En un anterior blog, esmentàvem que la normativa de l’IVA contempla l’existència d’una sèrie d’activitats o situacions en les quals no s’ha de repercutir l’IVA, ja que es considera que aquestes activitats per la seva naturalesa són activitats exemptes d’acord amb l’article 20 de la Llei d’IVA.
.
Aquestes exempcions, poden afectar a les entitats sense ànim de lucre tant a les quotes de socis com pel seu reconeixement d’entitat de caràcter social.
Pel que fa al reconeixement d’entitat de caràcter social, l’exempció és automàtica quan compleixen els requisits necessaris per a ser considerades com a tals.
Aquests requisits són:
- No tenir finalitat lucrativa i dedicar, si s’escau, els beneficis eventualment obtinguts al desenvolupament d’activitats exemptes d’idèntica naturalesa.
- Els càrrecs de president, patró o representant legal hauran de ser gratuïts i no tenir interès en els resultats econòmics de l’explotació per si mateixos o mitjançant persona interposada.
- Els socis, comuners o partícips de les entitats o establiments i els seus cònjuges o parents consanguinis, fins al segon grau inclòs, no podran ser destinataris principals de les operacions exemptes ni gaudir de condicions especials en la prestació dels serveis.
En aquest blog volem aprofundir una mica més en aquests requisits.
Pel que fa a no tenir finalitat lucrativa, sovint se sol identificar el caràcter no lucratiu de les associacions, amb la impossibilitat d’aquestes per desenvolupar certes activitats econòmiques. La realitat ens demostra que aquesta afirmació no és exacta, ja que tant les persones jurídiques lucratives així com les no lucratives, tendeixen a desenvolupar activitats econòmiques per a la generació d’excedents, en un cas per repartir-ho entre els seus socis o, en l’altre, per reinvertir els mateixos en la finalitat social per a les quals van ser creades.
En la doctrina actual hi ha consens sobre el fet que les activitats no lucratives que poden desenvolupar les associacions poden ser moltes, però han de ser lícites i no contrariar l’ordre públic ni als bons costums. La finalitat no lucrativa d’una associació no pot definir-se a partir de l’activitat comuna que realitza, sinó que el caràcter lucratiu o no de la persona jurídica s’ha de fer a partir de la destinació que li dóna als beneficis econòmics que s’obtenen.
Pel que fa a la gratuïtat dels càrrecs, s’entén gratuïtat en el desenvolupament dels seus càrrecs, però no exonera la possibilitat de que un membre de la Junta o del Patronat, pugui cobrar per altres serveis prestats a l’entitat.
Malgrat això, d’acord amb la Resolució Vinculant de la Direcció General de Tributs, V0449-14, conclou que:
“Quan les funcions delegades permetessin a un director general adoptar en última instància les decisions relatives a la política d’una fundació, especialment en l’àmbit econòmic, i exercir funcions superiors de control, podria arribar a concloure que l’entitat no té caràcter social a l’efecte de l’article 20.Uno.14º de la Llei 37/1992, en no exercir-aquest càrrec de forma gratuïta.
No obstant això, quan les funcions atribuïdes al director general siguin essencialment funcions directives de caràcter executiu que faci sota la direcció i control dels qui exerceixin la veritable autoritat decisòria i les funcions de gestió i administració de la Fundació, no podria concloure que l’entitat no té caràcter social, a efectes de l’article 20.Uno.14º de la Llei 37/1992 esmentat, pel sol fet que aquest càrrec es trobi retribuït.”
Per últim, el darrer requisit fa esment a que socis o partícips, els seus cònjuges o parents consanguinis, fins al segon grau inclòs, no podran ser els destinataris principals de les activitats exemptes ni gaudir de condicions especials en la prestació dels serveis (aquest requisit, però, no s’exigeix en tots els casos, només en el dels serveis culturals).
D’acord amb la consulta vinculant de la Direcció General de Tributs, quan els destinataris d’una part significativa de les activitats o serveis que presta una entitat es destinen als fundadors, tot i que aquests no es beneficiïn de condicions especials en usar els serveis, cal concloure que aquests fundadors són els destinataris principals d’aquestes activitats, per la qual cosa s’incompleix el requisit 4t de l’article 3 de la Llei 49 / 2002. Això implica que d’acord amb el que disposen els articles 2 i 3 de la mateixa Llei, l’entitat no tindrà la consideració d’entitat sense finalitat lucrativa, i no podrà aplicar el règim fiscal especial regulat a la Llei 49/2002 de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.
ASSESSORIA A BARCELONA
SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN
