Convenis de Col·laboració Empresarial en activitats d’interès general com a instrument de Mecenatge

 

.

Cal diferenciar dues formes diferents de mecenatge:

  1. El mecenatge en sentit estricte conegut com les donacions. Són aportacions altruistes i desinteressades dutes a terme per col·laborar esporàdicament amb entitats no lucratives, i l’objectiu és la mera liberalitat del donant.
  2. El mecenatge empresarial formulat mitjançant convenis de col·laboració empresarials en activitats d’interès general. Són acords, en virtut dels quals, les entitats referides a l’art.16 de la Llei 49/2002, a canvi de l’obtenció d’una ajuda econòmica per a la realització de les activitats que efectuen en compliment de la seva finalitat específica, es comprometen per escrit a difondre la participació del col·laborador en el desenvolupament d’aquestes activitats, reportant al donant un benefici addicional obtingut mitjançant la promoció de la seva pròpia imatge.

Dins del mecenatge empresarial ens trobem amb dues figures:

  • El conveni de col·laboració en activitats d’interès general
  • Els contractes de patrocini publicitari

Tot i que les dues figures mostren un paral·lelisme en la seva configuració jurídica, i es troben subjectes a un mateix règim tributari en l’àmbit de l’impost personal de l’aportant, les dues modalitats d’actuacions presenten importants elements diferenciadors, entre els quals hi ha el tractament fiscal diferent a efectes de l’IVA

En aquest blog ens centrarem en les principals característiques dels convenis de col·laboració empresarials, tractant en un futur blog les característiques dels contractes de patrocini publicitari.

.

ELS CONVENIS DE COL·LABORACIÓ EMPRESARIAL

.

Els convenis de col·laboració empresarial constitueixen una figura de caràcter intermedi entre el patrocini publicitari i el pur ànim de liberalitat, que caracteritza les aportacions integrades en el mecenatge en el sentit estricte.

Els convenis de col·laboració empresarial, integrats per les aportacions econòmiques realitzades per les empreses a favor de fundacions i associacions declarades d’utilitat pública a canvi de la difusió d’aquesta col·laboració, són objecte de regulació en l’art. 25 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense ànim de lucre.

“S’entendrà per conveni de col·laboració empresarial en activitats d’interès general, als efectes que preveu d’aquesta Llei, aquell pel qual les entitats a què es refereix l’article 16, a canvi d’una ajuda econòmica per a la realització de les activitats que efectuïn en compliment de l’objecte o finalitat específica de l’entitat, es comprometen per escrit a difondre, per qualsevol mitjà, la participació del col·laborador en aquestes activitats “

Resumint, es podria dir que són una modalitat d’aportació de caràcter altruista que permet als empresaris col·laborar amb entitats la qual raó de ser no és altra que la realització d’activitats d’interès general.

 .

Principals característiques dels convenis de col·laboració empresarial:

.

a)      Subjecte beneficiari de l’aportació:

-El receptor de l’aportació ho és en tot cas una entitat sense fins lucratius.

-Els convenis de col·laboració no poden ser realitzats a entitats que no estiguin acollides a la Llei 49/2002.

b)      Objectius perseguits per l’acció de l’empresa:

-L’objectiu perseguit per aquests convenis se centra a col·laborar amb els fins d’interès general de les entitats no lucratives perceptores de l’ajut econòmic.

-Dins del mecenatge empresarial la publicitat es derivarà de la pròpia notorietat de l’acció i del prestigi social que per a l’empresa representa l’aportació realitzada, essent aquesta distant de l’entorn característic de la publicitat convencional.

-El marc del conveni de col·laboració està presidit per un esperit de cooperació amb les activitats d’una determinada entitat sense ànim de lucre, sense perjudici que a través de l’esmentat conveni pugui perseguir també la difusió de la imatge del col·laborador.

c)       Naturalesa jurídica del contracte

-Els convenis de col·laboració empresarials es presenten com actes unilaterals gratuïts, atesa la condició de liberalitat que presenta l’ajuda econòmica, que no representa el pagament d’una contraprestació.

-L’aportació econòmica realitzada per l’empresa en el si d’un conveni de col·laboració no és el pagament d’un preu per la prestació d’un servei, sinó del lliurament de diners, amb ànim de liberalitat, que va més enllà de l’interès particular del col·laborador.

-La difusió de la participació del col·laborador en el marc dels convenis de col·laboració no constitueix una prestació de serveis. En conseqüència l’ajuda rebuda no pot ser entesa com un pagament en contraprestació de la difusió rebuda.

d)      Tractament tributari

–          En virtut del caràcter gratuït de l’aportació que caracteritza els convenis de col·laboració empresarial, resultaran aplicables les regles pròpies de les donacions.

–          En l’àmbit de l’aplicació de l’Impost sobre Societats:

-En el marc vigent de la Llei 49/2002, amb caràcter general, les aportacions rebudes per l’entitat donatària es declaren expressament exemptes de tributació en l’IS per l’art 6.1.a).

-La Llei 49/2002 qualifica les aportacions realitzades en el marc del conveni de col·laboració, com a despeses íntegrament deduïbles a fi de determinar la base imposable de l’impost sobre societats, tot i tractar-se de donatius i liberalitats.

–          En l’àmbit de l’aplicació de l’IVA:   

-Les rendes obtingudes a través de la celebració de convenis de col·laboració, quedarien exemptes d’IVA. No es considera aquesta activitat com una prestació de serveis, i per tant es troba plenament exempta de tributació de l’IVA al tractar-se d’unes aportacions que van destinades a la satisfacció de fins d’interès general i que constitueixen un benefici per a tota la col·lectivitat. A aquests efectes els indiquem la consulta vinculant nº V2725-10 del 16/12/2010 de la Direcció general de Tributs amb més informació per a la seva ajuda:http://petete.minhap.es/Scripts/know3.exe/tributos/CONSUVIN/texto.htm?NDoc=18612&Consulta=convenio+colaboracion+empresarial&Pos=18

-A priori, l’empresa col·laboradora rep la difusió del seu nom associat a l’esdeveniment que resulta finançat. Ara bé, en cap cas està rebent béns o serveis en profit propi susceptibles de ser qualificats com de consum. I, tot i que aquesta difusió pugui arribar a reportar a l’empresa un increment en el volum de negocis, no és aquesta la finalitat perseguida amb la formalització del conveni.

-La circumstància que determina la no subjecció d’aquestes quantitats al’IVA és que l’ajuda realitzada per l’empresa no és el pagament d’un preu per la prestació d’un servei, sinó el lliurament de diners amb ànim de liberalitat.

El benefici fiscal establert per als convenis de col·laboració resulta incompatible amb la resta d’incentius regulats en la Llei 49/2002. Una única aportació no pot generar el dret a gaudir de diferents incentius fiscals.

 .

Altres aspectes dels convenis de col·laboració empresarial:

.

El conveni de col·laboració empresarial es configura com un acord entre dues parts, el beneficiari de l’aportació econòmica i l’entitat col·laboradora.

Aquest acord es formula mitjançant un pacte escrit a través del qual determinades entitats reben una ajuda econòmica destinada a la realització del seu objecte social o dels seus fins específics comprometent, a canvi, a la difusió de la participació del col·laborador.

Aquest ajut econòmic pot materialitzar-se a través de béns, de diners o de la prestació de serveis. Res impedeix que puguin subscriure convenis en els quals l’empresa col·laboradora posi a disposició de l’entitat no lucrativa personal propi o mitjans tecnològics, productes per ella fabricats, etc.

Aquesta ajuda s’ha de destinar íntegrament a la realització de les activitats que les entitats donatàries desenvolupen en compliment de les finalitats d’interès general.

Com ja hem dit en repetides ocasions, l’entitat donatària es compromet a difondre la participació del col·laborador en l’activitat d’interès general desenvolupada per aquella. Aquest compromís ha de constar per escrit i l’objecte es concreta en la difusió de la col·laboració prestada a través de la posada en coneixement del públic d’aquesta contribució, admetent a aquest efecte la validesa de qualsevol mitjà de difusió, ja sigui oral o escrit.

En el compromís escrit entre ambdues parts han de constar com a mínim els següents aspectes:

-Expressió del consentiment del donant i donatari

-Import de l’ajut econòmic

-Condicions i mitjans a través dels quals s’ha d’efectuar la difusió de la col·laboració

-La destinació que hagi de rebre l’aportació realitzada

No caldria cap certificat destinada a acreditar l’efectivitat de l’aportació.

Com a obligació adquirida per l’entitat donatària, aquesta està obligada a destinar les rendes i els béns rebuts per a finançar les activitats d’interès general desenvolupades per la mateixa, i a divulgar el nom de l’entitat col·laboradora associada a l’esdeveniment finançat.

 .

Consideracions finals dels convenis de col·laboració empresarial:

.

Les empreses que desitgen col·laborar en la realització de fins d’interès general ho fan majoritàriament a través de la formalització d’un conveni de col·laboració amb una entitat no lucrativa, més que amb actuacions de mecenatge en sentit estricte.

El benefici fiscal d’acord amb l’art. 25 de la Llei 49/2002 resulta més beneficiós que el previst per al supòsit de donacions desinteressades, previst en l’art 17 de l’esmentada Llei. Això és perquè, enfront de la deducció en quota previstes per a les donacions, les quanties lliurades mitjançant un conveni de col·laboració a l’entitat no lucrativa en els termes previstos en l’art. 25 de l’esmentada Llei, són deduïbles de la base imposable del col·laborador sense cap límit.

L’ajuda es configura com una despesa deduïble de cara a la determinació del rendiment net de l’activitat exercida, en canvi la donació s’articula mitjançant l’aplicació d’una deducció en la quota reconeguda per a les actuacions de mecenatge en sentit estricte.

En relació amb les aportacions desinteressades, per aplicar les quanties no deduïdes en aquest concepte per excedir els límits previstos, l’empresa col·laboradora tindrà els deu anys immediats i successius al període impositiu. D’aquesta manera es persegueix facilitar la distribució del benefici al llarg de diversos exercicis.

Una mateixa quantitat aportada no pot servir al mateix temps per a la deduïbilitat com a despesa en l’IS i per generar una deducció per donatius. Però sí que és perfectament possible aplicar la deduïbilitat de la despesa per convenis de col·laboració empresarial respecte de les quantitats destinades a aquesta finalitat i aplicar la deducció per donatius respecte d’altres quantitats satisfetes per l’entitat.

 .

Assessoria a Barcelona

 SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN

 

Fonts:
http://www.ogasun.ejgv.euskadi.net/contenidos/informacion/zergak/es_41/adjuntos/Z41%20-%2003%2003%20-%20Juan%20Calvo.pdf
http://www.boe.es/boe/dias/2002/12/24/pdfs/A45229-45243.pdf
This site is registered on wpml.org as a development site.