per aquest motiu els fons te la consideració com un passiu. Es tracta de fons que s’han generat per a ser gastats, i existeix una obligació actual, originada per successos passats, de dotar aquests fons i aplicar-los a la realització de determinades activitats. Això suposa que, per a extingir-los, s’han de sacrificar recursos econòmics.

.

El FEPC es destina a:

1.  La formació dels socis i dels treballadors en els principis i tècniques cooperatius, empresarials, econòmics i professionals.
2.  La promoció de les relacions intercooperatives.
3.  La promoció d’activitats culturals, professionals i assistencials per als socis de la cooperativa, els seus treballadors, l’entorn local i la comunitat en general, i també la difusió del cooperativisme.
4.  L’atenció a objectius d’incidència social i de lluita contra l’exclusió social.
5.  El pagament de les quotes de la federació a la qual pertany, si escau, la cooperativa.
6.  Les accions que fomenten la responsabilitat social empresarial, incloses les de foment d’una igualtat de gènere efectiva.
7.  La promoció de la creació de noves empreses cooperatives i el creixement de les cooperatives ja constituïdes mitjançant aportacions dineràries a les federacions de cooperatives o a entitats sense ànim de lucre dedicades al foment del cooperativisme, perquè aquestes els ofereixin vies de finançament.

.

El FEPC, que és irrepartible entre els socis i és inembargable, es constitueix amb:

1.  Els percentatges sobre els excedents cooperatius i els beneficis extracooperatius. Sobre l’aplicació dels excedents comptabilitzats del resultat cooperatiu es destina amb caràcter general el 10% dels excedents al FEPC.
2.  Les sancions de caràcter econòmic que per via disciplinària la cooperativa imposi als socis.
3.  Les subvencions, les donacions i tota mena d’ajut rebut dels socis o de terceres persones per al compliment dels fins propis d’aquest fons.

.

Destinar els recursos corresponents al fons de reserva obligatori i al FEPC de manera diferent a l’establerta per llei, pels estatuts o per un acord de l’assemblea general, suposa una infracció lleu.

No destinar els recursos corresponents al fons de reserva obligatori i al FEPC, en els casos i per l’import establerts per llei, pels estatuts o per un acord de l’assemblea general, suposa una infracció molt greu.

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Fons d’Educació i Promoció de les Cooperatives a Catalunya first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Seguint amb el blog publicat sobre els aspectes a tenir en compte per l’aplicació dels resultats de les cooperatives, tot seguit us indiquem un exemple fàcil a fi efecte de fer-ho més entenedor.

.

Quan la cooperativa aconsegueix excedents positius, cal procedir en aquest ordre:

1er. Absorbir pèrdues d’exercicis anteriors
2n. Dotar el FRO (mínim 20%) i el FEPC (mínim 10%). Si és superior, s’ha d’establir als estatuts.
3r. Es destina el 100% al FRO els excedents de plusvàlues per vendes d’immobilitzat i el 50% dels resultats extracooperatius.

Exemple:

Tenim una cooperativa que presenta les següents dades:

L’assemblea acorda que l’excedent disponible es distribueix de la següent manera:

Amb tota aquesta informació els assentaments comptables serien els següents:

Per finalitzar, afegim un breu comentari sobre el criteri possible a seguir pel retorn cooperatiu a pagar. Habitualment el càlcul del retorn a cada soci es calcula sobre el percentatge que representa la seva bestreta laboral bruta sobre el total de les bestretes brutes del socis treballadors.

Però això no treu que es poden usar altres criteris: una percentual a parts iguals i la resta en proporció a la bestreta laboral, hores treballades, etc.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Aplicació dels resultats a les Cooperatives (part II) first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.

El Consell Rector es regula a la Llei 12/2015, del 9 de juliol, de cooperatives, en el seu article 53.

“L’òrgan d’administració de la cooperativa és el Consell Rector.

Correspon al Consell Rector:

• La representació i el govern de la societat cooperativa

• El control permanent i directe de la gestió de la direcció, quan s’escau.

• La competència per a establir les directrius general d’actuació de la cooperativa, amb subordinació a la política fixada per l’assemblea general.

El Consell Rector ha d’actuar d’acord amb el que estableix aquesta llei, els estatuts de la cooperativa, el reglament de règim intern, si escau, i la política general fixada per l’assemblea general.”

L’assemblea general de la cooperativa és l’òrgan sobirà d’expressió de la voluntat social i és aquesta qui delega en l’òrgan del Consell Rector el poder de governar. Per tant és amb l’assemblea de la cooperativa, amb qui el Consell Rector ha de rendir comptes.

El Consell Rector de la cooperativa pot estar format per persones físiques i també per persones jurídiques. En aquest cas, caldrà que una persona física n’exerceixi la representació legal davant de la cooperativa. Totes elles hauran estat escollides per l’assemblea general de la cooperativa.

La cooperativa fixarà el nombre mínim de membres del seu Consell Rector, en funció de els seves pròpies característiques. En tot cas, el nombre mínim es fixa en 3 membres (president/a, secretari/a i vocal), excepte en el cas de les cooperatives de 2 membres en què estarà fixat en 2. La presidència i la secretaria són els dos càrrecs que cal que es designin obligatòriament entre els membres del Consell Rector.

La major part dels membres del Consell Rector han de ser persones sòcies que duguin a terme l’activitat cooperativitzada principal, és a dir socis comuns. Per tant, les persones sòcies col·laborades, altres tipologies de socis i fins i tot persones no sòcies també poden ser escollits com a membres de l’òrgan.

A l’article 56 s’estableix que els membres del Consell Rector seran escollits per un període màxim de 5 anys i que, d’entrada, podran ser reelegits consecutivament una sola vegada; excepte si l’assemblea en decideix la reelecció per a més períodes. Cal que els estatuts socials estableixin el període pel qual són escollits els membres del Consell Rector, si aquests poden o no renovar com a membres i/o en el càrrec i quantes vegades.

Les competències del Consell Rector per a un bon funcionament, son bàsicament les següents:

• Representar l’entitat: Participar de projectes d’intercooperació, impulsar la gestió i resolució de compromisos intercooperatius. I en l’àmbit exterior personificar la cooperativa en les relacions d’aquesta amb altres agents o entitats, cooperatius o no.
• Governar la cooperativa: Han de dur una gestió empresarial ordenada. Tanmateix, assumir de forma proactiva la responsabilitat de mantenir i desenvolupar el patrimoni de la cooperativa, tant l’econòmic, com el social i el cultural. La presa de decisions es dur a terme de forma col·legiada sobre aquells temes que el consell rector no pot delegar i assumir les responsabilitats que comporta.

.

Els acords de Consell Rector s’adopten per majoria absoluta del membres presents i representats, els estatuts poden reforçar aquesta majoria.

Els acords de les reunions han de quedar recollits en una acta, que formarà part del llibre d’actes, i que signaran la presidència i la secretaria.

Pel que fa a la responsabilitat del Consell Rector, cal que exerceixin el càrrec amb diligència i lleialtat a aquells qui representen. Els membres del Consell Rector responen solidàriament, davant la cooperativa, davant els socis i davant els creditors socials, dels danys que causin per actes contraris a la llei o als estatuts o per actes duts a terme sense la diligència amb què han d’exercir el càrrec. Com la resta de socis o sòcies, no responen pels actes en què no han participat o si han votat en contra de l’acord i han fet constar a l’acta que s’hi oposen.

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

Fonts consultades:

https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&mode=single&documentId=698366&language=ca_ES

https://www.cooperativestreball.coop/sites/default/files/materials/eines_formacio_funcions_i_responsabilitats_del_cr_0.pdf

https://treball.gencat.cat/ca/ambits/economia_social/vols_crear_una_cooperativa_o_una/com_constituir_una_cooperativa_o/funcionament_d_una_cooperativa_i/funcionament_d_una_cooperativa/4_organs_socials/

https://gestiobcn.com/societat-cooperativa/

The post El Consell rector a les Cooperatives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

La integració dels socis treballadors de les cooperatives de treball associat a la Seguretat Social es troba regulada en l’Art. 14, Llei General de la Seguretat Social.    

Poden optar entre dues modalitats de cotització:  

• Com a assimilats a treballadors per compte aliè. Quedant integrades en el règim general o en algun dels règims especials de la Seguretat Social, segons escaigui, d’acord amb la seva activitat.      
• Com a treballadors autònoms en el règim especial corresponent.    

Les cooperatives han d’exercir l’opció en els Estatuts.  

Els socis treballadors de Cooperatives de treball associat, inclosos en el règim general de la Seguretat Social o en algun dels règims especials que protegeixen la contingència de desocupació, que reuneixin els requisits exigits en l’article cinquè de la Llei 31/1984, de 2 d’agost, tindran dret a les prestacions per desocupació que preveu la mateixa, en les condicions establertes en el Reial Decret 1043/1985 de 19 de juny.      

Es consideraran en situació legal d’atur dels socis treballadors de cooperatives de treball associat que es trobin en algun dels següents supòsits:  

1-Els que hagin cessat, amb caràcter definitiu, en la prestació de treball a la cooperativa, perdent els drets econòmics derivats directament d’aquesta prestació, per alguna de les següents causes:    

              a) Per expulsió improcedent de la Cooperativa.    

              b) Per causes econòmiques, tecnològiques o de força major.  

2-Els aspirants a socis que hagin cessat en la prestació de treball durant el període de prova per decisió unilateral del Consell Rector de la Cooperativa.  

D’altra banda, els socis treballadors de les cooperatives de treball associat que hagin optat per la seva enquadrament en el Règim Especial dels Treballadors per Compte Propi o Autònoms o en el règim especial dels treballadors de la Mar i tinguin concertada la cobertura per accidents de treball i malalties professionals tindran dret a les prestacions per cessament d’activitat sempre que es compleixin les condicions establertes per a l’accés a la mateixa en la Llei 32/2010, de 5 d’agost, per la qual s’estableix un sistema específic de protecció per cessament d’ activitat dels treballadors autònoms.        

Les prestacions del Fons de Garantia Salarial no estan previstes per als socis de les cooperatives de treball associat.        

Estableix l’Ordre TMS / 83/2019, de 31 de gener, per la qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat Social en la seva l’Art. 41, les bases mínimes de cotització respecte d’aquests socis en el supòsit de contracte a temps parcial. En aquest sentit hem d’advertir, a nivell de gestió laboral, que en el moment de donar d’alta al soci pel qual es vol cotitzar a temps parcial a la Seguretat Social no es podrà realitzar l’anotació del percentatge de parcialitat, havent de ser directament la Tresoreria General de la Seguretat Social qui hagi de realitzar aquesta anotació. Per justificar la parcialitat haurà d’aportar còpia dels estatuts, del reglament de règim intern o certificació d’acord de l’Assemblea o del Consell Rector, en què figuri el nombre d’hores de treball i la seva distribució horària.                

RETENCIONS

En el supòsit de socis de Cooperatives de Treball Associat i també dels socis de treball de qualsevol altra cooperativa i segons regula l’Art. 28 de la Llei 20/1990 de 19 de desembre, s’han de distingir els rendiments que procedeixin de la feina personal de els corresponents al capital mobiliari.      

Són considerats rendiments de la feina l’import de les bestretes laborals, en quantia no superior a les retribucions normals a la zona per al sector d’activitat corresponent. En el cas d’aquests socis-treballadors hem de distingir entre bestreta societari i retorn cooperatiu.            

• Avançament societari (quantitat percebut pel soci treballador en relació a la feina efectuat) amb el mateix tractament que les nòmines dels treballadors per compte aliè existint l’obligació de practicar sobre el mateix el percentatge de retenció corresponent, en funció de la retribució bruta anual , les circumstàncies personals i familiars del cooperativista, etc. A les quantitats que no excedeixi de les retribucions normals de mercat a la zona per al sector d’activitat corresponent.    

• Retorn cooperatiu (part de l’excedent disponible que per acord de l’Assemblea General pot ser adjudicat als socis en proporció a les operacions, activitats o serveis cooperativitzats realitzats per cada un d’ells a la Cooperativa) no es considera rendiment de capital mobiliari i, per tant, no estaran subjectes a retenció en els següents supòsits:                                                            .           
• Quan s’incorporin a el capital social, incrementant les aportacions del soci a aquest.    
• Quan s’apliquin a compensar les pèrdues socials d’exercicis anteriors.  
• Quan s’incorporin a un fons especial, regulat per l’Assemblea General, fins que no transcorri el termini de devolució al soci, es produeixi la baixa d’aquest o els destini a satisfer pèrdues o a realitzar aportacions a el capital social.    

Els Retorns Cooperatius que s’assignen als socis a partir de l’excedent net de la cooperativa i, la part de la bestreta societari que excedeixi de les retribucions normals de mercat, estaran subjectes a l’oportuna retenció per part de la cooperativa.    

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN  

The post Relació de cooperatives de treball associat i els seus socis treballadors. Cotització i Retencions. first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

A efectes comptables, es considera una partida dels fons propis, dintre del Patrimoni Net.

El FRO és constitueix per:

a) L’aplicació dels excedents:

Dels excedents comptabilitzats del resultat cooperatiu, un cop deduïdes les pèrdues de qualsevol naturalesa d’exercicis anteriors, i abans de la consideració de l’impost de societats, s’han de destinar, almenys, en els percentatges següents :

1.  Amb caràcter general, el 20% al FRO i el 10% al fons d’educació i promoció cooperatives (en parlarem en un proper blog).
2. El 50% dels excedents procedents de la regularització de balanços al FRO.
3. El 100% dels excedents procedents de les plusvàlues obtingudes per l’alienació dels elements de l’immobilitzat material o de l’immobilitzat intangible, segons l’article 79.2.f, al FRO, amb la limitació del resultat cooperatiu procedent de les plusvàlues de l’exercici.                                  

Dels beneficis extracooperatius, una vegada deduïdes les pèrdues de qualsevol naturalesa d’exercicis anteriors i abans de la consideració de l’impost sobre societats, s’ha de destinar almenys un 50% al FRO.

b) Les deduccions sobre les aportacions obligatòries en el cas de baixa injustificada o expulsió dels socis.

c) Les quotes d’ingrés o periòdiques.

Destinació i disponibilitat del FRO

1. El FRO, destinat a la consolidació, el desenvolupament i la garantia de la cooperativa, no es pot repartir entre els socis, excepte en els supòsits en què els estatuts socials estableixin que té un caràcter parcialment repartible. El repartiment en cap cas no pot superar el 50% del fons repartible a què fa referència l’apartat 2. En les cooperatives sense ànim de lucre en cap cas no es pot preveure el caràcter repartible del FRO.
2. El caràcter repartible del FRO només és aplicable amb relació als fons de reserva generats a partir de la inscripció en el Registre de Cooperatives de la modificació d’estatuts que estableixi aquest caràcter.
3. El repartiment del FRO només pot tenir lloc en el moment de la liquidació de la cooperativa o en el cas de la transformació d’aquesta en un altre tipus de societat. Tanmateix, en el cas de la transformació, el fons només es pot repartir en forma de participacions o accions de la nova societat en funció de l’activitat cooperativitzada.
4. Aprovat el caràcter repartible o no repartible del FRO, aquest no es pot modificar de nou fins passats cinc anys de l’anterior acord i, en cap cas, no té efectes jurídics el canvi de criteri de no repartible a repartible quan s’acordi la liquidació o transformació de la cooperativa dins els tres anys següents a l’última modificació.
5. Tanmateix, quan una cooperativa acordi transformar-se en una entitat sense ànim de lucre d’interès general, el seu patrimoni, inclòs el FRO, es pot traspassar en bloc al patrimoni de la nova persona jurídica, un cop els socis disconformes han exercit llur dret de separació. En tot cas, la nova entitat s’ha de dedicar a finalitats anàlogues a les de la cooperativa que ha acordat la transformació.

L’objectiu de la dotació del FRO és fer possible que l’import d’aquest fons sigui l’adequat per a aconseguir empreses sòlides, però no sigui un element desincentivador per a constituir cooperatives.

Per aquest motiu i per a fomentar que voluntàriament les cooperatives dotin més el FRO, s’ha previst que la imputació de pèrdues a aquest fons es pugui incrementar, en la mateixa proporció que s’hagi dotat el FRO, en un percentatge superior al mínim previst legalment.

Imputació de pèrdues

1. Els estatuts han de fixar els criteris per a la compensació de les pèrdues. És vàlid imputar-les a un compte especial per a amortitzar-les amb càrrec a futurs resultats positius, dins el termini màxim que permeti la legislació tributària específica.
2. En la imputació de les pèrdues, cooperatives o extracooperatives, fins el 50% de les pèrdues es poden imputar al FRO. Aquest percentatge es pot incrementar en el cas, i en la mateixa proporció, que s’hagi dotat el FRO en un percentatge superior al mínim legalment establert. Si per a la imputació de pèrdues s’ha utilitzat, totalment o parcialment, el FRO, no s’han d’aplicar, imputar o repartir els retorns cooperatius o altres resultats positius repartibles fins que aquest fons hagi recuperat la quantia d’abans d’haver-lo utilitzat.

Destinar els recursos corresponents al FRO i al fons d’educació i promoció cooperatives de manera diferent a l’establerta per llei, pels estatuts o per un acord de l’assemblea general, és una infracció lleu.

Tanmateix, no destinar els recursos corresponents al FRO i al fons d’educació i promoció cooperatives, en els casos i per l’import establerts per llei, pels estatuts o per un acord de l’assemblea general, són infraccions molt greus.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Fons de Reserva Obligatori a les Cooperatives de Catalunya first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Des del nostre despatx professional considerem que és una fórmula empresarial que fomentar. Per a elles s’han desenvolupat una sèrie de normes fiscals que les beneficien i en aquest blog intentarem exposar en línies generals, les característiques del seu sistema fiscal.     

En primer lloc, destacar que constitueixen la normativa estatal reguladora de les Cooperatives, la Llei 20/1990, de 19 de desembre, sobre Règim fiscal de les cooperatives i la Llei 27/1999, de 16 de juliol, de Cooperatives.     

Atenent als seus beneficis fiscals, les cooperatives es poden classificar en:    

1.- Cooperatives protegides.

Seran considerades com Cooperatives protegides aquelles entitats que, sigui quina sigui la data de la seva constitució, s’ajustin als principis i disposicions de la Llei General de Cooperatives o de les Lleis de Cooperatives de les comunitats autònomes que tinguin competència en aquesta matèria i no incorrin en cap de les causes de pèrdua de la condició de cooperativa protegida, les quals s’enumeren més endavant.    

2.- Cooperatives especialment protegides

Esquema general:

Podran accedir la Cooperatives protegides de primer grau que compleixin determinats requisits.      

– Cooperatives de treball associat.

– Cooperatives Agràries.

– Cooperatives d’Explotació comunitària de la Terra.

– Cooperatives del Mar.

– Cooperatives de Consumidors y Usuaris.

Podran accedir les cooperatives protegides de segon i ulterior grau:    

– Que associïn exclusivament a cooperatives Especialment protegides.

– Que associïn parcialment a cooperatives Especialment protegides. En aquest cas els beneficis fiscals són menors.

3.- Cooperatives no protegides:

Són aquelles cooperatives que incompleixin algun precepte dels establerts en l’art. 13 de la Llei 20/1990:

1. No efectuar les dotacions corresponents al Fons de Reserva Obligatori i al Fons d’Educació i Promoció.

2. Repartir entre els socis els Fons de Reserva que tinguin caràcter d’irrepartibles i l’actiu sobrant en el moment de la seva liquidació.

3. Aplicar quantitats del Fons d’Educació i Promoció a finalitats diferents de les previstes per la Llei.

4. Incomplir les normes reguladores de la destinació del resultat de la regularització del balanç o de l’actualització de les aportacions dels socis al capital social.

5. Retribuir les aportacions dels socis o associats al Capital Social amb interessos superiors als màxims autoritzats en les normes legals o superar aquests límits en l’abonament d’interessos de demora en el supòsit de reemborsament de les participacions o pels retorns cooperatius meritats i no repartits per incorporar-se a un Fons

6. Quan els retorns socials es distribueixen en proporció diferent als lliuraments, activitats o serveis realitzats amb la cooperativa o siguin distribuïts a tercers no socis.

7. No imputar les pèrdues de l’exercici econòmic o imputar-vulnerant les normes establertes en la Llei, els Estatuts o els acords de l’Assemblea General.

8. Quan les aportacions al Capital Social dels socis o associats excedeixin dels límits legals autoritzats.

9. Participació de la cooperativa, en quantia superior al 10%, al Capital Social d’entitats no cooperatives. No obstant això, aquesta participació podrà arribar fins al 40% quan es tracti d’entitats que realitzen activitats preparatòries, complementàries o subordinades a les de la mateixa cooperativa. El conjunt d’aquestes participacions no podrà superar el 50% dels recursos propis de la cooperativa. El Ministeri d’Economia i Hisenda pot autoritzar participacions superiors.

10. La realització d’operacions cooperativitzades amb tercers no socis fora dels casos permesos en les lleis, així com l’incompliment de les normes sobre la comptabilització separada de les esmentades operacions i destinació al Fons de Reserva Obligatori dels resultats obtinguts en la realització.Cap cooperativa, qualsevol que sigui la seva classe, podrà realitzar un volum d’operacions amb tercers no socis superior al 50% del total de la cooperativa, sense perdre la condició de cooperativa fiscalment protegida.Aquesta tramitació no serà aplicable a les cooperatives agràries respecte de les operacions de distribució al detall de productes petrolífers a tercers no socis. A aquests efectes, s’assimilen a les operacions amb socis els ingressos obtinguts per les seccions de crèdit de les cooperatives procedents de cooperatives de crèdit, inversions en fons públics i en valors emesos per empreses públiques.   

11. L’existència de treballadors assalariats en nombre superior al que autoritzin les normes legals per a les cooperatives respecte de les quals hi hagi aquesta limitació.

12. L’existència d’un nombre de socis inferior al previst en les normes legals, sense que es restableixi en un termini de sis mesos.

13. La paralització de l’activitat cooperativitzada o la inactivitat dels òrgans socials durant dos anys, sense causa justificada.

14. La conclusió de l’empresa que constitueix el seu objecte o la impossibilitat manifesta de desenvolupar l’activitat cooperativitzada.

15. La manca d’auditoria externa en els casos assenyalats en les normes legals.

Principals beneficis tributaris a les cooperatives protegides

Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats

• Exempció dels actes de constitució, ampliació de capital, fusió i escissió.
• Exempció en les adquisicions de béns i drets que s’integrin en el Fons d’Educació i Promoció per al compliment dels seus fins.
• Exempció en la constitució i cancel·lació de préstecs, fins i tot els representats per obligacions.

 Impost sobre Societats 

• Se’ls aplicarà el tipus de gravamen del 20% a la base imposable, positiva o negativa, corresponent als resultats cooperatius.
• Se’ls aplicarà el tipus general a la base imposable, positiva o negativa, corresponent als resultats extra-cooperatius.
• Llibertat d’amortització dels elements d’actiu fix nou adquirits en el termini de tres anys des de la data de la inscripció en el Registre de Cooperatives. Les quantitats fiscalment deduïbles en concepte de llibertat d’amortització, un cop practicada l’amortització normal en quantia no inferior a la mínima, no podran excedir de l’import del saldo del compte de resultats cooperatius disminuït en les aplicacions obligatòries al Fons de Reserva Obligatori i participacions de personal assalariat.
• Les Cooperatives de Treball Associat fiscalment protegides que integrin, almenys, un 50% de socis minusvàlids i que acreditin que, en el moment de constituir-se la cooperativa es trobaven en situació d’atur, gaudiran d’una bonificació del 90% de la quota íntegra de l’ Impost sobre Societats durant els cinc primers anys d’activitat social, sempre que mantinguin aquest percentatge.

Impost sobre Activitats Econòmiques 

• Bonificació del 95% de la quota, i dels recàrrecs exigible

Impost sobre Béns Immobles  

• Bonificació del 95% de la quota i dels recàrrecs exigibles en els béns de naturalesa rústica de les Cooperatives Agràries i d’Explotació Comunitària de la Terra.

Beneficis per a cooperatives especialment protegides:

Aquestes cooperatives accedir a més dels següents beneficis:

Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats:

• Exempció les operacions d’adquisició de béns i drets destinats directament al compliment dels seus fins socials i estatutaris.

Impost sobre Societats:

• Regla general: bonificació del 50% de la quota íntegra.
• Bonificació del 90% de la quota íntegra durant els cinc primers anys per a les Cooperatives de Treball Associat que integrin almenys un 50% de socis minusvàlids i que acreditin que en el moment de constituir-se es trobaven en situació d’atur.
• Bonificació del 80% de la quota íntegra per a les explotacions associatives prioritàries que siguin cooperatives agràries especialment protegides.

Beneficis per a unions, federacions i confederacions de cooperatives:

• Exempció en l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats per als mateixos actes, contractes i operacions que les cooperatives especialment protegides.
• Exempció en l’Impost sobre Societats, per a les activitats necessàries per al compliment dels seus fins.
• Bonificació del 95% de la quota i, si escau, dels recàrrecs de l’Impost sobre Activitats Econòmiques.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Règim fiscal de les societats cooperatives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.