La norma esmentada defineix el voluntariat con el conjunt d´activitats d’interès general desenvolupades per persones físiques, sempre que reuneixin els requisits següents:

• Que tinguin caràcter solidari.
• Que la seva realització sigui lliure, sense que tinguin la causa en una obligació personal o deure jurídic i sigui assumida voluntàriament.
• Que es duguin a terme sense contraprestació econòmica o material, sense perjudici de l’abonament de les despeses reemborsables que l’acompliment de l’acció voluntària ocasioni als voluntaris.
• Que es desenvolupin a través d’entitats de voluntariat d’acord amb programes concrets i dins o fora del territori espanyol, sense perjudici de la promoció del voluntariat des de les empreses o universitats.

Són ja moltes les sentències que aclareixen que la realització de funcions per part dels voluntaris amb submissió a un horari, a una jornada o a les ordres i directrius d’una entitat, no constitueix un element diferencial respecte a la relació laboral. Sí adquirint especial rellevància, l’existència o no d’una contraprestació econòmica com a criteri fonamental per distingir les dues relacions.

Atès que els voluntaris tenen dret a el reemborsament de les despeses realitzades en l’exercici de la seva activitat, en ocasions es generaran certs dubtes sobre si la compensació econòmica percebuda a aquests efectes té com a finalitat exclusiva la de compensar les despeses o pot considerar-salari per la feina realitzat. Per això, resulta fonamental que les despeses abonades al ‘voluntari es trobin directament relacionats amb l’exercici de la seva activitat i amb l’àmbit d’actuació de el projecte, siguin proporcionats i s’ajustin al que disposa l’acord d’incorporació.

És de vital importància l’acord d’incorporació, la formalització per escrit és obligatòria d’acord amb el que preveu l’article 12 de norma. Sent l’instrument principal de regulació i definició de la relació de voluntariat.

Els aspectes més rellevants que ha de contenir l’acord:

• Drets i deures de les parts.
• Descripció de funcions, activitats i temps de dedicació de la voluntària.
• Règim de despeses reemborsables.
• Formació requerida per al desenvolupament de les funcions.
• Durada del compromís, causes i forma de desvinculació per ambdues parts.
• Canvi d’adscripció a el programa de voluntariat o qualsevol altra circumstància que modifiqui el règim d’actuació inicialment convingut.

Dins el règim d’incompatibilitats, tant en l’àmbit privat com en el públic, interessa destacar que la realització de les activitats de voluntariat es circumscriu, per als treballadors per compte aliè i els empleats públics, a el temps lliure, és a dir, es duran a terme fora de la jornada laboral, i això sense perjudici que per a exercir aquestes tasques de voluntariat es puguin adoptar mesures de reducció o adaptació de la jornada laboral, suspensions de la relació laboral amb reserva de lloc de treball o interrupcions de la prestació retribuïdes o no.

Regula l’art. 8 de Llei que els voluntaris hauran de signar una declaració responsable per la qual consti que no tenen antecedents penals i que els voluntaris que desenvolupin activitats que comporti contacte habitual amb menors, serà requisit que portin un certificat negativa del Registre central de penats en el qual consti que no ha estat condemnat per sentència ferma.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA i MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Què han de tenir en compte les entitats que treballen amb personal voluntari first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

La figura del socis col·laborador que sols aporta capital, és una bona eina d’entrada de finançament a les cooperatives i es podria anomenar també com a col·laborador financer.

Els estatuts socials d’una cooperativa poden establir que aquesta tingui, a banda dels socis comuns, socis de treball, socis col·laboradors i socis temporals. En aquest blog volem resumir els aspectes principals a tenir en compte per aquesta important figura de SOCI COL.LABORADOR dins de les cooperatives.

Qui pot ser soci col·laborador?

Poden ser les persones físiques o jurídiques, públiques o privades.

Qualsevol soci que formi part del projecte cooperatiu, que per causa justificada no pugui dur a terme definitivament l’activitat cooperativitzada que en va motivar l’ingrés i no sol·liciti la baixa ni la declaració de situació d’excedència, pot passar a tenir la condició de soci col·laborador si així ho estableixen els estatuts socials.

En cas de situació d’excedència per als socis que han deixat de dur a terme temporalment, per causa justificada, l’activitat cooperativitzada a la cooperativa, poden passar a la condició de soci col·laborador, sempre que estigui previst en els estatuts.

Les baixes de socis motivades perquè deixin de complir els requisits establerts pels estatuts o exigits per la Llei per a mantenir-ne la condició, i també els socis treballadors i els socis de treball, poden passar a tenir la condició de socis col·laboradors en els supòsits i amb els requisits exigits estatutàriament.

De quina manera poden col·laborar?

Els socis col·laboradors poden participar en activitats de caràcter auxiliar, secundari, accessori o complementari a l’activitat cooperativitzada. O be, sols aportar capital.

Tràmits per entrar a formar part de la cooperativa:

És competència de l’assemblea l’admissió d’aportacions dels socis col·laboradors.

En els estatuts es pot establir el següent procediment: La sol·licitud d’admissió com a persona sòcia col·laboradora ha de ser formulada per escrit i avalada al Consell Rector, i ha de comptar amb l’aval de, com a mínim, una de les persones sòcies treballadores.

Aportacions al capital social:

Les aportacions es determinen en els estatuts o en l’acord d’assemblea.

No se’ls pot obligar a subscriure noves aportacions al capital social o a incrementar les que van aportar obligatòriament en adquirir la condició de soci.

Les seves aportacions s’han de comptabilitzar de forma separada usant el compte “Capital subscrit cooperatiu: Socis col·laboradors (1002…)”

Remuneració per les aportacions:

Els estatuts socials han d’establir si les aportacions al capital social poden meritar interès. Les aportacions dels socis col·laboradors que sols aporten capital, poden percebre una remuneració en forma d’interès pactat, d’acord amb l’establert per les aportacions voluntàries.

En el cas de cooperatives sense ànim de lucre, les aportacions dels socis al capital social, tant les obligatòries com les voluntàries, no poden meritar un interès superior a l’interès legal del diner.

Drets i obligacions dels socis col·laboradors:

Es regulen als estatuts o, per allò no establert en els mateixos, pel que acordi l’assemblea.

Tenen dret de vot a l’assemblea general amb el límit del 40% de la totalitat dels vots socials, o en el límit establert en els estatuts.

Els socis col·laboradors l’aportació dels quals és només de capital, es pot establir en els estatuts que no tinguin dret a vot.

Els socis col·laboradors amb dret a vot, tenen dret a formar part dels altres òrgans socials, amb les limitacions legalment establertes. En cap cas, no poden ser titulars de la presidència del consell rector.

Participació en la distribució dels excedents

En els estatuts es pot atribuir fins a un 45 % dels excedents anuals, un cop dotats els fons obligatoris, a la distribució entre els socis col·laboradors, proporcionalment al capital que hagin desemborsat, fent-se càrrec, si s’escau, de les pèrdues de l’exercici en la mateixa proporció fins al límit de llur aportació.

Baixa de la cooperativa

La persona sòcia col·laboradora pot sol·licitar la baixa de la cooperativa en qualsevol moment, seguint els estatus, quant a permanència i preavís. Un cop rebuda la sol·licitud, la baixa es considera feta.

En els estatuts es pot establir un període mínim de permanència des de la data de la seva admissió i un termini de preavís.

.

Sagarra i Montalvo Gestió BCN, SL

Assessoria a Barcelona

The post Socis Col·laboradors a les Cooperatives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

.

Com esmentàvem en un blog anterior sobre l’impost de Societats a les Cooperatives, el resultat total de la cooperativa s’ha de dividir en dues parts:

• Excedent cooperatiu: L’obtingut en les operacions corresponents a la finalitat pròpia de la cooperativa. Serien els rendiments obtinguts per diferència entre els ingressos cooperatius i les despeses deduïbles relacionats: rendiments de l’activitat cooperativitzada com ara ingressos per l’exercici de l’activitat, quotes, subvencions, interessos o ingressos financers.

• Excedent no cooperatiu: A causa de altres operacions diferents de la seva finalitat pròpia, com ara els obtinguts d’activitats econòmiques o fonts alienes als fins específics de la cooperativa, i els increments i disminucions de patrimoni.
En l’aplicació del resultat també cal diferenciar entre Excedent cooperatiu i Excedent no cooperatiu.

Dels excedents cooperatius, un cop deduïdes les pèrdues d’exercicis anteriors i abans de la consideració de l’impost de societats, s’han de destinar amb caràcter mínim:

• 20% al Fons de Reserva Obligatori (FRO)
• 10% al Fons d’Educació i Promoció Cooperatives (FEPC)
• Si hi ha excedents procedents de regularització de balanços, el 50% al FRO
• Si hi ha plusvàlues per l’alienació d’elements de l’immobilitzat, el 100% al FRO
• L’assemblea general pot decidir destinar un % a Fons de Reserva Voluntari (FRV)

Dels beneficis no cooperatius, un cop deduïdes les pèrdues d’exercicis anteriors i abans de considerar l’impost de societats, s’ha de destinar:

• 50% al FRO

Les dotacions a fons obligatoris, si bé la llei estableix aquests imports com a dotació mínima, la cooperativa voluntàriament pot augmentar les dotacions a fons obligatoris, establint-ho als estatuts o mitjançant l’acord de l’assemblea general.

Quan s’han fet les dotacions obligatòries i s’ha calculat el cost de l’impost sobre societats corresponent als excedents (tant els procedents dels resultats cooperatius com dels beneficis extracooperatius) la cooperativa disposa d’uns excedents que ha de distribuir, ja que així ho estableix la Llei de cooperatives, de conformitat amb el que es determini en els estatuts o acordi l’assemblea general, de la manera següent:

• Retorn al soci: es pot incorporar al capital social o satisfer directament a la persona. Aquest retorn s’acredita en proporció de les operacions, serveis o activitats realitzats amb la cooperativa, és a dir en funció de l’activitat cooperativitzada.
• Dotació de reserves voluntàries o obligatòries
• Retribució dels treballadors assalariats

En breu farem un blog amb un exemple pràctic sobre el tema.

.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Aplicació dels resultats a les Cooperatives (part I) first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.

Des del nostre despatx professional considerem que és una fórmula empresarial que fomentar. Per a elles s’han desenvolupat una sèrie de normes fiscals que les beneficien i en aquest blog intentarem exposar en línies generals, les característiques del seu sistema fiscal.     

En primer lloc, destacar que constitueixen la normativa estatal reguladora de les Cooperatives, la Llei 20/1990, de 19 de desembre, sobre Règim fiscal de les cooperatives i la Llei 27/1999, de 16 de juliol, de Cooperatives.     

Atenent als seus beneficis fiscals, les cooperatives es poden classificar en:    

1.- Cooperatives protegides.

Seran considerades com Cooperatives protegides aquelles entitats que, sigui quina sigui la data de la seva constitució, s’ajustin als principis i disposicions de la Llei General de Cooperatives o de les Lleis de Cooperatives de les comunitats autònomes que tinguin competència en aquesta matèria i no incorrin en cap de les causes de pèrdua de la condició de cooperativa protegida, les quals s’enumeren més endavant.    

2.- Cooperatives especialment protegides

Esquema general:

Podran accedir la Cooperatives protegides de primer grau que compleixin determinats requisits.      

– Cooperatives de treball associat.

– Cooperatives Agràries.

– Cooperatives d’Explotació comunitària de la Terra.

– Cooperatives del Mar.

– Cooperatives de Consumidors y Usuaris.

Podran accedir les cooperatives protegides de segon i ulterior grau:    

– Que associïn exclusivament a cooperatives Especialment protegides.

– Que associïn parcialment a cooperatives Especialment protegides. En aquest cas els beneficis fiscals són menors.

3.- Cooperatives no protegides:

Són aquelles cooperatives que incompleixin algun precepte dels establerts en l’art. 13 de la Llei 20/1990:

1. No efectuar les dotacions corresponents al Fons de Reserva Obligatori i al Fons d’Educació i Promoció.

2. Repartir entre els socis els Fons de Reserva que tinguin caràcter d’irrepartibles i l’actiu sobrant en el moment de la seva liquidació.

3. Aplicar quantitats del Fons d’Educació i Promoció a finalitats diferents de les previstes per la Llei.

4. Incomplir les normes reguladores de la destinació del resultat de la regularització del balanç o de l’actualització de les aportacions dels socis al capital social.

5. Retribuir les aportacions dels socis o associats al Capital Social amb interessos superiors als màxims autoritzats en les normes legals o superar aquests límits en l’abonament d’interessos de demora en el supòsit de reemborsament de les participacions o pels retorns cooperatius meritats i no repartits per incorporar-se a un Fons

6. Quan els retorns socials es distribueixen en proporció diferent als lliuraments, activitats o serveis realitzats amb la cooperativa o siguin distribuïts a tercers no socis.

7. No imputar les pèrdues de l’exercici econòmic o imputar-vulnerant les normes establertes en la Llei, els Estatuts o els acords de l’Assemblea General.

8. Quan les aportacions al Capital Social dels socis o associats excedeixin dels límits legals autoritzats.

9. Participació de la cooperativa, en quantia superior al 10%, al Capital Social d’entitats no cooperatives. No obstant això, aquesta participació podrà arribar fins al 40% quan es tracti d’entitats que realitzen activitats preparatòries, complementàries o subordinades a les de la mateixa cooperativa. El conjunt d’aquestes participacions no podrà superar el 50% dels recursos propis de la cooperativa. El Ministeri d’Economia i Hisenda pot autoritzar participacions superiors.

10. La realització d’operacions cooperativitzades amb tercers no socis fora dels casos permesos en les lleis, així com l’incompliment de les normes sobre la comptabilització separada de les esmentades operacions i destinació al Fons de Reserva Obligatori dels resultats obtinguts en la realització.Cap cooperativa, qualsevol que sigui la seva classe, podrà realitzar un volum d’operacions amb tercers no socis superior al 50% del total de la cooperativa, sense perdre la condició de cooperativa fiscalment protegida.Aquesta tramitació no serà aplicable a les cooperatives agràries respecte de les operacions de distribució al detall de productes petrolífers a tercers no socis. A aquests efectes, s’assimilen a les operacions amb socis els ingressos obtinguts per les seccions de crèdit de les cooperatives procedents de cooperatives de crèdit, inversions en fons públics i en valors emesos per empreses públiques.   

11. L’existència de treballadors assalariats en nombre superior al que autoritzin les normes legals per a les cooperatives respecte de les quals hi hagi aquesta limitació.

12. L’existència d’un nombre de socis inferior al previst en les normes legals, sense que es restableixi en un termini de sis mesos.

13. La paralització de l’activitat cooperativitzada o la inactivitat dels òrgans socials durant dos anys, sense causa justificada.

14. La conclusió de l’empresa que constitueix el seu objecte o la impossibilitat manifesta de desenvolupar l’activitat cooperativitzada.

15. La manca d’auditoria externa en els casos assenyalats en les normes legals.

Principals beneficis tributaris a les cooperatives protegides

Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats

• Exempció dels actes de constitució, ampliació de capital, fusió i escissió.
• Exempció en les adquisicions de béns i drets que s’integrin en el Fons d’Educació i Promoció per al compliment dels seus fins.
• Exempció en la constitució i cancel·lació de préstecs, fins i tot els representats per obligacions.

 Impost sobre Societats 

• Se’ls aplicarà el tipus de gravamen del 20% a la base imposable, positiva o negativa, corresponent als resultats cooperatius.
• Se’ls aplicarà el tipus general a la base imposable, positiva o negativa, corresponent als resultats extra-cooperatius.
• Llibertat d’amortització dels elements d’actiu fix nou adquirits en el termini de tres anys des de la data de la inscripció en el Registre de Cooperatives. Les quantitats fiscalment deduïbles en concepte de llibertat d’amortització, un cop practicada l’amortització normal en quantia no inferior a la mínima, no podran excedir de l’import del saldo del compte de resultats cooperatius disminuït en les aplicacions obligatòries al Fons de Reserva Obligatori i participacions de personal assalariat.
• Les Cooperatives de Treball Associat fiscalment protegides que integrin, almenys, un 50% de socis minusvàlids i que acreditin que, en el moment de constituir-se la cooperativa es trobaven en situació d’atur, gaudiran d’una bonificació del 90% de la quota íntegra de l’ Impost sobre Societats durant els cinc primers anys d’activitat social, sempre que mantinguin aquest percentatge.

Impost sobre Activitats Econòmiques 

• Bonificació del 95% de la quota, i dels recàrrecs exigible

Impost sobre Béns Immobles  

• Bonificació del 95% de la quota i dels recàrrecs exigibles en els béns de naturalesa rústica de les Cooperatives Agràries i d’Explotació Comunitària de la Terra.

Beneficis per a cooperatives especialment protegides:

Aquestes cooperatives accedir a més dels següents beneficis:

Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats:

• Exempció les operacions d’adquisició de béns i drets destinats directament al compliment dels seus fins socials i estatutaris.

Impost sobre Societats:

• Regla general: bonificació del 50% de la quota íntegra.
• Bonificació del 90% de la quota íntegra durant els cinc primers anys per a les Cooperatives de Treball Associat que integrin almenys un 50% de socis minusvàlids i que acreditin que en el moment de constituir-se es trobaven en situació d’atur.
• Bonificació del 80% de la quota íntegra per a les explotacions associatives prioritàries que siguin cooperatives agràries especialment protegides.

Beneficis per a unions, federacions i confederacions de cooperatives:

• Exempció en l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats per als mateixos actes, contractes i operacions que les cooperatives especialment protegides.
• Exempció en l’Impost sobre Societats, per a les activitats necessàries per al compliment dels seus fins.
• Bonificació del 95% de la quota i, si escau, dels recàrrecs de l’Impost sobre Activitats Econòmiques.

Assessoria a Barcelona

SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

The post Règim fiscal de les societats cooperatives first appeared on Assessoria SM Gestió (Barcelona) Fiscal, laboral.