.A petició d’alguns dels nostres clients , abordem aquesta setmana un tema controvertit on els hi hagi en els últims temps . El tracte fiscal de les retribucions dels administradors , així com determinar , quan són deduïbles a efectes de l’ Impost sobre Societats les quantitats abonades a l’administrador d’una societat anònima o de responsabilitat limitada .
.
La Sentència T.S. ( Sala 3 ) de 13 novembre 2008 va establir que perquè la remuneració dels membres del Consell d’Administració d’una societat pugui ser considerada despesa deduïble es requereix que es trobi fixada en els estatuts . Si s’omet tota referència significarà que el càrrec és gratuït i que les presumptes remuneracions no són una altra cosa, a efectes fiscals , que liberalitats i , per tant, no deduïbles .
.
Així , la solució per evitar problemes amb l’Agència Tributària arran dels últims pronunciaments i inspeccions tributàries i aconseguir que les quantitats abonades a l’administrador d’una empresa siguin considerades com a deduïbles a efectes de l’ Impost sobre Societats , exigeix que aquesta retribució consti als estatuts socials i s’ha d’aprovar en cada exercici amb l’acord de la Junta General. Automàticament això suposa un rendiment del treball per al seu perceptor i subjecta al tipus de retenció de l’IRPF del 42%.
.
S’entenen funcions típiques i característiques dels administradors les activitats de direcció, gestió i representació de les societats, però els administradors poden realitzar altres funcions diferents de les d’alta direcció que podem classificar en dos tipus :.
• Remuneració per rendiments del treball. Suposa una remuneració subjecta a la retenció, actualment, el 42 per cent..
• Remuneració per activitats econòmiques. Suposa la realització de factures dels administradors a la societat pels serveis que presta .
.
I és aquí on anem a parar a la famosa , comentada i molt analitzada Nota 1/12 de la Direcció General de Tributs, a partir de la qual intentem establir unes pautes que comentem a continuació. L’ objectiu de l’anàlisi és determinar si el rendiment de socis i administradors són d’Activitats Econòmiques o si són rendiments del treball.
.
Esmentar abans, que la Nota 1/12 no té rang normatiu i que a més donada la redacció de la mateixa, fa molt difícil establir criteris generals per al seu compliment.
.
En termes generals distingim dos supòsits de serveis prestats pels socis a la societat :
.
SOCIS DIRECTORS / GERENTS i alhora membres de l’òrgan d’administració.
.
Encara que existeixi contracte laboral d’alta direcció, les remuneracions s’entenen com a rendiments del treball .
Així un gerent o director , que també és soci i administrador ( encara que els estatuts estableixin que el càrrec és gratuït ), se li haurà de practicar el 42% de retenció . I a més no es pot deduir en l’Impost de Societats si els estatuts socials no recullen aquesta retribució.
La qualificació de les retribucions obtingudes per un gerent o pel personal d’alta direcció d’una persona que, a més, és conseller o administrador també es considera sempre com a rendiment del treball, per quedar aquella tasca subsumida en les propies del càrrec mercantil.
.
SOCIS que presten serveis a la societat , siguin o no siguin administradors .
La Nota 1/12, recull la possibilitat que un soci persona física pugui, al marge de la seva condició com a administrador, prestar serveis a la seva societat . D’una banda, les tasques d’administrador -representació i vinculació a la societat – i, d’altra, treballador no qualificable d’alta direcció, sinó realització de tasques comuns, – acompliment de tasques tècniques, de fabricació o altres -. Podria servir com a exemple una societat limitada dedicada a tasques d’instal · lacions elèctriques en què un dels socis, a més de realitzar instal · lacions, signa els contractes d’obra, els contractes del personal i formula els comptes anuals de la societat ..
De la interpretació de la Nota 1/12 entenem que, sigui el càrrec d’administrador gratuït o remunerat, si es donen els requisits de dependència i alienitat, la retribució es qualificarà com a rendiment del treball i per tant subjecte al 42 per cent de retenció..
Finalment destacar que els rendiments que presti un soci a la seva societat tindran la consideració d’activitat econòmica i no es consideren rendiments del treball , quan es compleixin simultàniament aquests dos requisits :.
- Ordenació per compte propi de mitjans materials i humans. Això és, quan no hi hagi dependència i alienitat. Posseir a partir del 50 per cent de participació en el capital social, presumeix la No existència de dependència i alienitat. Pel que sí s’ha de considerar que hi ha ordenació per compte propi VEURE Sentència del Tribunal Suprem de 20 d’octubre de 1998..
- Existència de mitjans de producció en seu del soci. Hi ha d’haver mitjans materials per desenvolupar l’activitat en seu del soci. La Nota estableix que en el cas de serveis professionals, el principal mitjà de producció resideix en seu del soci. Els mitjans materials necessaris per a l’exercici dels seus serveis proporcionats per l’entitat són d’escassa rellevància enfront del factor humà .
.
Dit d’una altra manera, les retribucions seran qualificades de rendiments del treball quan existeixin les notes de dependència i alienitat o quan no es tinguin mitjans de producció en seu del soci .
.
En aquest punt cal tenir alguns conceptes clars :.
Els indicis més comuns de dependència són, entre altres, l’assistència al centre de treball de l’ocupador o al lloc de treball designat, l’exercici personal del treball, la submissió a horari, la inserció del treballador en l’organització de treball de l’ocupador o empresari i l’absència d’organització empresarial pròpia del treballador.
.
Indicis comuns de la nota d’ alienitat són, entre altres ,el lliurament o posada a disposició de l’empresari per part del treballador dels productes elaborats o de serveis realitzats, l’adopció per part de l’empresari de les decisions com fixació de preus, tarifes, selecció de clientela ….
Pel que fa a l’existència de mitjans de producció a la seu del soci la Nota estableix que resulta essencial analitzar cada cas concret i que correspon la seva valoració als inspectors de l’Administració Tributària.
.
Assessoria a Barcelona
SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN
