Com ja resumim en un bloc anterior, la nova classificació i valoració dels actius financers derivada de la reforma comptable del 2021, requereix que els actius financers es classifiquin en el moment del seu registre inicial en tres categories de valoració:
– Al seu cost amortitzat
– A valor raonable amb canvis en patrimoni net
– A valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys.
Aquesta classificació es realitza sobre la base de dos aspectes:
– A les característiques dels fluxos d’efectiu contractuals de l’actiu financer
– Al model de negoci de l’entitat per gestionar els actius financers
En aquest bloc, tractarem concretament la valoració a cost amortitzat.
Els actius financers a cost amortitzat engloben els drets de cobrament i instruments de deute gestionats pels fluxos d’efectiu contractuals, amb la finalitat de cobrar fluxos d’efectiu certs en dates determinades.
Més col.loquialment són els que s’originen per la venda o prestació de serveis d’operacions comercials, o el que hem rebut per la contraprestació lliurada.
Un actiu financer es valorarà al mètode de cost amortitzat si l´objectiu del model de negoci és mantenir un actiu financer per tal de cobrar fluxos d´efectiu contractuals i, segons les condicions del contracte, es reben fluxos d´efectiu en dates específiques que constitueixen exclusivament pagaments del principal més interessos sobre aquest principal.
Són aquells actius financers que apliquen el mètode del tipus d’interès efectiu (TIE), per calcular els interessos implícits, i se n’actualitza cada any el valor contra un ingrés financer, i posteriorment s’aplica el mètode de cost amortitzat.
Esquemàticament, el concepte de cost amortitzat d’un instrument financer és igual a:
|
+ Valoración inicial |
|
+/- Despeses de transacció |
|
– Reemborsaments de principal |
|
+/- Imputació en resultados de la diferència entre valoració inicial i reemborsament al venciment (aplicant el mèdotde del tipus d´interès efectiu) |
|
– Reduccions de deteriorament |
Valoració inicial: pel valor raonable de la quantia integrada, és a dir preu de la transacció o contraprestació lliurada, amb els costos de transacció directament atribuïbles.
Els interessos, el deteriorament i les diferències de canvi es registren al compte de pèrdues i guanys.
Valoració posterior: pel cost amortitzat: el deteriorament i els interessos es valoren aplicant el mètode del tipus d’interès efectiu i es comptabilitzen al compte de pèrdues i guanys.
Al tancament de l´exercici: es faran les correccions valoratives per deteriorament. Es reconeixen al compte de pèrdues i guanys, minorant el valor. Aquest deteriorament no és deduïble, i la seva recuperació tampoc no tindrà impacte fiscal.
Exemples:
– Crèdits comercials (clients i altres deutors comercials)
– Crèdits no comercials (crèdits concedits a altres empreses, bestretes i crèdits al personal)
– Inversions mantingudes fins al venciment (obligacions, bons, imposicions a termini fix, fiances i dipòsits constituïts, dividends a cobrar i desemborsaments exigits sobre instruments de patrimoni)
Assessoria a Barcelona
SAGARRA I MONTALVO GESTIÓ BCN
