..
Aquesta nova Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del Sector Públic regula la multiplicitat de tipologies d’ens públics que modernament han anat apareixent. Ve a tancar les zones grises que s’havien generat sobre la diversitat de persones jurídiques de caràcter públic que de vegades dificultava la gestió de l’interès públic. D’aquesta manera, la norma relaciona les següents categories d’entitats: organismes públics, que comprèn els organismes autònoms i les entitats públiques empresarials; les autoritats administratives independents; les societats mercantils estatals; les fundacions del sector públic estatal; els consorcis; i els fons sense personalitat jurídica. En els capítols corresponents a cada tipus es defineix el seu règim jurídic, econòmic-financer, pressupostari, de contractació, i de personal.
En aquest blog ens aturarem a la regulació que fa sobre les fundacions de caràcter públic estatal (capítol VII de la Llei). Les defineix com aquelles que reuneixin algun dels següents requisits (art. 128):
“a) Que es constitueixi de forma inicial, amb una aportació majoritària, directa o indirecta, de l’Administració General de l’Estat o qualsevol dels subjectes integrants del sector públic institucional estatal, o bé reben aquesta aportació amb posterioritat a la seva constitució.
b) Que el patrimoni de la fundació estigui integrat en més d’un 50 per cent per béns o drets aportats o cedits per subjectes integrants del sector públic institucional estatal amb caràcter permanent. c) La majoria de drets de vot en el seu patronat correspongui a representants del sector públic institucional estatal.”
En la denominació de les fundacions del sector públic estatal ha de figurar necessàriament la indicació «fundació del sector públic» o la seva abreviatura «FSP».
Són activitats pròpies de les fundacions del sector públic estatal les realitzades, sense ànim de lucre, “per al compliment de fins d’interès general, amb independència que el servei es presti de forma gratuïta o mitjançant contraprestació”. Molt important recalcar que “les fundacions no podran exercir potestats públiques.”
Per al finançament de les seves activitats i el manteniment de la fundació, s’ha d’haver previst la possibilitat que “en el patrimoni de les fundacions del sector públic pugui existir aportació del sector privat de forma no majoritària.
Aquesta nova Llei acaba amb els problemes que de vegades hi ha hagut amb les fundacions públiques i el seu règim de contractació quan l’art. 131 de la mateixa disposa que: “La contractació de les fundacions del sector públic estatal s’ajustarà al que disposa la legislació sobre contractació del sector públic.” Això implicarà que s’hagi de fer una regulació equivalent en seu autonòmica.
Sobre règim pressupostari, de comptabilitat, de control econòmic-financer i de personal l’article 132 no varia en excés l’actual regulació, però aclareix la seva estreta vinculació amb el Dret públic en aquesta matèria, apart de la situació del personal de les mateixes:
«1. Les fundacions del sector públic estatal elaboraran anualment un pressupost d’explotació i capital, que s’integraran amb el Pressupost General de l’Estat i de formular i presentaran els seus comptes d’acord amb els principis i normes de comptabilitat recollits en l’adaptació del Pla General de Comptabilitat a les entitats sense fins lucratius i disposicions que el despleguen, així com la normativa vigent sobre fundacions.
2. Les fundacions del sector públic estatal aplicaran el règim pressupostari, econòmic financer, de comptabilitat, i de control establert per la Llei 47/2003, de 26 de novembre, i sense perjudici de les competències atribuïdes al Tribunal de Comptes, estaran sotmeses al control de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat.
3. El personal de les fundacions del sector públic estatal, inclòs el que tingui condició de directiu, es regirà pel Dret laboral, així com per les normes que li siguin d’aplicació en funció de la seva adscripció al sector públic estatal, incloent entre les mateixes la normativa pressupostària així com el que s’estableixi en les lleis de pressupostos generals de l’Estat. “
El Protectorat de les fundacions del sector públic serà exercit per l’òrgan de l’Administració d’adscripció que tingui atribuïda aquesta competència, que vetllarà pel compliment de les obligacions establertes en la normativa sobre fundacions, sense perjudici del control d’eficàcia i la supervisió contínua al que estan sotmeses d’acord amb el que preveu aquesta Llei.
La disposició final quarta modifica la Llei 50/2002, de 26 de desembre, de fundacions, de manera que l’article 34.2 de la Llei 50/2002, de 26 de desembre, de fundacions, queda redactat en els següents termes: «Les funcions de Protectorat respecte de les fundacions de competència estatal seran exercides per l’Administració General de l’Estat a través d’un únic òrgan administratiu, en la forma que es determini. ». A més, es deroguen els articles 44, 45 i 46 de la mateixa Llei 50/2002, de Fundacions.
Malgrat que la Llei entrarà en vigor d’aquí a un any (disp. Final 18), la disposició transitòria segona estipula que:
«1. Tots els organismes i entitats integrants del sector públic estatal en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es continuen regint per la seva normativa específica, inclosa la normativa pressupostària que els resultava d’aplicació, fins a la seva adaptació al que disposa la Llei d’acord amb que preveu la disposició addicional quarta [que dóna un límit de 3 anys].
2. No obstant això, mentre no resulti contrari a la seva normativa específica:
a) Els organismes públics existents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i des d’aquest moment d’aplicar els principis que estableix el capítol I del títol II, el règim de control que preveu l’article 85 i 92.2, i el que disposen els articles 87, 94, 96, 97 si es transformaren fusionessin, dissolen o liquidaran després de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
b) Les societats mercantils estatals, els consorcis, fundacions i fons sense personalitat jurídica existents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’apliquen des d’aquest moment, respectivament, el que preveu el capítol V, Capítol VI, Capítol VII i Capítol VIII del Títol II. “
Lluís Xavier Toldrà i Bastida
Advocat Ambientalista
Membre de DEPANA i Fons de Defensa Ambiental
