Criteris per a considerar algunes despeses com a no deduïbles

  • 10/02/2021
  • gestiobcn.com
  • 0

En acabar l’exercici comptable, un cop tenim actualitzada la Comptabilitat, hem de determinar la quota de l’Impost de Societats (IS). Entre d’altres coses, ara és el moment de revisar les despeses no deduïbles als efectes de realitzar els ajustos positius al resultat.

Per calcular la base imposable de l’IS s’han de practicar els ajustos previstos per la Llei de l’impost. En aquest blog tractarem una tipologia de despeses com els justificats mitjançant tiquets, valorant la seva deduïbilitat o no.

Requisits fonamentals per permetre la deducció d’una despesa:

  1. La justificació o acreditació documental de l’anotació comptable.
  2. La comptabilització de la despesa.
  3. La seva imputació a la base imposable en l’exercici de la seva procedència.
  4. La despesa i ingrés han d’estar directament relacionats: La deduïbilitat d’una despesa comptablement reflectida està vinculada a la correlació amb els ingressos, per aquest motiu, sigui és necessari provar que dita despesa té incidència en l’obtenció dels ingressos de la societat, encara que aquesta no sempre serà directa i immediata (poden correlacionar-se amb ingressos futurs).
  5. La despesa cal que sigui real, és a dir, es correspon amb una operació efectivament realitzada. Per això, no és suficient que la despesa estigui degudament documentada i justificat el seu pagament, ja que també es requereix que hi hagi un enllaç clar entre la despesa i l’ingrés, és a dir que es compleixi el principi comptable de correlació d’ingressos i despeses.
  6. Ha de complir tant mateix el requisit de la efectivitat , és a dir, que la despesa s’hagi produït, estigui comptabilitzada i sigui justificada o justificable. En conseqüència, el subjecte passiu ha de provar que la despesa present aquesta correlació, estigui comptabilitzada i s’hagi realitzat efectivament .
  7. Que no estigui inclòs en la relació de despeses no deduïbles fiscalment (art . 15 LIS) o excedeixi de el límit de deduïbilitat fiscal (per exemple, despeses financeres art . 16 LIS) . De no estar en aquesta llista , no hi ha cap diferència entre les despeses fiscalment deduïbles i les despeses econòmica o comptablement deduïbles.

Justificació documental mitjançant tiquets

Els despeses justificades mitjançant tiquets i en els quals no s’acredita de cap manera la identitat del destinatari dels serveis allà consignats, és complicat justificar la afectació o vinculació de les despeses acreditades mitjançant tiquets de bars, restaurants, hotels, taxis, peatges o aparcaments, que bé podrien obeir a unes despeses normals i habituals d’activitats privades o particulars de les persones físiques on tampoc s’acrediten els suposats destinataris dels serveis que justifiquessin aquestes despeses .

Per exemple, es poden justificar els tiquets mitjançant les rutes i visites dels comercials identificant clients i proveïdors visitats.

Els despeses de viatge no es consideraran deduïbles quan no es pugui identificar el viatger, quan les persones no siguin empleades de l’entitat, viatges de cap de setmana sense justificació, casos en què l’acreditació només es sustenta en una nota interna.

Despeses de representació i atenció a clients. Són despeses allunyades de la pràctica empresarial normal i amb nombroses mancances pel que fa a la seva justificació, o factures amb descripcions genèriques o contractes privats sense més proves complementàries.

Despeses de menjars i restaurants allunyats de les necessitats ordinàries d’una empresa.

.

Sagarra i Montalvo Gestió BCN

Assessoria a Barcelona

This site is registered on wpml.org as a development site.