Una dubte molt estesa des de fa anys i que ha augmentat en els últims anys, a causa de la precarietat laboral, és la relativa a si hi ha obligació a donar-se d’alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), quan els ingressos de l’activitat econòmica que s’exerceix són inferiors al Salari Mínim Interprofessional.
La consulta al nostre despatx és recurrent i això es deu a la idea generalitzada i errònia que, si els ingressos de l’activitat no arriben al Salari Mínim Interprofessional anual, no hi ha obligació de donar-se d’alta com a treballador autònom.
La legislació de la Seguretat Social estableix com a norma en el Decret 2530/1970, de 20 d’agost VEURE que estan obligatòriament inclosos en el Règim d’Autònoms els majors de 18 anys que resideixin i exerceixin la seva activitat en territori nacional i que, de forma habitual, personal i directa, realitzin una activitat econòmica a títol lucratiu, sense subjecció a contracte de treball.
També en aquest mateix sentit, la Llei 20/2007, de 11 de juliol, de l’Estatut del Treball Autònom, assenyala en el seu article 1.1 VEURE que l’esmentada norma s’aplicarà a les persones físiques que realitzin de forma habitual, personal, directa , per compte propi i fora de l’àmbit de direcció i organització d’una altra persona, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, donin o no ocupació a treballadors per compte aliè.
Així, la norma no contempla l’exempció de causar alta com a treballador autònom si els ingressos de l’activitat econòmica que s’exerceix són inferiors al Salari Mínim Interprofessional.
Anem a aturar-nos en el concepte “forma habitual”. A causa del fet que la norma no determina què s’ha d’entendre per “habitualitat”, aquesta falta de precisió ha fet inevitable la intervenció de jurisprudència que ve calculant a través de les seves sentències la superació del llindar del Salari Mínim Interprofessional com a indicador d’aquest criteri de habitualitat. Aquesta interpretació s’ha acabat assentant com a mesura objectiva per determinar si l’autònom ha de donar-se d’alta o no.
No obstant això, encara que com hem assenyalat existeixen sentències que s’han pronunciat en aquest sentit, hem de dir que aquesta postura no és unànime entre la pròpia jurisprudència ni, per descomptat, és tampoc compartida per l’Administració, ja sigui la Tresoreria General de la Seguretat Social o la Inspecció de Treball.
Com a exemple assenyalarem la Sentència del Tribunal Suprem de 29 d’Octubre de 1997, referida a la necessitat dels subagents d’assegurances de causar alta en el RETA, assenyalava que el “El criteri del muntant de la retribució és apte per apreciar el requisit de la habitualitat. ” No obstant això, la mateixa sentència assenyala també que per precisar l’habitualitat seria més exacte en principi recórrer a mòduls temporals que a mòduls retributius, però que, per criteris de major facilitat probatòria, els òrgans jurisdiccionals s’han inclinat a acceptar com a indici d’habitualitat a muntant de la retribució, quan no hi hagi altres mitjans de prova directes. A més, la sentència recorre a la retribució com a criteri tenint en compte les especials característiques de l’activitat analitzada, de manera que el criteri econòmic pot ser rellevant en unes professions, però no en altres.
Per la seva banda, tant la TGSS com la Inspecció de Treball són clars i exigeixen obligatòriament causar alta com a autònom si s’exerceix una activitat econòmica lucrativa per compte propi. No establir cap límit mínim d’ingressos i la “habitualitat” se sotmet a examen en cada cas concret i deixant al marge la qüestió dels rendiments que generi.
No hi ha un criteri unificat i cada Administració de la TGSS i cada delegació de la Inspecció de Treball segueix un criteri, donant-se casos en què, efectivament, s’apliquen els indicis jurisprudencials sobre l’habitualitat, i altres en què la no i exigeix el alta i la regularització de quotes endarrerides i, a més, imposa la sanció oportuna, que és considera greu.
ASSESSORÍA A BARCELONA
SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN
